Anar al contingut

HMHS Britannic

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
HMHS Britannic

El HMHS Britannic[nota 1] va ser un transatlàntic britànic propietat de la companyia naviera White Star Line, el segon barco de l'empresa batejat en este nom. Va ser el tercer i últim barco de la classe, sent per això buc bessó dels famosos transatlàntics RMS i RMS. En el moment del fatídic naufragi del Titanic, la seua construcció encara es trobava en una etapa inicial.

El buc havia segut construït per a transportar passagers i deuria haver navegat en l'acrònim RMS,[nota 2] pero va ser requisat en la Primera Guerra Mundial i solament va funcionar com a transport de tropes i barco hospital fins al seu afonament en 1916.

Despuix d'acabar la guerra, la pèrdua de la nau es va compensar en la concessió de el SS a la White Star com a part de les reparacions de guerra, sent renomenat com Majestic. El Britannic va ser el barco més gran afonat durant la lluita i, actualment, és el transatlàntic afonat més gran del món.

Construcció

Les dimensions originals del Britannic varen ser similars a la dels seus germans majors. No obstant, aprofitant que encara es trobava en plena construcció, es va decidir aumentar la mànega a 29 m (94 peus) en octubre de 1911.[1][2] Açò va fer necessari instalar una turbina de 18 000 cavalls de força (13 000 kW), en contrast a les de 16 000 cavalls que presentaven el Olympic i el Titanic. En un tonellage brut de 48 158 tonellades, va superar als seus bucs germans en volum intern, pero açò no ho va convertir en el major buc de passagers en servici en aquell moment; este títul ho ostentava l'alemà SS Vaterland, el tonellage del qual era significativament major.

Els bucs de la classe Olympic eren propulsados per un sistema combinat de dos màquines de vapor de triple expansió que impulsaven les dos hèlices exteriors de tres pala, mentres que una turbina de vapor de baixa pressió utilisava el vapor extret de les dos màquines alternatives per a impulsar el hèliç central de quatre pala, alcançant una velocitat màxima de 23 nucs.

Disseny posterior al Titanic

El Britannic tenia una distribució similar a la dels seus bucs bessons. Despuix del desastre del Titanic i les investigacions posteriors, es varen realisar varis canvis de disseny en els transatlàntics restants de la classe Olympic. En el cas del Britannic, estos canvis es varen realisar abans del seu botadura i varen incloure l'instalació d'un doble caixco a lo llarc de les sales de màquines i calderes, l'elevació de sis dels quinze mamparos estancs fins a la coberta B i la millora dels compartiment estancs centrals. Aixina, el buc podria mantindre's a flotació en sis compartiment inundats.

Externament, el major canvi visual va ser l'instalació de grans pescantes tipo pòrtic (en inglés: Gantry), cada u propulsado per un motor elèctric i capaços de botar sis pots salvavides. El barco va ser dissenyat per a tindre huit estacions de pescantes de pòrtic, pero solament es varen instalar cinc ans que el Britannic entrara en servici en la guerra. Per a compensar la diferència, els botes restants varen ser colocats en pescantes tipo Welin operats manualment, com en el Titanic i el Olympic.


Es podien almagasenar pots salvavides adicionals a l'alcanç dels pescantes en el sostre de la caseta, i els pescantes de pòrtic podien alcançar els pots de la seua estació espill en el costat opost del buc, sempre que cap dels fumerals obstruïra el pas. Este disseny permetia la botadura de tots els pots salvavides, inclús si el buc desenrollava una escora que normalment impediria el seu botadura pel costat opost. Varis d'estos pescantes es varen colocar a l'altura dels fumerals, lo que frustrava dit propòsit. El buc transportava 48 pots salvavides, en capacitat per a a lo manco 75 persones cada u. Per lo tant, els pots salvavides podien transportar a lo manco 3600 persones, lo que superava en créixens la capacitat màxima del buc de 3309.

Història

Botadura i equipament

La construcció del Britannic va escomençar el 30 de novembre de 1911 en la drassana d'Harland & Wolff en Belfast, en el número de construcció 433,[3] en l'ampara del pòrtic prèviament ocupat per el RMS, que va permetre als constructors aforrar temps i diners al no eliminar una esmonyida similar en tamany al dels seus bucs bessons. L'adquisició i entrega de la nau estava prevista per a principis de 1914. Per les millores introduïdes com a conseqüència del afonament del Titanic, la botadura no es va produir fins al 26 de febrer de 1914. Es varen donar varis discursos front a la prensa i es va organisar un sopar en honor a la botadura, començant posteriorment els treballs d'acondicionament. El barco va entrar en el dic sec en setembre i es varen instalar les seues hèlices.

En agost de 1914, ans que el buc poguera escomençar el servici transatlàntic, Gran Bretanya va entrar en la Primera Guerra Mundial. Immediatament, a totes les drassanes en contractes del Almirantazgo se'ls va donar prioritat per a usar els barcos disponibles. Tots els contractes civils, inclós el Britannic, es varen vore desaccelerats. Les autoritats navals varen requisar un gran número de bucs com a travessies mercants armades o per al transport de tropes. El Almirantazgo pagava a les companyies per l'us dels seus navío, pero el risc de perdre un barco en operacions navals era alt. Els grans transatlàntics no varen ser presos per a us naval, perque els barcos més chicotets eren més fàcils d'operar. Ademés, davant el perill que suponia l'intensa activitat dels submarins en la guerra per al servici transatlàntic, moltes navieres varen retirar a part de la seua flota del servici com a mida de precaució. En este context, el Olympic va retornar a Belfast el 3 de novembre de 1914, mentres els treballs en el seu buc germà continuaven llentament.

Rumors sobre el nom

El Britannic en el pòrtic de Harland & Wolff, poc abans del seu botadura en febrer de 1914.

Encara que no consten evidències sòlides en cap document ni declaració oficial de la White Star Line o de les drassanes d'Harland & Wolff,[1][4] algunes fonts permeten supondre que el barco, originalment, deuria haver-se cridat Buque hospital pero, supostament, s'hauria reemplaçat per a evitar pretensions o tentar a la sòrt, com havia succeït en el Titanic.[5][3] Una d'elles és un cartell publicitari de la nau en eixe nom en la part superior.[6] En un conjunt de documents en els que es discutix l'orde de les ancores de la nau, que haurien seguixc entregades en el nom Buque de pasajeros: gravat, sugerixen que eixe era el nom inicial.cita requerida Atres fonts són els periòdics nortamericans de novembre de 1911 que establixen l'orde de la White Star per al buc,[7][8] aixina com periòdics de l'época en atres països.[9][10]

Segons Simon Mills,Plantilla:On una còpia del llibre de demanats de la drassana de Belfast en poder de l'Oficina de Registre Públic d'Irlanda del Nort, datada en octubre Plantilla:Fecha/de 1911, tenia escrit el nom «Gigantic». Per una atra part, Tom McCluskie, director d'archiu i historiador de Harland & Wolff, va afirmar no haver trobat mai cap referència oficial en la que s'utilisara o proponguera eixe nom per al tercer buc de la classe Olympic.[11][12] Es varen fer alguns canvis escrits a mà en el llibre de demanats de Harland & Wolff en data de giner Plantilla:Fecha/de 1912, pero estos no mencionaven el nom del barco, com se solia especular, i solament es referien al seu ample molejat.[12]

Requisición

El Britannic fotografiat poc despuix d'entrar al servici bèlic, cap a finals de 1915 / principis de 1916.

La necessitat d'aumentar el tonellage es va tornar crítica a mida que les operacions navals s'estenien al Mediterràneu oriental. En maig Plantilla:Fecha/de 1915, el Britannic va completar els seus proves de mar i es va preparar per a l'entrada d'emergència al servici en tan sol quatre semanes d'anticipació. Durant eixe mateix més, es va produir la primera pèrdua important d'un barco civil quan el RMS va ser torpedeado prop de les costes irlandeses per el SM.

Per al més següent, el Almirantazgo va decidir utilisar bucs de passagers recentment requisats com a transports de tropes en la batalla de Galípoli (també cridada campanya dels Dardanelos). Els primers en navegar varen ser el RMS i el RMS de la Cunard Line. A mida que els desembarcs en Galípoli resultaven desastrosos i les víctimes aumentaven, es va fer evident la necessitat de grans naus hospitalàries per al tractament i l'evacuació dels ferits. L'Aquitània va ser desviat als deures hospitalaris en agost —el seu lloc com a transport de tropes seria ocupat pel Olympic en setembre—. Després, el 13 de novembre de 1915, el Britannic va ser requisat com a buc hospital des de Belfast. Allí, el seu caixco va ser repintado en color blanc en grans creus roges i franges horisontals en color vert. En l'interior, es varen instalar 3309 llits per a ferits i varis quirófans. L'equip mèdic es va instalar el 12 de decembre.

Servici

El Britannic fotografiat durant la seua estància en el port de Moúdros, en octubre de 1916.

El Britannic va escomençar el seu servici com a barco hospital el 23 de decembre de 1915, baix el mando del reconegut capità Charles A. Bartlett (1868–1945). Al servici de la Creu Roja britànica, va realisar viages cap a l'illa de Lemnos (Grècia), evacuant als soldats ferits en la campanya de Galípoli. També va passar un més com a hospital flotant front a Cowes en l'Illa de Wight (Anglaterra). Més tart va retornar a les drassanes d'Harland & Wolff per a ser adaptat una atra volta com a barco de passagers, pero el Almirantazgo ho va tornar a reclamar per a realisar servicis de guerra. Abans del seu sext i últim viage, el Britannic va realisar dos viages més a Moúdros.

Vore també

Notes

  1. ↑ l'acrònim anglés HMHS significa His/Her Majesty's Hospital Ship ().
  2. ↑ L'acrònim anglés RMS significa Royal Mail Ship ().

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  2. ↑ «Britannic: ‘The length and breadth’ of the ship».Titanic Commutator.
    171-176.Consultat el 25-11-2025.
  3. ↑ 3,0 3,1 Lynch, 2012, p. 161.
  4. ↑ Bonsall, 2004, p. 296.
  5. ↑ Bonner, Kit; Bonner, Carolyn (2003). Great ship disasters (en en), MBI, p. 60. ISBN 978-0-7603-1336-7.
  6. ↑ «White Star Line» (en en). 20thcenturyliners.com. Archivat des d'el original, el 2014-06-24. Consultat el 2025-01-21.
  7. ↑ «[1]». Consultat el 2025-01-21 (en en).
  8. ↑ «[2]». Consultat el 2025-01-21.
  9. ↑ «[3]». Consultat el 2025-01-21 (en en).
  10. ↑ «[4]». Consultat el 2025-01-21 (en en).
  11. ↑ «What Happened To Gigantic?» (en en). Archivat des d'el original, el 2016-03-05. Consultat el 2025-01-21.
  12. ↑ 12,0 12,1 «Mark Chirnside's Reception Room: Gigantic Dossier». Markchirnside.co.uk. Archivat des d'el original, el 2016-03-03. Consultat el 2025-01-21.

Bibliografia

  • Chirnside, Mark (2004). The Olympic-class ships: Olympic, Titanic, Britannic, Plantilla:Abreviatura volada edició, Tempus. OCLC 56467242. ISBN 978-0-7524-2868-0.
  • Bonsall, Thomas E. (1987). «8», Titanic (en en), Baltimore: Bookman Publishing, p. 54. ISBN 978-0-8317-8774-5.
  • Lynch, John (2012). Belfast built ships (en en), The History Press. ISBN 978-0-7524-6539-5.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=HMHS_Britannic&oldid=1510045»