Santa María Magdalena (1773)
La Santa María Magdalena va ser una fragata de la Marina de guerra espanyola, que va naufragar junt en el bergantín Colom en 1810 en la Riga de Viver, Lugo (Espanya). La Santa María Magdalena, baix el mando del capità Blas de Salcedo,[1] havia segut construïda en 1773 en els Reals Drassanes de Esteiro i montava 34 canons. El bergantín Colom, manat pel tinent de fragata Diego de Quevedo, va ser construït en 1795 en el mateix atarassana i montava 22 canons.[2][3]
Els dos bucs formaven part de la flota hispà-anglesa que, al mando del capità Joaquín Zarauz, tenia com a missió defendre la costa cantàbrica contra els atacs dels francesos.
Completaven la flota el corsario Insurgent Roncalesa, una balandra anglesa i 20 bucs de transport.
Els dies previs
Salpen de La Corunya el 14 d'octubre de 1810. En passar per Ribadeo se'ls unixen la goleta Liniers i els canoners Cabirol, Estrall, Cheu i Sorpresa, aixina com quinze transports més. En la vesprada del dia 18, fondegen en Gijón per a desembarcar al sendemà les forces de l'eixèrcit, que atacarien la ciutat asturiana, conseguint aixina que les forces franceses es replegaren. Terminada l'acció, es dirigixen a Santoña el dia 23, just quan es declara un vent noroest molt fort. Açò provoca que els bucs més grans tiren vetes, mentres que els quatre canoners s'afonen, encara que se salven les seues respectives tripulacions.
La tragèdia
En la millora del temps i dispersada la flota, es dirigixen el dia 29 al port de Viver la fragata Magdalena, el bergantín Colom, dos transports i la fragata anglesa Narcisus. El 2 novembre es declara un fort temporal de component nort, i eixa nit demanen auxili en vengales i cañonazos. Les dificultats eren especials per a la Magdalena i el Colom, que solament contaven en dos ancores, ya que les atres dos les varen deixar en el port de Santoña. El temporal va destrossar el caixco de la Magdalena i no va tardar en anar-se a pique. El Colom va ser arrastrat per les ones a la plaja de Sacido.[3]
Del total de la tripulació de la fragata, solament varen conseguir alcançar la costa huit hòmens, dels que sobreviurien tres, elevant-se a 480 la sifra total de fallits. La pràctica totalitat dels morts varen ser arrastrats per la mar a lo llarc d'eixa nit a la plaja de Covas. Varen morir 70 hòmens del Colom, per lo que la sifra total de fallits (550) ho convertixen en una de les majors tragèdies marítimes ocorregudes en la costa espanyola.
Esta tragèdia va tindre una enorme repercussió en tota Espanya. El fet de que apareguera el cos del capità Blas Salcedo abraçat al del seu fill, va fer que l'Armada prohibira l'embarque de pares i fills o germans en el mateix barco.
Vore també
Referències
- ↑ «Blas Salcedo i Salcedo». Real Acadèmia de l'Història. Consultat el 2022-01-24.
- ↑ Llistat de bucs construïts en les reals drassanes de Esteiro
- ↑ 3,0 3,1 (1867) Naufragis de l'armada espanyola, p. 219.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Santa María Magdalena (1773)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.