Anar al contingut

Temporal (meteorologia)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Isla de Mouro.jpg
Temporal sobre el mar Cantàbrica.

Un temporal en meteorologia és un vent fort de grau superior a l'octau de la escala de Beaufort. Pot anar acompanyat d'arena en suspensió (simún), de neu (ventisca), o de plujas.

La RAE definix temporal, com a substantiu, tant com una tempestat com un «temps de pluja persistent».[1] Si el vent, que és el fonament del concepte quan és generalisat i persistent, transporta o realça un atre meteor (pluja, neu, etc.), calificaria al temporal («temporal de pluja», «temporal de neu», etc.).[2]

Escomença a existir un temporal quan el vent bufa a més de 60 km/h. La seua força desgaja llavors les branques dels arbres i es torna més difícil per a l'home la marcha contra eixe vent. En la mar, l'altura de les ones passa de 4 m i el vent arranca rociones a les seues crestes, mentres que es formen esteles de bromera orientades en la direcció del vent. Si la força d'est aumenta encara més, es passa del temporal a la tempestat. La tempestat en alta mar pot ser perillosa si no es prenen mides i mijos suficients.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Diccionario de la lengua española
  2. «El concepte meteorològic de "temporal"» (en és-es). Temps.com | Meteored. Consultat el 2023-07-10.