RMS Empress of Ireland
El RMS Empress of Ireland va ser un transatlàntic operat per la Canadian Pacific Steamship Company, subsidiària de la companyia Canadian Pacific Railway.
En la matinada del 29 de maig de 1914, el Empress of Ireland va ser envestit per el SS Storstad, un buc carbonero de bandera noruega. El transatlàntic, que navegava pel riu Sant Lorenzo, es va afonar en 14 minuts en un saldo d'1.012 fallits, transformant-se en el pijor desastre marítim de Canadà.[1]
Característiques
Construït en el periodo 1904-1906, el seu caixco era el número 443. Va ser botat el 27 de giner de 1906 en la drassana Fairfield Shipbuilding and Engineering Company, ubicat sobre el riu Clyde, en Escòcia. Tenia un germà bessó, el RMS Empress of Britain. El seu dissenyador va ser Francis Elgar i el Empress of Ireland aixina com el seu bessó, eren considerats bucs de llínees elegants.
Posseïa un desplaçament nominal de 14.000 t, quatre cobertes, les seues camarotes es distribuïen en primera, segona i tercera classe i tenia capacitat per a 1.500 passagers. Des del pont feya el castell de proa estava la tercera classe; la segona classe s'acomodava a popa i la primera classe ocupaven les dos primeres cobertes.
Els aposentos i menjadors de primera classe estaven adornats a l'estil eduardiano, un menjador en tres nivells d'altura, posseïa una biblioteca en 650 publicacions, cafeteria i sala de fumadors, el seu mobiliari estava revestit en cuiro i les seues parets estaven revestides en elaborats artesonados de fusta.
Estava dividit en 11 compartimientos en 24 comportes estanques que es accionaban manualment. A raïl de la tragèdia del Titanic, se li havia dotat de suficients pots salvavides el número dels quals excedia el passage complet. El capità Kendall rutinariamente havia realisat simulacres d'emergència conseguint que la totalitat dels pots es baixaren en 4 minuts.
Els dispositius de seguritat del Empress of Ireland incloïen dèu mamparos estancs que dividien el caixco en onze compartiment que podien sagellar-se per mig del tancament de vintiquatre portes estanques. Els onze mamparos s'estenien des del doble fondo fins a just baix de la coberta d'abric, lo que equivalia a tres cobertes per damunt de la llínea de flotació. En teoria, el buc podia permanéixer a flotació en fins a dos compartiment inundats.[2] No obstant, lo que resultaria ser el fallo fatal del seu disseny en 1914 va ser que, a diferència de lo que ocorria a bordo del Titanic, a on les portes estanques podien tancar-se per mig d'un interruptor situat en el pont del buc, les portes estanques a bordo del Empress of Ireland devien tancar-se manualment.[3][2]
Història
Des del seu viage inaugural el 29 de juny de 1906, el Empress of Ireland va cobrir la ruta entre Quebec, en Canadà i Liverpool en el Regne Unit. Fins a maig de 1914 havia transportat en 95 travessies a més de 117.000 persones, la majoria immigrants d'orige escandinau.
Naufragi
El Empress of Ireland va partir de Quebec a les 16:30 del 28 de maig de 1914 en destí a Liverpool en el seu viage nº96. En caure la nit, seguia navegant pel riu Sant Lorenzo aigües avall cap al oceà Atlàntic. Després de desembarcar al pràctic del port de Quebec, el trasatlántico va divisar per estribor al carguero SS Storstad comandado pel capità Thomas Anderson a 6 milles nàutiques (11,1 km) de distància; eren les 2:00 de la matinada, el cel estava rebujat i la visibilitat era bona.[4]
El capità del Empress of Ireland, Henry Kendall, pretenia prendre la ruta més ràpida d'eixida a l'Atlàntic; per a això va ordenar virar a estribor (dreta) en l'objectiu de realisar, posteriorment, un gir a babor (esquerra) i alvançar cap a mar oberta, després de creuar en el Storstad. Henry Kendall es va dispondre a realisar el creuament per estribor, encara que les regulacions nàutiques establixen que els creus deuen efectuar-se per babor.[5]
Mentrestant, el primer oficial del Storstad, Alfred Toftenes, va observar les llums roges (babor) del Empress of Ireland i va interpretar que el capità del trasatlántico pretenia creuar per babor com establixen les regulacions. Per a assegurar una bona distància per al creuament, l'oficial Toftenes va realisar un gir cap a estribor.[4]
Al moment d'estes maniobres, les condicions meteorològiques varen canviar sobtadament i un dens banc de boira va envoldre abdós bucs; per este motiu, l'oficial del Storstad no va poder observar que el Empress of Ireland estava girant a babor.[5] Per la seua banda, el capità Kendall, en perdre de vista al Storstad, va ordenar posar les màquines en reversa per a detindre's i esperar el creuament del carguero noruec. El Empress of Ireland va emetre tres silbatos curts, per a informar que estava detingut.[4]
El canvi de rumbo efectuat pel Storstad, en l'objectiu de creuar el Empress of Ireland a una distància segura, lo estava dirigint confiat sense percatarse de que ho colocava en curs de colisió. La visibilitat reduïda per la boira, li va impedir a les tripulacions d'abdós barcos percatarse del perill, fins que va anar massa vesprada. El capità del Storstad va ordenar posar les seues màquines en reversa, mentres el capità del Empress of Ireland ordenava alvançar a màxima velocitat. Pero els barcos estaven massa prop per a evitar la colisió. El Storstad va colpejar al Empress of Ireland per estribor. El dany que va sofrir el caixco del trasatlántico va ser de gran magnitut, degut a que el carguero noruec tenia el caixco reforçat per a enfrontar el gèl. Gran part de l'impacte va ser baix la llínea de flotació, tornant incontrolable l'entrada d'aigua.[5][4] El suministrament d'energia elèctrica es va tallar al moment d'escorar-se.
El Empress of Ireland va començar a escorar-se ràpidament cap a estribor fins a recostarse per eixa banda en 90° i es va afonar en sol 14 minuts, sorprenent a gran part del passage que es trobava dormint. Els passagers que varen conseguir eixir ho varen fer pels ulls de bou del costat de babor, molt pocs pots varen ser llançats en èxit. Aquells que varen conseguir escapar del barco es varen enfrontar a l'hipotèrmia degut a que les aigües estaven a 4º Celsius de temperatura. Kendall, el seu capità va ser tirat a l'aigua des de l'ala del pont de estribor al moment de bandearse, va conseguir salvar-se en ser arreplegat pel pot n.º 3.[6]
La comissió especial que va investigar el sinistre, va determinar que el ràpit afonament va ser conseqüència de la gran cantitat d'ulls de bou que estaven oberts a causa de la temperatura interior (estava calefaccionado) i per a on va entrar aigua en quant el barco va començar a inclinar-se, el passage que estava a estribor no va tindre l'oportunitat de salvar-se. La reglamentació ordenava tancar els ulls de bou quan el barco salpava, pero la pràctica corrent consistia en mantindre'ls oberts, per a ventilació, mentres el barco navegava pel riu Sant Lorenzo.[4]
El Storstad va sofrir danys en la proa, pero va seguir a flotació i va rescatar a més de 400 sobreviviente, utilisant els seus propis pots salvavides. Este luctuoso fet va quedar casi en l'oblit per l'inici de la Primera Guerra Mundial.
Vore també
- RMS
- RMS
Referències
- ↑ Pigott, Peter (2010). Sailing Seven Sigues: A History of the Canadian Pacific Line (en anglés), Dundurn, pp. 74, 80-81. ISBN 9781459713253.
- ↑ 2,0 2,1 | The RMS Empress of Ireland
- ↑ Renaud, Anne. "Into the Mist: The Story of the Empress of Ireland", p. 77
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Empress of Ireland» (en anglés). Public Broadcasting Service. Consultat el 21 de juny de 2014.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Royal Alberta Museum. «The Wreck» (en anglés). Archivat des d'el original, el 25 de març de 2015. Consultat el 22 de juny de 2014.
- ↑ Crew stories-Empress of Ireland
Bibliografia
- Autio, K. Second Watch. Sono Nis Press ISBN 1550391518
- The Golden Age of Liners. BBC Four. Timeshift, Séries 9, Episode 2.
- Conrad, J. (1919) The Lesson of the Collision. A monograph upon the loss of the "Empress of Ireland." London: Richard Clay and Sons, Ltd.
- Croall, J. (1980) Fourteen minutes: The last voyage of the Empress of Ireland. Sphere, London. ISBN 0-7221-2548-8 / 0-7221-2548-8; ISBN 978-0-7221-2548-9
- Filey, M. (2000) Toronto Sketches 6 "The Way We Were". Dundurn Press. (Google eBook)
- Flayhart, William H. (2005). Disaster at Siga: Shipwrecks, Storms, and Collisions on the Atlantic. New York: W. W. Norton & Company. ISBN 0-393-32651-9
- Grout, D. (2001) Empress of Ireland: An Edwardian Liner. Gloucestershire: Tempus Press.
- Grout, D. (2014) RMS Empress of Ireland. Pride of the Canadian Pacific's Atlantic Fleet. Gloucestershire: The History Press.
- Logan, Marshall. (1914) The Tragic Story of the Empress of Ireland: an Authentic Account of the Most Horrible Disaster in Canadian History, Constructed From the Real Facts Obtained From Those on Board Who Survived and Other Great Siga Disasters. Philadelphia: John C. Winston. [OCLC 2576287]
Marshall, Logan. (1972). The Tragic Story of the EMPRESS of IRELAND. London. Patrick Stephens. ISBN 0-911962-03-4.
- McMurray, K.F. (2004) Dark Descent. Diving and the Deadly Allure of the Empress of Ireland. International Marine / McGraw-Hill.
- Renaud, A. Into The Mist: The Story Of The Empress Of Ireland. Dundurn Press ISBN 978-1-55488-759-0
- Roy, K. (1993) Li drame de l'Empress of Ireland : Pointe-au-Père, 29 mai 1914. Vanier : Els Editions du Plongeur.
- Saward, J (2010) "The Man who Caught Crippen". Morienval Press. ISBN 978-0-9554868-1-4
- Site historique maritime de la Pointe-au-Père (2007) Els trésors de l'Empress of Ireland. Rimouski, Québec : Site historique maritime de la Pointe-au-Père. ISBN 978-2980452727.
- Willis, John (2014) Empress of Ireland:Canada's Titanic, Gatineau: Canadian Museum of History ISSN 2291-6385
- Wood, H.P. (1982) Till We Meet Again: The Sinking of the Empress of Ireland. Toronto : Image Pub. ISBN 9780919357143.
- Zeni, D. (1998) Forgotten Empress. The Empress of Ireland Story. Halsgrove; 1st Canadian edition
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «RMS Empress of Ireland» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.