Anar al contingut

USS Scorpion (SSN-589)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
USS Scorpion (SSN-589)

El USS Scorpion (SSN-589) va ser un submarí en propulsió nuclear de l'Armada d'Estats Units de la classe Skipjack, i la sexta nau en tindre dit nom. El Scorpion es va perdre el 22 de maig de 1968, i la tripulació de 99 hòmens va morir en l'incident. El USS Scorpion és un dels dos submarins nuclears de la marina d'Estats Units que s'han perdut, el primer va ser el USS.

Va ser un dels quatre submarins perduts en 1968; els atres varen ser el submarí israelita Dakar, el submarí francés Minerve, i el submarí soviètic K-129. El USS Scorpion és un dels quatre submarins de l'Armada dels Estats Units que s'han perdut des del final de la Segona Guerra Mundial, els atres són l'USS Cochino, l'USS Stickleback i l'USS Thresher.

Història

La quilla de el USS Scorpion (SSN-589) es va colocar dos voltes. La primera volta l'1 de novembre de 1957 en la drassana d'Electric Boat, pero dos mesos despuix, el 31 de decembre, la Marina dels EE. UU. va modificar el destí d'eixe caixco, encarregant a la drassana construir la primera unitat del sistema de missils Polaris, el USS George Washington (SSBN-598) cap de série de la classe que duria el seu nom. Aixina que, el 20 d'agost de 1958, es va posar una nova quilla, que seria el SSN-589, que baix el nom de Scorpion es va botar el 29 de decembre de 1959.[1]

El Scorpion va ser incorporat al servici actiu el 29 de juliol de 1960. Baix el mando del comandant Norman Bassac, va ser assignat al 6.º Esquadró Submarí del 62.º Esquadró en New London. En agost d'enguany, va començar operacions de dos mesos en aigües europees, a on va participar en les maniobres de la VI Flota i les flotes d'atres països de l'OTAN. Despuix de retornar als Estats Units, operant des de New London i després des de la base de Norfolk, el barco va participar en el desenroll de tàctiques submarines per a submarins nuclears.[2] Actuant en abdós rols: el barco de "caça" i el barco contra el qual es porten a terme les activitats de ZOP, va participar en eixercicis a lo llarc de tota la costa este dels Estats Units, prop de les Bermudes i Puerto Rico. A principis de la primavera i després en l'autumne de 1966, el "Scorpion" va portar a terme operacions especials, per les quals el seu comandant va rebre la Medalla d'Elogi de la Marina per "liderage sobreixent, previsió i habilitats professionals". Els premis "per guanys sobreixents" també varen ser rebuts per atres oficials de l'unitat.[2]

Afonament

El USS Scorpion va salpar el 15 de febrer de 1968 cap al Mediterràneu per a realisar eixercicis de desplegament i observació en conjunt en forces de l'OTAN. Immediatament abans d'esta missió, el USS Scorpion hi havia estat subjecte a un manteniment exhaustiu durant 4 mesos i s'havien efectuat reparacions.

Terminats els eixercicis, el USS Scorpion es va dirigir a la seua base en Norfolk (Virginia) ingressant a l'Atlàntic des de la base naval de Trencada (Espanya). El 21 de maig va realisar la seua última transmissió estant a 80 km al suroest de les Illes Azores, devia reportar cada 24 hores. Això no va ocórrer i el 27 de maig es va declarar emergència i una exhaustiva busca aeronaval.

Buc oceanogràfic USNS Mizar

El Scorpion va ser declarat oficialment perdut el 5 de juny de 1968 junt en els 99 membres de la seua tripulació.

La busca va continuar per part de l'Armada i finalment es va obtindre una pista des d'una estació naval de les Illes Canàries que contava en sistema de registre de hidroacústica. Varen amprar els métodos de la teoria de busca bayesiana , desenrollats inicialment durant la busca d'una bomba de hidrogen perduda front a la costa de Palomares, Espanya, en giner de 1966 en l'incident de Palomares.[3] Un oficial nortamericà va trobar en els seus registres una anomalia hidroacústica que responia al perfil d'una implosió registrada el 22 de maig a 400 km al suroest de les Illes Azores i allí es va concentrar la busca enviant a la zona al buc oceanogràfic USNS ___protected_title_0___.

Al principi la busca no donava resultats, fins que els dispositius de profunditat de rastreig de el USNS Mizar varen permetre avistar els restants de el USS Scorpion sobre el fondo oceànic i determinar que el USS Scorpion s'havia afonat en l'Oceà Atlàntic a 470 km al suroest de les illes Azores. Els seus restants es varen trobar a una profunditat de 3000 m en un talús abissal.

Les fotografies preses varen revelar que el caixco de pressió s'havia partit per la mitat i deformat, la seua vela s'havia després i que la secció quebrada de popa s'havia encaixat a l'interior de la secció de proa com si intentara unir-se abdós parts.

Les causes del sinistre mai han segut clarificades i solament existixen conjectura, entre les quals s'inclou un enfrontament en un submarí soviètic.[4]

La marina d'Estats Units va inspeccionar el lloc en 1968, 1979 i 1986 i les mostres preses no varen mostrar evidències de radioactivitat.[5]

El USS ___protected_title_5___ és un dels dos submarins nuclears que ha perdut fins a la data l'Armada nortamericana. L'atre és el USS, que es va afonar el 10 d'abril de 1963 front a les costes de Nova Anglaterra.[6]

Vore també

Referències

  1. ↑ Norman Polmar: The American submarines, p. 119.
  2. ↑ 2,0 2,1 James E. Mooney, Dictionary of American Naval Fighting Ships (vol. 006), p. 387.
  3. ↑ McGrayne, Sharon Bertsch (2011). The Theory That Would Not Die: How Bayes' Rule Cracked the Enigma Code, Hunted Down Russian Submarines & Emergiu Triumphant from Two Centuries of Controversy, Yale University Press, pp. 97–. ISBN 978-0-300-18822-6.
  4. ↑ El USS Scorpion enterrat en la mar
  5. ↑ https://web.archive.org/web/20110514103324/http://www.submarinehistory.com/scorpion.html
  6. ↑ Sherry Sontag, Christopher Drew. Blind Man's Bluff: The Untold Story of American Submarine Espionage, 3 October 2000 edició, Harper Paperbacks, pp. 432. ISBN 006097771X.

Bibliografia


Referències