Anar al contingut

INS Dakar

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
INS Dakar

El INS Dakar (en hebreu: אח"י דקר) era un submarí diésel-elèctric de l'Armada israelita. El buc, un submarí britànic de classe T modificat de la Segona Guerra Mundial, havia segut anteriorment el HMS Totem en la Marina Real Britànica. Va ser comprat pel govern d'Israel al del Regne Unit en 1965 com a part d'un acort d'adquisició de tres submarins de classe T.

El Dakar i tota la seua tripulació de 69 hòmens es varen perdre en ruta a Israel el 25 de giner de 1968. A pesar de busques exhaustives durant tres décades, els seus restants no es varen trobar fins a 1999, quan es varen ubicar entre les illes de Chipre i Creta en un profunditat d'aproximadament 3.000 m (9.800 peus). La torre de mando del submarí va ser rescatada i està en exhibició fòra del Museu Naval i d'Immigració Clandestina en Haifa.

Es desconeix la causa exacta de l'afonament del Dakar. Va ser una de les quatre misterioses desaparicions de submarins en 1968; els atres varen ser els de el submarí francés Minerve, el submarí soviètic K-129 i el submarí nortamericà USS Scorpion.

Accident

A les 06:10 del 24 de giner de 1968, el Dakar va transmetre la seua posició, 34,16°N 26,26°I, just a l'est de Creta. Durant les següents 18 hores va enviar tres transmissions de control que no incloïen la seua posició. La seua transmissió final va ser a les 00:02 del 25 de giner, despuix de lo que no es varen rebre més transmissions.

El 26 de giner, el Almirantazgo britànic va informar que el submarí havia desaparegut i va donar l'última posició coneguda a 160 km a l'oest de Chipre. Va escomençar una operació internacional de busca i rescat, que va incloure unitats d'Israel, Estats Units, Grècia, Turquia, Gran Bretanya i Líban. Encara que l'Armada israelita en Haifa va escomençar a transmetre cridades als barcos comercials per a que estigueren atents a Dakar, els funcionaris israelites no varen admetre que el submarí havia desaparegut.

El 27 de giner, una estació de radi en Nicòsia, Chipre, va rebre una cridada de recobre en la freqüència de la boya d'emergència de Dakar, aparentment des del surest de Chipre, pero no es varen trobar més rastres del submarí. El 31 de giner, totes les forces no israelites varen abandonar la seua busca a la vespradeta. Les forces israelites varen continuar la busca durant atres quatre dies i varen cessar a la vespradeta del 4 de febrer de 1968.

Israel va negar que Dakar s'afonara com a resultat d'una acció hostil. Va afirmar que Dakar va participar en eixercicis de buceig de choc en el seu viage de tornada i provablement es va perdre com a resultat d'una falla mecànica. El 25 d'abril de 1968, el vicealmirante Avraham Botzer, comandant de l'Armada israelita, va declarar que Dakar es va afonar el 24 de giner de 1968, dos dies ans que es denunciara la seua desaparició, per "mal funcionament tècnic o humà" i no a "joc brut".

Busques i descobriment

Boya d'emergència del Dakar en el Museu Clandestí d'Immigració i Naval en Haifa.
La torre de mando rescatada del Dakar fora del Museu Naval de Haifa.

El 9 de febrer de 1969, més d'un any despuix de la desaparició del Dakar, un peixcador va trobar el seu boya d'emergència de popa varada en la costa de Khan Yunis , una ciutat al suroest de Gaza. Els submarins britànics de classe T tenien dos balizas d'este tipo, proa i popa, assegurades darrere de portes de fusta en gàbies baix de la coberta i unides al submarí en cables metàlics de 200 metros (660 peus) de llarc.

Els experts que varen examinar els 65 cm (26 polzades) de cable que encara estaven subjectes a la boya varen fer vàries determinacions inexactas. Estes conclusions: que la boya havia permaneixcut unida al submarí durant la major part de l'any anterior fins que el cable es va trencar per complet, que Dakar descansava en una profunditat d'entre 150 i 326 metros (492 i 1070 peus) i que estava entre 50 i 70 milles nàutiques (93-130 km) fora de la seua ruta planificada - buscadors enganyats durant décades. No va ser fins a abril de 1999, despuix d'unes 25 expedicions fallanques, que es va concentrar un esforç de busca a lo llarc de la ruta original.


El 17 de giner de 1970, el periòdic egipcíac Al Akhbar va informar que el Dakar havia segut afonat per un buc de guerra egipcíac en càrregues de profunditat. El història egipcíaca va ser contada en una entrevista del 2 de juliol de 2005 per Asharq Al-Awsat en el general Mohamed Azab (un comandant en eixe moment):

El 23 de giner de 1968, la fragata egipcíaca Assyout, va eixir de la base d'Aleixandria en una missió d'entrenament per a l'acadèmia naval. Despuix de completar la tasca de capacitació i durant el viage de tornada a la base, els estudiants varen notar el periscopi d'un submarí estranger en aigües egipcíaques, a unes dos milles (3 km) d'Aleixandria. Es va informar al comandant egipcíac i es va prendre la decisió d'atacar el submarí desconegut. No obstant, el submarí es zambulló precipitadament i el barco egipcíac ho va perdre de vista. El general Azab va informar el història als seus comandants i va mencionar que existix la provabilitat de que el submarí s'haja estrelat contra el fondo del mar. No obstant, els alts mandos egipcíacs no varen creure el història i no va haver proves suficients per a iniciar un procés de busca. El general Azab va mencionar que el submarí va poder haver-se estrelat contra el llit marí per la poca profunditat de l'aigua en eixa regió, uns 36 metros, mentres que necessitava a lo manco 40 metros per a sumergir-se. Sembla que el comandant del submarí es va arriscar.[1]

El govern israelita va declarar que no hi havia evidència per a corroborar les afirmacions no oficials egipcíaques.

Durant la década de 1980, els israelites, utilisant un buc de salvament en oficials d'enllaç egipcíacs, varen realisar tres busques del Dakar en aigües al nort del Sinaí i una atra busca front a l'illa grega de Rodas. En agost de 1986, la Marina dels EE. UU. va amprar un P-3 Orion i un S-3 Viking per a buscar en aigües egipcíaques prop d'al-Arish. En octubre de 1998, Israel va escomençar a publicar anuncis en periòdics de Turquia, Egipte, França, Grècia i Rússia, oferint recompenses de fins a 300.000 dólars per qualsevol informació sobre el destí de Dakar.

Montage de com es troba el derelicte del Dakar.

El 24 de maig de 1999, un equip de busca conjunt d'Estats Units i Israel, utilisant informació rebuda de fonts d'inteligència nortamericanes i dirigit per Thomas Kent Dettweiler, un subcontratiste de American Nauticos Corporation, va detectar un gran cos en el llit marí entre Creta i Chipre, a una profunditat d'uns 3.000 metros (9.800 peus). El 28 de maig, el vehícul teledirigit Remora II va prendre les primeres imàgens de vídeo, deixant clar que s'havia trobat al Dakar. Descansa sobre el seu quilla, proa al noroest. La seua torre de mando es va partir i va caure per un costat. La popa del submarí, en les hèlices i els avions de buceig, es va partir darrere de la sala de màquines i descansa al costat del caixco principal.

Durant octubre de 2000, la corporació Nauticos i la Marina israelita varen portar a terme un estudi dels restants del Dakar i del lloc dels restants. Es varen recuperar alguns artefactes, inclós el pont del submarí, la brúixola giroscòpica del barco i molts artículs menuts.

Es desconeix la causa exacta de la pèrdua, pero sembla que no es varen prendre mides d'emergència ans que el Dakar se sumergira ràpidament fins a la seua profunditat màxima, sofrira un trencament catastròfic del caixco i continuara la seua caiguda fins al fondo. La boya d'emergència va ser lliberada per la violència del colapse del caixco i va estar a la deriva durant un any abans d'aplegar a terra.

Referències


Referències