Minerve (S647)

El Minerve va ser un submarí dièsel-elèctric de la Marina Nacional de França. El buc era un dels nou de la classe Daphné. En giner de 1968, el Minerve es va perdre en tota la seua tripulació a bordo en retornar al seu port base de Tolón.
El Minerve es va afonar dos dies en acabant de que el submarí INS Dakar de la Marina d'Israel desapareguera en el Mediterràneu oriental entre Creta i Chipre. Atres dos submarins es varen perdre per causes desconegudes en el mateix any: el submarí soviètic K-129 i el nortamericà USS Scorpion. Despuix de més de 50 anys de desaparició, el 22 de juliol de 2019 es va anunciar el descobriment de l'ubicació del derelicte.[1]
Accident
El 27 de giner de 1968, a les 07:55 CET, el submarí Minerve viajava just baix de la superfície del Golf de León usant el seu snorkel, aproximadament a 46 km (25 milles nàutiques) de la seua base en Tolón, quan va avisar a un avió Bréguet Atlantic que li acompanyava que estaria en el seu lloc d'atracament en aproximadament una hora. Esta va resultar ser l'última volta que el barco i la seua tripulació de sis oficials i 46 allistats varen fer contacte. Va desaparéixer en aigües d'entre 1000 i 2000 m (3300 i 6600 peus) de profunditat.[2]
El comandant Philipe Bouillot va dir més tart que el nou capità del Minerve, el tinent de navío André Fauve, havia passat 7.000 hores sumergit durant quatre anys en submarins de la mateixa classe i mai havia tingut cap problema. L'únic factor conegut que podria haver causat que s'afonara va ser el clima, que era extremadament mal en el moment de la seua pèrdua.[2][3]
L'Armada francesa va iniciar una busca del submarí desaparegut, movilisant numerosos barcos, inclós el portaavions Clemenceau i el sumergible SP-350 Denise baix la supervisió de Jacques Cousteau, pero no va trobar res i l'operació es va cancelar el 2 de febrer de 1968[4]. La busca del Minerve, baix el nom de Operació Reminer, va continuar fins a 1969 i va utilisar el sumergible Archimède en el buc de reconeiximent nortamericà USNS Mizar.[4]
Possibles causes de l'afonament

La causa de la pèrdua del Minerve no està determinada en certea. Lo únic cert és que el temps era molt mal, en raches de vent (mistral) propenques als 100 km/h i mar grossa. Els sismógrafs de Cadarache, Chaudanne, Serre-Ponçon i Isola varen registrar una ona de choc front a Toulon, el 27 de giner de 1968 a les 07:59:13 hores, que va poder deure's a l'implosió del caixco en alcançar la profunditat de aplastament del submarí, uns 600 metros.
Es desconeix l'ubicació exacta de l'afonament. En el moment de l'últim contacte per ràdio a les 07:55 hores , l'aeronau va localisar al submarí al sur del sector T-65.
Segons l'informe d'investigació de 1968, "la causa inicial més provable de l'accident" residia en els possibles danys en l'elevador atrasser, conegut com "barra atrassera",[5] despuix d'un mal funcionament de la font d'alimentació en oli, lo que va provocar que un àngul s'afonara ràpidament, privant a la tripulació de qualsevol possibilitat de maniobra contrària. Els danys en el timó són freqüents en els submarins tipo Daphne,[6] com en el submarí Galatée en 1962,[7] o inclús en el Gymnote en 1975;[8] abdós deuen la seua salvació a les profunditats superficials. En 1964, el Diane S642, sumergint-se a 50 metros, s'afona sobtadament 48 metros sense explicació.[9]
L'anàlisis de les fotos del derelicte preses durant el seu descobriment en 2019 anima a rebujar esta hipòtesis. Efectivament, la posició dels trampolins atrassers mostra que no estaven desactivats en el moment de l'implosió.[10]
L'atra hipòtesis principal retinguda es basa en una entrada repentina d'aigua, principalment per danys en el tubo respirador. El fallo d'una vàlvula de estanqueitat en absència d'efecte de les seguritat previstes en tal cas hauria provocat l'entrada massiva d'aigua en el caixco, espentant-ho en el seu pic a un fort picat i el seu ràpit afonament. Esta possibilitat també s'investiga durant l'afonament del Eurydice (S644) algun temps despuix. En 1961 (17 de febrer), el submarí Arethuse (S635) va prendre dèu tonellades d'aigua en trenta segons, lo que li va donar un àngul de picat de 60°. Lo mateix per a Flora , 19 de febrer de 1971.[11] En l'immersió periscópica, l'entrada d'aigua generalment no impedix que l'embarcació maniobre per a retornar a la superfície. Si no té èxit, en tal escenari el submarí s'afona per la part atrassera, durant uns dèu minuts.
La tercera causa examinada és la d'una explosió; el submarí no duya torpedos capaços d'explotar. La seua bateria era nova.
La quarta i última hipòtesis, l'entrada repentina d'aigua, també podria provindre d'una colisió en un atre barco, en particular un buc mercant. Esta hipòtesis d'entrada repentina d'aigua també es planteja despuix de les immersions en el derelicte, el 31 de giner i l'1 de febrer de 2020.
Vore també
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Minerve (S647).
Referències
- ↑ Ayuso, Silvia. «Localisats els restants de el ‘Minerve’, un submarí francés desaparegut en 1968», El País, 22 de juliol de 2019. Consultat el 22 de juliol de 2019.
- ↑ 2,0 2,1 «La tragédie de la Minerve». s.m.minerve.free.fr. Archivat des de l'original, el 2013-09-27. Consultat el 2013-09-22.
- ↑ «La disparition de la Minerve», hervefauve.wixsite.com, 2019-07-21. Consultat el 2018-01-12.
- ↑ 4,0 4,1 Roche, Jean-Michel (2012). «Historique du sous-marin Minerve». netmarine.net. Consultat el 2013-02-06.
- ↑ Plantilla:Lien web.
- ↑ Rapport d'enquête, § 4.3.1.c
- ↑ Plantilla:Lien web.
- ↑ «Avaries d'agranes de plongée». Consultat el 20-03-2021..
- ↑ Plantilla:Lien web.
- ↑ Plantilla:Lien web
- ↑ http://www.aaan-lca.fr/files/p4/Els%20accidents%20de%20sous-marins.pdf
- Este artícul conté una traducció derivada de «Minerve (S647)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.