El USS Thresher (SSN-593) va ser un submarí d'atac, en propulsió nuclear de l'Armada dels Estats Units, botat en 1960 i comissionat en 1961. Va ser el primer submarí nuclear en siniestrarse en servici actiu en el món.

USS Thresher (SSN-593)

El 10 d'abril de 1963, el ___protected_title_2___ es va afonar durant les proves d'immersió profunda a uns 350 km (220 milles) a l'est de Cape Cod, Massachusetts, morint els 129 tripulants i personal de la drassana a bordo. És el segon incident submarí més mortífero registrat, despuix de la pèrdua en 1942 del submarí francés ___protected_title_3___, en el que varen morir 130 tripulants.[1][2] La seua pèrdua va ser un punt d'inflexió per a la Marina dels EE. UU., lo que va conduir a l'implementació d'un rigorós programa de seguritat submarina conegut com SUBSAFE.

Ademés de ser el primer submarí nuclear perdut en la mar, el Thresher va ser també el tercer de quatre submarins perduts en més de 100 persones a bordo, sent els atres Argonaut, perdut en 102 tripulants a bordo en 1943, el ya mencionat Surcouf afonant-se en 130 persones en 1942, i el rus Kursk, que es va afonar en 118 mariners a bordo en 2000. El USS Thresher és un dels quatre submarins de l'Armada dels Estats Units que s'han perdut des del final de la Segona Guerra Mundial, els atres són l'USS Cochino, l'USS Stickleback i l'USS Scorpion.

Historial operatiu

 
Emblema de combat de el USS Thresher.

Va ser fabricat en les drassanes navals de Portsmouth, New Hampshire, entre els anys 1958 i 1960, botat en 1961 i batejat com Thresher en remembranza d'un chicotet taburó-rabosot. Va ser cap de classe en la seua série i classificat com submarí d'atac. Va ser considerat com el més silenciós, sigiloso, alvançat, ràpit i millor equipat al moment de ser comissionat.

Posseïa un innovador disseny de forma de huso redonejat en una vela hidrodinàmica alvançada cap a proa, tant la seua forma i la seua hèliç varen ser dissenyats per a crear sigilo en una senyal mínima de soroll hidroacústico.

El seu objectiu específic era detectar i destruir submarins soviètics furtivos en el context de la cridada Guerra freda. Es va assignar al comandant Dean L. Axene el dur a esta unitat a la condició d'operativa per a combat després d'exhaustives proves de mar, sent comissionat en agost de 1961. El mando de l'unitat va passar a mans del comandant Dean. L Alexa qui ho va dur a condició de llest per al servici sent comissionat en agost de 1961.

El 18 d'octubre de 1961, el USS Thresher va tindre un incident estant en el port de Sant Joan, Puerto Rico, en apagar-se el seu reactor per fallo elèctric quan ingressava a dit port. Per açò la temperatura i humitat en el submarí varen començar a aumentar fins a aplegar en el seu interior als 60 °C; aixina i tot els hòmens en el seu interior varen intentar reiniciar el reactor usant energia des d'un atre submarí nortamericà atracat al seu costat, el seu comandant va demanar ajuda a atres bucs surtos per a suministrament elèctric adicional i es va poder al fi reiniciar l'autopropulsió i activitat elèctrica.


En 1962 va tornar a tindre un atre incident estant ancorat en Cap Canyaveral, Florida. Un remolcador ho va colpejar accidentalment danyant sériament un dels seus tancs de llastrat per lo que va tindre que ser enviat a Groton, Connecticut, per a reparacions, este incident va tindre repercussions en el seu futur operatiu. El USS Thresher va tornar a la mar per a continuar en eixercicis navals en Florida.

En juliol de 1962, va entrar a les drassanes de Portsmouth per a un extens programa de manteniment i reparacions que va alcançar un periodo de 9 mesos tornant al servici actiu el 8 d'abril de 1963.

En giner de 1963 va assumir el mando el comandant John Wesley Harvey, provinent com a oficial eixecutiu de el USS. Wesley era un marí absolutament professional, altament calificat en ingenieria elèctrica i propulsió nuclear en experiència prèvia en el comando de submarins nuclears obtinguda en eixercicis tàctics en el Pol Àrtic,

Desaparició

El 9 d'abril de 1963, el USS Thresher va salpar en 96 tripulants, 12 oficials i 21 tècnics civils de la drassana de Portsmouth junt al barco de rescat i respal submarí Skylark des de Portsmouth per a efectuar eixercicis rutinaris de comprovació a una zona a 370 km a l'est del Cap Cod, en el golf de Maine a on comença el talús continental. Les proves a realisar consistien en una série d'eixercicis d'immersió a diferents profunditats per a sometre-ho a diferents pressions hidrostàtiques i comprovar l'estanqueitat del caixco en comunicacions contínues al barco de respal cada 15 minuts. La prova màxima era a 200 m de profunditat. La seqüència d'eixercicis consistia en fer immersió controlada cada 30 m de profunditat per a verificar l'inexistència de fugues i integritat del caixco de pressió.

Es varen realisar a lo manco dos proves fins als 100 m en la vesprada del 9 d'abril i durant la nit va permanéixer sumergit a una profunditat estàndar de 100 m. En la matinada del matí del 10 d'abril va emergir per a comprovació de fugues en superfície i a les 7:47 hores va començar una immersió a una profunditat de prova de resistència del caixco de pressió a 200 m realisant una llenta i progressiva espiral de descens a baixa velocitat per a no perdre comunicació en el Skylark. La profunditat batimétrica en la zona era de 2560 m de profunditat.

60 minuts despuix, el Skylark va començar a rebre una série de confuses comunicacions entrecortadas i difusas que indicaven mensages tals com:.... [illegible] àngul positiu,......[illegible] intentar volar, [illegible]...menudes dificultats...,[illegible]....900 (provablement 900 peus o 300 m). Estacions hidroacústicas varen registrar sorolls de trencaments de mamparos i implosió en el sector a una profunditat de 400 m. No es va saber més de el USS Thresher. Més tart varen emergir taques d'oli i plàstics en la zona.[3]

El USS Skylark va declarar emergència dos hores despuix indicant que provablement el USS Tresher s'havia afonat.

Descobriment del derelicte i investigació

En maig de 1963, l'Armada va enviar al buc oceanogràfic USSNS, el qual va realisar agranada laterals en sonar detectant algunes estructures a una profunditat de 2500 m que semblaven correspondre al USS Thresher. En juny de 1963, el batiscafo va ser contractat per a prendre fotografies que aportaren a l'investigació de l'accident revelant que el submarí s'havia desintegrat i els seus restants estaven escampats en un camp d'enrunes de 134 km². Es varen fotografiar els restants de major tamany tals com la vela, la secció d'operacions, la coa de popa i secció de proa. Algunes fotografies varen apuntar a tubos exteriors en la secció de popa les vàlvules de la qual i soldadures semblaven danyades. En setembre de 1964, el batiscafo Trieste II no solament va prendre fotografies sino que ademés es varen poder extraure peces triades per a la seua inspecció en superfície.


La comissió investigadora va analisar la nova série de fotos i peces recuperades concloent que unes soldadures d'argent estaven defectuoses en els tubos exteriors i que una de les vàlvules interiors havia botat, iniciant provablement una inundació a raó de 750 L/s en la sala de màquines, provocant fallo elèctric que afectara el sistema de refrigeració i que varen paralisar la propulsió. Wesley en intentar soltar llastre en els tancs no va poder fer-ho ya que les vàlvules s'havien congelat, açò hauria provocat que el submarí s'inundara de popa, perguera la seua posició de horizontalitat i que el submarí descendira en posició semi-vertical a les profunditats. El colapse conseqüent en una implosió de 0,1 s de duració va indicar que la tripulació no es va donar conte de la seua mort i que esta va ser instantànea.

La cadena de successos s'exhibix en la següent taula.

 
Simulació de l'inundació de el USS Tresher.
Seqüència d'events finals del USS Thresher[4][5]
Temps Event
07:47 El USS Thresher comunica inici de maniobres d'immersió.
8:00 El USS Thresher indica que la maniobra es completa i inicia descens.
08:09 Wesley indica que alcança la mitat de la profunditat de prova.
08:25 El USS Thresher alcança els 820 pies (249.9 m).
09:02 El USS Thresher comunica que ha alcançat la profunditat de prova i que es mou en curs de 90°, la comunicació es torna defectuosa a partir d'eixe moment.
09:09 El USS Tresher comunica la frase: -Menuts problemes...timó dalt...intente donar aire.- (Provable inundació en la sala de màquines, la propulsió es deté i s'intenta deslastrar el submarí).
09:12 No s'establix comunicació en el submarí.
09:13 El comandant Wesley indica frases inconexas com: -intentar volar-, -àngul positiu (el submarí pert estabilitat horisontal, cau de popa i s'escolta l'eixida d'aire comprimit).
09:14 El USS Skylark comunica al USS Tresher que la zona està rebujada per a emergir segur, no hi ha resposta.
09:15 El USS Skylark pregunta en màxim volum: -¿Quins són les seues intencions? -¿tens el control?.
09:16 L'escolta de el USS Skylark rep la frase: -900- (provablement indica 270 m)
09:17 Una dèbil comunicació de el USS Thresher indica que supera la profunditat de prova (300 m).
09:18 Els hidrófonos del Skylark detecten un event hidroacústico de 0,1 segon de duració que senyala implosió violenta i soroll de deformació metàlica a 400 m de profunditat.
09:20 El USS Skylark intenta establir comunicació sense rebre resposta. Emergixen taques d'oli i plàstics a la superfície.
11:04 El Skylark comunica que ha perdut la comunicació.
12:45 El Skylark comunica a l'Alt Mando de la Flota de l'Atlàntic que el submarí s'ha perdut.

L'11 d'abril de 1963, l'Armada d'Estats Units dona oficialment per sinistrat al USS Tresher.[6]

Conseqüències

L'11 d'abril, es va donar oficialment per desaparegut al submarí i el president, John F. Kennedy va ordenar tres dies de luto. La classe Thresher va ser rebatejada com a classe Permit per a evitar suspicàcies en les tripulacions navals dels submarins en construcció. El desastre va dur a Operacions navals a revaluar totes les consideracions tècniques derivades de l'afonament.

En 1968, es va perdre en condicions paregudes pero molt més enigmàtiques, un segon submarí nuclear, el USS.[7]

Vore també

Referències

  1. ↑ Duddu, Praveen (2014-03-06). «Peril in the depths – the world's worst submarine disasters». Navaltechnology.com. Consultat el 2018-08-07.
  2. ↑ Polmar, Norman (2004). The Death of the USS Thresher: The Story Behind History's Deadliest Submarine Disaster. ISBN 978-1592283927.
  3. ↑ ¿Per qué es va afonar el USS Tresher? (en anglés)
  4. ↑ L'enigma de el USS Tresher
  5. ↑ USS Tresher
  6. ↑ Pàgina oficial del USS Thresher-en eterna patrulla
  7. ↑ Llesta completa de tripulació i personal no tripulant del USS Thresher.

Commons


Referències