El USS Argonaut (V-4/SF-7/SM-1/A-1/APS-1/SS-166) va ser un submarí de la Marina dels Estats Units, el primer barco en dur el nom Argonaut. Es va iniciar com V-4 l'1 de maig de 1925 en Portsmouth Navy Yard. Va ser botat el 10 de novembre de 1927, patrocinat per la Sra. Philip Mason Sears, filla del contraalmirante William D. MacDougall, i dau d'alta el 2 d'abril de 1928. Encara que mai es va designar oficialment com "SS-166", en algun moment va mostrar este número en la seua torre de mando.[1]

USS Argonaut (SM-1)

Va ser afonat en un combat contra varis destructors japonesos el 10 de giner de 1943, perdent-se en tota la tripulació, 102 mariners i oficials, seguix sent la major pèrdua de vides en un submarí nortamericà en temps de guerra.[2]

Afonament

 
La campana del barco de el USS Argonaut, perdut en combat en 1943, encara servix en la Capella Commemorativa Submarina en Pearl Harbor.

El Argonaut va retornar a Pearl Harbor el 26 d'agost de 1942. El símbol de classificació del seu caixco es va canviar de SM-1 a APS-1 (submarí de transport) el 22 de setembre. Mai va ser designat formalment com SS-166, pero eixe número de caixco estava reservat per a ell i una foto mostra que ocasionalment ho mostrava.[3] La seua base d'operacions va ser traslladada a Brisbane, Queensland (Austràlia) a finals d'eixe any. En decembre, va partir de Brisbane baix el mando del capità de corbeta John R. Pierce per a patrullar l'àrea perillosa entre Nova Bretanya i l'illa de Bougainville, al sur de l'archipèlac de Bismarck.

El 2 de giner de 1943, el Argonaut va afonar la canonera japonesa Ebon Maru en la mar de Bismarck.[4] El 10 de giner, el Argonaut va vore un comboi de cinc cargueros i els seus destructors d'escolta, Maikaze, Isokaze i Hamakaze, que retornaven a Rabaul des de Lae. Per casualitat, un avió de l'eixèrcit, que no tenia bombes, volava per damunt i va ser testic de l'atac de Argonaut. Un membre de la tripulació a bordo de l'avió va vore un destructor colpejat per un torpedo i els destructors contraatacaron ràpidament.

La proa del Argonaut de sobte va trencar l'aigua en un àngul inusual. Era evident que una càrrega de profunditat havia danyat greument el submarí. Els destructors japonesos varen continuar donant regressos al voltant del Argonaut, disparant proyectils contra ell; es va esgolar baix de les ones i mai més es va saber del Argonaut.[5] Cent dos oficials i hòmens es varen afonar en ella, la pijor pèrdua de vides per a un submarí nortamericà en temps de guerra.[2] El seu nom va ser borrat del Registre de Bucs Navals el 26 de febrer.


Els informes japonesos disponibles al final de la guerra varen registrar un atac de càrrega de profunditat seguit de dispars, moment en el que "varen destruir la part superior del submarí". Sobre la base de l'informe proporcionat per l'aviador de l'Eixèrcit que va presenciar l'atac en el que es va afonar el Argonaut, se li va atribuir el dany a un destructor japonés en la seua última patrulla. (Despuix de la guerra, la contabilitat de JANAC no li va donar cap). Ya que cap de les històries dels tres destructors d'escolta informa danys el 10 de giner de 1943, el "colp" del destructor pot haver segut una explosió prematura.[6][7][8]

Ans que la seua tripulació partira per a la seua tercera patrulla de guerra, donaron la campana de Argonaut. Casi 20 mesos despuix de la seua pèrdua, es va construir i va dedicar la Capella Commemorativa Submarina en la Base Submarina en Pearl Harbor. La campana que penja en el seu campanar prové de Argonaut, i encara sona hui per als servicis ceremonials.

Referències

  1. ↑ Photo of Argonaut at NavSource.org with "166" on the conning tower.
  2. ↑ 2,0 2,1 «On Eternal Patrol - USS Argonaut (APS-1), (SS-166)». On Eternal Patrol. Consultat el 2014-11-18.
  3. ↑ «PigBoats.COM - V-Class Submarines Page 2 Argonaut V-4». pigboats.com. Consultat el 2019-04-15.
  4. ↑ «The Official Chronology of the U.S. Navy in World War II--1943». www.ibiblio.org. Consultat el 2019-04-15.
  5. ↑ Alden, p.29.
  6. ↑ «Long Lancers». www.combinedfleet.com. Consultat el 2019-04-15.
  7. ↑ «Long Lancers». www.combinedfleet.com. Consultat el 2019-04-15.
  8. ↑ «Long Lancers». www.combinedfleet.com. Consultat el 2019-04-15.

Bibliografia

  • Schlesman, Bruce and Roberts, Stephen S., "Register of Ships of the U.S. Navy, 1775–1990: Major Combatants" (Greenwood Press, 1991), ISBN 0-313-26202-0
  • Lenton, H. T. American Submarines (Navies of the Second World War) (Doubleday, 1973), ISBN 0-38504-761-4
  • Silverstone, Paul H., U.S. Warships of World War II (Ian Allan, 1965), ISBN 0-87021-773-9
  • Campbell, John Naval Weapons of World War Two (Naval Institute Press, 1985), ISBN 0-87021-459-4
  • Gardiner, Robert and Chesneau, Roger, Conway's All the World's Fighting Ships 1922–1946, Conway Maritime Press, 1980. ISBN 0-83170-303-2.
  • Friedman, Norman "US Submarines through 1945: An Illustrated Design History", Naval Institute Press, Annapolis:1995, ISBN 1-55750-263-3.
  • Johnston, David "No More Heads or Tails: The Adoption of Welding in U.S. Navy Submarines", The Submarine Review, June 2020, pp. 46–64