Segons la versió tradicional més difosa, encara que posada en dubtes per atres fonts, el navegant portugués Diogo de Silves,[7][8]descobridor oficial d'este grup d'illes, es va quedar tan impressionat pels azores (Accipiter gentilis, una au pareguda als falcons) que sobrevolaven les illes, que va decidir denominar-les d'eixe modo. No obstant, els estudis ambientals contradiuen esta versió: l'única au d'assut coneguda en l'archipèlec és el Buteo buteo rotschildi, una subespècie de ratonero (en portugués azoriano i madeirense milhafre, paraula que, no obstant, en portugués continental s'utilisa per a denominar al milano), au que segons els estudis sembla haver segut introduïda prou despuix del descobriment portugués. Un estudi ecològic senyala que el ratonero preferix, com el seu nom indica, alimentar-se de chicotets mamífers en horaris diürns, mentres que a l'arribada dels portuguesos els únics mamífers existents semblaven ser algunes espècies de rat penats. L'atra possible assut per als ratoneros i afins hauria segut la coloma torcaz(Columba palumbus), pero la seua població no hauria soportat la depredació de moltes aus de rapa, de modo que les illes difícilment estarien poblades per una cantitat cridanera d'azores o de ratoneros. En canvi, des de la Baixa Edat Mija es coneix la menció a les casi llegendàries illes Azuis.[9] El nom Azuis es considera un aportuguesamiento de les paraules xeneizes o genovesas azzurre o azzorre, és dir, blaus. Aludia al color que la vegetació autòctona d'este archipèlec donava vista en lontananza. Reforçava esta denominació la presència (encara actual) d'un liquen cridat urzela, que aporta una tenyida azulado molt requerit en Europa a fins de l'Edat Mija i inicis de l'Edat Moderna.
Història
Mapa de les illes Azores de 1584Illa Terceira, Jan Huygen van Linschoten: Angra, Com i Mont Brasil (XVI)
Cap a fins de l'Edat Mija es parlava de diverses terres i illes mítiques en les latitut i llongituts de l'archipèlec hui anomenat de les Azores: l'Atlántida, l'Antilla (o Davant-Illa), l'illa de Sant Brandán, l'illa Brasil, les Sèt Ciutats i les illes Azuis. Quan varen aplegar els portuguesos, l'archipèlec no estava habitat per sers humans ni hi havia referències de que s'hagueren trobat restants de presència anterior. No obstant, l'anàlisis de fondos llacustres ha permés demostrar la presència humana entorn als sigles VIII i IX.[10]
Cap a la mitat de la década de 1420, capitans portuguesos com Gonçalo Velho Cabral, Diogo de Silves i uns atres varen visitar, de forma voluntària o accidental, l'archipèlec. Des de llavors, les visites de naus lusitanes varen escomençar a ser freqüents. La colonisació de les illes, deshabitades en aquella época, va escomençar en 1439 en portuguesos especialment de les regions del Algarve i l'Alentejo. En els sigles següents, varen rebre colon d'atres països europeus, sobretot del nort de França i de Flandes. Cap a 1490, hi havia dos mil flamencs vivint en les illes de Terceira, Pico, Fayal, Sant Jorge i Flores. Degut a que hi havia un assentament flamenc tan gran, les Azores es varen escomençar a conéixer com les illes flamenques o les illes de Flandes. El príncip Enrique el Navegant va ser el responsable d'este assentament. També varen aplegar gents d'atres procedències com a àraps, judeus o inclús el propi Cristóbal Colón, el qual va desenrollar allí gran part dels seus coneiximents cartogràfics i va fer el seu primer desembarc, concretament en l'illa de Santa María, quan va retornar d'Amèrica en 1493.
Unió Ibèrica
En 1583,[11]Felipe II d'Espanya i I de Portugal va enviar una flota combinada de navío portuguesos i espanyols per a expulsar als invasores francesos de les Azores. Ho va conseguir despuix d'una aplastant victòria sobre l'esquadra francesa en la batalla de l'illa Terceira,[12] encara sent l'espanyola, comandada per dò Álvaro de Bazán, molt inferior en número de naus. Les illes Azores varen ser una de les regions portugueses que es varen resistir a la sobirania de Felipe II, encara que finalment varen ser conquistades per les tropes espanyoles en 1583.
Control portugués
Azores va ser tornada al control portugués en decembre de 1640 en el final de l'Unió Ibèrica, no per les forces militars, ya que estes ya estaven en els esforços de la Guerra de Restauració en el continent, sino pel poble que va atacar la guarnició castellana ben fortificada en la fortalea de São João Baptista. A partir de 1670, la Corona portuguesa va fomentar l'emigració d'habitants de les illes cap al sur del Brasil, en especial a l'illa de Santa Catarina i el futur estat de Rio Grande do Sul. Per la mateixa época (1685), despuix de la revocació de l'Edicte de Nantes en França, un centenar de protestants francesos de doctrina calvinista (hugonotes) varen aplegar a instalar-se en les Azores. En 1692-1694 es produïx en les illes la cridada Regirada del taro, en protesta contra l'imposició d'imposts al cultiu del taro, considerat el principal aliment dels pobres i esclaus.
L'Iglésia de la Misericòrdia (Igreja dona Misericórdia) en Angra do Heroísmo data d'el XVIII i la seua primera pedra es va colocar el 21 d'octubre de 1728
el terremot de Lisboa de 1755 va provocar un tsunami que també va assolar part de l'archipèlec de les Azores (ademés de les illes de Cap Vert i Martinica). El decret del 2 d'agost de 1766 va abolir el sistema de capitanies i va establir la Capitania General de les Azores (1766-1832). El capità general, una espècie de virrey, en domicili en Angra, eixercia poders judicials, fiscals i militars sobre les nou illes de l'archipèlec, aixina com una supervisió completa sobre les comunas i el control de la vida econòmica. Cada illa era administrada per un governador. El 23 de febrer de 1771, l'archipèlec es va unir a Madeira, i durant un temps a Cap Vert, per a formar la província de les Illes Adjacents.
Edat Contemporànea
Despuix de les invasions franceses de Portugal (1807-1814), un grup de presos polítics va ser deportat (1810-1812) a Angra per la Regència de Portugal, acusats de conspirar i recolzar idees lliberals. La seua presència activa explica en part el tumult constitucional d'Angra (1821), un alçament civil i militar, i el respal de les Azores a la revolució lliberal portuguesa (1820-1822), i als lliberals, fins al final de la guerra civil portuguesa (1828-1834). En el mateix context de difusió de les idees lliberals, a partir de 1819 varen escomençar a aplegar a l'archipèlec grups de judeus del nort d'Àfrica. La seua presència està documentada en les illes de Sant Miguel, Terceira, Fayal, Sant Jorge i Graciosa. La guerra civil va tindre una forta repercussió en les Azores. En 1829, els lliberals varen guanyar en Vila dona Praia als absolutistas. Varen fer en l'illa Terceira el quarter principal del nou règim portugués i varen establir el Consell de Regència (Conselho de Regência) de María II de Portugal. Durant l'época de Portugal en la Segona Guerra Mundial el govern portugués li va donar permís als Estats Units per a establir bases militars en les Azores. En 1976, les Azores varen passar a ser una comunitat autònoma portuguesa. Es varen suprimir els districtes de Angra do Heroísmo, Horta i Ponta Prima en els que es dividien fins a llavors. Constituïx una regió ultraperiférica de l'Unió Europea. Eixe mateix any, va ocórrer un accident aéreu d'una aeronau procedent de Veneçuela a on varen perir tots els integrants del Orfeó de l'Universitat Central de Veneçuela i el seu llavors director Vinicio Adames. El 8 de febrer de 1989, varen morir 144 persones (137 passagers i 7 tripulants) en estrelar-se en l'illa de Santa María el vol 1851 d'Independent Air[13][14] de la companyia nortamericana Independent Air Corporation. L'avió procedia de la ciutat italiana de Bérgamo i es dirigia a la República Dominicana. Es tractava d'un vol chàrter. La majoria dels fallits eren de nacionalitat italiana.[15]
Les nou illes que formen l'archipèlec tenen una superfície de 2332 km². Les seues superfícies individuals varien entre els 747 km² de Sant Miguel, i els 18 km² de Corvo. L'orige volcàico de les illes pot vore's en els seus cons volcànics i cràters. el volcà del Pico, en l'illa del mateix nom, a 2352 m sobre el nivell de la mar, és la montanya més alta de Portugal. L'erupció volcànica més recent va tindre lloc en 1957 en l'illa de Fayal. Les nou illes estan dividides en tres grups:
L'oriental, de Sant Miguel i Santa María.
El central, de Terceira, Graciosa, Sant Jorge, Pico i Fayal.
L'occidental, de Flores i Corvo.
Municipis
Les Azores es dividixen en 19 municipis o concejos (en portugués, concelhos). Cada municipi es dividix a la seua volta en feligresías, de les que hi ha 156 en les Azores. Per illes, els municipis són:
Plaja de la baïa de São Lourenço, Illa de Santa María, en les Azores
Clima
l'archipèlec s'estén entre els parals que passa per Lisboa (39°43′-39°55′ de latitut nort) i 37° Goja d'un clima subtropical suavisat per la humitat i la càlida corrent del Golf. Registra temperatures miges d'entre 13 °C en hivern i 24 °C en estiu. La seua vegetació no és pròpia de les zones mediterrànees, sino que té característiques subtropicals humides (Floresta nativa subtropicalaurisilva). la corrent del Golf que passa relativament prop, manté les aigües de la mar a una temperatura mija d'entre 16 °C i 25 °C.
Pico dona Sé, en hivern, Illa de Flores
Anticiclón de les Azores
Les Azores estan situades en una zona de transició i confrontació entre masses d'aire d'orige tropical i masses d'aire més fret d'orige polar.[20][21] El clima de l'archipèlec està determinat en gran mida per les variacions del camp de pressió atmosfèrica sobre l'Atlàntic Nort. Estes variacions, condicionades per la massa del continent americà i la massa d'aigua atlàntica, estan superpostes per un anticiclón atlàntic subtropical semipermanente, conegut comunament com anticiclón de les Azores. El anticiclón de les Azores experimenta variacions estacionals que poden afectar a l'archipèlec de moltes maneres. En hivern, el anticiclón se situa més al sur i permet el descens del front polar, acostant-ho a l'archipèlec. En estiu, pel contrari, el desplaçament del anticiclón més al nort, provoca l'eixida del front polar i els seus destorbament associats cap a latitut més altes. En alluntar-se lo suficient de les costes continentals, les masses d'aire continentals que apleguen a l'archipèlec es debiliten per l'influència marítima.
No pot dir-se lo mateix de les zones de major altitut (per eixemple, el mont Pique), a on les masses d'aire superior d'orige continental i en una trayectòria més directa poden alcançar la superfície i presentar en eixes zones un aire més sec i temperatures més extremes. Al mateix temps, este aire circulant d'atmòsfera lliure transporta a l'archipèlec aerosols, concretament cendres volcàniques o arenes fines procedents del desert del Sàhara, que afecten esporàdicament a la radiació i a la calitat de l'aire.[22]
Les temperaturas màximes diàries a baixa altitut solen oscilar entre 16 i 25 °C (61 i 77 °F). La precipitació mija anual sol aumentar d'est a oest, oscilant entre 700 mm (28 in) en Santa María i 1600 mm (63 in) en Flores i alcançant valors superiors a 5000 mm (200 in) en les terres altes de Pico.[23]
Classificació Köppen
Segons la classificació climàtica de Köppen, el grup oriental (São Miguel i Santa María) sol classificar-se com a mediterràneu, mentres que el grup central i occidental (especialment Flores i Corvo) és cada volta més subtropical humit i, en general, més plujós pels efectes de la corrent del Golf. Esta corrent té un gran efecte sobre la temperatura del mar, que varia entre 16 °C (61 °F) en febrer i març, i 23 °C (73 °F) en agost i setembre, i aumenta abans en el grup occidental.[24]
Les senyes de Salvador Rivas-Martínez presenten vàries zones bioclimàtiques diferents per a les Azores.[25] El desfasament estacional és extrem en la mitat baixa de l'any, sent decembre més suau que abril en térmens de temperatures miges. En estiu, el desfasament és un poc menor, sent agost el més més càlit, encara que setembre sol ser tan càlit o més que juliol.
Temperatures
Encara que en Pico s'han registrat temperatures tan càlides com 32,1 °C, ni Ponta Prima ni Angra do Heroísmo, les dos ciutats més grans, han superat mai els 30 °C. En cap de les illes s'han registrat geladas, nevades o inclús temperatures inferiors a 5 °C (41 °F) a nivell d'el mar. El clima més fret en hivern sol procedir de les masses d'aire del noroest que s'originen en Labrador (Canadà). No obstant, com eixes masses d'aire es calfen al seu pas per l'oceà Atlàntic, més càlit, les temperatures diürnes superen inclús llavors els 10 °C (50 °F). l'humitat relativa mija pot oscilar entre el 80 % en la costa i més del 90 % per damunt dels 400 m (1300 peus). No obstant, les zones més elevades per damunt de la capa llímit planetària poden experimentar valors extremadament baixos propencs al 10 %.[26] Els estius són especialment humits en agost i poden aumentar la temperatura percebuda en alguns graus. Els hiverns no només són molt suaus, sino també molt humits i contribuïxen substancialment a la precipitació anual. La insolació és relativament baixa, en un 35-40 % del valor total possible d'insolació, i major en illes topográficamente més baixes com a Graciosa o Santa María, inversamente proporcional a la precipitació. Açò és causat directament per l'elevació orogràfica de les masses d'aire humit i és especialment pronunciat en les illes marcades per una alta orografia.[22]
L'illa de Santa María en temps nuvolat
Huracans
En major rarea, sobretot a finals de l'estiu i en autumne, a pesar de la posició septentrional que ocupa l'archipèlec, les Azores poden vore's afectades pel pas de ciclons tropicals, o de tormentes tropicals derivades d'ells, algunes poden resultar d'anomalies de sistemes de baixa latitut mentres que unes atres resulten de la tornada, de nou a l'Atlàntic, despuix d'un recorregut pròxim o inclús sobre el continent americà. Encara que a sovint chicotets i en procés de malbarat, estos ciclons donen lloc a moltes de les pijors tormentes a les que està somés l'archipèlec.[22]
Un total de 14 ciclons tropicals o subtropicals han afectat a la regió a lo llarc de l'història. La majoria d'ells eren tormentes extratropicals o tropicals quan varen afectar a la regió, encara que varis huracans de categoria 1 han aplegat a les Azores. Les següents tormentes varen afectar a la regió en força de categoria 1:
Les tormentes que eren extratropicals quan varen impactar en la regió inclouen:
Huracà Tanya en 1995
La tormenta tropical Ana en 2003
La tormenta tropical Grace en 2009
Ademés, la tormenta subtropical Azores va afectar a la regió en octubre de 2005.
En 2351 metros, el mont Pique, en les Azores, és la montanya més alta de Portugal. En 1718 una colada de lava del volcà va aplegar a la costa
Geologia
Des del punt de vista geoestructural, les Azores estan situades sobre una triple unió activa entre tres de les principals plaques tectòniques del món (la Placa Nortamericana, la Placa Euroasiàtica i la Placa Africana),[27] condició que s'ha traduït en l'existència de numeroses falles i fractures en esta regió de l'Atlàntic.[28] Les illes més occidentals de l'archipèlec (Corvo i Flores) estan situades en la Placa Nortamericana, mentres que les restants es troben dins dellímit que dividix les plaques Euroasiàtica i Africana.[29]
Les principals estructures tectòniques que existixen en la regió de les Azores són la Dorsal Mesoatlántica, el Rift de Terceira, la Zona de Fractura de les Azores i la Falla de Glória. La Dorsal Mesoatlántica és la principal frontera entre la Placa Nortamericana i les Plaques Africana i Euroasiàtica que travessa el Replanell de les Azores entre les illes de Flores i Faial de nort a sur i despuix cap al suroest; és una extensa forma travessada per numeroses falles de transformació que discorren perpendicular a la seua orientació nort-sur, sísmicamente activa i susceptible de vulcanisme.
El Rift de Terceira és un sistema de fractures que s'estén des de la Dorsal Mesoatlántica fins a la Falla de Glória i que representa la principal frontera entre les Plaques Euroasiàtica i Africana. Està definit per una llínea de volcans submarins i monts insulars que s'estenen de noroest a surest a lo llarc d'uns 550 km, des de la zona oest de Graciosa fins als illots de les Formigas, que inclouen les illes de Graciosa, Terceira i São Miguel. El seu llímit noroest conecta en la Dorsal Mesoatlántica, mentres que la secció surest interseca la Falla de Glòria al surest de l'illa de Santa María. La Zona de Fractura de les Azores s'estén des de la Falla de Glória i comprén un àrea relativament inactiva al sur de les illes dels grups Central i Oriental cap al nort fins a la Falla de Terceira, a lo llarc d'un àngul de 45° La Falla de Glória, per la seua banda, s'estén 800 km a lo llarc d'una llínea llineal des de les Azores fins a la Falla de Transformació Azores-Gibraltar.[30]
El vulcanisme de les illes està associat al rifting a lo llarc de la Triple Falla de les Azores; l'extensió de la corfa a lo llarc de les falles i fractures existents ha produït molts dels events volcànics i sísmics actius,[31] mentres que, recolzat per l'aflorament boyante en el mant més profunt, alguns ho associen en un punt calent en les Azores. La major part de l'activitat volcànica s'ha centrat, principalment, a lo llarc de la Falla de Terceira.[29]
Des de l'inici de la colonisació portuguesa de les illes, al voltant d'el XV, s'han registrat 28 erupció volcàniques (15 terrestres i 13 submarines). L'última erupció volcànica significativa, el volcà dels Capelinhos (Vulcão dos Capelinhos), va ocórrer front a la costa de l'illa de Faial en 1957; l'activitat volcànica més recent va ocórrer en els monts submarins i volcans submarins front a la costa de Serreta i en el canal de Pico-São Jorge.[32]
Les illes tenen molts eixemples de geomorfología volcànica, incloent coves i tubos de lava (com la Gruta dones Torres, Algar do Carvão, Gruta do Natal, Gruta dones Cinc Ribeiras), els camps de lava costers (com la costa de Feteiras, Faial, el Mistério de Prainha o São João en l'illa de Pico) ademés dels cons inactius del centre de l'illa de São Miguel, els ya mencionats Capelinhos en Faial, els complexos volcànics de Terceira o la caldeira pliniana de l'illa de Corvo. Les illes de l'archipèlec es varen formar gràcies a l'activitat volcànica i sísmica durant el Neógeno; les primeres superfícies embrionàries varen escomençar a aparéixer en les aigües de Santa María durant el Mioceno (fa uns 8 millons d'anys).
La seqüència de formació de l'illa s'ha caracterisat generalment com: Santa María (8,12 Ma), São Miguel (4,1 Ma), Terceira (3,52 Ma), Graciosa (2,5 Ma), Flores (2,16 Ma), Faial (0,7 Ma), São Jorge (0,55 Ma), Corvo (0,7 Ma) i la més jove, Pico (0,27 Ma).[33] Encara que totes les illes han experimentat vulcanisme a lo llarc de la seua història geològica, dins de l'història registrada de "assentaments humans", les illes de Santa María, Graciosa, Flores i Corvo no han experimentat cap erupció volcànica; ademés de fumarolas actives i fonts termals, el restant de les illes han tingut erupció esporàdiques des d'el XIV. Aparte del volcà Capelinhos en 1957-1958, l'últim cas registrat de "formació d'illes" va ocórrer front a la costa de São Miguel, quan es va formar breument l'illa de Sabrina.
Terremots
Pel seu entorn geodinámico, la regió ha segut un centre d'intensa activitat sísmica, especialment a lo llarc dels seus llímits tectònics en la Dorsal Mesoatlántica i el Rift de Terceira. Els events sísmics, encara que freqüents, solen ser de naturalea tectònica o vulcotectònica, pero en general són d'intensitat baixa a mija, ocasionalment puntuats per events de nivell 5 o superior en l'escala de magnitut de Richter.[34] El terremot més greu es va registrar en 1757, prop de Calheta, en l'illa de São Jorge, i va superar els 7 graus en l'escala de magnitut de Richter. En comparació, el terremot de 1522, mencionat per l'historiador Gaspar Frutuoso, va tindre una magnitut de 6,8, pero els seus efectes varen ser calificats de X (Extrem) en l'escala d'intensitat de Mercalli,[31] i va ser responsable de la destrucció de Vila Franca do Camp i de corriment de terra que poden haver matat a més de 5000 dels seus habitants.
Serra de Santa Bàrbara en l'Illa de Terceira
Importància Geoestratégica
La seua situació en el centre del Atlàntic Nort va fer que, durant sigles, les illes Azores anaren un autèntic encreuament en les rutes transatlàntiques. En els temps de la navegació a vela, pels vents i corrents que obligaven a "doblar la curva", els barcos procedents de l'Atlàntic Sur (de l'Índia, Extrem Oriente i atres parts d'Àsia, Àfrica, Brasil i atres parts de Sudamérica) i del Carib (de les cridades "Índies Occidentals") realisaven una àmplia rotació en el sentit de les agulles del rellonge que els duya fins a les proximitats del Grup Occidental i després creuaven l'archipèlec en direcció a Europa. Esta és la ruta que encara hui seguix la navegació de recree, utilisant com a base el port d'Horta, en l'illa de Faial. En l'arribada de la navegació a vapor, els ports de les Azores, en particular els de Ponta Prima i Horta, els únics en molls de protecció i atracaderos de tamany apreciable, varen passar a eixercitar un paper important en l'abastiment de carbó.
Vespradeta en l'illa de Sant Miguel
En l'arribada de l'aviació, les Azores varen guanyar pronte importància com a punt de respal. Les primeres travessies aérees de l'Atlàntic varen tindre lloc sobre les Azores, i Horta, en la seua baïa abrigada i les seues conexions telegràfiques intercontinentals per cable submarí, va ser una escala important per a les conexions entre Europa i Amèrica per hidroavió (els clippers) en el periodo immediatament anterior a la Segona Guerra Mundial. Una volta terminada la guerra, la base nortamericana de l'illa de Santa María es va convertir ràpidament en aeroport internacional i centre d'escala tècnica per als avions que creuaven l'Atlàntic entre Amèrica, el sur d'Europa, el nort d'Àfrica i Orient Mig. La base de Lajes, en l'illa de Terceira, va eixercitar (i seguix eixercitant) el mateix paper per a l'aviació militar. Despuix de l'eixida del contingent britànic en 1943, es va instalar un destacament militar nortamericà en lo que hui és la Base d'Àrea n.º 4 de la Força Aérea Portuguesa (encara en ple funcionament).
Cascada de Ribeira Gran en les Cascades de Ribeira do Ferreiro al fondo, illa de Flores
Els debats entorn al paper geoestratégic de les Azores i la funció del archipèlec com a punt fronteriç entre les esferes d'interés nortamericana i europea seguixen eixercitant un paper important en la discussió política azoriana i en la postura de la classe política davant els interessos portuguesos en l'Atlàntic. Les qüestions relatives al repartiment de les compensació concedides per Estats Units per l'us de la Base Aérea de Lajes, en l'illa de Terceira, han ocupat l'activitat parlamentària, encara que de forma estèril, i són una presència constant en les negociacions en Portugal i Estats Units. Més recentment, el fet de que les aigües de la zona econòmica exclusiva (ZEE) de les Azores siguen en molt les majors de l'Unió Europea, en les seues 994 000 quilómetros quadrats, i constituïxquen per tant el gros de les cridades "aigües occidentals" de l'Unió, ha suscitat acalorados debats sobre les ventages de l'integració azoriana en l'Unió Europea. En virtut dels tractats vigents, i del proyecte de tractat per a la Constitució Europea, la gestió dels recursos biològics marins és competència exclusiva de l'Unió, lo que ya ha dut a l'obertura parcial de la peixca (entre 100 i 200 milles nàutiques) als bucs comunitaris en contra dels desijos del govern azoriano. Per a comprendre la posició de l'archipèlec, fixe's en les següents distàncies medides a lo llarc de l'ortodrómico (gran círcul) des d'un punt situat en el centre geogràfic de les Azores (38°35′N; 28°05′O):
Les condicions climàtiques, el seu aïllament geogràfic, el relleu i les característiques geològiques de les illes varen originar gran varietat de biòtops, ecosistemes i paisages, que propicien un elevat número d'hàbitats que a la seua volta alberguen gran diversitat d'espècies de fauna i flora.
Flora i vegetació
La vegetació natural de les Azores comprén un vast número d'espècies originàries del periodo terciario, en la seua majoria endèmiques i actualment protegides per llei. la laurisilva, d'orige relacionat en els boscs humits de terciario existents en el sur d'Europa desapareguts fa millons d'anys durant les últimes glaciacions, és un bosc en índex molt elevat d'endemismes. Ademés de les espècies de major porte, existix una capa subarbustiva, generalment molt densa, de grans falagueras i arbustos. Alguns també són endèmics. Les illes varen ser colonisades per l'home a finals d'el XV. Des de llavors, la coberta vegetal ha segut considerablement alterada. Des de mediats d'el XIX es va escomençar a reforestar pensant en l'explotació maderera en una conífera asiàtica, la Cryptomeria japonica, considerada hui en dia com l'espècie forestal més important de l'archipèlec, no solament per la seua importància econòmica, ocupant el 60 % de l'àrea de boscs de producció, sino també perque representa un element estructural dels paisages azorianos.[35]
De les plantes vasculars existents, es coneixen actualment 66 espècies endèmiques, ademés d'un elevat número d'endemismes en atres grups vegetals. La diversitat de comunitats vegetals permet que comunitats d'aus terrestres endèmiques es distribuïxquen per tota l'àrea.
En Azores hi ha 270 artròpodes, i 50 moluscs endèmics distribuïdes en hàbitats molt diversos, tals com a coves volcàniques, camps de lava i boscs.[36] Este grup taxonómico es troba amenaçat per l'activitat humana, ya que la major part de les espècies no estan llegalment protegides, salve per les protecció de les àrees que constituïxen el seu hàbitat.
Bosc de Bambú en les AzoresPaloma torcaz de les Azores (Columba palumbus azorica)
En Azores s'han citat al voltant de 71 espècies i subespècies de vertebrats terrestres i 582 marins.[37] Els vertebrats constituïxen l'1 % dels tàxons terrestres de les Azores. La majoria són aus: unes 40 espècies nidificantes. Existix una subespècie endèmica de salamandra crestado(Triturus cristatus carnifex).[38] En canvi, la granota comuna(Pelophylax perezi) va ser introduïda per l'home. També hi ha un reptil endèmic (Lacerta dugesii). Junt en els mamífers marins i les espècies domèstiques introduïdes per l'home, solament hi ha una espècie de mamífer terrestre: el rat penat de les Azores(Nyctalus azoreum).[39]
Amenaces i conservació de la biodiversitat
En l'archipèlec estan protegides 115 espècies, i 215 espècies estan catalogades com amenaçades.
Espècies invasoras
En l'archipèlec de les Azores s'han identificat 702 espècies de plantes exòtiques, 36 de les quals de caràcter invasor. Sobre la fauna, s'han inventariat 47 espècies exòtiques, 5 d'elles invasoras. Destaquen l'escarabat japonés(Popillia japonica).[40]
Ret d'Àrees Protegides de les Azores
La ret regional d'àrees protegides, ocupa un àrea de 53 700 ha. La primera àrea protegida es va declarar en 1972 (Caldeira, illa de Fayal). Des de llavors, s'han creat unes atres, fins a comprendre prop del 13 % de l'àrea total de la regió.[41]
Les àrees protegides inclouen zones terrestres, d'aigües interiors i marines en les que la fauna, la flora, el paisage, els ecosistemas o atres fenomens naturals revisten importància científica, cultural i social per la seua rarea, valor ecològic o paisagístic.
Parc forestal de les Sèt Fonts
Les condicions climàtiques associades a l'aïllament geogràfic, al relleu i a les característiques geològiques de les illes han donat lloc a una gran varietat de biòtops, ecosistemes i paisages, que favorixen l'existència d'un gran número d'hàbitats que alberguen una gran diversitat d'espècies. la vegetació natural de les illes Azores inclou un gran número d'espècies originàries del Periodo Terciario, la majoria de les quals són endèmiques i tenen estatus de protegides. La laurisilva, l'orige de la qual està relacionat en els boscs humits del Terciario que varen existir en el sur d'Europa i varen desaparéixer fa millons d'anys durant les últimes glaciacions, és un bosc en un índex d'endemisme molt elevat. Ademés de les espècies de major tamany, presenta un estrat subarbustiu, generalment molt dens, de grans falagueres i arbustos, alguns dels quals també són endèmics. Les illes varen ser colonisades per l'home a finals d'el XV i la coberta vegetal ha canviat considerablement des de llavors. De les espècies existents de plantes vasculars, 66 són actualment endèmiques, i també hi ha un gran número d'endemismes en atres grups. La diversitat de les comunitats vegetals fa que les comunitats d'aus terrestres endèmiques es distribuïxquen per tota la zona.
Rat penat nóctulo (Nyctalus azoreum) espècie endèmica de les illes
També hi ha unes 300 espècies endèmiques d'artròpodes en totes les illes, distribuïdes en hàbitats molt diversos com a cavitats volcàniques, camps de lava, boscs naturals, etc. Este grup taxonómico està somés a certa pressió per les activitats humanes, ya que no està protegit. L'escassa protecció de que goja és conseqüència directa de la classificació de zones protegides de les distintes illes de la regió. Sobre els mamífers, en les Azores es donen de forma natural 25 espècies, en la seua majoria marines, 24 de les quals corresponen a cetàceus (ballenes i delfins) i l'atra consistix en una espècie terrestre endèmica, que és l'únic mamífer autòcton de l'archipèlec: el rat penat de les Azores (Nyctalus azoreum). Per a salvaguardar el patrimoni natural existent, es va crear una ret regional d'àrees protegides, en una superfície de 537 quilómetros quadrats.
Bosc en l'Illa de Flores
Les àrees protegides de les Azores —la Ret d'Àrees Protegides de les Azores— han segut objecte del desenroll de Plans de Planificació i Gestió, en l'objectiu de definir la política de salvaguardia i conservació del seu patrimoni. Els plans pretenen ser un instrument de respal i promoció de la planificació i gestió de les àrees protegides, en vistes a salvaguardar els recursos naturals, conservar la calitat del paisage i conciliar les activitats humanes.
Recursos hídrics
En Azores, les necessitats d'aigua per a us urbà són les més significatives. Representen prop del 56 % de les necessitats totals. Els seguixen l'indústria, l'agricultura i la ganaderia, en un pes del 20 %. el turisme, l'energia i els restants usos representen un valor poc significatiu: entorn al 3 %.
Taburó blau (Prionace glauca), canal Fayal-Pico, illes Azores, Portugal
Les aigües subterrànees constituïxen la principal font d'aigua dolça. Satisfan més del 97 % de les necessitats. Els recursos existents s'estimen en prop de 1520 millons de metros cúbics. El 10 % es considera de disponibilitat útil. Els majors recursos es troben en l'illa del Pico i en l'illa de Sant Miguel, mentres que els menors es troben en l'illa de Corvo i en l'illa de Santa María. Relacionant les necessitats en la disponibilitat, l'illa Graciosa, illa Terceira i l'illa de Sant Miguel són les que eixercixen una major pressió sobre els seus recursos hídrics.
Plaja en la Lagoa dones Furnas
A nivell d'aigües superficials, els estanys, ademés del valor paisagístic, turístic i ecològic, es convertixen en reserves estratègiques d'aigua. Garantisar la seua calitat és un dels desafius de la gestió dels recursos hídrics. D'acort en els anàlisis i classificacions efectuades en 17 estanys, la majoria registra polució més o menys accentuada, derivada de la contaminació difusa per activitats agropecuarias i de l'us poc racional de fertilisants. Sobre les aigües subterrànees, no presenten problemes accentuats de calitat. Puntualment puguen aparéixer alguns, per la sobreexplotació dels aqüífers, en la conseqüent intrusió salina; també a l'excés de nitrat i la contaminació microbiològica relacionats en la polució difusa per l'explotació agropecuaria. En el cas de les aigües termals, de modo genèric, la majoria de les zones termals presenten una calitat d'aigua prou raonable, lo que ha originat una classificació adequada per a ostentar la bandera blava.[42]
Demografia
Catedral del Sant Salvador, en Angra do Heroísmo la ciutat més gran de l'illa de Terceira en les Azores
Contràriament a la tendència observada en les últimes décades, la població resident va alcançar els 236 440 habitants en 2021, un 4,2 % menys que en 2011.[43] En 2001 i 2011 es varen produir auments moderats de la població resident (1,7 % i 1,8 % respectivament), situant-se en 241.763 habitants en 2001 i 246.772 habitants en 2011.[44] No obstant, l'aument de la població no es distribuïx uniformemente entre les diferents illes, en variacions negatives significatives en les illes de Graciosa, Flores i Santa María, lo que indica una tendència a la concentració de la població en les illes a on es troben les principals funcions administratives i econòmiques. el creiximent demogràfic que s'ha produït en els últims anys s'explica en gran mida pels fluix migratoris, que han registrat sifres positives per una forta disminució de l'emigració i un aument de l'immigració, ya que el saldo natural ha anat disminuint. El creiximent es va concentrar essencialment en l'illa de São Miguel. El creiximent en Faial és purament cíclico i és el resultat del desplaçament de treballadors de la construcció com a conseqüència de les obres de reconstrucció despuix del terremot del 9 de juliol de 1998. Siga com siga l'escenari considerat, s'estima que la població de les Azores seguirà creixent llentament en els pròxims anys. Sobre l'evolució de l'estructura de la població per grans grups d'edat, i basant-se en els últims censos i en les proyeccions existents, s'observa que el creiximent demogràfic tendix a concentrar-se en el grup corresponent a la població potencialment activa (15-64 anys), en contrast en el grup d'edat relatiu als jóvens, mantenint-se pràcticament inalterado el pes relatiu dels vells en el context de la població resident en les Azores.
Portes de la ciutat de Ponta Prima en l'illa de Sant Miguel
La tendència per a la pròxima década és que aumente l'envelliment de la població resident, degut sobretot a la disminució del pes relatiu dels jóvens com a conseqüència de l'efecte combinat de la disminució de les taxes de natalitat/fecunditat i de l'aument de l'esperança de vida. De fet, un anàlisis comparatiu d'alguns indicadors demogràfics mostra que l'evolució d'estos indicadors ha segut decreixent en els últims anys. la taxa de mortalitat general es manté pràcticament constant, en una sifra anual entorn al 11‰ de defunció. Sobre la mortalitat infantil, es manté una tendència a la baixa en les Azores, havent alcançat el 2,9 ‰ naiximent en 2003. Sobre el número de matrimonis, en 2003 es va registrar un aument del número de matrimonis, contràriament a la tendència a la baixa dels anys anteriors. En definitiva, les proyeccions demogràfiques apunten a una estabilisació o disminució de la població, associada a un envelliment continuat de les estructures demogràfiques, resultat d'una disminució de les taxes de fecunditat/natalitat i d'un aument de l'esperança de vida. Esta tendència s'ha vist atenuada per l'inversió del comportament migratori, que des de mediats dels anys noranta registra sifres positives associades sobretot a un aument de l'immigració. La Regió Autònoma de les Azores pot ser una de les que més es beneficie de l'afluència d'estrangers, sempre que es mantinguen els nivells mijos de fecunditat, contrarrestant la forta tendència a la baixa dels residents.
La localitat de Veles en l'illa de Sant Jorge
Estos canvis en la dinàmica demogràfica plantegen sérios interrogants i desafius a nivell econòmic i social, ya que la societat serà cada volta més diversa i envellida, lo que no només posarà en perill a les generacions futures, sino que també provocarà canvis en els hàbits de consum, en les relacions socials i en l'economia. L'aument de la població activa pressionarà al mercat laboral per a crear més posats de treball i provocarà una distribució desigual de la població entre els centres urbans i els rurals. L'aument de l'immigració també incrementarà la pressió sobre el mercat laboral, per lo que és essencial seguir polítiques de formació i reciclage dels treballadors.
Composició ètnica
Des del punt de vista genètic, la població de les Azores és molt similar a la del Portugal continental, d'a on procedixen la majoria dels seus colon. S'han detectat, en chicoteta mida, influències d'atres poblacions europees (sobretot del nort d'Europa), de poblacions d'Orient Pròxim, del nort d'Àfrica i de l'Àfrica subsahariana. Analisant l'ADN mitocondrial d'azorianos de tres regions de l'archipèlec (oriental, occidental i central), el 81,3 % tenia ADN mitocondrial d'orige europeu, l'11,3 % d'orige africà i el 7,5 % d'orige d'Orient Pròxim o judeu. El grup en més aportacions no europees era l'oriental (entorn al 25 %), la majoria d'elles africanes (18,2 %). En el grup central, en canvi, les aportacions no europees varen ascendir al 15 %, en la seua majoria judeues o d'Oriente Pròxim (10 %), mentres que l'aportació africana va ser del 5 %. El grup occidental presentava el nivell més baix d'ascendència no europea (6,5 %), principalment africana. Sobre els linajes masculins, també va haver un predomini de contribucions europees, pero una volta més es varen detectar contribucions africanes, d'Orient Pròxim/judeues i inclús índies (1,1 %).[45] Els documents històrics revelen que les Azores varen ser poblades principalment per portuguesos, destacant les regions del Algarve, Alentejo i Minho com a proveïdores de colon. També s'ha senyalat la presència de colon procedents de l'archipèlec de Madeira, aixina com d'individus d'orige judeu. També es constata la presència de persones procedents d'atres països europeus, destacant els colon flamencs, que varen tindre una major presència en les illes centrals, especialment en l'illa de Faial. La presència d'esclaus (moriscos i negres) també està àmpliament documentada. Els linajes típicament africans trobats en els habitants de les Azores, a pesar de la seua baixa freqüència, són els més elevats en la població portuguesa, lo que indica una possible major integració dels esclaus negres en la població azoriana.[45]
Les senyes sobre els servicis prestats en els hospitals i centres de salut apunten a un progrés considerable. En els procediments clínics s'observa una important participació dels recursos humans i un us cada volta major de mijos complementaris de diagnòstic i teràpia. Els actes registrats en profilaxis/inoculació globals corresponen a vacunacions realisades en centres de salut. El volum d'actes és de l'orde d'huitanta mil, pero, encara que s'aplica predominantment en vistes a previndre maltiaés en chiquets menors d'un any, està fortament condicionat per particularitats i campanyes específiques a nivellocal. En els últims anys, els servicis d'urgències han registrat una major demanda que els servicis de consulta. Esta evolució ha segut més significativa en els centres de salut que en els hospitals. Els moviments de pacients ingressats en hospitals i centres de salut s'han mantingut alguna cosa estables, en una demora mija de 7 o 8 dies i una taxa d'ocupació entorn al 62 %. Els mijos complementaris de diagnòstic superen els dos millons de proves i anàlisis, mentres que els mijos complementaris de teràpia suponen més de trescents mil procediments. L'evolució d'estos mijos ha registrat un creiximent mig significatiu. No obstant, s'observa una llaugera tendència a que l'acte terapèutic corresponga, per terme mig, a una menor utilisació d'exàmens i anàlisis.
Erro al crear miniatura: Sèu del Departament d'Oceanografia i Peixca (DOP) de l'Universitat de les Azores
El número de persones que treballen en hospitals i centres de salut se situa entorn a les quatre mil. La tendència general ha segut d'aument efectiu del personal, en un cert increment de meges, enfermers i tècnics de diagnòstic i terapèutics.
Educació
En el curs 2002/03 es va registrar un fort creiximent del número de matrícules en l'ensenyança preescolar i es va mantindre la preferència per la formació professional, lo que va provocar una inversió de la tendència negativa que es venia observant en el volum de matrícules en general. En térmens generals, la matriculació en els nivells de primària i secundària continua la tendència a la baixa que s'ha observat recentment, en una disminució de la matriculació en secundària de més del 5,5 % sobre l'any anterior. La taxa d'escolarisació aumenta en totes les edats, a pesar de la disminució de la població escolar. Este aument és més significatiu en l'edat preescolar i a partir dels 14 anys. Observant l'evolució d'estes taxes, s'aprecia una ampliació del ranc d'edats en taxes del 100 %, actualment representatives de les edats d'escolarisació obligatòria. El rendiment acadèmic, medit per la taxa de transició/aprovació, oscila entre el 82,8 % en 4.º curs i el 45,5 % en 12.º curs, lo que confirma un major rendiment acadèmic en els cicles d'educació general i obligatòria que en l'educació secundària.
Palau de Santana sede del President de les Azores
Govern i política
Des de 1976, les Azores són una regió autònoma integrada en el marc de la República Portuguesa. Té el seu propi govern i llegislatura autònoma dins del seu propi estatut polític-administratiu i llei orgànica. Els seus òrguens de govern són: l'assamblea llegislativa, parlament unicameral compost per 52 diputats electes, elegits per sufragi universal per a un mandat de quatre anys; el govern i la presidència regionals, en llegitimitat parlamentària, composts per un president, un vicepresident i sèt secretaris regionals responsables del funcionament quotidià. Està representada en el Consell de Ministres per un representant designat pel president de la República, creat durant la revisió de la Constitució de 2004 (que, entre atres coses, va suprimir l'antic representant portugués que era nomenat pel president de la República, dependent del Consell d'Estat i coincidente en el President). Des de que es va convertir en una regió autònoma portuguesa, el poder eixecutiu de l'autoritat regional té la seua sèu en Ponta Prima, ellegislatiu en Horta i el judicial en Angra do Heroísmo.
Les illes de l'archipèlec no tenen estatus independent en dret, llevat en la llei electoral, i estan governades per 19 municipis que subdividen les illes. Ademés, fins a la reforma administrativa d'el XIX, tenien ranc municipals següents parròquies civils Talp (hui integrada en el municipi de Calheta, São Jorge); Praia (hui integrada en el municipi de Santa Creu dona Graciosa); São Sebastião (hui partix integrant del municipi d'Angra do Heroísmo); Capelas (hui partix del municipi de Ponta Prima); i Água de Pau (hui parròquia civil del municipi de Lagoa). Estes parròquies civils encara conserven els seus títuls de "vila" només de nom; les poblacions de Capelas i de la parròquia veïna encara protesten pel canvi i promouen la restauració del seu estatus. Els municipis es subdividen a la seua volta en vàries parròquies civils, en l'excepció de Corvo (únic municipi que, per llei, carix de parròquia civil, pel seu tamany). la política azoriana està dominada pels dos majors partits polítics portuguesos, el Partit Socialiste i el Partit Socialdemócrata, el primer en majoria en l'Assamblea Llegislativa. També estan representats el Centre Democràtic i Social / Partit Popular, el Bloc d'Esquerra, la Coalició Democràtica Unitària i el Partit Monàrquic Popular. A partir de les eleccions regionals de 2020, el president de les Azores és elíder del Partit Socialdemócrata, José Manuel Bolieiro. Encara que el Partit Socialiste domina la política regional, el Partit Socialdemócrata és tradicionalment popular en les eleccions municipals.
La nova Constitució de la República Portuguesa va ser aprovada el 2 d'abril de 1976, otorgant autonomia política a les Azores, i formalisant l'estatut regional en el Decret-Llei N.º 318-B/76 (30 d'abril de 1976). Les primeres eleccions a l'Assamblea Llegislativa de les Azores varen tindre lloc el 27 de juny de 1976, quan les tensions separatistes i la violència havien disminuït. Les eleccions es varen realisar d'acort en el Decret-Llei N.º 318-C/76 (30 de juny). El PPD va guanyar estes primeres eleccions i es mantindria en el poder en eleccions successives fins a 1996. Els escans del primer parlament es varen dividir: el PPD va obtindre 27, 14 el Partit Socialiste (PS) i 2 el Centre Democràtic Social-Partit Popular (CDS-PP). La 1.ª llegislatura regional va tindre la seua primera sessió en la ciutat d'Horta, el 21 de juliol de 1976, i va ser inaugurada pellavors President de la República, General Ramalho Eanes, en una solemne cerimònia. En una cerimònia en Ponta Prima, el 8 de setembre de 1976, i en presència del representant de la República General Galvão de Figueiredo, el president João Bosco Soares dona Mota Amaral va iniciar les seues funcions, i va donar inici a l'autonomia constitucional de les Azores.
L'actual definició d'autonomia és, a pesar dels canvis prou substancials entre 1987 i 1998, la primera global aprovada en les condicions de la Constitució de 1976. La votació, ostensiblement consensuada pels principals partits de Portugal, va desembocar, no obstant, en la "guerra de banderes", que es va plasmar en una série de greus incidents protocolaris entre funcionaris regionals i nacionals en una vanaglòria general d'animadversión. Açò només es va superar en el pas del temps i la consolidació de l'autonomia. A pesar de tot, seguix pendent la qüestió de si els ciutadàs azorianos que viuen fòra de les Azores (en Brasil, Estats Units o Europa continental) deuen tindre els mateixos drets de vot que els demés ciutadans de les illes. L'estatut actual va substituir a l'estatut provisional que s'havia concedit, en l'época de la Revolució de les Clavellineres, per mig del decret llegislatiu 318-B/76, de 30 d'abril, modificat posteriorment pel 427-D/76, d'1 de juny.
El concepte de "regió" (que des de llavors ha evolucionat a "regió autònoma"), substituïx a l'anterior sistema de tres districtes distints (Ponta Prima, Angra do Heroísmo i Horta). Es va establir baix els auspicis de l'Autoritat Regional de Planificació (creada per decret 48905 d'11 de març de 1969, poc despuix de la substitució de Salazar despuix de les lluites internes del règim). Este concepte embrionari de "regió" unitària va ser codificat pel decret llegislatiu 458-B/75, de 22 d'agost, que també va contribuir a crear el concepte d'administració i llegislatura regionals, text que va ser modificat posteriorment pel decret llegislatiu 100/76, de 3 de febrer. L'aprovació d'estes mides d'autonomia regional va ser el resultat directe de la Revolució del 25 d'abril, pero també són els fruts de llavors plantades fa molt temps, quan es va iniciar el moviment cap a l'autogovern regional. L'esbós d'estos principis estava contingut en el decret de 2 de març de 1895, promulgat a instàncies del azoriano Ernesto Hintze Ribeiro, llavors primer ministre de Portugal.
Per la falta de monedas, durant el XVIII i XIX es va permetre en tot l'archipèlec la circulació de diferents monedes estrangeres. Per a garantisar la seua circulació es varen utilisar una série de contramarcas, les primeres empleades en 1792 sobre monedes de coure. En març de 1887, es varen tornar a marcar totes les monedes que circulaven en les illes en l'objectiu de revalorisar el seu preu. Per a això es va utilisar un punzón circular que contenia la sigla “G. P.” (Govern Portugués) baix d'una corona real. D'este punzón, molt comú en estos temps, hi ha diferents models que varien el seu tamany de 6 a 8 milímetros. Es coneixen falsificacions molt mals d'este punzón, que es va estampar sobre monedes de varis països: brasileres (960 reis), espanyoles (8 reals, durs de 5 pessetes fins al regnat d'Alfonso XII), franceses (5 francs de Napoleón) i austríaques (talers de María Teresa) entre unes atres.[46]
Agricultura i ganaderia
El volum de producció de llet rebuda en les fàbriques se situa entorn als 500 millons de litros. La llet produïda en Azores se sol consumir en forma UHT. El formage representa el producte làcteu més significat, en una evolució positiva, inclús en els anys de reducció de la producció de llet.
Plantació de pinyes en l'illa de Sant Miguel
La producció de carn ha registrat, en anys recents, una evolució tendencialmente positiva. Esta evolució és comuna als diversos tipos de carn. Fonamentalment es deu a la carn de vacú per a l'exportació, que ha creixcut fins a aproximar-se els nivells previs a la crisis de 1997. L'evolució del creiximent de les carns per al consum intern de l'archipèlec es caracterisa per la moderació i regularitat.
Peixca
L'activitat peixquera, mida pel peix descarregat en els ports, es traduïx en volums de l'orde de 10 000 tonellades anuals, que es traduïxen en valors bruts de producció de l'orde de 26 millons d'euros. Anualment, es registren variacions específiques en les condicions en que es desenrollen les activitats del sector, en fluctuacions significatives de preus. Hi ha una gran varietat de peixos, que és lo més tradicional en la gastronomia de les illes. El peix sabre (en portugués, peixe-espasa) és el més característic. La peixca de túnidos és la que representa les millors condicions de producció. L'indústria conservera té molta importància. Hi ha uns 4000 peixcadors matriculats, i entorn a 1600 embarcacions. El tonellage mig per embarcació i per peixcador matriculat tendixen a aumentar.
En 2004, l'hostaleria tradicional i el turisme rural, varen sumar la capacitat d'estage de 8000 llits, com a resultat del creiximent en l'oferta d'estages turístics, especialment en els últims anys. De 1996 a 2004, el número de pernoctaciones va aumentar un 124 % i el de visitants un 148 %. Hui, més del 50 % de l'oferta hotelera es deu a obra nova. Del restant, més del 50 % va ser reformada i modernisada. De 1996 a 2004 va haver un bot significatiu en l'orige dels visitants. En 1996, els portuguesos representaven el 71 % de les pernoctaciones; mentres que en 2004 baixaven al 51 %. Encara que la promoció turística en Portugal siga sempre la preocupació dominant, l'aument de l'oferta hotelera i el fort caràcter estacional del mercat portugués estan intentant incrementar els visitants d'atres països. En 2004, el mercat suec va representar el 16 %, seguit del noruec en prop del 8,3 % i del alemà en el 7,1 %. El mercat alemà, espanyol i canadenc varen créixer un 50 % en 2004. En el 2012, les Azores varen rebre el premi QualityCoast d'or pels seus esforços per convertir-se en un destí turístic sostenible. Gràcies a este premi, les Azores han segut seleccionades per a ser incloses en l'atles global del turisme sostenible, DestiNet.[47]
Indústria
L'evolució de les indústries transformadores, observable a través de les estadístiques de les empreses, apunta en el sentit d'un creiximent, acompanyat de canvis en les estructures productives, a lo manco en térmens de dimensió. En els últims anys, el volum de negocis ha creixcut en nivells significatius. En canvi, el número d'empreses ha disminuït, i de personal al seu servici encara més. Per tant, ha aumentat la dimensió mija de les respectives estructures.
Aixina i tot, la dimensió mija de les empreses de les indústries transformadores continua sent menor a la de les empreses de l'economia portuguesa. Segons les últimes senyes, la mija de personal amprat per unitat productiva en Azores es va situar en 10 treballadors per empresa, mentres que la mija en Espanya se situa en 12. Esta reduïda dimensió també es constata en el volum mig de negocis de les empreses industrials, la rendabilitat de les quals depén més dels possibles màrgens que de la reducció de costs.
Energia
Les fonts d'energia primària utilisades continuen basant-se en combustibles fòssils importats (fuel, gasoil i gasolina). Pese a això, les energies renovables, com l'energia hidràulica, la geotèrmica i l'eòlica, han registrat evolucions positives. En els últims anys, s'acosten al 10 % del total d'energia consumida. La producció d'energia elèctrica ha creixcut a un ritme mig del 7 % anual. La producció d'orige tèrmic continua sent la dominant. Pel que fa a l'utilisació de l'electricitat, el consum domèstic representa el component més significatiu, pero els consum comercials i de servicis s'han tornat més dinàmics en els últims anys. Els consum industrials s'han caracterisat per una certa estabilitat, acompanyant a l'evolució mija general dels últims anys.
En els últims anys, la producció local de ciment ha supost el 55 % del total de ciment usat en les obres. En anys anteriors s'havia situat en una quota de prop del 60 %. Les llicències d'obres per a vivendes, representen prop del 75 % del total de llicències per a obres concedides en Azores.
Comerç
El creiximent de l'activitat comercial es va basar més en noves unitats de servicis que no en aumentar la capacitat i modernisació de les existents. Les senyes estadístiques apunten cap a un creiximent significatiu del volum de negocis, del número d'empreses i del personal al seu servici.
Finances públiques
L'eixecució del presupost per a 2004 va complir plenament els objectius fixats inicialment, en la mida en que es va garantisar una contenció efectiva dels despesas de funcionament de l'administració regional (+2,1 %) i, al mateix temps, es va registrar una taxa de creiximent de les despeses d'inversió (+6,5 %) superior a la dels últims cinc anys. El conte regional de 2004, excloses els contes d'orde, tirarà un saldo positiu d'uns 22 millons d'euros, fonamentalment com a conseqüència dels diversos ajusts efectuats en els ingressos fiscals generats en la regió i també de la contenció imposta a les despeses de funcionament. De fet, es va produir una millora significativa de la ràtio de cobertura de les despeses de funcionament pels ingressos propis de la regió, que va passar del 90,2 % al 98,2 % entre 2003 i 2004. En l'àmbit dels ingressos de la Regió, varen anar els ingressos propis, en un valor de 497,2 millons d'euros, els que varen registrar la taxa de creiximent més significativa, +11,2 %, mostrant també un aument del seu pes relatiu en el total d'ingressos, que va passar de 63,1 % en 2003 a 65,9 % en 2004.
Sobre els ingressos propis, els ingressos tributaris varen ascendir a 488,7 millons d'euros, un 14,9 % més que en 2003. Els dos grans grups de despesa pública —les despeses de funcionament i el pla d'inversions— varen mantindre en 2004 una estructura similar a la de 2003, reflectint un llauger canvi que es considera positiu, ya que es va produir un aument d'al voltant d'un punt percentual en el pes relatiu dels despeses d'inversió front als de funcionament. El pla d'inversions va ascendir a 226,1 millons d'euros, lo que representa una taxa de creiximent del 6,1 % en comparació a 2003 i un excelent índex de realisació del 97,2 %, si no es tenen en conte els crèdits del pla destinats als ingressos procedents de la reprivatisació d'EDA (Electricidade dos Açores, SA) i al pagament de bonificacions d'interessos de préstams hipotecaris, que no es varen transferir en 2004.
Cada una de les illes que componen l'archipèlec de les Azores dispon d'un aeroport, que les comunica entre sí. Els més importants també enllacen en el continent (principalment, Lisboa ). Les terminals comercials de Ponta Prima, Horta, Vila do Porte i Santa Creu dones Flores estan gestionades per ANA - Aeroportos de Portugal, entitat pública que supervisa les operacions dels aeroports de tot Portugal. El restant, llevat el Camp de Lajes, són operats pel Govern Regional. Lajes és una base aérea militar, ademés d'un aeroport comercial, i està operat per les Forces Armades portugueses en colaboració en el govern dels Estats Units. Els aeroports són:
Les Azores han tingut una llarga història de transport marítim per a salvar distàncies i establir contactes i comerç intercomunitarios. En conseqüència, l'indústria naval es va desenrollar en moltes illes, des de chicotetes embarcacions de peixca fins a balandras balleneras i servicis de passagers de major tamany. El tràfic de passagers a les illes principals (São Miguel, Santa María, Terceira i Faial) va escomençar en el XVII, i entre els sigles XVIII i XIX, el yate Pique controlava la lucrativa temporada de tràfic estival.[54]
A partir de 1871, la Insulana Shipping Company va ser l'única entitat responsable del tràfic regular entre les illes (llevat Corvo), Madeira i Estats Units. Finalment, el transport de mercaderies i passagers va cessar en la década de 1970, i els barcos varen ser venuts o reconvertits en atuneros. Durant els 20 anys següents, va cessar el servici marítim comercial entre les illes (llevat entre Faial-Pico i Lajes dones Flores-Vila do Corvo).[54]
En 1987 es va fundar Transmaçor (Transports Marítims Açorianos, Lda.), que realisa de quatre a sis conexions diàries entre Horta i Madalena durant tot l'any, en la seua chicoteta flota de barcos, ademés de conexions interinsulares entre Faial, Pico, São Jorge i Terceira durant els mesos d'estiu.[55] A finals dels anys noranta es varen posar en marcha noves iniciatives: el catamarà Iapetos va iniciar els seus servicis, al que varen seguir Lady of Mann i Golfinho Blau (noliejat per Açorline).[54]
En 2005, es va crear Atlânticoline, que prestava servicis de transport. En 2009, Atlanticoline es va vore envolta en un polèmic rebuig d'un barco de 750 passagers i 150 vehículs encarregat als Estaleiros de Viana do Castelo (ENVC). El Atlántida, una travessia de 50 millons d'euros (com a part d'un acort de dos barcos en l'atre cridat Anticiclone) va ser rebujat en 2009 per Atlanticoline pel baix rendiment de la planta motriu. [A pesar de que només supondria un retart de cinc minuts entre illes, l'empresa pública va rebujar el buc i el contracte es va trencar per l'incapacitat del constructor d'entregar a temps el buc requerit. Encara que el buc s'estava venent a atres parts interessades (el governe veneçolà d'Hugo Chávez va considerar en una ocasió comprar el transbordador en 2010), no va aparéixer cap comprador interessat, i ENVC va decidir cedir el Atlántida a Atlânticoline com a part del concurs internacional obert d'esta última per a noliejar dos bucs en 2012.[56]
En juny de 2011, el Govern regional va anunciar que compraria el 60 % de Transmaçor, equivalent a 500 000 euros del capital de l'empresa. En esta operació, el Govern autònom de les Azores cedia el control, del que va aplegar a tindre el 88 % del capital.[57] El memoràndum d'enteniment firmat concloïa les negociacions entre les distintes parts implicades, segons les quals el passiu de Transmaçor (per un valor total de 8 millons d'euros) es dividia a parts iguals entre el Govern i l'empresari José I. De la mateixa manera, el Govern Regional va aprovar la consolidació de les tres autoritats portuàries individuals (Administração dos Portos do Triângulo i Grup Ocidental, Administração dos Portos dona Terceira i Graciosa i Administração dos Portos dones Ilhas de São Miguel i Santa María) i regional de Portos dos Açores en una sola entitat, lo que va supondre un aforro de costs de 2,2 millons d'euros, ademés de la reducció dels costs de personal. Dos millons d'euros, ademés de la reducció d'11 a 3 administradors.[58]
Erro al crear miniatura: L'arquitectura de les Azores es caracterisa pel contrast entre la pedra volcànica negra i l'estuc blanc
Cultura
Els museus i les biblioteques públiques representen mijos privilegiats per al desenroll d'activitats culturals, tant per la seua capacitat patrimonial i funcional com per la diversitat de públics que poden atraure. Si s'observa l'evolució de la demanda d'estos equipaments culturals, tant per part dels visitantes dels museus com dels usuaris de les biblioteques, es constata que actualment existix una tendència a l'alça en abdós. No obstant, mentres que la tendència de la demanda dels visitants als museus seguix un ritme més regular i dins del mateix patró de les estructures existents, la demanda dels usuaris de les biblioteques mostra una intensificació del creiximent en els últims anys, despuix d'una llaugera caiguda a finals de la década de 1990, lo que reflectix, a lo manco en part, la transició de la biblioteca pública de Ponta Prima dels antics als nous locals en l'històric colege dels jesuïtes. Si s'observa l'evolució intraanual per als mateixos tipos d'equipaments culturals, s'observa que la demanda de museus s'intensifica en els mesos d'estiu, mentres que la demanda de biblioteques, pel contrari, és major en atres estacions. Esta diferència entre les distribucions a lo llarc de l'any es deu en gran mida a que els turistes visiten els museus, mentres que en les biblioteques es deu més a que els estudiants lligen com a part de la seua formació acadèmica a lo llarc del curs escolar.
En 2003, el recolze financer a les activitats culturals, amparat llegalment pel Decret Llegislatiu Regional n.º 22/97/A, de 4 de novembre, va ascendir a 480 000 euros.
Festas religioses, patronals i tradicionals marquen el calendari azoriano. Els acontenyiments religiosos més importants estan lligats a les festes associades al cult de l'Esperit Sant, comunament denominades festes del Esperit Sant (o Espírito Sant), arraïlades en el dogma milenarista i celebrades en totes les illes de maig a setembre. Estes festes són molt importants per al poble azoriano, majoritàriament cristià catòlic, i combinen rituals religiosos en processons que celebren la benevolència i l'igualitarisme dels veïns. Estos events giren entorn a treatros o impérios, chicotets edificis que acullen els menjars, l'adoració i la caritat dels participants, i que s'utilisen per a guardar els objectes associats als events. En Terceira, per eixemple, estos impérios s'han convertit en edificis ornamentados, pintats i contes per les confraries locals de les seues respectives parròquies. Els actes se centren en els membres de les parròquies locals, no en els turistes, pero tots són benvinguts, ya que compartir és un dels principis fonamentals dels festivals. Alguns events llimitats se centren en els turistes, inclós un acte públic que celebra l'Ajuntament de Ponta Prima, en l'illa de São Miguel, i que atrau a visitants i llogarenc. La festa del Senyor Sant Crist dels Milacres (Senhor Sant Crist dos Milagres) de Ponta Prima és el major acontenyiment religiós individual de les Azores i té lloc el Dumenge de Rogación. Els peregrins de la diàspora portuguesa solen viajar a Ponta Prima per a participar en una processó vespertina darrere de l'image del Crist pels carrers de la ciutat, adornades en flors. Encara que la processó solemne només se celebra un dia, els actes de la festa del Senyor Sant Crist tenen lloc a lo llarc d'una semana i impliquen un ritual de trasllat nocturn de l'image entre l'iglésia principal i el convent, que culmina finalment en la processó, que és televisada dins de les Azores i a la diàspora portuguesa.
Les festes Sanjoaninas d'Angra do Heroísmo, en Terceira, se celebren en juny en honor de Sant Antonio, Sant Pedro i Sant Joan Batiste, en una gran celebració religiosa. La festa de Nostra Senyora de Lourdes (Nossa Senhora de Lourdes), patrona dels balleneros, comença en Lajes, en l'illa de Pico, l'últim dumenge d'agost i es prolonga durant tota la semana: la Semana dels Balleneros. Està marcada per acontenyiments socials i culturals relacionats en la tradició de la caça de ballenes. La festa de la Verema (Festa dones Vindimas), que té lloc la primera semana de setembre, és una costum centenària dels habitants de Pico. En Corvo, el poble celebra el 15 d'agost de cada any a la seua patrona Nossa Senhora dos Milagres (Nostra Senyora dels Milacres), ademés de les festes del Diví Esperit Sant. El Festival dona Maré d'Agost, se celebra tots els anys a partir del 15 d'agost en Praia Formosa, en Santa María. També la Semana do Mar, dedicada casi exclusivament als deports nàutics, té lloc en agost en la ciutat d'Horta, en Faial. En les Azores se celebra el Carnestoltes. Les desfilades i concursos són el cor de les festes de Carnestoltes. Hi ha música animada, disfrassos colorits, caraces fetes a mà i carrosses. Se celebren les tradicionals corregudes de bous en la plaça, aixina com tancades pels carrers.
Les activitats deportives en les Azores, organisades per les diverses federacions deportives, han atret a un número significatiu d'atletas i agents responsables. En la temporada 2002/03, hi havia prop de 20 000 atletes inscrits i 800 entrenadors. Les sifres anteriors són el resultat d'un notable procés de creiximent, ya que el número d'atletes pràcticament s'ha duplicat en els últims dèu anys i les condicions del marc tècnic poden traduir-se en una proporció de 24 atletes per cada entrenador, front a una proporció inicial de 46 atletes. Sobre la representativitat dels distints deports, es poden agrupar dos grups en funció de les seues característiques:
El Camp de Gòlf de l'Illa de Terceira, Azores
Els deports més individuals, que atrauen a molts centenars o inclús al voltant d'un miller de jugadors, com 606 escacs, 613 natació, 614 kàrate, 808 tenis, 873 judo, 1050 atletisme i 1208 tenis de taula. O jocs d'equip en els que participen mils de jugadors o més, com el balonmà (1142), el bàsquet (1267), el voleibol (2332) i el fútbol (5584).
Símbols
La Regió Autònoma de les Azores té el seu propi escut, bandera, sagell i himne. Els diplomar llegals que regulen l'heràldica azoriana són els següents:
el Decret Regional n.º 4/79/A, de 10 d'abril[59] - Aprova els símbols heràldics de la Regió Autònoma de les Azores.
Escuts dels Municipis de les Illes AzoresEl Decret Regional Regulador n.º 13/79/A, de 18 de maig[60] - Aprova la bandera de les Azores i la música de l'Himne de les Azores, reglamentant l'us de la bandera i la forma d'issar-la.
Modificat pel Decret Reglamentari Regional n.º 15/2002/A, de 31 de maig.[61]
Decret Reglamentari Regional n.º 47/80/A, de 15 d'octubre[62] - Aprova la versió oficial del sagell de la Regió Autònoma de les Azores.
Decret Reglamentari Regional n.º 49/80/A, de 21 d'octubre[63] - Aprova la lletra del Himne de les Azores. Reglamenta el Decret Regional n.º 4/79/A, de 10 d'abril.
Decret Normatiu Regional n.º 51/80/A, de 31 d'octubre[64] - Aprova la versió oficial de la descripció completa de l'escut de les Azores.
Decret Llegislatiu Regional n.º 21/2006/A, de 7 de juliol[65] - Aprova el règim jurídic d'utilisació dels símbols heràldics de la Regió Autònoma de les Azores, prohibint el seu us en fins comercials. L'us dels símbols heràldics es rig per les mateixes normes que rigen l'us dels símbols nacionals, encara que estos últims deuen tindre prioritat.
↑Luís, J. F.; Miranda, J. M.; Galdeano, A.; Patriat, P.; Rossignol, J. C. and L. A. Mendes Victor (1994). The Azores triple junction evolution since 10 Ma from an aeromagnetic survey of the Mid-Atlantic Ridge. Vol. 125. Earth and Planetary Science Letters. pp. 439–459
↑Madeira, J. (1998). Estudos de neotectònica nas ilhas do Faial, Pico i S. Jorge: uma contribuição per a o conhecimento geodinâmico dona junção tripla dos Açores [Neotectonic studies on the islands of Faial, Pico and S. Jorge: a contribution to the geodynamic knowledge in the triple junction of the Açores] (in Portuguese). Lisbon: Faculdade de Ciências, Universidade de Lisboa.
↑«"Erupçõés vulcânicas històriques" [Historical Volcanic Eruptions. Centre de Vulcanologia i Avaliação de Riscs Geològics (CVARG). 2010. Archived from the original on 5 March 2012. Retrieved 15 April 2010.; Evidence for the submarine eruptions off the coasts of Vés-les, Azores, São Jorge Island and Cadell, Santa Luzia, Pico Island included primarily from inferences and eyewitness testimonies about sulfuric gasos and vapors released from the waters along the coast (15–24 February 1964 and 15 December 1963, respectively)]». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 5 de març de 2012. Consultat el 2023-09-29.
↑Rodebrand, S. (2010) Checklist of the birds of the Azores including 2009. http://www. birdingazores. com/lists/2009azoresbirdlist. xls [3] archivat en Wayback Machine. (access dona't 2010-04-14).
↑«Vertebrats d'Azores». Base de daus dona biodiversidade dos Açores. Archivat des d'el original, el 21 d'abril de 2014. Consultat el 14 de juny de 2012.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
_julesvernex2.jpg)
.jpg)
.png)
.jpg)
,_canal_Fayal-Pico,_islas_Azores,_Portugal,_2020-07-27,_DD_31.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
_Archipelago,_Portugal_(49024892856).jpg)
_julesvernex2.jpg)
.jpg)
_julesvernex2.jpg){kind=link}
_(cropped).jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Illes Azores.