Intrusió salina
L'intrusió salina és el procés pel qual els aqüífers costers estan conectats en l'aigua de la mar. Açò supon que l'aigua salada (procedent de la mar) fluïx cap al subsol continental mesclant-se en les reserves d'aigua dolça. Este procés es deu a la major densitat del aigua de la mar (degut a que conté més soluts) que l'aigua dolça. Esta diferència de densitat provoca que la pressió en el fondo d'una columna d'aigua salada siga major que la d'una columna d'aigua dolça de la mateixa altura. Si es conectaren abdós columnes per davall, l'aigua salada fluiria cap a la columna d'aigua dolça. El procés es deté quan la columna d'aigua dolça es fa major, la pressió aumenta i conseguix igualar a l'intrusió d'aigua d'mar. Si s'extrau tota l'aigua dolça, l'aigua salada inunda l'aqüífer i resulta molt difícil de recuperar.
l'aumente en el nivell de la mar com a conseqüència del canvi climàtic també favorix els processos d'intrusió salina.[1]
Comportament hidrològic
[editar | editar còdic]L'intrusió salina es produïx quan l'aigua salada, més densa, s'introduïx des de la mar cap als aqüífers costers. Açò es produïx si es reduïx el nivell freàtic d'aigua dolça, o s'eleva el nivell mig de l'mar. En abdós casos, disminuïx l'altura de la falda per damunt del nivell de la mar i per lo tant també la que està per baix del nivell de la mar: l'aigua salada s'eleva i es mou penetrant en el continent. La superfície de separació entre aigua dolça i salada es diu cunya salina. El bombeig d'aigua dolça dels aqüífers costers provoca una disminució del nivell de la falda; la construcció de canals, o l'elevació del nivell mig de la mar, provocat pel calfament global provoquen també una elevació de la cunya salina.
La primera formulació física d'este fenomen va ser desenrollada en 1886 per Oliver Badon-Ghyben i, successivament i en forma independent per A. Herzberg (1901). L'expressió matemàtica és coneguda com de Ghyben-Herzberg.,[2] que es basa en l'equilibri de les pressions eixercida per l'aigua dolça i salada.
En l'equació:
___MATH_0___
La gruixa de la zona saturada d'aigua dolça, per damunt del nivell de la mar, es representa en ___MATH_1___ mentres que, en ___MATH_2___ es representa la gruixa de l'aigua dolça per baix del nivell de l'mar.
Les dos gruixa ___MATH_3___ i ___MATH_4___ estan relacionats en les densitat ___MATH_5___ i ___MATH_6___ respectivament de l'aigua dolça i de l'aigua salada. Considerant una densitat de 1 g/cm3 per a l'aigua dolça a 20 °C i 1,025 g/cm³ per a l'aigua salada, l'equació pot ser simplificada a:[3]
___MATH_7___.
.
Eixemple: si el nivell freàtic d'aigua dolça se situa a 1.0 m s. n. m., esta s'estén per atres 40.0 m per baix del nivell mig de l'mar.
La sobrexplotación d'aqüífers costers produïx descens dels nivells piezométrica i per lo tant alvance terra adins de la interface aigua dolça-aigua salada en els aqüífers costers. Una mescla d'aigua dolça en 2 % d'aigua salada la fa no apta per a consum humà. A mida de la proximitat dels pous a la llínea de costa hi ha major provabilitat de salinisació per aigua marina.
La salinisació de l'aqüífer coster pot estar atribuïda també a sediment marins parcialment llavats dins o en zones aledaño a l'aqüífer, desplaçament d'aigua salada atrapada en formacions profundes, infiltració d'aigües salobres des d'estuaris o fonts superficials, entre uns atres.
Els sers humans són una atra causa de l'intrusió salina, ya que en la contaminació costera constant, provoca grans solsides d'aqüífers, formant aixina l'intrusió salina.
Efectes indesijables de l'intrusió salina
[editar | editar còdic]Entre els efectes indesijables es destaquen: àrees de l'aqüífer inutilisades per elevada salinitat, abandó de captació, necessitat de buscar noves àrees d'explotació, ascens posterior de nivells freàtics en problemes d'inundació de sòtols d'edificacions propenques a la llínea de costa, etc.
En lo possible es deu evitar l'ocurrència de l'intrusió salina, ya que la recuperació dels aqüífers pot ser molt costosa. No obstant, existixen diverses metodologia per a conseguir la recuperació de les àrees afectades. Entre estes metodologia es destaquen la construcció de barreres físiques en la llínea de costa; implementació de barreres hidràuliques d'injecció; recarrega artificial, reducció dels volums d'explotació d'aigua subterrànea; reubicación dels pous d'explotació i depressió de la cunya salina per bombeig.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Barlow, Paul M. (2003). «Ground Water in Freshwater-Saltwater Environments of the Atlantic Coast». USGS.
- ↑ Verrjuit Arnold et al. A note on the Ghijben-Herzberg formula. “Bulletin of the International Association of Scientific Hydrology”. volum 13, número 4. pp. 43–46. Technological University, Delft, Països baixos. 1968. [enllaç trencat] (en anglés) Consultat el 21 de març de 2009
- ↑ Barlow, Paul M. Ground Water in Freshwater-Saltwater Environments of the Atlantic Coast. Editor United States Geological Survey (USGS). 2003 (en anglés) [1] consultat el 2 de juliol de 2013
- Este artícul conté una traducció derivada de «Intrusión salina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.