Prionace glauca

Prionace glauca

La tintorera o taburó blau (Prionace glauca) és una espècie d'elasmobranquio carcarriniforme de la família Carcharhinidae. És un taburó pelágic, cosmopolita, que es distribuïx per tots els oceans i mars del món i rep diferents noms vulgars segons el lloc: tintorera -nomene que també fa referència al taburó tigre- en Espanya i Mèxic, caella, caguella o quenlla en Espanya, taburó blau en Uruguai, Argentina, Perú, i en Chile rajoleta.

Morfologia i anatomia

Tintorera

La tintorera és un taburó de cos estilisat i allargat, en un morro llarc i cònic. Té ulls grans que, de la mateixa manera que tots els carcarhiniformes, es troben proveïts d'una membrana nictitante, una espècie de parpalla semitransparente que va de dalt avall i protegix els globos oculars quan lluiten en el seu assut. Posseïx cinc clavills branquials, dos aletes dorsals, dos aletes pectorals, dos aletes anals i una aleta cabal. Les aletes pectorals són llargues i primes, i l'aleta cabal està proveïda d'un lòbul superior també molt allargat. Té una coloració blanca en la part ventral, i un blau metàlic molt intens en el restant del cos. Les seues dents, que cauen i són reemplaçats constantment, són de forma triangular en vores serrades. Té una llongitut promig de 2,5 m i un pes de 80 kg.

Com a particularitat cal destacar que, donada la llongitut del seu nas, la seua mandíbula s'ha adaptat per a poder mossegar sense problemes, ya que la part superior de la mandíbula és capaç de proyectar-se cap a avant, de tal modo que per a mossegar no necessita alçar el cap.

• Cos prou allargat i fusiforme.
• Morro prou comprimit i estretament cònic.
• La primera dorsal està situada en la mitat del cos, la segona dorsal i l'anal són menudes.
• Les aletes pectorals són estretes, llargues i una miqueta falciformes.
• Presenta cinc parells de clavills branquials, l'últim per damunt de les pectorals.
• La coloració és d'un blau lluent intens, la punta de les aletes és obscura, la panza és blanca.
• El seu color es torna gris apagat una volta morta.
• Conseguix 383 cm de llongitut total.
• El mascle madura entre els 182 i els 281 cm. La femella ho fa quan té entre 173 i 221 cm.

• 
  Ull
• 
  Mandíbula
• 
  Dents superiors
• 
  Dents inferiors

Alimentació

Vista lateral.

La seua alimentació es constituïx bàsicament de peixos com bíssols, arencs, mers, jurels, bonicos, gádidos, calamars i aus marines. Normalment caça en parella o grups chicotets per a ajudar-se a dispersar els cardúmenes. En la seua busca d'aliment pot recórrer grans distàncies. Els seus hàbits ho fan un animal d'aigües profundes sent molt rar vore-ho en les costes.

Vore també

• Anex:Taxonomia dels taburons