Membrana nictitante
La membrana nictitante (del llatí nictare, parpadear), o "tercera parpalla", és una característica fisiològica pròpia de certs animals; es tracta d'una telilla o parpalla accessori transparent o translúcido que pot tancar-se per a protegir al globo ocular i per a humectar per baix de les parpalles principals, mentres es manté visibilitat.
Alguns reptils, aus i taburons posseïxen membranes nictitantes completes; en molts mamífers, es conserva una chicoteta, secció vestigial de la membrana en un dels vèrtiços de l'ull. Alguns mamífers, tals com el camello, orso polar, foca i oricteropo, posseïxen membranes nictitantes completes.[1][2] En térmens científics a voltes és denominada la plica semilunaris, membrana nictitans o palpebra tertia.
Espècies de peixos amfibis, reptils, aus i mamífers tenen membranes nictitantes completament desenrollades, no obstant els primats per lo general no conten en elles.[1][2] En els humans la plica semilunaris (també denominada replec semilunar) i els seus músculs associats són homòlecs de les membranes nictitantes que s'observen en atres animals i vertebrats.[3] La majoria de les espècies de primats posseïxen la plica semilunaris, pero solament els lémurs i lorisoides entre els primats posseïxen membranes nictitantes completament desenrollades.[4][5]
Normalment no és visible en un animal sà, pero pot cobrir mig ull si l'animal està malalt (virus, diarrea, febra, cucs).[6]
En el humà es materialisa en el replec semilunar de la conjuntiva.[7]
Gràcies a esta membrana, el falcó no té que tancar les parpalles i pot volar a una velocitat mija de 290 km/h, i inclús en alguns espècimen com el falcó pelegrí s'ha aplegat a medir fins a 360 km/h en picada.[8]
Eixemples
-
Membrana nictitante d'un pollet. -
Membrana nictitante d'una grulla coronada. -
Membrana en una tintorera o taburó blau.
-
Membrana nictitante en un gos
.jpg)
Referències
- ↑ 1,0 1,1 (2 de setembre de 2005) Comparative Vertebrate Neuroanatomy: Evolution and Adaptation, John Wiley & Sons, p. 215. ISBN 9780471733836.
- ↑ 2,0 2,1 Paul Miller, Why do cats have an inner eyelid as well as outer ones? Scientific American. 20 de nov 2006 (vist 2 de nov 2011)
- ↑ The Eye: Basic Sciences in Practice by John V. Forrester, p. 82
- ↑ Osman Hill (1953). Primats Comparative Anatomy and Taxonomy I—Strepsirhini, Edinburgh University Press, p. 13. OCLC 500576914.
- ↑ Ankel-Simons (2007). Primat Anatomy, 3rd edició, Academic Press, p. 471. ISBN 0-12-372576-3.
- ↑ Artem Cheprasov, Why do cats have an extra eyelid? [1] archivat en Wayback Machine. Guru Magazine. 7 de feb 2013 (vist 26 de març 2013)
- ↑ Wygnanski-Jaffe T, Murphy CJ, Smith C, Kubai M, Christopherson P, Ethier CR, Levin AV. (2007) Protective ocular mechanisms in woodpeckers Eye 21, 83–89.
- ↑ Frans C. Stades, Milton Wyman, Michael H. Boevé, Willy Neumann, Bernhard Spiess. Ophthalmology for the Veterinary Practitioner. 105–106
- Este artícul conté una traducció derivada de «Membrana nictitante» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.