Illa Graciosa
- Per a vore informació sobre l'illa del mateix nom en les illes Canàries, La Graciosa.
La illa Graciosa (en portugués, ilha Graciosa) pertany al grup central de l'archipèlec de les Azores, Portugal. Té un àrea de 60,84 km² i una població de 5500 habitants. Medix 10 km de llarc i 7 km d'ample.
Segons alguns autors, va ser descoberta el 2 de maig de 1450, sent el seu primer poblador Vasc Gil Sodré, natural de Montemor-o-Velho i que va aplegar en la seua família des d'illa Terceira.
L'illa és d'orige volcànic, en un relleu molt accentuat en la part meridional a on se situa el pico de la Caldeira (402 m). En la costa, accidentada, s'òbrin dos baïes a on se situa el port de Vila dona Praia i Santa Creu dona Graciosa (en 4780 habitants segons el cens de 2001).
Història
[editar | editar còdic]La data de descobriment d'esta illa és desconeguda pero tradicionalment es considera la del 2 de maig de 1450.
Els primers colon com Vasc Gil Sodré, es varen establir en Carapacho, una zona de costa baixa i abrigada del suroest. Més vesprada el poblament es va desplaçar cap al nort. La capitania de la partix nort de l'illa, que era la més fèrtil, va ser entregada a Pedro Correia dona Cunha, natural de l'illa de Porte Sant i co-cunyat de Cristóbal Colón.
Pel fet de tindre les costes baixes que permeten el desembarc en molts punts i per tindre poca població l'illa va ser atacada vàries voltes pels corsarios dels sigles XVI a el XVII.
L'economia local es va basar en l'agricultura, la ganaderia i la vinya. Aixina com es mantenien estrets contactes comercials en l'illa de Terceira.
Entre els visitants destaquen el pare António Vieira (1654), l'escritor François-René de Chateaubriand (1791), l'escritor portugués Almeida Garrett (1814), el príncip Alberto I de Mónaco (1879) a bordo del yate "Hirondelle" , quan estudiava la vida marina.
Entre els terremots sofrits es destaca el del 13 de juny de 1730 que va destruir la població de Llum. El terremot de les Azores de 1980 també va causar danys materials.
En l'emigració a Estats Units en les décades de 1950, 1960 i 1970, i la migració interna dins de l'illa va entrar en un procés de recessió demogràfica que en l'actualitat condiciona socioeconómicamente la sostenibilitat de l'illa.
Esta illa va ser declarada Reserva de la Biosfera per l'UNESCO en setembre de 2007, ya que té una àmplia flora macaronésica. També es va crear el parc natural de l'illa Graciosa.[1]
Geografia
[editar | editar còdic]L'illa Graciosa està al noroest de l'estructura tectónica que rep el nom de Rift de Terceira. Per això l'illa Graciosa té una configuració allargada.
La llínea de la costa està molt accidentada en chicotetes cales i és baixa llevat en un tros noroest a on té 200 m d'altitut.
El territori és en general aplanado en caràcter volcànic.
El massiç de Caldeira ocupa el terç surest de l'illa en una morfologia diferenciada del restant de l'illa, en el seu interior té una caldera de vores ben marcades de 600 m d'ample i 900 m de llongitut. En el centre de la caldera està la Furna do Enxofreu i un chicotet camp de fumarolas.[2]
En la costa surest i sobre el massiç hi ha fonts termals en un establiment termal Termes do Carapacho, un dels establiments termals més antics de les Azores.
Geologia
[editar | editar còdic]L'illa Graciosa és un edifici volcànic compost per tres unitats denominades: Complex volcànic de Serra dones Fontes; Complex volcànic de Serra Branca; i Volcà central. El sol és predominantment basáltico en vulcanisme en general de baixa explosividad.
Demografia
[editar | editar còdic]Solament hi ha un municipi, el de Santa Creu dona Graciosa, dividit en quatre freguesias:
- Vila de santa Creu, la sèu del municipi i principal població de l'illa;
- Vila dona Praia, una vila històrica abans també un municipi extint en el XIX;
- Guadalupe, la major població rural de l'illa;
- Llum, coneguda localment com Sul, ya que està al sur de l'illa.
| Evolució de la població de l'illa Graciosa | |||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1844 | 1864 | 1878 | 1890 | 1900 | 1911 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2001 | |
| Guadalupe (Santa Creu dona Graciosa) | 3 032 | 2 690 | 2 616 | 2 676 | 2 718 | 2 485 | 2 479 | 2 732 | 3 087 | 3 223 | 3 013 | 2 562 | 1 736 | 1 554 | 1 306 |
| Llum (Santa Creu dona Graciosa) | 1 797 | 1 746 | 1 812 | 1 803 | 1 905 | 1 819 | 1 830 | 2 052 | 2 248 | 2 277 | 2 005 | 1 535 | 1 000 | 887 | 735 |
| Praia (Santa Creu dona Graciosa)(S. Mateus) | 2 020 | 1 849 | 1 709 | 1 732 | 1 588 | 1 374 | 1 301 | 1 448 | 1 580 | 1 634 | 1 547 | 1 320 | 1 034 | 965 | 901 |
| Santa Creu (freguesia) | 2 808 | 2 433 | 2 308 | 2 229 | 2 148 | 1 925 | 1 867 | 2 238 | 2 278 | 2 383 | 2 104 | 1 955 | 1 607 | 1 783 | 1 838 |
| Graciosa | 9 657 | 8 718 | 8 445 | 8 440 | 8 359 | 7 603 | 7 477 | 8 470 | 9 191 | 9 617 | 8 669 | 7 420 | 5 377 | 5 189 | 4 780 |
- Font: DREPA (Aspectes demogràfics - Açores 1978) i Serviço Regional de Estatística dos Açores (SREA).
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Isla Graciosa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.