Au d'assut
Un au d'assut o rapaz és un au que caça assuts per a alimentar-se, utilisant el seu pico i els seus garras esmolades. Les garres i pico tendixen a ser relativament grans, potents i adaptats per a esgarrar i/o perforar carn.
El terme "rapaz" es deriva de la paraula llatina rapere, és dir, "apoderar-se" o "prendre per la força".[1] Moltes espècies d'aus poden considerar-se en part o exclusivament depredadors, no obstant, en l'ornitologia el terme "au de presa" solament s'aplica a les aus de les famílies que s'enumeren en la classificació.
Definició
[editar | editar còdic]Pres lliteralment, el terme "au de presa" té un significat ampli que inclou moltes aus que cacen i s'alimenten d'animals i inclús aus que s'alimenten d'insectes molt menuts.[2] En l'ornitologia, i en la definició utilisada ací, el terme té un significat més estret i es referix a les aus que conten en una molt bona vista que els servix per a trobar aliments, garres fortes per a agarrar els assuts i un fort pico curvat per a esgarrar la carn.[3] La majoria de les aus d'assut també tenen fortes garres curves per a agarrar i matar a l'assut.[3] En general estes aus s'alimenten de vertebrats que solen ser prou grans en relació en el tamany de l'au.[2] La majoria també s'alimenta de carronya, a lo manco ocasionalment, i en el cas dels buitres i còndors mengen carronya com a principal font d'aliment.[3] A modo d'eixemples, la definició més estreta exclou a les cigonyes i les gavinas, que apleguen a menjar peixos prou grans, en part perque estes aus capturen i maten als seus assuts per complet en els seus picos.[2]
En este conjunt de característiques anatòmiques i de comportament, les espècies que figuren a continuació són per lo general considerades aus d'assut en l'ornitologia. Les aus de presa poden dividir-se en espècies que cacen durant el dia, o rapaces diürnes (Falconiformes), i les espècies que cacen durant la nit, o rapaces nocturnes (Estrigiformes). Les aus rapaces diürnes i nocturnes estan alluntades i es classifiquen en distints órdens. No obstant, la seua evolució ha segut convergent i abdós grups d'aus varen desenrollar la seua pròpia adaptació a l'estil de vida depredador.[2]
Classificació
[editar | editar còdic]Les aus d'assut es dividixen en diürnes i nocturnes i s'inclouen en dos órdens distints sense relació de parentesc:
Falconiformes - rapaces diürnes
Estrigiformes - rapaces nocturnes
La similitut entre les rapaces diürnes i les nocturnes es dona per la denominada convergència evolutiva (animals filogenéticamente distants adquirixen, evolutivament, aspectes similars per alimentar-se de lo mateix o ocupar els mateixos casetes ecològiques). Encara que el terme "rapaz" a voltes és utilisat àmpliament, en general es referix a espècies diürnes.
Conservació
[editar | editar còdic]A pesar de que hui en dia conten en una protecció llegal, no sempre va anar aixina i li les va considerar com a animals amoladors, ya fòra per la seua incidència sobre espècies criades per l'home o sobre espècies cinegéticas, considerant-les alimañas. En Europa, la Primera i la Segona Guerra Mundial varen supondre una treua per a la caça de rapaces i despuix d'elles, entre els anys 1950 i 1960, comença a protegir-se a este grup d'aus, lo que es veu reflectit en un llauger aument de les seues poblacions en la década de 1970. En Espanya, les aus rapaces estan baix protecció llegal des de 1966.[4]
Per la seua forma de vida depredadora, a sovint en la part superior de la cadena alimentícia, les aus d'assut s'enfronten a distints problemes de conservació. La contaminació ha provocat séries #declinació en algunes espècies. L'us generalisat de pesticidas com DDT, i la seua acumulació en els assuts, va ser responsable del adelgazamiento del clafoll dels ous en les aus d'assut.[5] Aixina mateix, la reducció d'hàbitat deguda a la antropización d'entorns i la massiva desaparició de preses com els conills per epidèmies com la neumonia hemorrágica vírica i la mixomatosis varen causar un decliu sever d'algunes poblacions de rapaces, alcançant prop d'un 80 % d'àrees desocupadas per àguila imperial ibèrica.[6]
Cetreria
[editar | editar còdic]La caça en l'us de rapaces es denomina cetreria i es va iniciar fa més de quatre mil anys, sent molt habitual en l'Edat Mija en Europa i practicant-se fins a hui en numerosos països d'Àsia i el nort d'Àfrica. Desapareguda en Espanya en el XVII, el seu principal impulsor i rescatador modern en este país va ser Félix Rodríguez de la Font, un dels majors experts mundials en rapaces.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Brown, Leslie (1997). Birds of Prey, Chancellor Press. ISBN 185152732X.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Burton, Philip (1989). Birds of Prey, Gallery Books, p. 8. ISBN 0831763817.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 (1984) The Encyclopaedia of Birds, Guild Publishing, p. 102.
- ↑ Jesús David Tavira Guerrero. Aus Rapaces. Els anys del Terror Journal of Feelsynapsis (JoF). ISSN 2254-3651. 2012 (1): 64-67
- ↑ Grier, W., (1982). "Ban of DDT and subsequent recovery of Reproduction in bald eagles". Science 218(4578): 1232-1235.
- ↑ Luis Mariano Gonzalez. «El programa de conservacion del aguila imperial iberica». Serie Zoológica, 26: 73-99. Servici de Publicacions de l'Universitat de Navarra. Consultat el 7 de juliol de 2016. «Encara que no es tenen encara senyes quantificables sobre la magnitut d'esta reducció, els estudis realisats localment indiquen que s'acosta al 80%»
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Au d'assut.- Fotos, vídeos i sons d'aus d'assut en Internet Bird Collection
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Ave de presa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.