Pelophylax perezi

granota comuna (Pelophylax perezi)

La granota comuna (Pelophylax perezi) és una espècie d'amfibi anur de la família Ranidae. És una granota de tamany mijà a gran, podent alcançar els 11 cm de llongitut en les femelles, encara que no sol sobrepassar els 8 cm. Posseïx una coloració verda i marró molt variable, en taques negres, en una llínea vertebral vert més clara i sense la característica taca temporal de les granotes pardas. La pancha és de color grisáceo.

El tímpan és conspicuo i els plecs glandulares dorsolaterales estan moderadament desenrollats; abdós de color bronze. És una granota molt estilisada, en llargues pates. Té quatre dits en les extremitats anteriors i cinc en les posteriors que estan units per membranes interdigitales molt desenrollades. La pupila de l'ull és horisontal. Els machos tenen sacs vocals de color grisáceo en les comissures de la boca.

Apleguen a viure fins a sis anys, encara que lo més habitual és dos o tres anys.

Distribució

És una espècie endèmica de la península ibèrica i del sur de França, apareixent fins a casi els 2400 m s. n. m.

El llímit de distribució septentrional no està clar. S'ha constatat la presència de l'espècie fins a les rodalies de Lió per l'est i fins al departament de Vandea, per l'oest. Tampoc es coneix el llímit en la part central de la distribució francesa, a on és possible que es trobe al sur de la conca del riu Loira. Cap al sur l'espècie no sobrepassa el estret de Gibraltar, no apareixent en el Àfrica continental.

Ha segut introduïda en les Illes Balears (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera), Canàries (llevat en El Ferro i Lanzarote), Azores i Madeira.

Hàbitat

És una espècie estrictament aquàtica, apareixent en tot tipo de masses d'aigua, encara que preferiblement en ambients permanents. És menys freqüent en les masses d'aigua freda, rieres de montanya en pendent excessiva i cursos d'aigua sombreados per un dens dosel arbòreu. Pot ser trobada tant en mijos lóticos (rius, rieres, rambles, séquies), a on selecciona zones en escassa corrent, com lénticos (charcas, basses agrícoles, marjales, sangues, embassaments). Inclús s'han trobat eixemplars en l'interior de coves, en fonts termals en temperatures entre els 25 i 30 °C i en rieres de montanya en temperatures de 3 °C.

Cap factor climàtic influïx en la seua distribució, a no ser l'altitut elevada. Ni tan sols la calitat de l'aigua és un factor determinant en la presència d'esta granota, sent l'amfibi més resistent i en menys llimitacions dels que poblen la Península, podent freqüentar aigües eutròfiques i, inclús, en un cert grau de contaminació. Açò li fa ser una espècie colonizadora primerenca d'hàbitat modificats (incendis, #contaminació) i de masses d'aigua de nova creació.

Apareix en gran número de biòtops ya siga en la regió bioclimàtica Mediterrànea com en la Eurosiberiana, trobant-se bones poblacions en llocs molt alterats per l'acció humana. La seua presència només es veu llimitada per l'absència d'aigua. Tolera molt ben la salinitat del mig existint poblacions en dunes i arenals costers en concentracions de fins a 0,75 g/l.

Alimentació

S'alimenten tant d'assuts terrestres com a aquàtiques, encara que molt més freqüentment de les primeres. Fonamentalment s'alimenten d'invertebrats, sobretot dípters (mosques i mosquits), coleòpters (escarabats) i himenòpters (abelles, avespes i formigues). De forma ocasional es pot alimentar de menuts vertebrats, com a peixos, aus, amfibis i reptils. També pot practicar el canibalisme en eixemplars més menuts i taperots.

Els taperots s'alimenten d'algues, detritos i fanerógama del fondo, fitoplàncton i perifiton de les masses d'aigua a on creixen.

Els adults estenen les seues zones de campeo i alimentació a les afores de les masses d'aigua a on habiten, encara que mai més llunt de cinc metros.

Reproducció i desenroll

El periodo reproductor comprén des d'abril fins a juliol, tenint lloc principalment en masses d'aigua permanents. Els adults seleccionen negativament com hàbitat reproductors ambients en poc recobriment de vegetació de ribera. El amplexo és axilar. Els machos alcancen la madurea sexual als dos anys d'edat i les femelles a l'any. S'han relacionat en el corteig dos formes de vora dels numerosos que emeten els machos. Uns atres es relacionen en la defensa de menuts territoris.

Les femelles poden desovar entre dos mil i sèt mil ous, en una mija d'uns dos mil trescents, que solen adherir-se a la vegetació i al substrat, pero també poden trobar-se surant en l'aigua. Emergixen de l'ou en cinc a huit dies i la metamorfosis comença en huit a dotze semanes, encara que alguns taperots poden passar l'hivern en eixe estadi.

Els taperots poden créixer fins als 111 mm, pero lo habitual és que ho facen entre 60 i 70 mm. L'espiràcul es troba en el costat esquerre i l'ano s'obri en el dret, en la base de la coa. Els dentells s'ordenen en un número de files simples, sent la fòrmula més habitual 2(2)/3(1). L'aleta dorsal és baixa, començant a l'altura de l'espiràcul. La punta de la coa és puntaguda. La seua coloració és verda o marró clar, en menudes taques obscures que són més denses i grans en la coa, presentant un patró de tres llínees llongitudinals obscures. La coloració ventral és blancuzca.

Durant el seu desenroll habiten el fondo de masses d'aigua relativament profundes, en característiques pròpies de l'estiu —ya que és llavors quan es reproduïxen i desenrollen— és dir, més menudes, en menor cobertura vegetal, major temperatura, i menors concentracions d'oxigen dissolt que en la primavera. Quan es desenrollen en charcas temporals tendixen a fer-ho en les zones més profundes i en més vegetació sumergida.

Comportament

En les zones més fredes poden presentar una reducció metabòlica hivernal de duració variable, pero en la majoria de les zones que ocupen li les pot trobar actives durant tot l'any. Són tant diürnes com a nocturnes, decreixent la seua activitat en les hores de major insolación durant l'estiu.

Els eixemplars subadultos ocupen en major freqüència masses d'aigua temporals d'escassa profunditat i rieres en corrent ràpida, a on no solen trobar-se adults. Els jovenils ocupen espais sense depredadors. Compartix hàbitat en atres espècies d'amfibis d'hàbits terrestres quan estes acodixen a les masses d'aigua a reproduir-se.

Quan detecten la presència d'un depredador fugen cap a l'aigua com a mecanisme de defensa. Entre els seus depredadors més freqüents es troben aus (cigonyes, garzas, rapaces, etc) i mamífers (llúdria, visón, javalí, etc), encara que també s'alimenten d'elles peixos (lucio, black bass), amfibis (sapo de espuelas, canibalisme), reptils (gènero Natrix, atres serps) i crustacis (carrancs de riu).

Evolució

Com atres granotes verdes europees, presenta un procés evolutiu rar en els vertebrats que ve regulat per un mecanisme reproductor denominat hibridogénesis. El complex hibridogenético de la granota verda comuna comprén a P. perezi i a l'híbrit en P. ridibundus que produïxen la granota híbrida de Graf.

Explotació

És l'únic amfibi autòcton de la península ibèrica que és explotat en ranifactorías per a la seua comercialisació. Ademés, el seu peixca en Espanya està regulada en distintes comunitats autònomes.

Amenaces

La pèrdua d'hàbitat per dessecació de masses d'aigua, construcció i edificació, etc. L'excessiva contaminació de les aigües. L'introducció d'espècies alóctonas com la granota bou americana (Lithobates catesbeianus) procedent de ranifactorías.

L'hibridació en Pelophylax ridibundus i en Pelophylax lessonae supon una contaminació genètica. Ademés, l'híbrit de P. perezi x P. ridibundus, Pelophylax kl. grafi, pot desplaçar i fer desaparéixer a l'espècie parental, ya que és molt més fèrtil i viable.

Vore també

• Nova nomenclatura d'algunes espècies del gènero Granota

Bibliografia

• Bosch, J. et al. (2008). Pelophylax perezi. In: IUCN 2009. IUCN Ret List of Threatened Species.
• Egea-Serrano, A. (2006). Granota comuna – Pelophylax perezi. En: Enciclopèdia Virtual dels Vertebrats Espanyols. Carrascal, L. M., Salvador, A. (Eds.). Museu Nacional de Ciències Naturals, Madrit.
• Llorente, G.A. et al.. En: Atles i Llibre Rojo dels Amfibis i Reptils d'Espanya
• ORDE MAM/2112/2008, de 20 de novembre, per la que s'establix la Normativa Anual de Peixca de la Comunitat de Castella i Lleó per a l'any 2009. B.O.C. i L. - N.º 239.

Velasco, J.C. et al. (2005). Guia dels Peixos, Amfibis, Reptils i Mamífers de Castella i Lleó. Ed. Náyade. Valladolit. ISBN 84-933730-1-X

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pelophylax perezi.
• Wikispecies té un artícul sobre Pelophylax perezi.

Algunes bases de senyes i llocs en Internet mantenen com a vàlit el nom de Granota perezi en lloc de Pelophylax perezi degut a que no s'han actualisat encara.

• Amphibian Species of the World (AMNH). (Amfibis del Món, Museu d'Història Natural Americà)
• EUROHERP dataset
• AmphiaWeb
• EUNIS biodiversity database. European Environment Agency
• Fauna Europaea
• Encyclopedia of Life
• Global Biodiversity Information Facility
• ^{[enllaç trencat]}