Anar al contingut

Pelobates cultripes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Pelobates cultripes, Parque natural de la Sierra de Andújar, España (33426184185).jpg
sapo de espuelas (Pelobates cultripes)

El sapo de espuelas (Pelobates cultripes) és una espècie d'amfibi anur de la família Pelobatidae.

Distribució

[editar | editar còdic]

La seua distribució mundial es llimita exclusivament a la península ibèrica i a les costes mediterrànees i sudoccidentales de França. Dins de la península té una distribució pràcticament contínua fent-se les seues poblacions més escasses o desapareixent en el nort (rebanc cantàbric i Galícia).

Hàbitat

[editar | editar còdic]

Els ambients terrestres que ocupa normalment el sapo de espuelas, solen ser terrenys arenencs, en charcas, rieres estacionals o marismas propenques. Són especialment abundants en les dehesas d'Extremadura i arenals del baix Guadalquivir, zones semiáridas de la vall del Ebre i sent escàs en zones de montanya.

Encara que la seua distribució altitudinal comprén des del nivell de la mar fins als 1700 m s. n. m., és més freqüent trobar poblacions per baix dels 1000 m.

Amenaces

[editar | editar còdic]

Els factors que poden incidir sobre el seu nivell de conservació són comunes als d'atres espècies d'anurs, la destrucció directa d'hàbitat reproductius com charcas, estanys i marismas ha provocat l'extinció de poblacions, especialment en zones d'arenals costers i zones destinades a l'agricultura intensiva, la contaminació per productes fitosanitarios i l'excés de càrrega ganadera, que provoca la eutrofización dels hàbitat reproductius. Els atropells en carreteres en zones reproductives riques en charcas i l'introducció d'espècies forànees com el carranc de riu americà o certes espècies de peixos que poden incidir en les fases embrionària i larvaria.

Registre fòssil

[editar | editar còdic]

El registre fòssil conegut més antic d'esta espècie correspon a un jaciment de la localitat de Kohfidisch en Burgenland, Àustria. Data del Mioceno tardà, específicament de l'interval M11 (8.7 Ma -7.75 Ma). Es calcula un mínim aproximat de 100 individus.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  • [enllaç trencat], en el Atles i Llibre Rojo dels Amfibis i Reptils d'Espanya. Consultat el 3 de juny de 2009.
  • Mapa de distribució en Amphibiaweb. Vist el 3 de juny de 2009.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons