Ecosistema lótico

Un ecosistema lótico és el ecosistema d'un riu, riera o manantial, en el qual el moviment de l'aigua és predominantment en una direcció, seguint el curs que tinga el cos, afectat per factors físics com: pendent, cabal, profunditat, sinuosidad, entre uns atres. L'adjectiu lótico es referix a l'aigua fluvial, del Llatí lotus, participi passat de lavere, llavar. Els ecosistemes lóticos poden contrastar-se en els ecosistemes lénticos, terme que comprén les aigües terrestres relativament estancades tals com a llac i estanys. Junts, estos dos ecosistemes formen el camp d'estudi general de la limnología, que pot contrastar-se en la oceanografia.

Les aigües lóticas poden tindre diverses formes, del venere en uns quants centímetros als grans rius en un caixer de varis quilómetros d'ample. A pesar de tals diferències, les següents característiques comunes fan de l'ecologia de les corrents d'aigua un hàbitat únic, distint d'atres hàbitats aquàtics:

• El fluix és unidireccional.
• Presenta un estat de canvi físic continu.
• Hi ha molts graus d'heterogeneïtat espacial i temporal, a totes les escales (micro-hàbitats).
• Gran diversitat d'ecosistemes lóticos.
• La biota està especialisada per a viure en condicions fluvials.

El moviment de l'aigua en els rius i rieres es caracterisen per ser predominantment un moviment horisontal unidireccional. Existix una interacció contínua en la seua conca hidrogràfica, a on es produïx la contribució permanent de material alóctono, principalment d'orige orgànic (fulls, fruts, insectes aquàtics). Per un atre costat, la producció de material autòcton en estos ecosistemes es troba associada a la disponibilitat de llum i conseqüentment a la productivitat primària. La fauna d'invertebrats és dominada per la comunitat bentónica i la de vertebrats per peixos. La complexa interacció de la biota en l'ambient físic i químic en eixos sistemes és prou influenciada per la velocitat de la corrent, que comprén la dinàmica de transport d'energia i cicle de materials.