Pelophylax kl. grafi

granota híbrida de Graf (Pelophylax kl. grafi)

La granota híbrida de Graf (Pelophylax kl. grafi) és un amfibi anur de la família Ranidae. No té la categoria nomenclatural d'espècie com a tal, sino que es tracta d'una kleptoespecie, pel seu complex orige hibridogénico.

És molt similar a la granota comuna sobre coloració i aspecte, encara que llaugerament major. El seu comportament i hàbitat també coincidixen en els de la granota comuna, de la mateixa manera que la seua àrea de distribució, obligada per les seues necessitats reproductives.

Sistemàtica i orige

No és una espècie a l'us, sino una kleptoespecie, o kleptón. En les últimes dos décades, les tècniques bioquímiques d'anàlisis molecular han confirmat les sospites de la gran complexitat existent en alguns grups zoològics, entre uns atres les granotes verdes europees. Estos estudis han demostrat no només l'existència de «espècies verdaderes» —com Pelophylax perezi, P. ridibundus, P. lessonae o P. bergeri—, sino de «espècies estranyes» que apareixen com a resultat de creus entre les anteriors; híbrits que poden tindre descendència i aixina comportar-se com a espècies hibridogenéticas o kleptones.

En el cas de la granota híbrida de Graf, és el resultat del creuament de la granota verda europea (P. ridibundus) en la granota comuna (P. perezi). L'híbrit resultant és estèril si es creua en atres híbrits, pero fèrtil si es creua en un dels parentals. En l'àrea de distribució de P. kl. grafi només apareix P. perezi, per #lo que és en esta espècie en qui es reproduïx i en qui conforma el complex hibridogenético: P. perezi + P. kl. grafi. Un complicat procés durant la formació dels gamets —cèlules reproductores— fa que la fracció genètica de P. perezi siga rebujada, transmetent-se únicament la fracció híbrida.

En 1995 Crochet, Dubois i colaboradors varen descriure este kleptón com a Granota (Pelophylax) kl. grafi, basant-se en eixemplars del sur de França. Posteriorment les granotes verdes europees del gènero Granota varen ser adscrites al gènero Pelophylax. El seu ranc taxonómico és encara discutit i està considerat com a sinònim de P. perezi i de P. ridibundus per alguns autors.

Descripció

Els machos adults d'esta espècie medixen ent 7 i 8 cm i les femelles entre 7 i 11 cm. És una granota esvelta, de morro puntagut i pates posteriors llargues. La seua coloració dorsal és de tons verts o marrons, en taques irregulars, una llínea vertebral més clara, i dos plecs glandulares dorsolaterales de color bronzejada. Per davall són blanquecinas en taques irregulars obscures.

Té quatre dits en les extremitats anteriors i cinc en les posteriors que estan units per membranes interdigitales molt desenrollades. La pupila de l'ull és horisontal. Els machos tenen sacs vocals de color grisáceo en les comissures de la boca.

Sobre coloració i disseny són casi idèntiques a la granota comuna de la que únicament es diferencia per tindre les dents vomerianos allargats transversalmente. Atres caràcters diferenciadores no sempre presents són: el seu major tamany, posseir la part posterior de les cuixes blanquecina i jaspeadas d'obscur, posseir el tubèrcul metatarsiano intern més desenrollat, i una major extensió de les palmeaduras dels peus.

Els taperots medixen mig centímetro en nàixer i alcancen els 7 al final de la metamorfosis. Les larves que invernan en eixe estat apleguen a alcançar els 11 cm. Tenen l'espiràcul en el costat esquerre i l'ano en el dret. En la boca es distinguixen tres séries de dents labials inferiors. La cresta dorsal és major que la ventral, i la coa termina en punta i posseïx una franja llongitudinal central obscura, no sempre flanquejada per atres dos. L'esquena és pardo o verdoso i la pancha blancuzco. Estos taperots són idèntics als de la granota comuna.

S'alimenten d'invertebrats, sobretot dípters (mosques i mosquits), coleòpters (escarabats) i himenòpters (abelles, avespes i formigues). Els taperots s'alimenten d'algues, detritos i fanerógama del fondo, fitoplàncton i perifiton de les masses d'aigua a on medran.

Distribució, hàbitat i conservació

És una espècie endèmica franc-ibèrica, la distribució de la qual se superpon a la de granota comuna, ya que la necessita per a reproduir-se. Es troba en el noreste de la península ibèrica —Catalunya, Aragó, La Rioja, Navarra i País Vasc— i sur de França, al sur de la vall del Ródano.

Com la granota comuna, està molt lligada a les masses d'aigua més o menys permanents, a on es reproduïx, podent ser trobada en charcas, rieres, canals de rec, etc. També es troba en hàbitats terrestres com a boscs, mont baix, zones de cultiu i marismas costeres.

Les seues poblacions es troben en greu regressió per la competència en la granota europea comuna (Pelophylax ridibundus) que ha segut introduïda en la seua àrea de distribució. En els últims dèu anys ha descendit un 30% per lo que està pròxima a ser catalogada com a «vulnerable». Per un atre costat, les poblacions més meridionals es troben en expansió a través de les conques dels rius Ebre i Llobregat. En la zona navarresa de la vall de l'Ebre s'han localisat poblacions en els afluents de la marge dreta, #lo que sugerix que la seua expansió contínua cap al Sur.

Vore també

• Hibridogénesis en granotes
• Anex:Amfibis d'Espanya

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pelophylax kl. grafi.
• Wikispecies té un artícul sobre Pelophylax kl. grafi.

Bibliografia

• Crochet, P.A.(1995).17(1-2)

11-30.

• Dubois, A.(2011).(10)

77–94.

• Plantilla:ASW
• Masó, A. i M. Pijoan (2011). Amfibis i reptils de la península ibèrica, Balears i Canàries, Barcelona: Omega, pp. 848. ISBN 978-84-282-1368-4.
• Tejedo, M., I. Martínez-Solano, A. Salvador, M. García-París, I. Recuero Gil and P.A. Crochet (2009). . Consultat el 15 de giner de 2012.