Bérgamo
Bérgamo (en italià: Bergamo) és una ciutat del nort d'Itàlia, capital de la província homònima, en la regió de Lombardía. Conta en 122 161 habitants[1] (2019). Les estribaciones dels Alps comencen al nort de la ciutat.
Bérgamo està dividida en dos parts diferenciades: la ciutat alta (Città Alta) i la ciutat baixa (Città Bassa). La primera, com el seu propi nom indica, està en la zona més elevada i té el centre històric rodejat per la muralla veneciano. Per la seua banda, la part baixa de la ciutat, pese a que també és d'orige antic i conserva els seus barris històrics, és la part més moderna, a on s'han construït les noves zones de residència.
Bérgamo és també denominada com la "Ciutat dels Mil (Città dei Mille)" pel número de voluntaris bergamascos que varen prendre part en l'Expedició dels Mil, encapçalada per Giuseppe Garibaldi contra l'eixèrcit dels Borbones en el Regne de les Dos Sicilias durant el Risorgimiento des del 5 de maig al 26 d'octubre de 1860.
Història
[editar | editar còdic]Bérgamo ocupa el lloc de l'antiga ciutat de Bergomum, un municipi romà destruït per Atila en el V. Entre 1264 i 1428 la ciutat va ser controlada per Milà, pero va passar al control veneciano fins a 1797; els venecians fortificaron la part alta de la ciutat. Despuix de l'ocupació napoleònica va ser ciutat austríaca fins a 1859.
En 1156, Federico Barbarroja concedix a la ciutat el dret de falcar moneda, pero l'11 de març d'eixe mateix any esclata, per motius de domini territorial, la primera guerra contra Brescia. Per a Bérgamo la situació va ser catastròfica i solament despuix de dèu dies firmen un tractat de pau, gràcies a l'intervenció de l'emperador.
.jpg)
El 7 d'abril de 1167, en el monasteri de Pontida, es funda la Lliga Lombarda, la qual derrota en Legnano a l'eixèrcit imperial. El 7 de juliol de 1191 la ciutat de Bérgamo és derrotada per Brescia; els bergamascos es veuen obligats a retirar-se del camp de batalla, a on varen perdre la vida més de tres mil soldats.
En el marc de l'era comunal, el 14 de febrer de 1230 els habitants de Bérgamo, extenuados de tantes matances, varen decidir celebrar el naiximent de la Societat del poble, creant un estatut i reclutant aproximadament doscents hòmens en la finalitat de proveir de seguritat i d'igualtat als ciutadans.
Senyoria i República de Venècia
[editar | editar còdic]La ciutat va ser conquistada pels Malatesta en 1407. En 1428 la República de Venècia pren el control de la ciutat enfortint-la per mig de la construcció de les muralles (Muraine) per a protegir als burguesos que s'havien establit fòra dels murs medievals.
A principis de XVI la ciutat va ser atacada dos voltes pels francesos i sèt pels espanyols, alternant-se en les reconquistas veneciano. En 1561 es dona inici a la construcció de les muralles en ciutat alta (Bérgamo Alta).
De Napoleón a l'unificació italiana
[editar | editar còdic]En 1796 les tropes franceses entren a la ciutat posant fi al domini veneciano i funden la República Bergamasca, la qual conclou en el Tractat de Campoformio i la seua inclusió en el Regne de Napoleón en Itàlia (1805).
El Congrés de Viena (1815), convertix a Bérgamo en una colónia austríaca. El 8 de juny de 1859 Giuseppe Garibaldi entra en la ciutat, posant fi al domini austríac. La porta Sant Lorenzo, per la qual va passar, va ser renombrada a Porta Garibaldi. L'any següent, 174 bergamascos partixen en Garibaldi en la Spedizione dei Mille (Expedició dels Mil, aproximadament 1089), donant proves de corage, com va atestar Garibaldi el 10 de febrer del 1864 enviant una carta a l'alcalde Camozzi.
XX
[editar | editar còdic]En els anys de la Primera Guerra Mundial varen ser molts els bergamascos que es varen allistar a les tropes alpines. En 1958 la moradura Angelo Giuseppe Roncali, naixcut en Sotto il Monte, va ser elegit com a papa Juan XXIII. L'obertura de l'aeroport de Orio al Sério (1972) i el primer transplant de cor (1985).
A finals de febrer de 2020 es va donar un brot de coronavirus en gran part de Lombardía i el nort d'Itàlia en la que es varen emmalaltir mils de persones i varen morir centenars, sent Bérgamo una de les ciutats més afectades i resultant aixina en l'aplicació de mides com la quarantena obligatòria.[2]
Geografia
[editar | editar còdic]Bérgamo es troba en un territori a peu de la montanya, a on l'alta planura deixa espai als últims tossals dels Prealpes Bergamascos, a mig camí entre els rius Brembo i Sério. El núcleu antic de la ciutat es va fundar sobre les tossals.
Hidrografia
[editar | editar còdic]El principal curs d'aigua de la ciutat és el torrent Morla, que a lo llarc de la ciutat discorre durant llarcs trams a lo llarc dels carrers. Entre els seus afluents es troba el Tremana, canalisat casi en la seua totalitat, que naix del tossal Maresana i du aigua ocasionalment despuix d'abundants pluges.
Ademés, la localitat té un sistema de canals que duen aigua del riu Sério per a us agrícola (rec) i, durant el passat, per a moure molins i hiladoras. Els principals són el Roggia Sério Gran i el Morlana, pero també és digne de menció el Guidana i els canals derivats dels principals.
Orografia
[editar | editar còdic]La Vora Alta és mont dels Prealpes Bergamascos més propenc a la ciutat. Es troba en el territori de Sorisole i va servir com a refugi per a la població civil durant les dos guerres mundials.
La ciutat alta està construïda sobre uns tossals, una estribación dels Alps Oróbicos abans de la planura.
Bérgamo està inclosa en la zona 3 de la classificació sísmica (activitat baixa).[3]
Clima
[editar | editar còdic].jpg)
Bérgamo, segons la classificació climàtica de Köppen, goja d'un clima típicament templat de latitut miges (Cfa) plujós o generalment humit en totes les estacions i en estius molt calents. La rodalia dels monts permet no obstant evitar la boira hivernal persistent i la calor sofocant estiuenca que caracterisen a la veïna ciutat de Milà.
Les pluges es concentren entre març i maig, en un llauger descens en els mesos d'estiu i un aument durant octubre i novembre. Les condicions hivernals es donen, generalment, entre novembre i març i es caracterisen per una baixa pluviosidad respecte a la mija italiana. No obstant, les precipitacions miges, distribuïdes en 97 dies a l'any de mija, són superiors a 1155 milímetros i presenten un pico en estiu i autumne, i el mínim relatiu en hivern.
Segons la mija calculada segons les senyes de referència entre 1971 i 2000, la temperatura mija de giner, el més més fret, és de 2,7 °C i la de juliol, el més càlit, de 22,8 °C.
Demografia
[editar | editar còdic]Evolució demogràfica històrica
[editar | editar còdic]En l'actualitat, en al voltant de 121 000 habitants, Bérgamo és la ciutat més poblada de la província de Bérgamo i en la quarta més poblada de la regió de Lombardía (despuix de Milà, Brescia i Monza)
| Població Històrica de la Comuna de Bérgamo | ||
|---|---|---|
| Any | Habitants | Font |
| 1861 | 44 765 | Cens italià de 1861 |
| 1871 | 42 662 | Cens italià de 1871 |
| 1881 | 44 291 | Cens italià de 1881 |
| 1901 | 52 482 | Cens italià de 1901 |
| 1911 | 64 422 | Cens italià de 1911 |
| 1921 | 72 260 | Cens italià de 1921 |
| 1931 | 80 050 | Cens italià de 1931 |
| 1936 | 86 788 | Cens italià de 1936 |
| 1951 | 104 166 | Cens italià de 1951 |
| 1961 | 115 887 | Cens italià de 1961 |
| 1971 | 128 096 | Cens italià de 1971 |
| 1981 | 123 504 | Cens italià de 1981 |
| 1991 | 114 936 | Cens italià de 1991 |
| 2001 | 113 143 | Cens italià de 2001 |
| 2011 | 115 349 | Cens italià de 2011 |
| 2019 | 121 639 | Estimacions del ISTAT[4] |
Bérgamo es dividix en dos sectors molt marcats: la ciutat alta, Città Alta, i la baixa, Città Bassa, aixina se'ls crida comunament en Itàlia. La ciutat alta és la part més antiga i conserva molt de l'época medieval, en muralles i carrers empedradas. En ella es troben, ademés dels edificis institucionals medievals, la sèu de l'Universitat de Bérgamo o la Catedral de Sant Alejandro.
En la part baixa s'engloba la major part de la població troben edificacions més modernes i els edificis públics més importants com l'Ajuntament, la sèu del govern provincial o el conjunt Piacentiniano.
Immigració en Bérgamo
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Immigració en Itàlia.
Infraestructures i transports
[editar | editar còdic]Carreteres
[editar | editar còdic]La ciutat està situada junt a l'Autopista A4, que l'unix en Milà i Brescia.
Bérgamo està cercada per tres dels seus costats (oest, sur i este) per un sistema de carreteres de circumvalació, unit a la seua volta a l'autopista A4, del que partixen les carreteres provincials i estatals cap a les valls propenques i cap a les capitals de les províncies veïnes. La principal via entre la vall del Brembo (la Val Brembana), la capital oróbica i l'orient de la província és la Tangenziale Sud vaig donar Bergamo.
La Rotonda de les Valls (Rondò delle Valli), l'atre nom del Llarc Decorati al Valor Civile, és una rotonda important en el sistema viari de la ciutat. Situat en el nordest, unix les carreteres estatals i provincials de les valls del riu Sério i Brembo en la carretera de circumvalació que discorre entre el sur i el centre de la ciutat.
Ferrocarrils
[editar | editar còdic]l'estació de ferrocarril de Bérgamo està situada en la plaça Guglielmo Marconi i ha segut recentment restaurada. Oferix servicis directes a localitats propenques com Milà, Lecco, Treviglio o Brescia, ademés d'atres llocs de menor importància. Els servicis regionals els porta a terme Trenord i els de llarga distància, Trenitalia. Més de 10 millons de viagers utilisen de mija l'estació a l'any.
Tramvia
[editar | editar còdic]Prop de l'estació ferroviària s'ha construït una parada de tramvies que servix com a punt d'eixida i arribada als vehículs de la llínea Bérgamo - Albino, inaugurada en 2009.
Funiculars
[editar | editar còdic]En Bérgamo hi ha 2 funiculars. El que conecta la ciutat baixa en la ciutat alta i el que conecta en el tossal de Sant Vigilio.[5]
Aeroport
[editar | editar còdic]L'aeroport més propenc és l'aeroport de Bérgamo-Orio al Sério, ubicat en Orio al Sério, a escassos quilómetros de Bérgamo. Des de 2015 és el tercer aeroport d'Itàlia en més viagers, solament per darrere de Roma-Fiumicino i Milano-Malpensa.
Educació
[editar | editar còdic]En 1968 es va fundar l'Università degli Studi vaig donar Bergamo. Està dividida actualment en cinc facultats, Dret, Ingenieria, Ciències Socials i Humanitats, Ciències Econòmiques i Llengües i Lliteratures Estrangeres i Comunicació, a les que en 2021/2022 varen acodir uns 19.000 estudiants aproximadament,[6] casi el doble dels que es varen registrar en l'any 2000.
Les sèus universitàries es troben repartides entre la ciutat alta (Filosofia i Lletres, Ciències Socials i Humanitats i Llengües i Lliteratures Estrangeres i Comunicació), ciutat baixa (Dret i Ciències Econòmiques) i la propenca localitat de Dalmine, a on es cursen els estudis d'Ingenieria.
Cultura
[editar | editar còdic]
Biblioteques
[editar | editar còdic]La ciutat de Bérgamo manté obertes vàries biblioteques repartides per tot el municipi. La més important és la Biblioteca Angelo Mai, situada en el Palazzo Nuovo de la Piazza Vecchia (ciutat alta). Entre els seus murs hi ha més de 700.000 volums, 11 000 publicacions periòdiques, aproximadament 2150 incunable, 12 000 cinquecentinas, ademés d'estampats, manuscrits i fotografies, entre atres coses.
La Biblioteca Musical Gaetano Donizetti recopila els fondos musicals de les institucions musicals bergamascas. Conté uns 30 000 volums, entre els que hi ha llibres manuscrits. Atres biblioteques de la localitat són l'Antonio Tiraboschi, la Luigi Pelandi, la Ciro Caversazzi o la Betty Ambiveri.
Museus
[editar | editar còdic]Bérgamo té una gran oferta de museus, ya siga per número o pel tema de lo que s'expon. Entre ells estan els següents:
- Accademia Carrara: una pinacoteca en més de 1800 peces datades entre els sigles XV i XIX d'artistes com Sandro Boticelli o Rafael Sanzio i una acadèmia de belles arts.
- Museu Arqueològic de Bérgamo: un espai que conta l'història bergamasca des dels orígens de la humanitat a la Baixa Edat Mija. Aixina mateix, conté peces egipcíaques.
- Museu Diocesà Adriano Bernareggi: lloc de caràcter religiós que expon objectes llitúrgics i de cult, aixina com algunes obres en motius religiosos.
- Museu Donizettiano: edifici dedicat a la memòria del músic Gaetano Donizetti. També es pot visitar la casa museu natal de l'autor de l'ària Una furtiva llàgrima
- Galeria d'Art Modern i Contemporàneu de Bérgamo (GAMeC): centre especialisat en l'activitat artística de l'últim sigle, en escultures, quadros i dissenys industrials d'artistes com Giacomo Manzù, Vasily Kandisky o Umberto Boccioni.
- Museu Matris Domini, situat en el monasteri del que pren el nom. Està dedicat per complet al art romànic local.
- Jardí Botànic Lorenzo Trencada, que conté unes 900 espècies diferents de vegetals.
- Museu de Ciències Naturals Enrico Caffi de Bérgamo, que està dedicat, entre atres assunts, a la zoologia, l'entomologia, la geologia i la paleontologia. Conserva més d'1.000.000 troballes.
- Museu Històric de Bérgamo, que es dividix entre la Rocca vaig donar Bergamo, a on s'estaja la secció dedicada al Risorgimiento, i el Convent de Sant Francisco, a on es guarden la biblioteca i els archius. No obstant, també hi ha espai per a exposicions temporals.
Teatre
[editar | editar còdic]
El teatre Gaetano Donizetti és el més important de la ciutat. Està situat prop de la Porta Nuova, en la ciutat baixa, junt a l'escultura dedicada al músic. Va ser inaugurat en 1791 i reinaugurado en 1800 despuix de sofrir un incendi. Es va cridar Teatre Riccardi, pero en 1897 pren el nom actual. Conte hui en dia en 1154 assents.
En ciutat alta està ubicat el Teatre Social, un espai finançat per un grup de nobles de Bérgamo que es va inaugurar en 1808 i que va aplegar a usar-se com a cine. En 1932 va tancar i va ser comprat en 1974 per l'Ajuntament que ho va remodelar i ho va usar principalment com a sala d'exposicions fins a 2006, data en la que varen començar les obres per a deixar-ho com a teatre. En 2009 va tornar a obrir.
Atres edificis dedicats al món del teatre són l'auditori de la plaça de la Llibertat, antic local de la federació fascista i el Creberg Teatre Bergamo, un lloc en 1536 butaques, un dels teatres més grans de la província.
Deports
[editar | editar còdic]Fútbol
[editar | editar còdic]
El club en més seguidors de Bérgamo és el principal equip de fútbol de la ciutat, l'Atalanta Bergamasca Calcio, que disputa la Série A italiana i juga els seus partits com a local en l'estadi municipal Atleti Azzurri d' Itàlia, una cancha inaugurada en 1928 en capacitat per a 26 562 persones.
l'Unione Calcio AlbinoLeffe és un equip de dos localitats propenques a Bérgamo, Albino i Leffe. Actualment juga en la Série C (tercer nivell futbolístic en Itàlia) i disputa els seus partits com a local en l'Estadi Città vaig donar Gorgonzola, en la ciutat veïna de Gorgonzola, en capacitat de 3766 espectadors.
Atres equips bergamascos que participen en els campeonats de la FIGC són: Excelsior (barri de Borgo Santa Caterina) i Bergamo Longuelo (barri de Longuelo) en Primera Categoria; Bergamo San Francesco (barri de Viale Venezia), Fiorente Colognola (barri de Colognola), US Loreto (barri de Loreto), Llaures Redona (barri de Redona) i Polisportiva Bergamo Alta (barri de la ciutat alta) en Segona Categoria; Antoniana (barri de Sant' Antonio), Ordival (barri de Valtesse), Celadina (barri de Celadina), Oratorio Villaggio degli Sposi (barri de Villaggio degli Sposi), Campagnola (barri de Campagnola) i Oratorio Boccaleone (barri de Boccaleone) en Tercera Categoria.
Voleibol
[editar | editar còdic]El principal equip en esta especialitat deportiva és el Foppapedretti Bergamo, un club de voleibol femení fundat en 1991 i que ha guanyat 8 lligues, 6 copes d'Itàlia (últim trofeu que ha guanyat, en març de 2016), 6 supercopas, 7 Champions League i 1 Copa CEV. Juga els seus partits com a local en el PalaNorda de Bérgamo, un polideportiu en capacitat per a 2250 persones.
En categoria masculina destaca l'Olimpia Pallavolo Bergamo, una societat professional fundada en 1945 enquadrada actualment en la Série B1 (tercer nivell)
Bàsquet
[editar | editar còdic]El millor equip de la ciutat és el Bergamo Basket 2014 (Série A2). En bàsquet en cadira de rodes el principal equip és el Special Bergamo Sport, ascendit en 2014 a Série A1.
Fútbol americà
[editar | editar còdic]El club de fútbol americà Bergamo Lions juga en la Prima Divisione IFL, la categoria més alta d'este deport en Itàlia. Es va fundar en 1983 i ha guanyat 12 voltes el campeonat d'Itàlia i 1 volta la Champions League, en l'any 2000.
Atletisme
[editar | editar còdic]L'Atlètica Bergamo 1959 Creberg té la seua sèu en Bérgamo. Els seus colors identificativos són groc i roig, com els de la ciutat.
Ciclisme
[editar | editar còdic]Varis finals d'etapa del Gir d'Itàlia han tingut lloc en Bérgamo. La primera volta va ser en 1912; l'última, en 2009.
| Edició | Etapa | Eixida | Guanyador |
|---|---|---|---|
| 1912 | 9.ª | Milà | Vincenzo Borgarello |
| 1938 | 16.ª | Recoaro Terme | Diego Marabelli |
| 1952 | 12.ª | Bolzano | Oreste Conte |
| 1976 | 21.ª | Terme vaig donar Comano | Felice Gimondi |
| 1983 | 16.ª-B | Milà | Giuseppe Saronni |
| 2007 | 14.ª | Cantù | Stefano Garzelli |
| 2009 | 8.ª | Morbegno | Kanstantsín Siutsou |
demés, en Bérgamo es va disputar la prova en llínea per a professionals del Campeonat italià de ciclisme en carretera de 2008, que va guanyar Filippo Simeoni ; i ha segut el punt d'eixida i arribada de vàries edicions del Gir de Lombardía, una carretera senyalada com monument del ciclisme.
Llocs d'interés
[editar | editar còdic]Ciutat alta
[editar | editar còdic]
Bérgamo Alta (també ciutat alta o en el passat, la ciutat, en contraposició als barris) és una ciutat medieval rodejada per unes muralles construïdes en el XVI durant la dominació veneciano que es varen afegir a les preexistentes fortificacions per a fer a la ciutat inexpugnable.
La ciutat alta forma partix de la tercera circumscripció de l'Ajuntament de Bérgamo. Esta comprén també els barris de Conca Fiorita, Monterosso, Sant Colombano, Valverde, Santa Caterina, Redona i Colli. El Consell de la Tercera circumscripció està compost per 15 membres electes en les eleccions municipals.
Bérgamo és una de les poques ciutats italianes, junt a Ferrara, Lucca, Verona, Pàdua, Treviso i Grosseto en el centre històric completament rodejat per muralles, mantenint, ademés, intacte el seu aspecte original durant sigles.
La part més coneguda i freqüentada de la ciutat alta és la Piazza Vecchia, a on es pot vore la font Contarini, el palau della Ragione, la Torre Civica (coneguda també com el Campanone), les campanes del qual encara són tañidas 100 voltes a les dèu de la nit com a recort quan en el passat anunciaven l'hora en la que es tancaven les portes de les muralles vénetas, i atres palaus que la rodegen per tots els costats. Front al palau della Ragione se situa el Palazzo Nuovo, un gran edifici blanc que alberga actualment la Biblioteca Angelo Maj.
Darrere del palau de la Raggione es troba la catedral, la capella Colleoni, obra de l'arquitecte Giovanni Antonio Amadeo en els monuments fúnebres en honor del condottiero Bartolomé Colleoni i la seua filla Medea, el batisteri alçat per Giovanni dona Campione i la Basilica de Santa Maria Maggiore en els seus bells porches laterals nort i sur, també de Giovanni dona Campione. El castell medieval que custodiava la Bérgamo alta. El carrer Colleoni, també coneguda com Corsaröla, és el cor de ciutat alta i unix la Piazza Vecchia en la Piazza della Cittadella.
Ciutats hermanadas
[editar | editar còdic]- Greenville (Estats Units)
- Poble (Estats Units)
- Mulhouse (França)
- Tver (Rússia)
- Bengbu (China)
- Buenos Aires (Argentina)
- Cochabamba (Bolívia, des de 2008)
Bérgamo sosté una relació de cooperació descentralisada en el municipi de Kakanj, Bòsnia-Hercegovina, des de finals de la década de 1990. El procediment per a agermanament de ciutats va ser iniciat en 1997 pero mai va aplegar a completar-se.
Galeria d'imàgens
[editar | editar còdic]-
Porta Sant Giacomo
-
Castell medieval -
Piazza Vecchia -
Capella Colleoni -
Interior de la capella Colleoni -
Santa María Mayor -
Catedral de Sant Alejandro
Persones destacades
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Statistiche demografiche ISTAT». www.demo.istat.it. Archivat des d'el original, el 30 de novembre de 2015. Consultat el 24 de març de 2016.
- ↑ «[1]». Consultat el 20 de març de 2020.
- ↑ Ordinanza PCM n. 3274 del 20/03/2003.
- ↑ citypopulation.de. «Proyecció de Població de les Províncies i Comunas de Lombardia». Consultat el 11 de març de 2020.
- ↑ Funicular de Bérgamo
- ↑ «Portale dei datti dell'istruzione superiore».
- ↑ «"Relacions internacionals i ciutats hermanadas" (en italià)». Archivat des d'el original, el 29 d'octubre de 2007. Consultat el 6 de febrer de 2010.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Bérgamo.- Commons
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Bérgamo.
- Plantilla:Wikiviajes
- Pàgina web de la Comune vaig donar Bergamo
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bérgamo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.