Llengües de Costa Rica
Les llengües de Costa Rica són el conjunt d'idiomas i dialectes que practica la població resident en el territori costarricense. De tots ells, el més utilisat és l'idioma espanyol en el seu variant local, que ademés goja d'estatus oficial garantisat constitucionalment.
| Llengües de Costa Rica | |
|---|---|
| |
| Mapa llingüístic del país. | |
| Idiomes oficials | |
| Llengua oficial (i més parlada) | Espanyol |
| Parlants | 99,3%[1] |
| Variant |  Espanyol de Costa Rica
|
| Regulat per | Acadèmia Costarricense de la Llengua |
| Idiomes autòctons | |
| Llengües d'orige autòcton | Malecu, cabécar, bribri, guaymí, bocotá, térraba i brunka. |
| Llengües originades en el país per influència estrangera | Mekatelyu, platzdutch, italià cotobruseño |
| Idiomes alóctonos | |
| Llengües parlades per comunitats d'immigrants i els seus descendents | Inglés, chinenc, alemà, plautdietsch, italià, francés, polac, portugués, àrap |
| Idiomes impartits obligatòriament | |
| Llengües ensenyades en l'educació pública | Espanyol, anglés americà, francés europeu |
Pero més allà de l'utilisació del castellà, el país presenta un panorama llingüístic extraordinàriament divers, ya que —a pesar de la seua chicoteta extensió geogràfica, la seua poca població de més de 5 millons d'habitants i de compartir fronteres únicament en veïns hispans— es poden contabilisar més de 10 llengües que conviuen en la nació, sense contar centenars d'idiomes l'us dels quals és esporàdic, puix estan relacionats en comunitats estrangeres que han migrado i s'han establit en el territori.
En 2015 Costa Rica és reconeguda oficialment com una república multiétnica i pluricultural,[2] enaltint l'aporte amerindio, europeu, africà i asiàtic que compon la cultura costarricense i es veu reflectit en la diversitat de llengües presents en el país. En matèria llegislativa el major alvanç que s'ha donat al respecte va ser la reforma a l'artícul 76 del seu Constitució Política, el qual actualment indica que:
Llengües autòctones
editarLlengües indígenes
editarLlengües indígenes vives
editar
Actualment, en Costa Rica es parlen 7 llengües indígenes, totes elles pertanyents a la família chibcha. Estes llengües són les següents:[3][4][5][6]
- Malecu: També se li coneix en el nom de guatuso. És parlat per prop de 800 persones en la regió noroest de la província d'Alajuela. Esta llengua, junt en el branca pertany al grup vótico de la família llingüística chibcha.
- Cabécar: Es parla en la cordillera de Talamanca i en la regió del Pacífic sur. Pertany, junt en el bribri, al subgrup viceíta de la família llingüística chibcha.
- Bribri: Es parla al sur de l'alvertent atlàntic (província de Llima, en la cordillera de Talamanca i en la regió del Pacífic sur. Forma junt en el cabécar el subgrup viceíta.
- Guaymí: Es parla en diversos territoris indígenes ubicats al surest de la província de Puntarenas, colindar en Panamà. Pertany junt en el bocotá al subgrup guaymíico de la família llingüística chibcha.
- Bocotá: Es parla en els mateixos territoris que el guaymí, llengua en la que es troba estretament relacionada en el guaymí.
- Téribe: També se li coneix en el nom de Térraba. Es parla en la reserva indígena de Térraba, al surest de la província de Puntarenas. Són molt poques persones que parlen Téribe en Costa Rica pero es pràctica sobretot en Panamà.
- Boruca: També se li coneix en el nom de Brunka. Es parla en les reserves de Boruca i Curré, al surest de la província de Puntarenas.
Classificació
editarLes comunitats indígenes de Costa Rica, com s'ha mencionat, es classifiquen usualment en quatre subfamílies pertanyents a tres famílies llingüístiques. Algunes de les llengües estan mal documentades, no obstant, sembla que totes les llengües documentades poden classificar-se en raonable seguritat. En el cas de que una llengua estiga extinta, se senyala en el signe †. En la taula s'indiquen els territoris a on les diverses llengües es varen parlar, encara que en l'actualitat les llengües han desaparegut de molts dels departaments senyalats. La següent llista arreplega onze llengües entre llengües vives i extintes:
| Classificació de les llengües indígenes de Costa Rica | |||||
| Família | Grup | Llengua | Província | ||
| Llengües utoaztecas Família originària d'Aridoamérica, alguns dels grups de la qual es varen desplaçar tan al sur com Nicaragua i Bagaces, Costa Rica. |
Nahua (aztecoide) | Náhuat (†) | Guanacaste, Llima | ||
| Llengües otomangues Família originària de Mesoamérica. |
Chiapaneco-mangue | Chorotega (†) | Guanacaste | ||
| Llengües lenmichíes Família de llengües que engloba llengües de l'àrea intermija i del nort de Sudamérica, el seu orige no està clar. |
Chibchense | Vótico | Branca | Alajuela, Heredia | |
| Guatuso | Alajuela | ||||
| Huetar (†) | Cartago, Sant Josep, Puntarenas | ||||
| Ístmico | Cabécar | Llima, Cartago | |||
| Bribri | Llima | ||||
| Guaymí | Puntarenas | ||||
| Bocotá | Puntarenas | ||||
| Térraba | Llima | ||||
| Boruca | Llima | ||||
Espanyol
editar- Artícul principal → Espanyol de Costa Rica.
L'espanyol és l'idioma més parlat en el país per raons soci-històriques relacionades en la conquista i els grups de poder. Està present en tots els aspectes culturals, polítics, acadèmics i econòmics del país i s'utilisa en cada estrat social existent en la nació.
La forma de l'espanyol amprada en Costa Rica és molt variada, en canvis fonètics perceptibles en cada regió del país. La variant més reconeguda consistix en la forma de parlar del Entanque Central, a on viu la majoria de la població. Dit dialecte és molt distint al del restant d'América Central i compartix moltes similituts en l'espanyol bogotano de Colòmbia.
Existixen atres variants de l'espanyol de Costa Rica, principalment en les formes de parlar de les zones fronterices, en el dialecte present en la Província de Guanacaste o en la forma de l'espanyol amprada en la Província de Llima.
Criollo limonense
editar
En la zona caribenya del país també es parla el criollo limonense, que és una varietat del anglés parlat en el Carib anglófono. Popularment, s'ha denominat al criollo limonense com patois (patuá) o mekatelyu.[7] Este últim nom és una sòrt d'onomatopeya formada a partir de la pronunciació de la frase "Meik I tell yu somtin' (May I tell you something)" en esta variant de l'anglés.
Encara que es diu que este nom és el dau pels mateixos limonenses a la seua varietat de l'anglés,[8] segons pareix va ser propost des dels estudis llingüístics en els anys 70. Se supon que "May I tell you something" és una frase que s'utilisa per a iniciar en el relat d'una sòria, per lo que implica una representació negativa sobre la comunitat limonense, a la qual alguns sectors de la població de Llima s'oponen. A manera d'eixemple d'esta representació sobre la comunitat es pot citar el següent fragment d'un estudi llingüístic:
De modo que el canvi d'espai resulta en una permutació de la conexió entre el seu repertori llingüístic i la competència llingüística requerida per a actuar en eixe espai. Els parlants s'expressen en i des d'un espai que proyecta certs valors, un determinat orde social, certa autoritat, i atributs afectius. Este concepte pot ilustrar-se en lo que ocorre en Port Llima. Una volta que l'ama de casa ha complit en les seues tasques domèstiques, descansa en el porche de la seua casa, en els seus braços generalment recolzats en la veranda. Des d'eixe espai, ella observa i saluda a les persones que caminen per la vereda. Després transmet els seus comentaris entre eixes persones a les seues amigues i d'eixa manera controla les regles socials i morals de la ciutat.[8]
Els principals treballs que s'han desenrollat sobre l'anglés de Llima han segut elaborats per l'investigadora afrocostarricense Malva Spence Sharpe, l'investigador costarricense Mario Portilla Chávez i l'argentina-nortamericana[9] Anita Herzfeld.
Pachuco
editarLa gerga gallipontera o argot de Costa Rica és coneguda com "pachuco", una variació regional del castellà en influència de paraules i expressions d'anglés, francés, el còdic Malespín, criollo limonense, castellà tradicional i atres expressions d'us popular en Costa Rica (similar al lunfardo rioplatense).
El Còdic Malespín va ser creat pel general salvadoreny Francisco Malespín en les guerres civils centroamericanas del XIX. Per eixemple: tant la paraula "tuanis"[10] (molt ben) com la paraula "brete" (treball), abdós d'us diari en Costa Rica, tenien el seu orige en este curiós còdic Malespín, que simplement consistix en substituir a per i, i per o, b per t, f per g, p per m, i viceversa.[11]
Llengua de senyes costarricense
editarLa llengua de senyes costarricense (LESCO) és la llengua utilisada per la comunitat sorda costarricense.[12] En l'actualitat, el Centre Nacional de Recursos per a l'Educació Inclusiva (CENAREC) està creant un diccionari disponible en llínea.[13] Institucions com el Poder Judicial conten en protocols per a acreditar intérprets d'esta llengua.[14]
Llengües alóctonas
editarCosta Rica, de forma percentual, és el major receptor de migrants en Llatinoamèrica. En el país viuen casi mig milló d'immigrants, constituint un 9% de la població.[15] Esta immigració tan gran es compon principalment de persones llatinoamericanes, pero també ha dut al país centenars de llengües estrangeres que són utilisades o inclús promogudes per les seues comunitats.
Entre estos idiomes utilisats per les comunitats estrangeres del país es pot nomenar al: portugués, rus, neerlandés, polac i japonés. No obstant, els idiomes que verdaderament tenen una presència forta en el país són:
Mandarín
editar.png){kind=link}
En el XIX, importants grups de chinencs varen emigrar a Costa Rica i es varen instalar principalment en les províncies de Llima, Puntarenas i Guanacaste,[16][17] conservant el seu idioma, mandarín o cantonés, segons la procedència. Actualment, es manté un fluix migratori constant de chinencs i els seus descendents, que assentats en el país utilisen la seua llengua en la cotidianidad, habitant en Costa Rica prop de 45000 chinencs i representant una de les comunitats chinenques més grans d'América Central.[18]
D'esta manera s'han creat vàries institucions i aliances culturals i inclús religioses que promouen la cultura chinenca i la difusió del idioma chinenc en el país. També, destaca la gran cantitat de centres educatius que impartixen mandarín com una assignatura obligatòria.
Anglés
editarCosta Rica és un dels països llatinoamericans en a on la seua població coneix més del idioma anglés, segons l'escola internacional Education First.[19] Est consistix en el principal idioma estranger estudiat en el país, ademés de ser impartit de forma obligatòria en casi la totalitat de centres educatius de la nació.[20][21] L'anglés es perfila com l'idioma estranger més optat com a assignatura, pels estudiants costarricenses, per a rendir l'examen de bachillerat, obligatori per a ingressar a qualsevol universitat de Costa Rica.
Este idioma ademés conta en el respal i la promoció de decenes d'institucions culturals fundades per una de les comunitats anglosaxones més importants d'América Central i composta per més de: 20000 nortamericans, 10000 canadencs, 6000 britànics i els seus descendents radicats en el país, que ademés utilisen esta llengua cotidianamente, i de forma paralela a l'espanyol.
També és destacable el fet de que en la regió noroest de la Província de Puntarenas, en les comunitats de Monteverde i Santa Elena, els cuáqueros parlen l'anglés típic de la seua comunitat, usant el "thou" en lloc de "you" i atres característiques pròpies del dialecte cuáquero.[22][23] Ademés, en molts atres punts del país existixen comunitats menonitas provinents dels Estats Units, a on també és utilisat l'anglés per la població.
Portugués
editarEn abril de 2026, un diputat del partit polític Front Ampli va presentar un proyecte de llei per a declarar d'interés públic l'ensenyança del portugués en Costa Rica.
La proposta busca que l'idioma s'incorpore gradualment en tots els nivells educatius (primària, secundària i universitat).
El Consell Superior d'Educació definiria els plans d'estudi i lineamientos per a la seua inclusió.
Es contempla un pla pilot en el cicle lectiu immediatament posterior a l'aprovació de la llei.
Este pla evaluarà l'aplicació inicial del portugués en escoles i coleges. Inclourà mecanismes d'evaluació sobre rendiment acadèmic, domini de l'idioma i satisfacció estudiantil.
Alemà
editarEn el país està present una de les comunitats alemanes més grans d'América Central, habitant actualment més de 2000 alemans en Costa Rica. Sense contar a casi 2000 suïssos i més de 600 austríacs, conformant una gran comunitat germà-costarricense que practica i promou l'utilisació del idioma alemà en la nació.
També és destacable la gran migració alemana que va haver en Costa Rica durant el XIX i XX,[24] heretant al país una rica contribució sociocultural i econòmica. Actualment, mils de costarricenses són descendents d'estos migrants i han fundat decenes institucions culturals el Goethe Institut i inclús centres educatius com la Humbolt Schule i iglésies que promouen la difusió de l'alemà en el país.[25]
Ademés, en l'àrea nort del país, en la Regió Huetar Nort, en Sarapiquí i en San Carlos existixen comunitats fundades, colonisades o poblades per migrants alemans a on els seus descendents encara utilisen l'alemà o ampren un dialecte provinent de l'alemà antic cridat plautdeutsch.
Italià
editar
Costa Rica posseïx la més nutrida comunitat italiana d'América Central, en més de 2500 italians vivint en el país. Ademés, també radiquen en Costa Rica casi 2000 suïssos. Açò, i els moltíssims descendents dels fluix migratoris italians del XIX, fan que existixca una gran comunitat italoparlante en institucions i aliances culturals, com l'Institut Dante Alighieri, que promouen l'ensenyança del idioma italià.[26][27]
Ademés, en la zona de Sant Vito de Java i atres comunitats del surest de la nació es parla italià, per la colonisació agrícola italiana que va haver en dites zones i que va ser promoguda pel govern.[28][29] Actualment, també es parla un dialecte resultant de l'influència hispana en els descendents dels migrants italians i l'italià és impartit com una assignatura obligatòria en l'educació pública regional.
Atres llengües en forta presència
editarEn el país, una de les llengües estrangeres en major promoció i popularitat és el francés. És destacable el fet de que Costa Rica posseïx la comunitat francòfona més gran de Centroamérica, sent l'únic país centroamericano que és Membre observador de l'Organisació Internacional de la Francofonía, i contant en més de: 2000 francesos, 10000 canadencs, 2000 suïssos i 200 haitianos. Ademés, durant el XIX es va registrar el major fluix migratori de francesos en América Central, dirigit cap a Costa Rica, lo que ha aportat una nutrida cantitat de descendents francòfons al país[30] i ha produït la creació de moltíssimes institucions i aliances culturals i inclús un colege que realisen una gran promoció i difusió de l'aprenentage del francés en la població. També, el francés constituïx una assignatura impartida obligatòriament en moltíssimes escoles i en el Tercer Cicle de l'Educació Bàsica, és ensenyat en incontables coleges i pot optar-se com una assignatura per a rendir l'examen de bachillerat.[31]
Un atre idioma en una presència notable és l'àrap, utilisat per més de 200 libanesos, 200 emiratíes i una gran cantitat d'immigrants llevantins, àraps i descendents de les corrents migratòries de l'Orient Pròxim durant el XIX[32] que habiten en el país. Ademés, Costa Rica posseïx una de les comunitats musulmanes més grans de Centroamérica,[33] que utilisa este idioma com la seua llengua llitúrgica. Existixen en la nació decenes d'institucions culturals que difonen l'idioma i la cultura àrap, com la Casa Libanesa.
L'idioma hebreu també és utilisat com a llengua llitúrgica per la comunitat judeo-costarricense, una de les més nutrides d'América Central,[34] i també ho ampren més de 1000 israelites i els seus descendents que habiten en el país. Este idioma també és promogut per instituts sionistes presents en la nació. La gran cantitat de judeus que viuen en Costa Rica deriva de processos migratoris aïllats, com la gran immigració polaca o l'entrada de molts judeus sefardíes i asquenazíes al territori,[35] duent en si l'utilisació de l'hebreu com a llengua religiosa.
Referències
editar- ↑ «archive. org/web/20100923081035/http://eprints. ucm. es/8936/1/DT03-06. pdf Demografia de la llengua espanyola (pàgina 21)». Archivat des d'el ucm. es/8936/1/DT03-06. pdf original, el 23 de setembre de 2010. Consultat el 7 d'agost de 2016.
- ↑ «archive. org/web/20160808074750/http://presidencia. go. cr/prensa/comunicados/costa-rica-se-declara-multietnica-y-pluricultura/ Costa Rica es declara multiétnica i pluricultural». Artícul que informa de la declaració constitucional de Costa Rica com una nació multiétnica i pluricultural. Presidència de Costa Rica. Archivat des d'el go. cr/prensa/comunicados/costa-rica-se-declara-multietnica-y-pluricultura/ original, el 8 d'agost de 2016. Consultat el 26 de juliol de 2016.
- ↑ Natália Becattini. «proyectowakaya. com/els-ultimos-hablantes-del-brunkajk/ Els últims parlants del brunkajk» (en és). Proyecte Wakaya. Consultat el 2024-06-07.
- ↑ «lamjol. info/index. php/WANI/article/download/856/669 Les llengües indígenes de la Costa Rica actual» (PDF). Estudie universitari i informació sobre les llengües, la cultura i les comunitats indígenes del país.. Universitat Nacional de Costa Rica. Consultat el 26 de juliol de 2016.
- ↑ ucr. ac. cr/index. php/kanina/article/view/29748 «Els diccionaris de les llengües indígenes de Costa Rica: Del format bilingüe alfabètic al temàtic pictogràfic».Káñina.40(3)
- 213–237.ISSN 2215-2636.doi:10.15517/rk. v40i3.29748.Consultat el 2024-06-07.
- ↑ «org/es/cultura. html Cultura». terraba. org. Consultat el 2024-06-07.
- ↑ «nacion. com/ocio/artes/Limon-literatura-gastronomia-Costa-Rica_0_1336866330. html », Artícul que informa sobre la cultura i utilisació contemporànea i històrica del mekatelyu en Llima, La Nació. Consultat el 26 de juliol de 2016.
- ↑ 8,0 8,1 redalyc. org/pdf/729/72923937014. pdf «L'espai i la globalisació en el contacte de llengües: el criollo limomense en espanyol-parlant Costa Rica».Reflexiones, vol. 91, núm. 1, 2012, pp. 191-198.Consultat el 26 de maig de 2016.
- ↑ «ljworld. com/us/obituaries/ljworld/name/anita-herzfeld-obituary? id=32055718 Anita Herzfeld Obituary (1932 - 2021) Lawrence Journal-World». Legacy. com. Consultat el 2022-09-25.
- ↑ «larepublica. net/noticia/el_verdadero_origen_de_tuanis_y_pelis/ », Artícul que informa l'orige dels térmens costarricenses nomenats i cita les referències històriques del malespín, La República. Consultat el 26 de juliol de 2016.
- ↑ «blogspot. com. ar/2009/04/que-tuani-el-breteji-de-mi-general. html? m=1 ¡Qué tuani el breteji del meu general!: Orige de "Tuanis" i "Brete"». Informació històrica del malespín. Blog Ink Bytes. Consultat el 26 de juliol de 2016.
- ↑ «archive. org/web/20160515222016/http://www. cenarec-lesco. org/index. php/61-mosaico/55-lengua-de-senas-costarricense-lesco Llengua de Senyes Costarricense (LESCO)». www. cenarec-lesco. org. Archivat des d'el cenarec-lesco. org/index. php/61-mosaico/55-lengua-de-senas-costarricense-lesco original, el 15 de maig de 2016. Consultat el 26 de maig de 2016.
- ↑ «archive. org/web/20160515222640/http://www. cenarec-lesco. org/index. php/61-mosaico/34-diccionarios-de-lenguas-de-senas-lesco-en-linea Diccionaris de llengües de senyes (LESCO) en llínea». www. cenarec-lesco. org. Archivat des d'el cenarec-lesco. org/index. php/61-mosaico/34-diccionarios-de-lenguas-de-senas-lesco-en-linea original, el 15 de maig de 2016. Consultat el 26 de maig de 2016.
- ↑ (2013) poder-judicial. go. cr/accesoalajusticia/images/documentos/Protocolo_discapacidad%20auditiva%20IMPRENTA. pdf Protocol per a l'acreditació de l'idoneïtat d'intérprets judicials de LESCO (en espanyol), Costa Rica: Programa EUROsociaAL.
- ↑ «crhoy. com/costa-rica-contiene-el-porcentaje-mas-alto-de-inmigrantes-en-america-latina-revela-la-cepal/ », Artícul sobre les senyes tirades per un estudi realisat per la Cepal sobre la migració d'Amèrica Llatina, CR Hui. Consultat el 26 de juliol de 2016.
- ↑ Bermúdez-Valverde, Quendy Les lleis anti-inmigratorias i l'immigració chinenca a Costa Rica Acta Acadèmica N° 50, 2012
- ↑ Soto Quirós, Ronald Percepcions i actituts polítiques sobre la minoria chinenca en Costa Rica: 1897-1911
- ↑ «usc. edu/w_usct/showarticle. aspx? articleID=17566&AspxAutoDetectCookieSupport=1 », Artícul que informa sobre els interessos de la República Popular China en la República de Costa Rica i que menciona la cantitat de chinencs que habiten en el país., US-China Today. Consultat el 26 de juliol de 2016 (en Inglés i chinenc).
- ↑ EPI EF. «ef. cr/epi/ef-epi-ranking/? tc=Iw Classificació EPI EF». Consultat el 24 de giner de 2012.
- ↑ «inie. ucr. ac. cr/index. php/aie/article/viewFile/71/70 L'ENSENYANÇA DE L'INGLÉS EN COSTA RICA I LA DESTREA AUDITIVA EN L'AULA DES D'UNA PERSPECTIVA HISTÒRICA» (PDF). Estudie universitari sobre l'història i eficàcia de l'ensenyança de l'idioma anglés en el país. Universitat de Costa Rica, Facultat d'Educació, Institut d'Investigació en Educació. Consultat el 26 de juliol de 2016.
- ↑ «archive. org/web/20160916120508/http://revistas. tec. ac. cr/index. php/comunicacion/article/viewFile/809/723 Cronologia de l'ensenyança de l'anglés en Costa Rica durant el Sigle XX» (PDF). Estudie universitari sobre l'història de l'idioma anglés en el país. Institut Tecnològic de Costa Rica - Revista Comunicació. Archivat des d'el tec. ac. cr/index. php/comunicacion/article/viewFile/809/723 original, el 16 de setembre de 2016. Consultat el 26 de juliol de 2016.
- ↑ «nacion. com/dominical/2002/agosto/18/dominical9. html Quan varen aplegar els cuáqueros». Artícul sobre l'història dels cuáqueros assentats en Monteverde. Revista Dominical de la Nació. Consultat el 26 de juliol de 2016.
- ↑ «aldia. cr/ad_ee/2011/mayo/08/noticias-del-dia2767599. html », Artícul sobre l'història de les comunitats cuáqueras costarricenses, Al Dia. Consultat el 26 de juliol de 2016.
- ↑ Sauter, Franz. nacion. com/ln_ee/1999/febrero/01/opinion3. html Els alemans en Costa Rica La Nació. 1999.
- ↑ Berth, Christian L'immigració alemana en Costa Rica, migració, crisis i canvi entre 1920 i 1950 entrevistes en descendents alemans.Institut d'Història Contemporànea d'Hamburc
- ↑ Bariatti, Rita. L'immigració italiana en Costa Rica. Revista Acta Acadèmica. Universitat de Centre Amèrica. Sant Josep, 1997 ISSN 1017-7507
- ↑ Cappelli, Vittorio. Nelle atre Americhe. Calabresi in Colòmbia, Panamà, Costa Rica i Guatemala. La Mongolfiera. Doria vaig donar Cassano Jonio, 2004.
- ↑ Weizmann H. (1987) Emigrants a la conquista de la selva (2.ª ed.)Comité de la Societat Cultural "Dante Alighieri" de Sant Vito. Costa Rica.
- ↑ Sansonetti V. (1995) Vaig cremar les meues naus en esta montanya: La colonisació de l'altiplà de Vedat Brus i la fundació de Sant Vito de Java. Jiménez i Tanzi. Sant Josep, Costa Rica.
- ↑ «archive. org/web/20160304101536/http://wvw. nacion. com/ln_ee/ESPECIAls/raices/raices24. html Francesos en Costa Rica». Artícul sobre l'immigració i les famílies descendents franceses de Costa Rica. La Nació. Archivat des d'el nacion. com/ln_ee/ESPECIAls/raices/raices24. html original, el 4 de març de 2016. Consultat el 26 de juliol de 2016.
- ↑ «mep. go. cr/noticias/costa-rica-francia-firman-acuerdo-per a-reforzar-ensenanza-frances-aulas », Artícul sobre l'acort d'intercanvi en docents de francés entre la República de Costa Rica i la República Francesa i senyes sobre l'ensenyança del francés en el país, Ministeri d'Educació Pública de la República de Costa Rica. Consultat el 26 de juliol de 2016.
- ↑ Martínez Esquivel, Ricardo. Immigrants libanesos en Costa Rica i les seues participacions en la maçoneria del país (primera mitat del sigle XX) 25 d'octubre de 2010z
- ↑ KUSUMO, Fitra Ismu, "ISLAM EN AMÈRICA LLATINA Tom III: L'Islam hui des d'Amèrica Llatina (Spanish Edition)"
- ↑ ucv. ve/? module=articulo&rv=98&n=4305&m=2 Migracions Judeues en Centroamérica i el Carib: Proyecció Epidemiològica de la Malaltia de Gaucher Acadèmia Biològica Digital
- ↑ Guzmán Stein, Miguel. hcentroamerica. fcs. ucr. ac. cr/Contenidos/hca/cong/mesas/cong5/docs/gsoc1. pdf La migració sefardita en Costa Rica i la lapidaria fúnebre com a font d'investigació d'una comunitat inèdita hcentroamerica. fcs. ucr. ac. cr/Contenidos/hca/cong/mesas/cong5/docs/gsoc1. pdf archivat en Wayback Machine. V Congrés Centroamericano d'Història. 19 de juliol de 2000.
Bibliografia
editarEnllaços externs
editarReferències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lenguas de Costa Rica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.