Idioma bribri

El bribri o bribrí és una llengua tonal posposicional parlada per la comunitat bribri en la regió costarricense de Talamanca i en les montanyes de la província de Boques del Bou en Panamà. Pertany a la família llingüística chibchense, motiu pel qual es troba emparentada en atres idiomes locals, com el teribe, el cabécar, el boruca, el ngäbe i el maleku.

Vitalitat i distribució geogràfica

De la mateixa manera que moltes atres llengües americanes, el número de parlants del bribri es troba en franca declinació. Segons el cens nacional realisat en l'any 2000, la població bribri total suma uns 10 000 individus, dels quals solament un 60 % eren parlants natius de la llengua, per lo que s'estima que el número de parlants bribris suma uns 6000 individus, els quals es troben distribuïts en dos cantones costarricenses, Buenos Aires en la província de Puntarenas, i Talamanca, cantó ubicat en la província de Llima. Al moment d'escriure este artícul, el bribri és l'única llengua indígena costarricense que s'ensenya en les universitats públiques d'eixe país centroamericà.

Consideracions llingüístiques

Grafia

El bribri va ser, des dels seus orígens, una llengua exclusivament oral i no va contar en un sistema d'escritura propi fins que el llingüiste nortamericà radicat en Costa Rica, Jack Wilson, va iniciar una adaptació sistemàtica de l'alfabet llatí —tal com s'utilisa per a representar els sons de l'espanyol costarricense— en fins principalment didàctics i investigatius. Esta adaptació va tindre en conte els usos d'autors que es remonten a finals del XIX. La llabor de Wilson va ser completada pel també llingüiste Adolfo Constenla Umaña.

Els signes de l'alfabet representen gràficament els fonema o parts integrals d'ells. En bribri, com en la majoria de les llengües, els fonema es realisen en tres formes principals: vocals, consonants i semiconsonants.

Els símbols utilisats per a representar les vocals són: a, i, ë, i, o, ö, o (vocals orals) i ã, ẽ, ĩ, õ, ũ (vocals nassals).
Per a les consonant s'ampren: b, ch, d, j, k, l, m, n, ñ, p, r, s, t, i.
Per a les semiconsonants s'usen: w i i.

Pel sistema adoptat per a la representació gràfica, alguns símbols poden correspondre a sons distints segons el context. Ademés, com els parlants bribris no estan acostumats a escriure en la seua llengua materna i les escoles els ensenyen a llegir i escriure únicament en espanyol, l'ortografia en bribri varia considerablement entre persones. Inclús, una mateixa persona pot escriure una paraula de dos formes distintes.

Suprasegmentals

Els suprasegmentals expressen diferents marques de tipo fonològic, com la nasalidad, els tons i, inclús, un fonema. Com ya es va observar en la llista de símbols vocàlics, les vocals nassals es representen per mig d'una tilde ( ˜ ), mentres que les vocals miges altes, per mig de diéresis ( ¨ ). Per motius tècnics, en les primeres transcripcions de Wilson i Constenla era freqüent l'ocupació del subrallat per a indicar la nasalidad, no obstant, a partir de la década dels anys 1990, l'ocupació de ferramentes informàtiques va facilitar l'us de mides més convencionals; en l'actualitat, la norma és l'ocupació de les tildes ya descrites, lo que convé en els usos internacionals. Els tons es representen per mig del "accent" gràfic agut ( ´ ), el greu ( ' ), el circunflejo ( ^ ) o be, per l'absència de qualsevol d'estos accents gràfics. El fonema oclusivo glotal no es representa en un autèntic suprasegmental sino per mig d'un saltillo ( ' ).

Fonètica

Vocals

El bribri posseïx un complex sistema de vocals miges (miges altes i miges baixes), ademés de cinc vocals nassals, contant en un gran total de dotze fonema vocàlics:

	Vocals orals			Vocals nassals
	Anteriors	Centrals	Posteriors	Anteriors	Centrals	Posteriors
Tancades	i		o	ĩ		ũ
Semicerrades	i <ë>		o <ö>	ẽ		õ
Semiabiertas	ɛ <i>		ɔ <o>	ẽ		õ
Obertes		a			ã

Consonants

Est és el sistema de consonant del bribri amprant l'alfabet tradicional del bribri.

	bilabial	dental	alveolar	palatal	velar	glotal
oclusives	p b	t d			k	’
geminades	pp	tt
coarticulades		tch1		tch
africada			ts	ch i
fricativa			s	sh		j
vibr. simple			r
vibr. multiple			rr
lat. retrofleja			l
nassal	m		n	ñ
semiconsonants	w			i	w

1 Note's l'aparició d'eixe mateix fonema en els dos punts d'articulació necessaris per a la seua realisació.

Dialectologia

El bribri consta de tres dialectes ben definits. Adolfo Constenla Umaña sol cridar-els dialectes de l'est, de l'oest i del pacífic, no obstant, en este artícul, s'ha preferit la nomenclatura de Jara: de Coroma, d'Amubre i de Salitre.

Les diferències dialectals més notables que deuen considerar-se són les següents:

En Coroma (C) es dona la neutralisació de les vocals nassals ã i õ en favor de õ. Per eixemple: 'temps, lloc' es diu kṍ, mentres que en els dialectes d'Amubre (A) i Salitre (S), kã́.
En Coroma existix la tendència a reduir les sílabes quan la vocal posseïx to baix o neutre i es troba abans d'una sílaba que la seua vocal tinga to alt o descendent; per eixemple 'gallina' és dakarò en (A), dekrò en (S) i krò en (C)).
Una tercera diferenciació dialectal és la pronunciació de la consonant coarticulada tk/tch. En Amubre i Salitre, paraules com chö́k, 'dir', i tkö́k, 'punzar', són molt diferents, mentres que en Coroma resulta alguna cosa més difícil distinguir entre chö̀k i tchö̀k.

Estes diferències i unes atres que no es copien ací fan que una mateixa paraula, a sovint, es pronuncie molt diferent entre una regió i una atra; per eixemple 'guacal' és tkã’ en (A) i (S), pero tchõ’ en (C).

Història de l'estudi del bribri

XIX

La llengua bribri, considerada com a part de la família chibchense, va conéixer els seus primers esbossos científics en un artícul del nortamericà William Gabb titulat On the Indian tribes and languages of Costa Rica (aparegut en 1875 com a part de la publicació Proceedings of the American Philosophical Society) en a on s'afirma per primera volta que els indígenes costarricenses pertanyien a una mateixa família "estretament relacionada".

No obstant, va ser necessari esperar fins a la ponència Verwandtschaften und Wanderungen der Tschibtscha, presentada en 1888 i en el sí del VII Congrés Internacional d'Americanistas pel llingüiste alemà Max Uhle per a que s'establira la família chibchense com el conglomerat que engloba una série de llengües parlades en parts d'Hondures, Nicaragua, Costa Rica, Panamà i Colòmbia. Uhle va conseguir demostrar que hi havia una relació de parentesc entre les llengües talamanqueñas (bribri, cabécar, térraba, boruca), les llengües guaimíes (move, murire, muoy), les llengües arhuacas (cábaga, guamaca, bintucua) i l'extint Idioma muisca.

XX

Durant el final del XIX i fins a mediats del XX, principalment va haver investigacions de tipo diacrònic, no obstant, cap treball va aplegar a oferir molt més de lo que el treball pioner d'Uhle.

Un eixemple important dels estudis de mitan del XX sobre les llengües talamanqueñas és el treball del antropòlec francés Claude Lévi-Strauss qui en 1948 va intentar relacionar una llengua brasilera cridada nambicuara en el bribri, el maleku, el térraba i el branca. No obstant, la tesis de Lévi-Strauss va fallar ya que, influenciat per la llingüística diacrònica d'inicis del XX, es va atindre a similituts morfosintàctiques i va ignorar la fonologia comparativa.

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

bzd

Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma bribri» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.