Anar al contingut

Idioma muisca

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Idioma muisca

El idioma muisca, muysca[1] o chibcha (autoglotónimo muysc cubun /mʷɨskkuβun/)[2] és una llengua pertanyent al subgrup magdalénico de la família llingüística chibchense que està parlada en l'actual territori del altiplà cundiboyacense, principalment en Tunja i Bogotà. Pel gran número dels seus parlants, en 1580 va ser declarada Llengua General del Nou Regne de Granada. Es varen crear càtedra de Llengua General en Santa Fe a on es ensenyava l'idioma muisca a els sacerdots que  devien evangelizar a els indígenes de els «valls de Bogotà i Tunja», epicentre dels seus dos principals dialectes. L'idioma muisca és conegut gràcies a les cròniques i les "fonts primàries de la llengua muisca", cinc documents de tall llingüístic elaborats a finals del XVI i començos del XVII per misionero de les órdens dominica i agustiniana en l'únic interés d'evangelizar als indígenes muiscas.

Estes activitats varen estimular l'elaboració de gramàtiques, catecismes i vocabularis, uns manuscrits i atres impresos, que varen fer passar l'idioma muisca de llengua ágrafa a llengua escrita, lo que va permetre a filòlecs i llingüistes del XIX acostar-se al coneiximent de dita llengua, extinguida oficialment a raïl de la Real Cèdula de Carlos III que va ordenar el 16 d'abril de 1770 l'ensenyança del castellà com a llengua oficial de l'Imperi. No obstant, des de molt abans l'idioma muisca havia deixat de parlar-se en alguns llocs del altiplano, com a prova el fet de que en Tabio, el 17 de març de 1751, el Fiscal Protector don Juan Antonio Peñalver va iniciar visita a dit municipi i al seu agregat Subachoque, pregonando en la plaça «per veu de llengua espanyola per no parlar-se ya la dels indis».[3]

Història

[editar | editar còdic]

Fonts primàries de la llengua

[editar | editar còdic]

Archiu:Homenaje a María Stella González en lengua muisca por Pukem Swa Saravia Castillo.webm

Erro al crear miniatura:
Foli 9 recte de la Gramàtica en la llengua general del Nou Regne, cridada Mosca, de fra Bernardo de Lugo, impresa en Madrit, Espanya, en 1619.

Sèt són les fonts de la llengua muisca, potser la més coneguda siga la gramàtica de Lugo. Va ser publicada en Madrit, Espanya, en l'any de 1619.[4] Consta d'una gramàtica, un confesionario en espanyol i un confesionario en muisca, el seu us era estrictament misionero. Per a l'elaboració de la seua obra Lugo va idear un tipo en la finalitat d'expressar una vocal que no feya part de l'inventari fonètic de l'espanyol i que era necessari plasmar si es volia una correcta pronunciació, la va cridar "Ipsilon inversa" i hui la coneixem com "L'i de Lugo". En atres fonts apareix simplement expressada en el grafema .

El manuscrit 158 de la Biblioteca Nacional de Colòmbia, transcrito per María Stella González de Pérez i publicat en 1987 pel Institut Car i Cuervo, conta en una Gramàtica, un anex cridat "Modos de parlar en la llengua Mosca o Chipcha" [sic], un vocabulari espanyol-muisca i un "Catheçisme en la llengua Mosca o Chipcha" [sic]. Segons l'investigadora, este manuscrit "va ser escrit en époques en que l'idioma era encara parlat".[5] La transcripció de González ha segut una de les obres més consultades pels llingüistes moderns interessats en la llengua.

Els atres tres documents reposen en la Real Biblioteca de Madrit i estan catalogats en les signaturas II/2922, II/2293 i II/2924. Formen part de la denominada Colecció Mutis, un conjunt de documents llingüístic-misionero de vàries llengües indígenes del Nou Regne de Granada i de la Capitania General de Veneçola, recolectats per Mutis, pels desijos inicials de la sarina de Rússia Catalina la Gran, qui volia elaborar un diccionari de totes les llengües del món.[6]

El manuscrit II/2922 es compon de tres llibres: el primer es titula "De la gramàtica breu de la llengua Mosca"; el segon conté tres títuls: "Confesionaris en la Llengua Mosca chibcha” [sic], “Oracions en Llengua Mosca chibcha” [sic] i un “Catecisme breu en Llengua Mosca chibcha" [sic]; el tercer llibre es titula "Bocabulario de la Llengua Chibcha o Mosca" [sic]. Fins al moment no ha segut transcrito i publicat en la seua totalitat.

Els manuscrits II/2923 i II/2924 són en realitat un sol vocabulari, el primer transcrito pel doctor Miguel Ángel Quesada Pacheco i el segon per Diana Giraldo i Diego F. Gómez.[6]

Els fullets de la Biblioteca Bodleiana

[editar | editar còdic]

Recentment varen ser descoberts un parell de texts doctrineros de la llengua mosca en la Biblioteca Bodleiana, que estaven coser en la part final d'una gramàtica anònima de la llengua quechua, publicada en Sevilla en 1603. El primer d'ells és una breu Gramàtica, i la segona una breu Doctrina Cristiana. Estos fullets es consideren els texts coneguts més primerencs de la Llengua General del Nou Regne de Granada i encara que la seua ortografia és inconsistente i una miqueta diferent a les conegudes, estos fullets s'associen a la varietat parlada en Santafé i les seues afores.[7] Tant el Art de la llengua mosca com la Doctrina Cristiana varen ser transcritas per l'antropòlec Diego Gómez.[8][9]

Diversitat llingüística

[editar | editar còdic]

Varis investigadors basats en cròniques i atres fonts històriques, han plantejat la possibilitat d'una gran diversitat llingüística en el que s'ha denominat tradicionalment "Territori muisca".[10] Al respecte citem a Fra Pedro Simón:

Estes dos parcialitat de Bogotaes i Tunjas que eren les més valentes i riuades d'estes terres del Regne, com vàrem dir, no solament eren diferents en els ànims... sino també en les llengües, perque encara que convenen en alguns vocablos, eren tan pocs que s'entenien molt poc els uns als atres; malaltia comuna a tot este Regne a on s'ha trobat i troba hui tanta varietat de llengües, que sol haver en un llogaret o poblet d'indis despuix que les veïnes els han juntat per a que siguen millor dominats, quatre i més llengües ben diferents unixques d'unes atres.

L'historiador franciscano Fra Alberto Lee López, parlant dels dos grans grups llingüístics: els muiscas i els panches, aclarix:

A la seua volta entre els mosques una era la llengua de la vall d'Ubaque, una atra la del de Guatavita, Suesca i Chocontá, una atra la del de Nemocón i Pacho, una atra la d'Ubaté i Muzo, sense contar la de la vall de Bogotà; una era la de Tunja, una atra la de Sáchica fins a Socotá, una atra la de Vélez, una atra la de Sogamoso, etc.

En conclusió, Stella González afirma: "Es veu aixina, que va haver gran proliferació de variants dialectals, i no deu rebujar-se la possibilitat de que existiren llengües diferents".


Actualitat

[editar | editar còdic]

Muisquismes

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Muisquismes.


Pese a l'imposició del castellà (sucubun),[13] el muysc cubun com a llengua de substrat es va adaptar a la fonologia de l'espanyol i va deixar la seua chafada en el parla de gran part dels habitants del altiplà cundiboyacence en relació en topònims, antropónimos, verps i sustantius en general, que són els que ara són calificats de muisquismes, entre els que es destaquen:

Muisquisme Significat Etimologia Eixemple
Chisa Larva del "cucarrón" zisa (larva de l'escarabat)[14] Vaig trobar una chisa en el jardí
Jutear Podrido futynsuca (podrirse alguna cosa)[15] La papa està jute (o juteada)
Chitiar Rajado zitynsuca (cremar-se i rajarse.)[14] Es chitió la vaig parar.
Tote / totear o totiar Objecte que rebenta / rebentar[14] btohotysuca (rebentar)[16] La perdiguera es totió.
Quincha Colibrí quynza (tominejo, colibrí) La quincha revolotió.

Alguns topònims

[editar | editar còdic]
Topònim muisca Topònim actual (muisquisme) Morfologia Eixemple
Muyquyta (Posteriorment Muequetá, Bacatá i Bogotà) Bogotà muyquy (camp), ta (labranza)[13] Natural de Bogotà. Muyquyta gue. (González de Pérez, 1987)
Chunsa (Posteriorment Hunza) Tunja chunsua, chunso (santuari, ídol)[13] ...ieChunsa chibtequesuca, ya nos anem acostant a Tunja[sic]. (González de Pérez, 1987)
Gota Cota Desconeguda Natural de cota. Cha Gota gue[sic]. (González de Pérez, 1987)
Chicaquichá Zipaquirá De chica (cim) i quicha (peu)[13] ...ieChicaquichá chibtequesuca, ya nos anem acostant a Zipaquirá[sic]. (González de Pérez, 1987)
Yntyba (Posteriorment Hyntiba, Hontybón i Ontibón) Fontibón Desconeguda Natural de Fontibón. Yntyb gue[sic]. (González de Pérez, 1987)

Revitalisació de la llengua

[editar | editar còdic]

En l'actualitat existixen algunes iniciatives de recuperació, vàries d'elles mampreses pels actuals cabildos reconeguts muiscas. Es destaquen iniciatives com l'escola Jizcamox en l'Ampara de Cota i la lluita dels dos Cabildos Indígenes Muiscas de Bogotà en la creació de les Cases de Pensament Intercultural «Uba Rhua» ('Esperit de la Llavor') en Bosa i «Gue Atyqiib Xaguara Sun Siasua» ('Casa del semillero de Xaguara i Siasua') en Puge els quals han formulat entre les seues tasques principals el rescat de la llengua.[17] Ademés, destaquen els esforços de part del Cabildo Indígena Muisca de Puge[18] per plantejar en el seu actual Pla de Vida una ruta focalizada en la Planeación Llingüística a 50 anys de lo que han denominat la Puge Cubun (llengua de Puge), el qual és un esforç de la comunitat per deprendre i donar-li una re-existència a la llengua a partir de la revitalisació llingüística, el respal d'investigadors com els que lideren el proyecte Muysc cubun[19] i l'educació pròpia intercultural de Puge que planteja l'existència de la llengua per a la sanación del territori de Puge i Bogotà. En este proyecte s'han creat múltiples materials en els que destaquen cançons i consolidació d'agrupacions musicals en els que es canta en la llengua com Puge Chune, cuadernillos i diccionaris ilustrats, periòdics locals en la comunitat, poemes, coples, jocs de taula, vídeo tutorials per a deprendre la llengua, pódcasts, entre uns atres; permetent tornar a escoltar la llengua en el territori i en la paraula dels jóvens.

No obstant, les comunitats interessades desconeixen en molts casos els documents d'archiu elaborats durant l'época colonial, per lo que han recorregut a l'intermediació de tercers, com a llingüistes i antropòlecs externs. També han sorgit interpretacions esotèriques de la llengua, les quals han segut objecte de replantejos constants.

A esta situació se sumixca la falta d'oportunitats formatives en disciplines necessàries per a l'aprenentage del muisca, que requerix un coneiximent profunt de gramàtica i llingüística general. La distància temporal respecte al context històric i cultural en el que la llengua era parlada, aixina com la falta de respal institucional i garanties per part de l'Estat per a la seua revitalisació, han dificultat els esforços de recuperació, a pesar de l'interés i la voluntat expressada per les comunitats.

Proyecte Muysccubun

[editar | editar còdic]

Estudiants dels Departaments d'Antropologia i Llingüística de l'Universitat Nacional de Colòmbia eixecuten des del 15 de juny de 2008 un proyecte cridat "Muysccubun",[20] entre els objectius del qual estan: la trascripción de les fonts primàries de la llengua muisca, la realisació d'un cubun. org/Categor%C3%ADa:Diccionario Diccionari muysca - espanyol[13] i la recolecció i registre de muisquismes.

Classificació llingüística

[editar | editar còdic]

Un dels primers en agrupar una série de llengües de Costa Rica, Panamà i Colòmbia va ser Max Uhle, en 1888. Per a dita agrupació va utilisar el nom de Chibcha degut a que les comparacions lèxiques partien de la llengua muisca, per llavors coneguda com chibcha (nom utilisat més que tot en la colónia).

Atres investigadors varen seguir el mateix criteri d'Uhle comparant el muisca en atres llengües propenques, Loukotka, Paul Rivet, Greenberg i Swadesh, entre uns atres, no obstant, cap d'elles supera la condició de "classificació provable".[21]

El doctor Adolfo Constenla Umaña és la persona que més ha estudiat la família llingüística en els últims anys, apartant-se dels métodos anteriors i postulant l'actual territori de Costa Rica com a lloc primigeni de l'estirp chibchense. En dita classificació propon per al muisca la pertinença al grup Magdalénico, compost pels subgrups Arhuácico i Cundicocúyico. A este últim pertanydria el muisca de Bogotà, junt en la llengua o'wa de les estribaciones de la Serra Nevada del Cocuy, i el duit de Duitama. Constenla també establix per al muisca i el uwa un grau de cognación del 44%,[21] fent del uwa la llengua viva més propenca al muisca.

Descripció llingüística

[editar | editar còdic]

Segons les fonts primàries, la llengua muisca era denominada muysccubun pels indígenes, vocable que segons s'expon en la gramàtica del manuscrit 158 de la Biblioteca Nacional de Colòmbia, es compon dels vocables muysca («gent o persona») i cubun (idioma, o llengua de nació).[22] En el cas del vocable “muysca” és necessari prescindir de l'última vocal per a donar-li un caràcter possessiu.[23] La transcripció fonològica de la paraula és /mʷɨskkuβun/.[24]

Es pot descriure com una llengua aglutinantcita requerida i polisintética.cita requerida L'orde de l'oració és SOV.

Fonologia

[editar | editar còdic]

D'acort en l'investigadora María Stella González,[24] es pot presentar el següent quadro de fonema per a la llengua muisca:

Vocals
Anterior Central Posterior
Tancada i
<i, j, i>
ɨ
<ɣ, i, i, i, Ø>
o
<o, v, gu>
Mija i
<i>
o
< o, o >
Oberta a
< a >
Consonante
labial alveolar postalveolar/
retrofleja
velar glotal
nassals m
< m >
n
< n >
oclusivas sordes p
< p >
t
< t >
k
< c, q >
h
< h >
fricativas sonores β
< b, f >
ɣ
< g, o, h >
fricativas sordes s
< s, ss, ſ, x >
ʂ
<cħ, ch, x>

<ʒh, z, x, ch>

Els signes en cursiva i entre < > reflectixen diverses representacions ortogràfiques usades en les fonts colonials per a representar els diferents sons.

Gramàtica

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Gramàtica de l'idioma muisca.


El genitiu s'indica suprimint la vocal final del nom. Els sufixs de cas són -c(a), n(a) i -s(a), són marcadors de meta, ubicació i curs, respectivament.

Els pronoms personals:[25]

Muysccubun Fonètica Espanyol
hycha /hɨʂa/ yo
mue /mue/ tu, vosté
as(i) /asɨ/ o /as/ ell, ella, això / ells, elles
chie /ʂie/ nosatres, nosatres
mie /mie/ vosatres, vostés

Pronoms demostratius:

Muysccubun Fonètica Espanyol Nota
ysy /ɨsɨ/ o /ɨs/ eixe, eixa / eixos, eixes (Designa lo que està llunt de la persona que parla)[13]
xis /sisɨ/ o /sis/ eixe, eixa / eixos, eixes (Designa lo que està prop de la persona que parla)[13]

No obstant, existixen també un atre tipo de pronoms que s'adherixen a atres paraules com verps i objectes. Estos pronoms “adjacents”, si acompanyen objectes li otorguen a estos un caràcter possessiu, i si acompanyen verps nos diuen qué subjecte realisa l'acció.

Pronoms adjacents:

Muysccubun Fonètica Espanyol
z(i)- / i- /tʂɨ/ - /i/ yo
(o)m- /um/ o /m/ tu
a(sy)- /a/ o /asɨ/ ell, ella / ells, elles
chi- /ʂi/ nosatres, nosatres
la meua- /la meua/ vosatres, vostés
  • Eixemples en objectes:
zeboi = La meua manta.
umboi = La teua manta.
aboi = La seua manta (d'ell o d'ella).
chiboi = Nostra manta.
miboi = Vostra manta, la manta de vostés.
aboi = La seua manta (d'ells o d'elles).
  • Eixemples en verps:
zebquysqua = Yo faig
umbquysqua = Tu fas.
abquysqua = Ell fa.
chibquysquua = Nosatres fem.
mibquysqua = Vosatres feu, vostés fan.
abquysqua = Ells fan.

El sistema verbal es caracterisa per la presència de marcadors del verp "ser" o "verp substantiu":

-gue (possiblement [we]) = present o pretérito
-nga = futur
-ngabe = condicional futur
-sant = condicional present o pretérito
-va o -ua = interrogatiu present o pretérito
-nnua = interrogatiu futur
-nza = negatiu
-nzacan = condicional negatiu

Els demés verps estan agrupats en dos tipos de conjugació, segons el temps present-pretérito estiga marcat pels sufixos -squa o -suca. La conjugació inclou prefixos personals (ze-, um-, a-, chi-, el meu-, asγ-). Una característica del sistema són els verps de baixa especificació semàntica, com la raïl verbal -b-ta-(-squa) que indica transitividad, es pospon a les marques de cada verp transitiu per a adquirir un significat concret (per eixemple o-b-ta-squa = soltar); també la raïl transitiva -b-ga(-squa). La raïl verbal intransitiva -la meua(-squa) entra en la composició dels verps intransitius.[26]

Numerals:

Erro al crear miniatura:
"Guarismes" muiscas segons la descripció del Pare José Dumenge Duquesne (1745-1821). Es mostren les versions dels glifos tal i com varen ser publicades en les obres El Dorat per Liborio Zerda (1882), Compendio Històric del descobriment i colonisació de la Nova Granada, per Joaquín Acosta (1848), i Llocs de les cordilleres monuments dels pobles indígenes d'Amèrica per Alexander von Humboldt (1878).

Per al poble muisca, els numerals estaven estretament relacionats en el seu calendari llunar.[27] Per a contar els números de l'11 al 19, els muiscas ho feyen començant en la paraula quihicha, que vol dir «peu», degut a que en terminar de contar en els dits de les mans, es passa als dels peus. Aixina, per eixemple, onze seria quihicha nuga, dotze seria quihicha boza, etc., fins a aplegar a 20, que és gueta.[28][13]

Muysccubun Fonètica Espanyol
agueza /aɣoɨtʂa/[24] Res, no hi ha
nuga /nuga/[24] Un
boza /βotʂa/[24] Dos (No confondre en el topònim Bosa)
mica[13] /mika/[24] Tres[13]
muyhyca[13] /mʷɨhɨka/[24] Quatre[13]
hyzca[13] /hɨtʂka/[24] Cinc[13]
taa /taa/[24] Sis
cuhupqua[13] /kuhupkua/[24] Sèt[13]
suhuza[13] /suhutʂa/[24] Huit
aca[13] /aka/[24] Nou
ubchihica[13] /oβʂihika/[24] Dèu[13]

Breu vocabulari espanyol-muysccubun

[editar | editar còdic]
Espanyol Muysccubun Fonètica (AFI) Eixemple d'us
Yaya caca[13] /kaka/ zecaca (la meua yaya), umcaca (la teua yaya)
Yayo uexica[13] /uesika/ o /wesika/ chiuexica (el nostre yayo), zeuexica (el meu yayo)
Cotó quyhysa[13] /kɨhɨsa/ zeboi quyhysas (la meua manta de cotó)
Aranya sospqua[13] /sospkua/ sospqua zine (taranyina)
Arbre quye[13] /kɨi/ quye boza (dos arbres), quye mica (tres arbres)
Arcoíris chuquy[13] /ʂukɨ/ mepquaoac chuquy (bell arcoíris)
Banyar-se -osqua[13] /oskua/ chiosqua (nos banyem), aosqua (ell / ella es banya)
Boca quyhyca[13] /kɨhɨka/ miquyhyca (vostra boca), umquyhyca (la teua boca)
Braç pquaca[13] /pkuaka/ zepquac zebchosqua (abraçar deshonestamente)
Bo, bon cho[13] /ʂo/ muysca cha cho (home de ben)
Cabell zye[13] /tʂɨi/ cuhuza bohoza zye guas btasqua (pentinar-se en la peinilla)
Cap zysquy[13] /tʂɨskɨ/ izysquy (el meu cap)
Cacic, príncip psihipqua[13] /psihipkua/ psihipquy cone (el plany del príncip)
Vora (de cantar) ty[13] /tɨ/ zebtysqua (yo vora)
Cara o rostre uba[13] /oβa/ uba zemucansuca (conéixer-ho de rostre)
Casa, llar ue[13] /ue/ zuetyna (avall de la meua casa)
Cervell zote[13] /tʂote/ chizote (el nostre cervell)
Cintura ine[13] /ine/ mine (la teua cintura)
Cor pquyquy[13] /pkɨkɨ/ chapquyquy (el nostre cor)
Cos yba[13] /ɨβa/ yba quyn (cos d'animal)
Nuet chuhis[13] /ʂuhis/ chuhisc asyne (va nuet)
Dia sua[13] /sua/ sua quychquysa (a migdia)
Dent sica[13] /sika/ sica chuchuagui (dientudo)
Esposa gui[13] /ɣui/ uechas gui (l'esposa del meu tio)
Espós sahaoa[13] /sahaoa/ umsahaoa (el teu espós)
Estrela fagua[13] /βaɣua/ mecpquaoac fagua (estrela bella)
Fòc o canela gata[13] /ɣnuga/ gataz bquysqua (fer fòc)
Garza fuhupqua[13] /βuhupkua/ pquyhyzy fuhupqua (garza blanca)
Jaguar nymy[13] /nɨmɨ/ nuga nymy (un jaguar)
Femella fucha o fuhucha[13] /βoʂa/ o /βuhuʂa/ supquagui fucha (gallina)
Germana uahaza[13] /uahatʂa/ zuahaza (la meua germana)
Germà nyquy[13] /nɨkɨ/ inyquy (el meu germà)
Bell mepquaoa[13] /mekpkuaoa/ mepquaoac zeguene (soc bell)
Fill, filla chuta[13] /ʂuta/ chuty gui (l'esposa del meu fill)
Hui fa[13] /βa/ faç ahuza (tampoc ha vingut hui)
Llavi ybza[13] /ɨβtʂa/ ybza uahazas (els llavis de la meua germana)
Estany o llac xiua[13] /siua/ chysquyn mague xiua (estany blau)
Lechuza simte[13] /simte/ simt upqua (els ulls de la lechuza)
Llengua (orgue del cos) pqua[13] /pkua/ apqua (la seua llengua d'ell)
Net pquyhyzio[13] /pkɨhɨsio/ apquyhyzyn mague (cosa neta)
Pluja xiu[13] /siu/ Muyquyti xiu (la wikimedia. org/wiki/File:Bogota_hailstorm. jpg pluja de Bogotà)
Lluna chie[13] /ʂie/ Chiez amuyhyzynsuca (eclipsar-se la Lluna)
Mare, mare uaia o guaia[13] /uaia/ zuaian acazone (la meua mare encara viu)
Dacsa aba[13] /aβa/ abaz bchusqua (recolectar dacsa)
yta[13] /ɨta/ yta fihista (palma de la mà)
Dòna muysca fucha /mʷɨska βoʂa/ sue fucha (dòna espanyola)
Món, terra, regió quyca[13] /kɨka/ guatquyca (cel, món de dalt)
Rat penat supqua[13] /supkua/ supquas gaca (ala de rat penat)
Anques iohoza[13] /iohotʂa/ ziohoza (les meues anques)
Nas trau[13] /saka/ misaca (vostre nas)
Chiqueta, chicona guasgua fucha[13] /ɣuasɣua βoʂa/ guasgua fucha ahuza (la chiqueta no ha vingut)
Chiquet, chicon guasgua cha[13] /ɣuasɣua ʂa/ guasgua cha abgaza (el chiquet no vol)
Nit za[13] /tʂa/ za puynuca (cada nit)
Núvol, boira terrera, boira faoa[13] /faoa/ cuhumaz faoa (núvol gran)
Ulls upqua[13] /upkua/ zupqua (els meus ulls)
Orella cuhuca[13] /kuhuka/ umcuhuca (la teua orella)
Or nyia[13] /nɨia/ chinyia (el nostre or)
Obscuritat, tenebres umza[13] /umtʂa/ umzac (a obscures)
Pare, papa paba[13] /paβa/ ze pab ipqua gue (és propietat del meu pare)
Pa fun[13] /βun/ fun chiguasa (pa mohoso)
Papa (Tubèrcul) iomza[13] /iomtʂa/ tybaiomy (papa groga)
Pene naqua[13] /nakua/ umnaqua (el teu pene)
Gos to[13] /to/ to nuga (un gos)
Persona muysca[13] /mʷɨska/ muysca choc zegasqua (fer-se bona persona)
Peu quihicha[13] /kihiʂa/ quihicha fihista (planta del peu)
Cama goca[13] /ɣoka/ zegocaz amnyhychysuca (se'm va dormir la cama)
Sacerdot chyquy[13] /ʂɨkɨ/ ubatas chyquy (el siervo del sacerdot)
Sal nygua[13] /nɨɣua/ nygua yszebiasqua (salar)
Sanc hyba[13] /hɨβa/ zyhybas hyba (sanc de la meua sanc)
Sol sua[13] /sua/ Suaz guan miexin (en eixir el Sol)
Capell pquapqua[13] /pkuapkua/ zepquapqua (el meu capell)
Testícul neiomy[13] /neiomɨ/ aneiomy (el seu testícul d'ell)
Trena muyhyca[13] /mʷɨhɨka/ zemuyhyca (la meua trena)
Varó cha[13] /ʂa/ supquagui cha (gall)
Venado, carn chihica[13] /ʂihika/ chihica sant muysca (si el venado fora home)
Vent, aire fiba[13] /βiβa/ zytas fiba (el vent del cim de la montanya)
Pancha, ventre ieta[13] /ieta/ zieta zaiusuca (m'adolix el ventre)
Rabosot fo[13] /βo/ hycata fo (la cova del rabosot)

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Usat en títuls acadèmics seguint l'ortografia desenrollada pels misionero en el sigle XVII:
  2. Segons María Stella González, 2006.
  3. R. de Montes, María Luisa. «Muisquismes en Colòmbia» (Acadèmia Colombiana de la Llengua, Vigía de l'Idioma, No. 8, Juliol de 839464, Bogotà), p. 2
  4. «cervantesvirtual. com/obra/gramatica-en-la-lengua-general-del-nuevo-reyno-llamada-mosca-1216504/ Gramatica en la llengua general del nou reyno, cridada Mosca». Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, Edició original, Madrit : Barnardino de Guzmán, Pare Fra Bernardo de Lugo, 1619. Consultat el 20 de maig de 2026.
  5. González de Pérez, María Stella. Trayectòria dels estudis sobre la llengua chibcha o muisca. Bogotà 1980. Institut Car i Cuervo.
  6. 6,0 6,1 Giraldo Gallego, Diana Andrea & Gómez Aldana, Diego Fernando. Transcripció del Vocabulari mosco de 1612. Manuscrit II/2924 de la Real Biblioteca del Palau Real de Madrit. ICANH. 2011.
  7. Gómez, Diego F. Els fullets muyscas de la Biblioteca Bodleiana (1603): els texts més primerencs de la llengua general del Nou Regne de Granada. en Revista Internacional de Llingüística Iberoamericana: 36, 2, 2020.
  8. cubun. org/Arte_de_la_lengua_mosca Gómez, Diego F. 2020. Art de la llengua mosca. Publicació digital
  9. cubun. org/Doctrina_christiana_en_lengua_mosca Gómez, Diego F. 2020. Doctrina_christiana. Publicació digital
  10. Falchetti, Ana María & Clemència Places de Net. El territori dels Muiscas en l'arribada dels espanyols Quaderns d'Antropologia, N° 1, Universitat dels Andes, Bogotà, 1973.
  11. Simón, Fra Pedro. Notícies historials de les conquistes de terra ferma en les Índies Occidentals. Any de 1625. Edició dirigida per Manuel José Forero, tom I, Bogotà. Edit Kelly, 1953, pág. 160. (Citat per González, 1980. Pág. 60-61)
  12. Lee López, Fra Alberto, Gonzalo Bermúdez, primer catedràtic de la llengua General dels chibchas, en Bolletí d'Història i Antiguetats, vol. LI, núms. 594, 595, 596, 597, Bogotà, 1964. Pág. 200. (Citat per González, 1980. Pág. 62)
  13. 13,00 13,01 13,02 13,03 13,04 13,05 13,06 13,07 13,08 13,09 13,10 13,11 13,12 13,13 13,14 13,15 13,16 13,17 13,18 13,19 13,20 13,21 13,22 13,23 13,24 13,25 13,26 13,27 13,28 13,29 13,30 13,31 13,32 13,33 13,34 13,35 13,36 13,37 13,38 13,39 13,40 13,41 13,42 13,43 13,44 13,45 13,46 13,47 13,48 13,49 13,50 13,51 13,52 13,53 13,54 13,55 13,56 13,57 13,58 13,59 13,60 13,61 13,62 13,63 13,64 13,65 13,66 13,67 13,68 13,69 13,70 13,71 13,72 13,73 13,74 13,75 13,76 13,77 13,78 13,79 13,80 13,81 13,82 13,83 13,84 13,85 13,86 13,87 13,88 13,89 13,90 13,91 13,92 13,93 13,94 13,95 13,96 Gómez, Diego F. cubun. org/Categor%C3%ADa:Dictionary Diccionari muysca - espanyol. Publicació digital
  14. 14,0 14,1 14,2 Uricoechea, Ezequiel. (1871). Gramàtica, vocabulari, catecisme i confesionario de la llengua chibcha. Segons antics manuscrits anònims i inèdits, aumentats i correjidos. París: Maisonneuve i Cia., Llibrers editors.
  15. Cuervo, R. J. (1907). Apuntaciones crítiques sobre el llenguage bogotano. En freqüent referència al dels països d'Hispà-Amèrica (V ed.). París: A. & R, Roger i F. Chernoviz, Editors.
  16. Cuervo, R. J. (1907). Apuntaciones crítiques sobre el llenguage bogotano. En freqüent referència al dels països d'Hispà-Amèrica (V ed.). París: A. & R, Roger i F. Chernoviz, Editors.
  17. «archive. org/web/20160304133546/http://www. samuelalcalde. com/index. php? view=article&catid=40%3Aprincipals&id=9635%3Anacieron-cuatro-jardines-infantiles-per a-muiscas-ingas-huitotos-y-pijaos&tmpl=component&print=1&page=%2F Copia archivada». Archivat des d'el samuelalcalde. com/index. php? view=article&catid=40%3Aprincipals&id=9635%3Anacieron-cuatro-jardines-infantiles-per a-muiscas-ingas-huitotos-y-pijaos&tmpl=component&print=1&page=%2F original, el 4 de març de 2016. Consultat el 16 de setembre de 2019.
  18. https://subamuisca. com. co/
  19. cubun. org/Portada muysca. cubun. org
  20. cubun. org Portada Proyecte Muysc cubun, consultat el 15 de giner de 2011
  21. 21,0 21,1 Constenla Umaña, Adolfo. Efectes de la convivència del castellà i les llengües indígenes en l'àrea colombià-centroamericana (baixa Centroamérica)
  22. OSTLER, Nicholas. “Fra Bernardo de Lugo: Two Sonnets in Muisca”, en Amerindia. Revue d’ethnolinguistique amérindienne, núms. 19-20 (1995). Association d’Ethnolinguistique Amérindienne (AEA). París, págs. 129-142.
  23. González de Pérez. Diccionari i gramàtica Chibcha. Manuscrit anònim de la Biblioteca Nacional de Colòmbia. Transcripció i estudi històric-analític. Institut Car i Cuervo. Biblioteca Ezequiel Uricoechea. No. 1. Bogotà.
  24. 24,00 24,01 24,02 24,03 24,04 24,05 24,06 24,07 24,08 24,09 24,10 24,11 24,12 González de Pérez, María Stella. Aproximació al Sistema Fonètic Fonològic de la Llengua Muisca. 2016.
  25. KEY, MARY RITCHIE. International Dictionary Séries Wordlist: South American Indian Languages.«archive. org/web/20110914194022/http://lingweb. eva. mpg. de/cgi-bin/ids/ids. pl? com=simple_browse&lg_id=243 Copia archivada». Archivat des d'el eva. mpg. de/cgi-bin/ids/ids. pl? com=simple_browse&lg_id=243 original, el 14 de setembre de 2011. Consultat el 29 d'abril de 2011.
  26. Adelaar, Willem F. H. 2005 rediris. es/elies22/cap2. htm Verps de baixa especificació semàntica i expressions idiomàtiques en la llengua muisca Estudis de Llingüística de l'Espanyol 22: 2.
  27. com/sur/caribe/muisca/calendario. html «Calendari Muisca»
  28. Duquesne, José Dumenge. Dissertació sobre el Calendari dels Muyscas (Madrit: 1795), p. 3

Bibliografia

[editar | editar còdic]

{{{1}}}

  • González de Pérez, María Stella. Aproximació al Sistema Fonètic Fonològic de la Llengua Muisca. Car i Cuervo. 2016. Bogotà.
  • González de Pérez, María Stella. Trayectòria dels estudis sobre la llengua chibcha o muisca. Car i Cuervo. 1980. Bogotà.
  • Anònim. Diccionari i gramàtica chibcha. Manuscrit. 1604-1612 Aprox. Bogotà.
  • Ostler, Nicholas (1993): "Cases, directionals and conjunctions in Chibcha", Estudis de Llingüística Chibcha 12, pp. 7–33. Sant Josep: Universitat de Costa Rica.
  • Ostler, Nicholas (1994): "Syntactic typology of Muisca – a sketch". en: Cole et al. (1994), pp. 205–30.
  • Ostler, Nicholas (1995): "Fra Bernardo de Lugo: two sonnets in Muisca". In: Troiani (1995), pp. 129–42.
  • Ostler, Nicholas (2000): "The development of transitivity in the Chibchan languages of Colòmbia.", en John Charles Smith and Delia Bentley (eds.), Historical Linguistics 1995, vol. 1.

Referències

[editar | editar còdic]