Idioma muisca
El idioma muisca, muysca[1] o chibcha (autoglotónimo muysc cubun /mʷɨskkuβun/)[2] és una llengua pertanyent al subgrup magdalénico de la família llingüística chibchense que està parlada en l'actual territori del altiplà cundiboyacense, principalment en Tunja i Bogotà. Pel gran número dels seus parlants, en 1580 va ser declarada Llengua General del Nou Regne de Granada. Es varen crear càtedra de Llengua General en Santa Fe a on es ensenyava l'idioma muisca a els sacerdots que devien evangelizar a els indígenes de els «valls de Bogotà i Tunja», epicentre dels seus dos principals dialectes. L'idioma muisca és conegut gràcies a les cròniques i les "fonts primàries de la llengua muisca", cinc documents de tall llingüístic elaborats a finals del XVI i començos del XVII per misionero de les órdens dominica i agustiniana en l'únic interés d'evangelizar als indígenes muiscas.
Estes activitats varen estimular l'elaboració de gramàtiques, catecismes i vocabularis, uns manuscrits i atres impresos, que varen fer passar l'idioma muisca de llengua ágrafa a llengua escrita, lo que va permetre a filòlecs i llingüistes del XIX acostar-se al coneiximent de dita llengua, extinguida oficialment a raïl de la Real Cèdula de Carlos III que va ordenar el 16 d'abril de 1770 l'ensenyança del castellà com a llengua oficial de l'Imperi. No obstant, des de molt abans l'idioma muisca havia deixat de parlar-se en alguns llocs del altiplano, com a prova el fet de que en Tabio, el 17 de març de 1751, el Fiscal Protector don Juan Antonio Peñalver va iniciar visita a dit municipi i al seu agregat Subachoque, pregonando en la plaça «per veu de llengua espanyola per no parlar-se ya la dels indis».[3]
Història
[editar | editar còdic]Fonts primàries de la llengua
[editar | editar còdic]Archiu:Homenaje a María Stella González en lengua muisca por Pukem Swa Saravia Castillo.webm
Sèt són les fonts de la llengua muisca, potser la més coneguda siga la gramàtica de Lugo. Va ser publicada en Madrit, Espanya, en l'any de 1619.[4] Consta d'una gramàtica, un confesionario en espanyol i un confesionario en muisca, el seu us era estrictament misionero. Per a l'elaboració de la seua obra Lugo va idear un tipo en la finalitat d'expressar una vocal que no feya part de l'inventari fonètic de l'espanyol i que era necessari plasmar si es volia una correcta pronunciació, la va cridar "Ipsilon inversa" i hui la coneixem com "L'i de Lugo". En atres fonts apareix simplement expressada en el grafema .
El manuscrit 158 de la Biblioteca Nacional de Colòmbia, transcrito per María Stella González de Pérez i publicat en 1987 pel Institut Car i Cuervo, conta en una Gramàtica, un anex cridat "Modos de parlar en la llengua Mosca o Chipcha" [sic], un vocabulari espanyol-muisca i un "Catheçisme en la llengua Mosca o Chipcha" [sic]. Segons l'investigadora, este manuscrit "va ser escrit en époques en que l'idioma era encara parlat".[5] La transcripció de González ha segut una de les obres més consultades pels llingüistes moderns interessats en la llengua.
Els atres tres documents reposen en la Real Biblioteca de Madrit i estan catalogats en les signaturas II/2922, II/2293 i II/2924. Formen part de la denominada Colecció Mutis, un conjunt de documents llingüístic-misionero de vàries llengües indígenes del Nou Regne de Granada i de la Capitania General de Veneçola, recolectats per Mutis, pels desijos inicials de la sarina de Rússia Catalina la Gran, qui volia elaborar un diccionari de totes les llengües del món.[6]
El manuscrit II/2922 es compon de tres llibres: el primer es titula "De la gramàtica breu de la llengua Mosca"; el segon conté tres títuls: "Confesionaris en la Llengua Mosca chibcha” [sic], “Oracions en Llengua Mosca chibcha” [sic] i un “Catecisme breu en Llengua Mosca chibcha" [sic]; el tercer llibre es titula "Bocabulario de la Llengua Chibcha o Mosca" [sic]. Fins al moment no ha segut transcrito i publicat en la seua totalitat.
Els manuscrits II/2923 i II/2924 són en realitat un sol vocabulari, el primer transcrito pel doctor Miguel Ángel Quesada Pacheco i el segon per Diana Giraldo i Diego F. Gómez.[6]
Els fullets de la Biblioteca Bodleiana
[editar | editar còdic]Recentment varen ser descoberts un parell de texts doctrineros de la llengua mosca en la Biblioteca Bodleiana, que estaven coser en la part final d'una gramàtica anònima de la llengua quechua, publicada en Sevilla en 1603. El primer d'ells és una breu Gramàtica, i la segona una breu Doctrina Cristiana. Estos fullets es consideren els texts coneguts més primerencs de la Llengua General del Nou Regne de Granada i encara que la seua ortografia és inconsistente i una miqueta diferent a les conegudes, estos fullets s'associen a la varietat parlada en Santafé i les seues afores.[7] Tant el Art de la llengua mosca com la Doctrina Cristiana varen ser transcritas per l'antropòlec Diego Gómez.[8][9]
Diversitat llingüística
[editar | editar còdic]Varis investigadors basats en cròniques i atres fonts històriques, han plantejat la possibilitat d'una gran diversitat llingüística en el que s'ha denominat tradicionalment "Territori muisca".[10] Al respecte citem a Fra Pedro Simón:
L'historiador franciscano Fra Alberto Lee López, parlant dels dos grans grups llingüístics: els muiscas i els panches, aclarix:
En conclusió, Stella González afirma: "Es veu aixina, que va haver gran proliferació de variants dialectals, i no deu rebujar-se la possibilitat de que existiren llengües diferents".
Actualitat
[editar | editar còdic]Muisquismes
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Muisquismes.
Pese a l'imposició del castellà (sucubun),[13] el muysc cubun com a llengua de substrat es va adaptar a la fonologia de l'espanyol i va deixar la seua chafada en el parla de gran part dels habitants del altiplà cundiboyacence en relació en topònims, antropónimos, verps i sustantius en general, que són els que ara són calificats de muisquismes, entre els que es destaquen:
| Muisquisme | Significat | Etimologia | Eixemple |
|---|---|---|---|
| Chisa | Larva del "cucarrón" | zisa (larva de l'escarabat)[14] | Vaig trobar una chisa en el jardí |
| Jutear | Podrido | futynsuca (podrirse alguna cosa)[15] | La papa està jute (o juteada) |
| Chitiar | Rajado | zitynsuca (cremar-se i rajarse.)[14] | Es chitió la vaig parar. |
| Tote / totear o totiar | Objecte que rebenta / rebentar[14] | btohotysuca (rebentar)[16] | La perdiguera es totió. |
| Quincha | Colibrí | quynza (tominejo, colibrí) | La quincha revolotió. |
Alguns topònims
[editar | editar còdic]| Topònim muisca | Topònim actual (muisquisme) | Morfologia | Eixemple |
|---|---|---|---|
| Muyquyta (Posteriorment Muequetá, Bacatá i Bogotà) | Bogotà | muyquy (camp), ta (labranza)[13] | Natural de Bogotà. Muyquyta gue. (González de Pérez, 1987) |
| Chunsa (Posteriorment Hunza) | Tunja | chunsua, chunso (santuari, ídol)[13] | ...ieChunsa chibtequesuca, ya nos anem acostant a Tunja[sic]. (González de Pérez, 1987) |
| Gota | Cota | Desconeguda | Natural de cota. Cha Gota gue[sic]. (González de Pérez, 1987) |
| Chicaquichá | Zipaquirá | De chica (cim) i quicha (peu)[13] | ...ieChicaquichá chibtequesuca, ya nos anem acostant a Zipaquirá[sic]. (González de Pérez, 1987) |
| Yntyba (Posteriorment Hyntiba, Hontybón i Ontibón) | Fontibón | Desconeguda | Natural de Fontibón. Yntyb gue[sic]. (González de Pérez, 1987) |
Revitalisació de la llengua
[editar | editar còdic]En l'actualitat existixen algunes iniciatives de recuperació, vàries d'elles mampreses pels actuals cabildos reconeguts muiscas. Es destaquen iniciatives com l'escola Jizcamox en l'Ampara de Cota i la lluita dels dos Cabildos Indígenes Muiscas de Bogotà en la creació de les Cases de Pensament Intercultural «Uba Rhua» ('Esperit de la Llavor') en Bosa i «Gue Atyqiib Xaguara Sun Siasua» ('Casa del semillero de Xaguara i Siasua') en Puge els quals han formulat entre les seues tasques principals el rescat de la llengua.[17] Ademés, destaquen els esforços de part del Cabildo Indígena Muisca de Puge[18] per plantejar en el seu actual Pla de Vida una ruta focalizada en la Planeación Llingüística a 50 anys de lo que han denominat la Puge Cubun (llengua de Puge), el qual és un esforç de la comunitat per deprendre i donar-li una re-existència a la llengua a partir de la revitalisació llingüística, el respal d'investigadors com els que lideren el proyecte Muysc cubun[19] i l'educació pròpia intercultural de Puge que planteja l'existència de la llengua per a la sanación del territori de Puge i Bogotà. En este proyecte s'han creat múltiples materials en els que destaquen cançons i consolidació d'agrupacions musicals en els que es canta en la llengua com Puge Chune, cuadernillos i diccionaris ilustrats, periòdics locals en la comunitat, poemes, coples, jocs de taula, vídeo tutorials per a deprendre la llengua, pódcasts, entre uns atres; permetent tornar a escoltar la llengua en el territori i en la paraula dels jóvens.
No obstant, les comunitats interessades desconeixen en molts casos els documents d'archiu elaborats durant l'época colonial, per lo que han recorregut a l'intermediació de tercers, com a llingüistes i antropòlecs externs. També han sorgit interpretacions esotèriques de la llengua, les quals han segut objecte de replantejos constants.
A esta situació se sumixca la falta d'oportunitats formatives en disciplines necessàries per a l'aprenentage del muisca, que requerix un coneiximent profunt de gramàtica i llingüística general. La distància temporal respecte al context històric i cultural en el que la llengua era parlada, aixina com la falta de respal institucional i garanties per part de l'Estat per a la seua revitalisació, han dificultat els esforços de recuperació, a pesar de l'interés i la voluntat expressada per les comunitats.
Proyecte Muysccubun
[editar | editar còdic]Estudiants dels Departaments d'Antropologia i Llingüística de l'Universitat Nacional de Colòmbia eixecuten des del 15 de juny de 2008 un proyecte cridat "Muysccubun",[20] entre els objectius del qual estan: la trascripción de les fonts primàries de la llengua muisca, la realisació d'un cubun. org/Categor%C3%ADa:Diccionario Diccionari muysca - espanyol[13] i la recolecció i registre de muisquismes.
Classificació llingüística
[editar | editar còdic]
Un dels primers en agrupar una série de llengües de Costa Rica, Panamà i Colòmbia va ser Max Uhle, en 1888. Per a dita agrupació va utilisar el nom de Chibcha degut a que les comparacions lèxiques partien de la llengua muisca, per llavors coneguda com chibcha (nom utilisat més que tot en la colónia).
Atres investigadors varen seguir el mateix criteri d'Uhle comparant el muisca en atres llengües propenques, Loukotka, Paul Rivet, Greenberg i Swadesh, entre uns atres, no obstant, cap d'elles supera la condició de "classificació provable".[21]
El doctor Adolfo Constenla Umaña és la persona que més ha estudiat la família llingüística en els últims anys, apartant-se dels métodos anteriors i postulant l'actual territori de Costa Rica com a lloc primigeni de l'estirp chibchense. En dita classificació propon per al muisca la pertinença al grup Magdalénico, compost pels subgrups Arhuácico i Cundicocúyico. A este últim pertanydria el muisca de Bogotà, junt en la llengua o'wa de les estribaciones de la Serra Nevada del Cocuy, i el duit de Duitama. Constenla també establix per al muisca i el uwa un grau de cognación del 44%,[21] fent del uwa la llengua viva més propenca al muisca.
Descripció llingüística
[editar | editar còdic]Segons les fonts primàries, la llengua muisca era denominada muysccubun pels indígenes, vocable que segons s'expon en la gramàtica del manuscrit 158 de la Biblioteca Nacional de Colòmbia, es compon dels vocables muysca («gent o persona») i cubun (idioma, o llengua de nació).[22] En el cas del vocable “muysca” és necessari prescindir de l'última vocal per a donar-li un caràcter possessiu.[23] La transcripció fonològica de la paraula és /mʷɨskkuβun/.[24]
Es pot descriure com una llengua aglutinantcita requerida i polisintética.cita requerida L'orde de l'oració és SOV.
Fonologia
[editar | editar còdic]D'acort en l'investigadora María Stella González,[24] es pot presentar el següent quadro de fonema per a la llengua muisca:
- Vocals
| Anterior | Central | Posterior | |
|---|---|---|---|
| Tancada | i <i, j, i> |
ɨ <ɣ, i, i, i, Ø> |
o <o, v, gu> |
| Mija | i <i> |
o < o, o > | |
| Oberta | a < a > |
- Consonante
| labial | alveolar | postalveolar/ retrofleja |
velar | glotal | |
|---|---|---|---|---|---|
| nassals | m < m > |
n < n > |
|||
| oclusivas sordes | p < p > |
t < t > |
k < c, q > |
h < h > | |
| fricativas sonores | β < b, f > |
ɣ < g, o, h > |
|||
| fricativas sordes | s < s, ss, ſ, x > |
ʂ <cħ, ch, x> tʂ <ʒh, z, x, ch> |
Els signes en cursiva i entre < > reflectixen diverses representacions ortogràfiques usades en les fonts colonials per a representar els diferents sons.
Gramàtica
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Gramàtica de l'idioma muisca.
El genitiu s'indica suprimint la vocal final del nom. Els sufixs de cas són -c(a), n(a) i -s(a), són marcadors de meta, ubicació i curs, respectivament.
Els pronoms personals:[25]
| Muysccubun | Fonètica | Espanyol |
|---|---|---|
| hycha | /hɨʂa/ | yo |
| mue | /mue/ | tu, vosté |
| as(i) | /asɨ/ o /as/ | ell, ella, això / ells, elles |
| chie | /ʂie/ | nosatres, nosatres |
| mie | /mie/ | vosatres, vostés |
Pronoms demostratius:
| Muysccubun | Fonètica | Espanyol | Nota |
|---|---|---|---|
| ysy | /ɨsɨ/ o /ɨs/ | eixe, eixa / eixos, eixes | (Designa lo que està llunt de la persona que parla)[13] |
| xis | /sisɨ/ o /sis/ | eixe, eixa / eixos, eixes | (Designa lo que està prop de la persona que parla)[13] |
No obstant, existixen també un atre tipo de pronoms que s'adherixen a atres paraules com verps i objectes. Estos pronoms “adjacents”, si acompanyen objectes li otorguen a estos un caràcter possessiu, i si acompanyen verps nos diuen qué subjecte realisa l'acció.
Pronoms adjacents:
| Muysccubun | Fonètica | Espanyol |
|---|---|---|
| z(i)- / i- | /tʂɨ/ - /i/ | yo |
| (o)m- | /um/ o /m/ | tu |
| a(sy)- | /a/ o /asɨ/ | ell, ella / ells, elles |
| chi- | /ʂi/ | nosatres, nosatres |
| la meua- | /la meua/ | vosatres, vostés |
- Eixemples en objectes:
- zeboi = La meua manta.
- umboi = La teua manta.
- aboi = La seua manta (d'ell o d'ella).
- chiboi = Nostra manta.
- miboi = Vostra manta, la manta de vostés.
- aboi = La seua manta (d'ells o d'elles).
- Eixemples en verps:
- zebquysqua = Yo faig
- umbquysqua = Tu fas.
- abquysqua = Ell fa.
- chibquysquua = Nosatres fem.
- mibquysqua = Vosatres feu, vostés fan.
- abquysqua = Ells fan.
El sistema verbal es caracterisa per la presència de marcadors del verp "ser" o "verp substantiu":
- -gue (possiblement [we]) = present o pretérito
- -nga = futur
- -ngabe = condicional futur
- -sant = condicional present o pretérito
- -va o -ua = interrogatiu present o pretérito
- -nnua = interrogatiu futur
- -nza = negatiu
- -nzacan = condicional negatiu
Els demés verps estan agrupats en dos tipos de conjugació, segons el temps present-pretérito estiga marcat pels sufixos -squa o -suca. La conjugació inclou prefixos personals (ze-, um-, a-, chi-, el meu-, asγ-). Una característica del sistema són els verps de baixa especificació semàntica, com la raïl verbal -b-ta-(-squa) que indica transitividad, es pospon a les marques de cada verp transitiu per a adquirir un significat concret (per eixemple o-b-ta-squa = soltar); també la raïl transitiva -b-ga(-squa). La raïl verbal intransitiva -la meua(-squa) entra en la composició dels verps intransitius.[26]
Numerals:
Per al poble muisca, els numerals estaven estretament relacionats en el seu calendari llunar.[27] Per a contar els números de l'11 al 19, els muiscas ho feyen començant en la paraula quihicha, que vol dir «peu», degut a que en terminar de contar en els dits de les mans, es passa als dels peus. Aixina, per eixemple, onze seria quihicha nuga, dotze seria quihicha boza, etc., fins a aplegar a 20, que és gueta.[28][13]
| Muysccubun | Fonètica | Espanyol |
|---|---|---|
| agueza | /aɣoɨtʂa/[24] | Res, no hi ha |
| nuga | /nuga/[24] | Un |
| boza | /βotʂa/[24] | Dos (No confondre en el topònim Bosa) |
| mica[13] | /mika/[24] | Tres[13] |
| muyhyca[13] | /mʷɨhɨka/[24] | Quatre[13] |
| hyzca[13] | /hɨtʂka/[24] | Cinc[13] |
| taa | /taa/[24] | Sis |
| cuhupqua[13] | /kuhupkua/[24] | Sèt[13] |
| suhuza[13] | /suhutʂa/[24] | Huit |
| aca[13] | /aka/[24] | Nou |
| ubchihica[13] | /oβʂihika/[24] | Dèu[13] |
Breu vocabulari espanyol-muysccubun
[editar | editar còdic]| Espanyol | Muysccubun | Fonètica (AFI) | Eixemple d'us |
|---|---|---|---|
| Yaya | caca[13] | /kaka/ | zecaca (la meua yaya), umcaca (la teua yaya) |
| Yayo | uexica[13] | /uesika/ o /wesika/ | chiuexica (el nostre yayo), zeuexica (el meu yayo) |
| Cotó | quyhysa[13] | /kɨhɨsa/ | zeboi quyhysas (la meua manta de cotó) |
| Aranya | sospqua[13] | /sospkua/ | sospqua zine (taranyina) |
| Arbre | quye[13] | /kɨi/ | quye boza (dos arbres), quye mica (tres arbres) |
| Arcoíris | chuquy[13] | /ʂukɨ/ | mepquaoac chuquy (bell arcoíris) |
| Banyar-se | -osqua[13] | /oskua/ | chiosqua (nos banyem), aosqua (ell / ella es banya) |
| Boca | quyhyca[13] | /kɨhɨka/ | miquyhyca (vostra boca), umquyhyca (la teua boca) |
| Braç | pquaca[13] | /pkuaka/ | zepquac zebchosqua (abraçar deshonestamente) |
| Bo, bon | cho[13] | /ʂo/ | muysca cha cho (home de ben) |
| Cabell | zye[13] | /tʂɨi/ | cuhuza bohoza zye guas btasqua (pentinar-se en la peinilla) |
| Cap | zysquy[13] | /tʂɨskɨ/ | izysquy (el meu cap) |
| Cacic, príncip | psihipqua[13] | /psihipkua/ | psihipquy cone (el plany del príncip) |
| Vora (de cantar) | ty[13] | /tɨ/ | zebtysqua (yo vora) |
| Cara o rostre | uba[13] | /oβa/ | uba zemucansuca (conéixer-ho de rostre) |
| Casa, llar | ue[13] | /ue/ | zuetyna (avall de la meua casa) |
| Cervell | zote[13] | /tʂote/ | chizote (el nostre cervell) |
| Cintura | ine[13] | /ine/ | mine (la teua cintura) |
| Cor | pquyquy[13] | /pkɨkɨ/ | chapquyquy (el nostre cor) |
| Cos | yba[13] | /ɨβa/ | yba quyn (cos d'animal) |
| Nuet | chuhis[13] | /ʂuhis/ | chuhisc asyne (va nuet) |
| Dia | sua[13] | /sua/ | sua quychquysa (a migdia) |
| Dent | sica[13] | /sika/ | sica chuchuagui (dientudo) |
| Esposa | gui[13] | /ɣui/ | uechas gui (l'esposa del meu tio) |
| Espós | sahaoa[13] | /sahaoa/ | umsahaoa (el teu espós) |
| Estrela | fagua[13] | /βaɣua/ | mecpquaoac fagua (estrela bella) |
| Fòc o canela | gata[13] | /ɣnuga/ | gataz bquysqua (fer fòc) |
| Garza | fuhupqua[13] | /βuhupkua/ | pquyhyzy fuhupqua (garza blanca) |
| Jaguar | nymy[13] | /nɨmɨ/ | nuga nymy (un jaguar) |
| Femella | fucha o fuhucha[13] | /βoʂa/ o /βuhuʂa/ | supquagui fucha (gallina) |
| Germana | uahaza[13] | /uahatʂa/ | zuahaza (la meua germana) |
| Germà | nyquy[13] | /nɨkɨ/ | inyquy (el meu germà) |
| Bell | mepquaoa[13] | /mekpkuaoa/ | mepquaoac zeguene (soc bell) |
| Fill, filla | chuta[13] | /ʂuta/ | chuty gui (l'esposa del meu fill) |
| Hui | fa[13] | /βa/ | faç ahuza (tampoc ha vingut hui) |
| Llavi | ybza[13] | /ɨβtʂa/ | ybza uahazas (els llavis de la meua germana) |
| Estany o llac | xiua[13] | /siua/ | chysquyn mague xiua (estany blau) |
| Lechuza | simte[13] | /simte/ | simt upqua (els ulls de la lechuza) |
| Llengua (orgue del cos) | pqua[13] | /pkua/ | apqua (la seua llengua d'ell) |
| Net | pquyhyzio[13] | /pkɨhɨsio/ | apquyhyzyn mague (cosa neta) |
| Pluja | xiu[13] | /siu/ | Muyquyti xiu (la wikimedia. org/wiki/File:Bogota_hailstorm. jpg pluja de Bogotà) |
| Lluna | chie[13] | /ʂie/ | Chiez amuyhyzynsuca (eclipsar-se la Lluna) |
| Mare, mare | uaia o guaia[13] | /uaia/ | zuaian acazone (la meua mare encara viu) |
| Dacsa | aba[13] | /aβa/ | abaz bchusqua (recolectar dacsa) |
| Mà | yta[13] | /ɨta/ | yta fihista (palma de la mà) |
| Dòna | muysca fucha | /mʷɨska βoʂa/ | sue fucha (dòna espanyola) |
| Món, terra, regió | quyca[13] | /kɨka/ | guatquyca (cel, món de dalt) |
| Rat penat | supqua[13] | /supkua/ | supquas gaca (ala de rat penat) |
| Anques | iohoza[13] | /iohotʂa/ | ziohoza (les meues anques) |
| Nas | trau[13] | /saka/ | misaca (vostre nas) |
| Chiqueta, chicona | guasgua fucha[13] | /ɣuasɣua βoʂa/ | guasgua fucha ahuza (la chiqueta no ha vingut) |
| Chiquet, chicon | guasgua cha[13] | /ɣuasɣua ʂa/ | guasgua cha abgaza (el chiquet no vol) |
| Nit | za[13] | /tʂa/ | za puynuca (cada nit) |
| Núvol, boira terrera, boira | faoa[13] | /faoa/ | cuhumaz faoa (núvol gran) |
| Ulls | upqua[13] | /upkua/ | zupqua (els meus ulls) |
| Orella | cuhuca[13] | /kuhuka/ | umcuhuca (la teua orella) |
| Or | nyia[13] | /nɨia/ | chinyia (el nostre or) |
| Obscuritat, tenebres | umza[13] | /umtʂa/ | umzac (a obscures) |
| Pare, papa | paba[13] | /paβa/ | ze pab ipqua gue (és propietat del meu pare) |
| Pa | fun[13] | /βun/ | fun chiguasa (pa mohoso) |
| Papa (Tubèrcul) | iomza[13] | /iomtʂa/ | tybaiomy (papa groga) |
| Pene | naqua[13] | /nakua/ | umnaqua (el teu pene) |
| Gos | to[13] | /to/ | to nuga (un gos) |
| Persona | muysca[13] | /mʷɨska/ | muysca choc zegasqua (fer-se bona persona) |
| Peu | quihicha[13] | /kihiʂa/ | quihicha fihista (planta del peu) |
| Cama | goca[13] | /ɣoka/ | zegocaz amnyhychysuca (se'm va dormir la cama) |
| Sacerdot | chyquy[13] | /ʂɨkɨ/ | ubatas chyquy (el siervo del sacerdot) |
| Sal | nygua[13] | /nɨɣua/ | nygua yszebiasqua (salar) |
| Sanc | hyba[13] | /hɨβa/ | zyhybas hyba (sanc de la meua sanc) |
| Sol | sua[13] | /sua/ | Suaz guan miexin (en eixir el Sol) |
| Capell | pquapqua[13] | /pkuapkua/ | zepquapqua (el meu capell) |
| Testícul | neiomy[13] | /neiomɨ/ | aneiomy (el seu testícul d'ell) |
| Trena | muyhyca[13] | /mʷɨhɨka/ | zemuyhyca (la meua trena) |
| Varó | cha[13] | /ʂa/ | supquagui cha (gall) |
| Venado, carn | chihica[13] | /ʂihika/ | chihica sant muysca (si el venado fora home) |
| Vent, aire | fiba[13] | /βiβa/ | zytas fiba (el vent del cim de la montanya) |
| Pancha, ventre | ieta[13] | /ieta/ | zieta zaiusuca (m'adolix el ventre) |
| Rabosot | fo[13] | /βo/ | hycata fo (la cova del rabosot) |
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Usat en títuls acadèmics seguint l'ortografia desenrollada pels misionero en el sigle XVII:
- nybg. org/digital/collection/p9016coll23/id/29945/ Alexander von Humboldt. Calendar of the muysca indians, the ancient inhabitant of the plain of Bogotà. 1814
- Duquesne de la Madrit, José Dumenge. Dissertació sobre el calendari dels muyscas, Indis naturals d'este Nou Regne de Granada. 1795.
- humanas. unal. edu. co/2017/investigacion/centro-editorial/libros/muysca-memoria-y-presencia Muysca: memòria i presència, 2016
- ↑ Segons María Stella González, 2006.
- ↑ R. de Montes, María Luisa. «Muisquismes en Colòmbia» (Acadèmia Colombiana de la Llengua, Vigía de l'Idioma, No. 8, Juliol de 839464, Bogotà), p. 2
- ↑ «cervantesvirtual. com/obra/gramatica-en-la-lengua-general-del-nuevo-reyno-llamada-mosca-1216504/ Gramatica en la llengua general del nou reyno, cridada Mosca». Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, Edició original, Madrit : Barnardino de Guzmán, Pare Fra Bernardo de Lugo, 1619. Consultat el 20 de maig de 2026.
- ↑ González de Pérez, María Stella. Trayectòria dels estudis sobre la llengua chibcha o muisca. Bogotà 1980. Institut Car i Cuervo.
- ↑ 6,0 6,1 Giraldo Gallego, Diana Andrea & Gómez Aldana, Diego Fernando. Transcripció del Vocabulari mosco de 1612. Manuscrit II/2924 de la Real Biblioteca del Palau Real de Madrit. ICANH. 2011.
- ↑ Gómez, Diego F. Els fullets muyscas de la Biblioteca Bodleiana (1603): els texts més primerencs de la llengua general del Nou Regne de Granada. en Revista Internacional de Llingüística Iberoamericana: 36, 2, 2020.
- ↑ cubun. org/Arte_de_la_lengua_mosca Gómez, Diego F. 2020. Art de la llengua mosca. Publicació digital
- ↑ cubun. org/Doctrina_christiana_en_lengua_mosca Gómez, Diego F. 2020. Doctrina_christiana. Publicació digital
- ↑ Falchetti, Ana María & Clemència Places de Net. El territori dels Muiscas en l'arribada dels espanyols Quaderns d'Antropologia, N° 1, Universitat dels Andes, Bogotà, 1973.
- ↑ Simón, Fra Pedro. Notícies historials de les conquistes de terra ferma en les Índies Occidentals. Any de 1625. Edició dirigida per Manuel José Forero, tom I, Bogotà. Edit Kelly, 1953, pág. 160. (Citat per González, 1980. Pág. 60-61)
- ↑ Lee López, Fra Alberto, Gonzalo Bermúdez, primer catedràtic de la llengua General dels chibchas, en Bolletí d'Història i Antiguetats, vol. LI, núms. 594, 595, 596, 597, Bogotà, 1964. Pág. 200. (Citat per González, 1980. Pág. 62)
- ↑ 13,00 13,01 13,02 13,03 13,04 13,05 13,06 13,07 13,08 13,09 13,10 13,11 13,12 13,13 13,14 13,15 13,16 13,17 13,18 13,19 13,20 13,21 13,22 13,23 13,24 13,25 13,26 13,27 13,28 13,29 13,30 13,31 13,32 13,33 13,34 13,35 13,36 13,37 13,38 13,39 13,40 13,41 13,42 13,43 13,44 13,45 13,46 13,47 13,48 13,49 13,50 13,51 13,52 13,53 13,54 13,55 13,56 13,57 13,58 13,59 13,60 13,61 13,62 13,63 13,64 13,65 13,66 13,67 13,68 13,69 13,70 13,71 13,72 13,73 13,74 13,75 13,76 13,77 13,78 13,79 13,80 13,81 13,82 13,83 13,84 13,85 13,86 13,87 13,88 13,89 13,90 13,91 13,92 13,93 13,94 13,95 13,96 Gómez, Diego F. cubun. org/Categor%C3%ADa:Dictionary Diccionari muysca - espanyol. Publicació digital
- ↑ 14,0 14,1 14,2 Uricoechea, Ezequiel. (1871). Gramàtica, vocabulari, catecisme i confesionario de la llengua chibcha. Segons antics manuscrits anònims i inèdits, aumentats i correjidos. París: Maisonneuve i Cia., Llibrers editors.
- ↑ Cuervo, R. J. (1907). Apuntaciones crítiques sobre el llenguage bogotano. En freqüent referència al dels països d'Hispà-Amèrica (V ed.). París: A. & R, Roger i F. Chernoviz, Editors.
- ↑ Cuervo, R. J. (1907). Apuntaciones crítiques sobre el llenguage bogotano. En freqüent referència al dels països d'Hispà-Amèrica (V ed.). París: A. & R, Roger i F. Chernoviz, Editors.
- ↑ «archive. org/web/20160304133546/http://www. samuelalcalde. com/index. php? view=article&catid=40%3Aprincipals&id=9635%3Anacieron-cuatro-jardines-infantiles-per a-muiscas-ingas-huitotos-y-pijaos&tmpl=component&print=1&page=%2F Copia archivada». Archivat des d'el samuelalcalde. com/index. php? view=article&catid=40%3Aprincipals&id=9635%3Anacieron-cuatro-jardines-infantiles-per a-muiscas-ingas-huitotos-y-pijaos&tmpl=component&print=1&page=%2F original, el 4 de març de 2016. Consultat el 16 de setembre de 2019.
- ↑ https://subamuisca. com. co/
- ↑ cubun. org/Portada muysca. cubun. org
- ↑ cubun. org Portada Proyecte Muysc cubun, consultat el 15 de giner de 2011
- ↑ 21,0 21,1 Constenla Umaña, Adolfo. Efectes de la convivència del castellà i les llengües indígenes en l'àrea colombià-centroamericana (baixa Centroamérica)
- ↑ OSTLER, Nicholas. “Fra Bernardo de Lugo: Two Sonnets in Muisca”, en Amerindia. Revue d’ethnolinguistique amérindienne, núms. 19-20 (1995). Association d’Ethnolinguistique Amérindienne (AEA). París, págs. 129-142.
- ↑ González de Pérez. Diccionari i gramàtica Chibcha. Manuscrit anònim de la Biblioteca Nacional de Colòmbia. Transcripció i estudi històric-analític. Institut Car i Cuervo. Biblioteca Ezequiel Uricoechea. No. 1. Bogotà.
- ↑ 24,00 24,01 24,02 24,03 24,04 24,05 24,06 24,07 24,08 24,09 24,10 24,11 24,12 González de Pérez, María Stella. Aproximació al Sistema Fonètic Fonològic de la Llengua Muisca. 2016.
- ↑ KEY, MARY RITCHIE. International Dictionary Séries Wordlist: South American Indian Languages.«archive. org/web/20110914194022/http://lingweb. eva. mpg. de/cgi-bin/ids/ids. pl? com=simple_browse&lg_id=243 Copia archivada». Archivat des d'el eva. mpg. de/cgi-bin/ids/ids. pl? com=simple_browse&lg_id=243 original, el 14 de setembre de 2011. Consultat el 29 d'abril de 2011.
- ↑ Adelaar, Willem F. H. 2005 rediris. es/elies22/cap2. htm Verps de baixa especificació semàntica i expressions idiomàtiques en la llengua muisca Estudis de Llingüística de l'Espanyol 22: 2.
- ↑ com/sur/caribe/muisca/calendario. html «Calendari Muisca»
- ↑ Duquesne, José Dumenge. Dissertació sobre el Calendari dels Muyscas (Madrit: 1795), p. 3
Bibliografia
[editar | editar còdic]- González de Pérez, María Stella. Aproximació al Sistema Fonètic Fonològic de la Llengua Muisca. Car i Cuervo. 2016. Bogotà.
- González de Pérez, María Stella. Trayectòria dels estudis sobre la llengua chibcha o muisca. Car i Cuervo. 1980. Bogotà.
- Anònim. Diccionari i gramàtica chibcha. Manuscrit. 1604-1612 Aprox. Bogotà.
- Ostler, Nicholas (1993): "Cases, directionals and conjunctions in Chibcha", Estudis de Llingüística Chibcha 12, pp. 7–33. Sant Josep: Universitat de Costa Rica.
- Ostler, Nicholas (1994): "Syntactic typology of Muisca – a sketch". en: Cole et al. (1994), pp. 205–30.
- Ostler, Nicholas (1995): "Fra Bernardo de Lugo: two sonnets in Muisca". In: Troiani (1995), pp. 129–42.
- Ostler, Nicholas (2000): "The development of transitivity in the Chibchan languages of Colòmbia.", en John Charles Smith and Delia Bentley (eds.), Historical Linguistics 1995, vol. 1.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma muisca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.