Consonant retrofleja


En fonètica, les consonant retroflejas, també cridades apicopalatals, retroflexas o cacuminals, són sòs consonàntics usats en alguns idiomas. La característica principal d'este tipo de sons és que s'articulen en la regió postalveolar, o postpalatal, d'arrere del alvéolo i, inclús, enrollando la llengua fins a tocar el paladar.
Característiques
Les consonant comunament nomenades postalveolares o, més precisament, palatoalveolares o alveolo-palatals, també s'articulen en la regió postalveolar. No obstant, tenen una articulació adicional secundària de palatalisació. Les consonant palatals també es pronuncien en la regió palatal, encara que en sentit estricte es tracta de sons dorsopalatals. Açò significa que es tracta de sons articulats en l'esquena de la llengua. Les consonant retroflejas són consonants coronals articulades darrere del os alveolar i carixen d'una articulació secundària de palatalisació. Les consonant retroflejas, com atres consonant coronals, poden involucrar vàries posicions de la llengua. Per a articular-les, la llengua pot estar plana, en la làmina de la llengua (la superfície superior de la llengua prop de la punta) tocant el paladar —com en polac cz, sz, ż (rz), dż i en chinenc mandarí ch, zh, sh, r—. Este tipo de consonant reben el nom de retroflejas laminals. O pot ser pronunciada en la punta de la llengua, com en hindi; en el cas del qual es tracta de retroflejas apicals. Finalment, la punta de la llengua pot enrollarse cap a arrere de modo que la part inferior toca la regió alveolar o prepalatal, com en moltes de les llengües dravídicas; en tal cas es diuen retroflejas subapical. El modo d'articulació de les consonant cacuminals també existix en idioma asturleonés de la zona septentrional d'Espanya, en el sur d'Astúries i en certes zones del nort de León (vore che vaqueira).
Presència en les llengües del món
Encara que no hi ha senyes precises, prop del vint per cent dels idiomes del món tenen consonant retroflejas d'alguna o més classes.[1] Aproximadament la mitat d'estos idiomes solament posseïxen retroflejas fricatives. El restant d'estos idiomes posseïx retroflejas fricatives i oclusives. Les retroflejas són molt rares en les llengües europees. Solament algunes llengües d'eixe continent les incorporen en els seus repertoris fonètics, entre ells el sardo, algunes llengües d'Itàlia —com el siciliano— el suec i el noruec (a on les seqüències de [r] més una consonant coronal poden ser reemplaçades per la retrofleja equivalent a la coronal; per eixemple, el nom Martin es pot pronunciar [maṭin]); en idiomes eslaus com el polac i el rus, amén de varis idiomes siberianos. També es troben, rara volta, en les llengües indígenes d'Amèrica, a excepció de l'extrem sur del continent i en algunes parts d'Estats Units —per eixemple, en el hopi o el pápago—. En Àfrica tampoc són fonema comuns, i es troben retroflejas únicament en algunes llengües nilo-saharianes. Les consonant retroflejas es concentren sobretot en les famílies llingüístiques indoaria i dravídica, parlades en la Índia. Es troben també en idiomes com el chinenc mandarí, el vietnamita i algunes llengües malayo-polinesias com el javanés. Una atra concentració important de llengües en sons retroflejos correspon a les llengües aborigen d'Austràlia i el Pacífic Occidental (Nueva Caledonia). Existixen vàries consonant retroflejas que encara no han segut reconegudes en el Alfabet Fonètic Internacional. Per eixemple, el idioma iwaidja del nort d'Austràlia posseïx les consonant [ɺ̢], [ɽ] i [ɭ]. Per la seua banda, el tota —un idioma dravídico— posseïx les retroflejas [ɬ] i [ɽ͡r].
Les retroflejas en l'Alfabet Fonètic Internacional
| AFI | Descripció | Eixemple | |||
|---|---|---|---|---|---|
| Idioma | Ortografia | AFI | Significat | ||
| nassal retrofleja | suec | Vänern | [vɛː. neɳ] | Vänern | |
| oclusiva retrofleja sorda | hindi | टापू (ṭāpū) | [ʈɑpu] | illa | |
| oclusiva retrofleja sonora | suec | nord | [nuːɖ] | nort | |
| fricativa retrofleja sorda | chinenc mandarí | 上海 (Shànghǎi) | [ʂɑ̂ŋ. xàɪ] | Shanghái | |
| fricativa retrofleja sonora | rus polac |
жаба żaba |
[ʐaˑba] | sapo granota | |
| aproximante retrofleja | tamil | தமிழ் (tamil) | [t̪ɐmɨɻ] | tamil | |
| aproximante lateral retrofleja | suec | Karlstad | [kʰɑːɭ. sta] | Karlstad | |
| vibrant retrofleja | hausa | shaara |
style="border:1px solid black"|[ʃáːɽa] |
sweeping | ||
| ɺ̢ | vibrant simple lateral retrofleja | pashto | ﻛړو | [kɺ̢o] | fer |
Referències
- ↑ Ian Maddieson (with a chapter contributed by Sandra Ferrari Disner); Patterns of sounds; Cambridge University Press, 1984. ISBN 0-521-26536-3.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Consonante retrofleja» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.