El boruca (també conegut com brunca, bronka, bronca, brúnkajk) és l'idioma natiu del poble indígena boruca, autòcton de Costa Rica.

Vitalitat i distribució geogràfica

editar

És un idioma pertanyent a les llengües chibchas, actualment casi extint i parlat de forma decorreguda per sol cinc dònes en 1986 i solament tres en el 2007, mentres que de 30 a 35 persones ho parlen parcialment. El restant del poble boruca, d'al voltant de mil persones, parla espanyol.

És possible escoltar paraules i frases en boruca insertades en conversacions en espanyol; no obstant, els intercanvis prolongats exclusivament en boruca són extremadament rars.

Consideracions llingüístiques

editar

Fonologia

editar

Vocals

editar

El boruca posseïx cinc fonema vocàlics:

Anteriors Centrals Posteriors
Tancades i   o
Semicerrades i   o
Oberta   a  

Consonante

editar

El sistema consonàntic tradicional del boruca comprén dèsset fonema.

Salutacions

editar
  • ¿Ishójcre rában? = ¿Qué tal?
  • Morén, morén. = Be, be.[1]

Pronoms personals

editar

El símbol "ᵛ" representa oclusiva glotal.

persona singular plural
primera át vaig donarᵛ / vaig donarᵛ rójc
segona biᵛ / biᵛ rójc
tercera i i rójc / iᵛ rójc

Números

editar

El símbol "n̈" (n en diéresis) és diferent en sò a la "n" o "ñ".[2]

números boruca
1 éᵛxe, éᵛxi
2 búᵛc
3 man̈
4 bájcan̈
5 shishcán̈
6 téshan
7 cúj, cújc
8 éjtan̈
9 cújtan̈, éjcuj
10 téjcuj, cróshtan̈, búᵛc cúj

Referències

editar
  1. Maroto Rojas (1999). «Paraules vàries Salutacions», Llengua o dialecte Boruca o Brunkajk, Editorial de l'Universitat de Costa Rica, pp. 49. ISBN 9977-67-554-6.
  2. Quesada Pacheco (1995). Parlem boruca, Sant Josep, Costa Rica: Ministeri d'Educació Pública, pp. 82. ISBN 9977-60-114-3.