Anar al contingut

Idioma cabécar

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Cábecar és una llengua indígena costarricense. És parlada per la comunitat cabécar en la regió costarricense de Talamanca. Pertany a la família llingüística chibchense, motiu pel qual es troba emparentada en atres idiomes regionals, com el téribe, el bribri, el boruca, el guaimí i el malecu.

Vitalitat i distribució geogràfica

El cábecar és la llengua indígena costarricense que conta en major número de parlants. Segons el cens nacional realisat en l'any 2000, la població cabécar total suma uns 10 000 individus, dels quals el 85 % són parlants natius.

Els cábecar és habiten la cordillera de Talamanca dins de les reserves indígenes de Nairi-Awari, Chirripó (baix i alt), Tayni, Telire, Talamanca Càbecar i, per l'alvertent del Pacífic sur, en Ujarrás.

Dialectologia

Distribució geogràfica del cábecar.

El cábecar presenta diferències dialectals molt notables. Actualment, no es dispon d'estudis detallats sobre les seues variants, encara que se sap que, en alguns casos, les diferències són profundes. Des del xix ha segut comuna distinguir quatre varietats de cábecar, les quals varen ser agrupades en dos grans conjunts per Margery (1989):

  • El cabécar septentrional
    • Cábecar de Chirripó
    • Cábecar del Valle de l'Estrela
  • El cabécar meridional
    • Cábecar de Talamanca
    • Cábecar d'Ujarrás

Fonologia

Vocals

El cabécar posseïx huit vocals orals i cinc vocals nassals.

Vocals orals

Anteriors Centrals Posteriors
Tancades i   o
Miges ɪ ɤ ʊ
Obertes ɛ a ɔ

La vocal ɤ solament apareix en les variants dialectals del nort, sobretot en el cábecar de Chirripó, puix les varietats meridionals la varen fondre en la ʊ. Per això, moltes paraules que en el sur es pronuncien en una ʊ, es pronuncien en el nort en una ɤ.

Vocals nassals

Anteriors Centrals Posteriors
Tancades ĩ   ũ
Miges ẽ   õ
Obertes   ã  

Consonante

A lo llarc de l'història s'han fet vàries propostes d'anàlisis de la fonologia del cábecar. En elles, varia notablement la cantitat de fonema consonàntics proposts. La proposta més recent va ser portada a terme per Guillermo González Campos[1] i considera com a fonema solament els següents segments:

bilabial dental alveolar retrofleja palatal velar glotal
oclusives p  b t  d       k
aspirades pʰ tʰ       kʰ
africada         ʤ    
fricatives     s   ʃ   h
lateral       ɺ      

Les consonant aspirades solament existixen en cábecar norteny, puix en sureño s'ha perdut esta traça articulatòria i es pronuncien com oclusives simples.

Alofonía

  • La vocal /a/ es manifesta com schwa en les sílabes dèbils.
  • De forma facultativa, la /b/ es manifesta com aproximante bilabial [β̞] quan es troba en mig de dos /a/ o dos /ɤ/.
  • Davant vocal nassal, la /b/ es manifesta com [m].
  • Antecedida de vocal, la /d/ es manifesta com [ɾ].
  • Antecedida de vocal i seguida per una sílaba que continga to alt, la /d/ es manifesta com [r].
  • Davant vocal nassal, la /d/ es manifesta com [n].
  • Davant vocal nassal, la /ʤ/ es manifesta com [ɲ].
  • Sobretot en cabécar meridional, la /k/ té a sonorizarse en [ɣ].

Tonalitat

El cábecar és una llengua tonal. Posseïx dos tons de nivell: alt i baix.

Ortografia

L'ortografia del cábecar seguix fins a a on és possible a l'ortografia de l'espanyol. Les lletres i dígrafs, per lo general, posseïxen els mateixos valors fonètics que tenen en espanyol.

S'exceptuen els següents casos:

  • Les vocals que no existixen en espanyol es diferencien per mig d'una diéresis: ä és /ɤ/, la ë és /ɪ/ i la ö és /ʊ/.
  • Les vocals nassals del cábecar es transcriben per mig del signe diacrític denominat macrón subscrit: a̱, i̱, i̱, o̱, o̱.
  • Les aspirades es distinguixen per mig de l'adició d'una jota: pj, tj, kj.
  • Les restants diferencies són les següents: /ʤ/ és i, /ʃ/ és sh, /h/ és j i /ɺ/ és l.

Referències

Enllaços externs