Llengua tonal

Una llengua tonal és aquella llengua naturallengua en la que el contorn de la freqüència fonamental en el que es pronuncia cada sílaba servix per a crear contrastes fonològics i parells mínims.

Distribució de les llengües tonals a lo llarc del món.

Distribució

el to és una característica fonològica que es troba en tots els continents, encara que l'eixemple típic són les llengües chinenques d'Àsia. Un estudi sobre un ampli corpus de llengües estima que prop del 40 % de les llengües humanes són llengües tonals. A pesar de la seua àmplia difusió en el món, les llengües tonals es concentren bàsicament en cinc regions:

1. Àsia sur-oriental: la majoria de les llengües sinotibetanas (com el chinenc mandarín), la majoria de les llengües kra-dai (com el tailandés), el vietnamita, etc.
2. Àfrica occidental subsahariana i llengües bantúes.
3. Nova Guinea.
4. Mesoamérica (llengües otomangueanas) i llengües na-dené en Norteamérica.
5. Moltes llengües i famílies de llengües de la selva amazónica. Entre les llengües europees, el suec té dos tons (greu o baix i agut o alt) que és contrastiu en les paraules d'un lexema, a diferència de les compostes.

Eixemples

el chinenc mandarín és un idioma tonal. Existixen quatre tons principals:

• El primer to, que es pronuncia de forma sostinguda, sense variació.
• El segon to, que escomença baix i acaba alt, tal com fem en castellà quan formulem una pregunta.
• El tercer to, que escomença mig, després baixa molt i acaba alt.
• El quart to, que escomença agut i acaba baix.
• Finalment, el to neutre, que es caracterisa per ser curt, usat bàsicament en partícules auxiliars (encara que en realitat es tracta de partícules el to de les quals depén del to de la sílaba anterior, sent el següent o el primer si és el quarto el de la sílaba precedent). Cal fer notar que el tercer to, potser el més difícil de pronunciar, té la qualitat de convertir-se en un segon to quan va precedit d'un atre tercer to, i que generalment quan es pronuncia acompanyat d'atres sílabes (en la majoria dels casos) no es pronuncia el final elevat, sino que queda com en un to baix. L'importància de la correcta pronunciació dels tons és gran, ya que pot donar peu a malentesos i confusions desagradables. Per eixemple, la següent sílaba:

• mā, en primer to, significa 'mare' en chinenc, entre atres coses.
• má, en segon to, pot significar 'sésam'.
• mǎ, en tercer to, pot significar 'cavall'.
• mà, en quart to, 'sunyir'.
• ma, sense to, és una partícula interrogativa. A voltes s'indica sense marca o per mig d'un punt (·) -indicant que no té un contorn específic- i la realisació concreta depén del to de les sílabes adjacents. Els gramàtics del mandarín es referixen a este to com el to llauger (輕聲). Gràcies al to poden construir-se oracions inusuals pero comprensibles com les següents:

妈妈骂麻马吗? (en caràcters tradicionals 媽媽罵麻馬嗎?)

māma mà má mǎ ma?

'¿Està la mare sunyint al cavall de cànem?'

妈妈骂马吗

māma mà mǎ ma?

'¿la mare insulta al cavall?'

No obstant, en les sílabes anteriors hi ha uns quants caràcters distints en significats també distints, que veent-els escrits no donen lloc dubtes, i en ellenguage parlat, encara que sonen igual entre sí, es poden distinguir pel context. Pel contrari, el poema de Zhào Yuánrèn «施氏食獅史» (shīshìshíshīshǐ, o siga 'Poeta menja-lleons en la guarida') deu comunicar-se per escrit, ya que verbalment és impossible d'elucidar:

石室诗士施氏，嗜狮，誓食十狮。 施氏时时适市视狮。 十时，适十狮适市。 是时，适施氏适市。 施氏视十狮，恃矢势，使是十狮逝 世。氏拾是十狮尸，适石室。石室湿，氏使侍拭石室。石室拭，氏始试食是十狮。食时，始识是十狮，实十石狮尸。试释是事。

shīshì Shī Shì, shì shī, shì shí shí shī. Shī Shì shíshí shì shì shì shī. shí shí, shì shí shī shì shì. Shì shí, shì Shī Shì shì shì. Shī Shì shì shí shī, shì shì shì, shǐ shì shí shī shìshì. Shì shí shì shí shī shī, shì shíshì. Shíshì shī, Shì shǐ shì shì shíshì. Shíshì shì, Shì shǐ shì shí shì shí shī. Shí shí, shǐ shì shì shí shī, shí shí shí shī shī. Shì shì shì shì.

Vore també

• Accent tonal
• Entonament
• Sandhi
• Sandhi tonal
• To (llingüística)
• El poeta menja-lleons en la guarida de pedra (poema chinenc)