Oclusiva bilabial sorda

L'oclusiva bilabial sorda és un tipo de sò consonàntic usat en varis idiomes orals. El símbol en l'Alfabet Fonètic Internacional que representa este sò és p, i el símbol X-SAMPA equivalent és p. La plosiva bilabial sorda en espanyol és escrita en 'p', com en pare o api. La [p] falta aproximadament en el 10 % d'idiomes que tenen la [b]. (Vejau [ɡ] referent una carència similar). Esta és una característica regional de la "zona circum-sahariana" (La part d'Àfrica al nort de l'Equador, incloent la península aràbiga). No es coneix l'antiguetat d'esta característica regional, ni si és un fenomen recent a causa de que l'àrap s'ampre com a llengua de prestigi…' (l'àrap va perdre el seu [p] en temps prehistòrics), o si l'àrap mateix va ser afectat per un patró regional més antic. Es troba també en atres àrees. Per eixemple, el protocelta i el vasc antic estan reconstruïts contant en la [b] mes no en la [p]. No obstant, el sò [p] és molt comuna a lo llarc de la llingüística. La majoria dels idiomes té a lo manco una [p] simple, i alguns distinguixen més d'una varietat. Molts idiomes indis, com l'hindi, tenen un contrast dicotòmic o binario (de dos valors distints) entre la [p] aspirada i la simple.

Característiques

Característiques de la oclusiva bilabial sorda:

• El seu modo d'articulació és oclusivo, lo que significa que és produïda obstruint l'aire en el tracto vocal.
• El seu punt d'articulació és bilabial, que significa que és articulada en abdós llavis.
• El seu tipo de fonació és sorda, que significa que és produïda sense vibració de les cordes vocals.
• És una consonante oral, lo que significa que l'aire escapa per la boca.
• És una consonante central, que significa que és produïda permetent a l'aire fluir per la mitat de la llengua, en lloc dels costats.
• l'iniciació és egresiva pulmónica, que significa que és articulada espentant l'aire dels pulmons i a través del tracto vocal, en lloc del glotis o la boca.

Varietats de la oclusiva bilabial sorda

IPA	Descripció
p	p simple
pʰ	p aspirada
pʲ	p palatalizada
pʷ	p labializada
p˺	p no soltada
p̌	p sonora
pʼ	p eyectiva

Ocurrències

Llengua		Paraula	IPA	Significat	Notes
Alemà		Pack	[pʰak]	'pila'	Vore Fonologia de l'alemà
Castellà		paixò	[ˈpe̞baix]	'pese'	Vore Fonologia de l'espanyol
Català		pllaure	['pare]	'pare'	Vore Fonologia del català
Chec		pés	[pɛs]	'gos'	Vore Fonologia del chec
Espanyol peruà		palta	[ˈpal̪. t̪a]	'albocat'	Vore Espanyol peruà
Francés		pomme	[pɔm]	'poma'	Vore Fonologia del francés
Georgiano		პირი	[ˈpiri]	'boca'	Vore Fonologia del georgià
Grec		πόδι	[ˈpo̞.ði]	'cama'	Vore Fonologia del grec
Hindi		पाल	[pɑl]	'criar'	El hindi contrasta les versions aspirada i no aspirada
Hongarés		pápa	[paːpɒ]	'papa'	Vore Fonologia de l'hongarés
Inglés		pack	[pʰæk]	'paquet'	Vore Fonologia de l'anglés
Italià		papà	[paˈpa]	'papa'	Vore Fonologia de l'italià
Japonés		ポスト/posuto	[posɯto]	'buçó'	Vore Fonologia del japonés
Noruec		pappa	[pɑpːɑ]	'papa'	Vore Fonologia del noruec
Pashto		پانير	[pɑˈnir]	'formage'	Fonologia del pashto
Pirahã		pibaóí	[pìbàóí]	'llúdria'	Vore Fonologia del pirahã
Portugués		pai	[pai]	'pare'	Vore Fonologia del portugués
Rumà		pas	[pas]	'passe'	Vore Fonologia del rumà
Rus		плод	[plot]	'fruta'	Contrasta en la forma palatalizada. Vore Fonologia del rus
Suec		apa	[ˈaː. pʰa]	'mona'	Vore Fonologia del suec
Turc		kap	[käp]	'tarro'	Vore Fonologia del turc

En àrap

l'àrap no té la [p], la [p] semítica original, tal com es troba en l'acadio, va canviar a [f] en temps prehistòrics. Els parlants natius àraps normalment interpreten la [p] estrangera com [b] tant en llenguage oral com a escrit; aixina el nom grec Paulus va passar a ser l'àrap Bulus, per eixemple.

En anglés

l'anglés té les variants aspirada i plana [p], pero són alófonas. Quan ocorre el [p] al principi d'una paraula o una sílaba en accent prosódico, com en print, support o potato, llavors sempre és aspirada. Quan ocorre al principi d'una sílaba sense accent que no està al principi d'una paraula, com en occupant, vapid o keeper, llavors mai és aspirada. Quan la [p] apareix en un conjunt de consonante despuix d'una [s], com en spin, sprain o suspend, tampoc és aspirada. Quan ocorre al final d'una paraula, com en tip, wasp o telescope, normalment no és aspirat i si la paraula és al final d'una frase, llavors la [p] freqüentment no es pronuncia.

En georgià

el georgià té [p] aspirada i eyectiva. Són fonema distints, no alòfons. La p aspirada és escrita en ფ. La p eyectiva és escrita en პ .

En alemà

En alemà, la [p] simple és un alòfon de [b], mentres que el fonema escrit com a p correspon a la [pʰ] (aspirada). Este no és el cas en tots els dialectes alemans, no obstant, [pʰ] no existix en l'idioma austro-bávaro^{cita requerida}.

En grec

el grec antic tenia [p] simple i aspirada, escrites pi (π) i fi (φ) respectivament. La forma aspirada es va desenrollar en [f] en temps helenísticos, tal volta abans. En llegir el grec antic, φ és comunament pronunciat [f]. el grec modern solament té [p] (π); φ és pronunciada [f].

En ubijé

Ubijé, un llenguage que actualment està extinguit, tenia varietats de [p] eyectiva i faringealizada: /p pˁ p’ pˁ’/. Les consonante faringealizades /pˁ pˁ’/ es trobaven principalment en les raïls que contenien una atra consonante faringealizada.