Fonologia del francés
Consonante
El francés estàndar posseïx de 20 a 21 consonant.
L'inventari d'alòfons consonàntics ve dau per:
| bilabial | labiodental | labiopalatal | labiovelar | alveolar | postalveolar | palatal | velar | uvular | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| oclusiva | p b | t d | k g | ||||||
| nassal | m | n | ɲ¹ | ŋ² | |||||
| fricativa | f v | s z | ʃ ʒ | ʁ ³ | |||||
| aproximante | ɥ | w | l | j |
¹ En la pronunciació actual, el fonema [ɲ] es distinguix cada volta menys de [nj].
² El fonema [ŋ] va aparéixer relativament recentment, a raïl dels préstams de paraules d'orige anglés. A voltes es pronuncia [ɲ].
³ En alguns dialectes, la /ʁ/ pot ser reemplaçada per /ʀ/ o /r/. Este fenomen es denomina alofonía.
Vocals
| anterior | central | posterior | |
|---|---|---|---|
| tancada | i i | o | |
| semicerrada | i ø | o | |
| mija | ə ¹ | ||
| semiabierta | ɛ ɛ̃ œ œ̃ ¹ | ɔ ɔ̃ | |
| oberta | a | ɑ² ɑ̃ |
¹ En la pronunciació actual, [ə] tendix a acostar-se a [ø], i œ̃ tendix a aproximar-se a ɛ̃.
² La distinció entre a [a] i â [ɑ] ha desaparegut en el parla usual en França, encara que es mantenen en Bèlgica o Quebec.
Pronunciació dels grafema
Consonants
| b | c | ç | ch | d | f | g | gn | gu | h | j | k | l | m |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| b | k, s | s | ʃ, k | d | f | g, ʒ | ɲ | g | ¹ | ʒ | k | l | m |
| n | ng | p | ph | q | qu | r, rh | s | ss | t, th | v | w | x | z |
| n | ŋ | p | f | k | k, /k/ | ʁ | s, z | s | t | v | w, v | /ks/, /gz/ | z |
¹ La h no es pronuncia en francés estàndar, llevat en les interjeccions com ha!, i algunes voltes interromp la liaison (es diu "d'haute" i no "d'haute" (de lo alt))
Vocals
| a | â | æ | ai | ain | an | au | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| a, ɑ | ɑ | i | ɛ, i | ɛ̃ | ɑ̃ | o | |
| i | ê, è | é | eau | ei | ein | en | eu |
| ə, i, ɛ | ɛ | i | o | ɛ | ɛ̃ | ɑ̃, | œ, ø |
| i | in | ||||||
| i, j | ɛ̃ | ||||||
| o | ô | œ | œo | oi | oin | on | ou |
| ɔ, o | o | ə | œ, ø | wa | wɛ̃ | ɔ̃ | o, w |
| o | un | ||||||
| i, ɥ | œ̃ | ||||||
| i | |||||||
| j, i |
Comentaris adicionals
- ai =/aj/ en mayonnaise /majɔ'nɛ:z/, himalayen /imala'jɛ̃/ i fayot /fa'jo/; /ɛi/ en pays /pɛ'i/, paysage /pɛ i'zaʒ/, paysan /pɛ i'zɑ̃/, dépayser /depɛ i'ze/ i abbaye /abɛ 'i/; /ɛj/ en els demés casos;
- ai, tradicionalment /ɛ/ al final de la paraula com en «quai, j’ai, je donnai, je parlerai, etcétera», pronunciat /i/ en certs dialectes, especialment en el sur del país;
- c = /s/ davant i, i, i; /k/ en els demés casos;
- g = /ʒ/ davant i, i, i; /g/ en els demés casos;
- i = /j/ davant vocal, /i/ en els demés casos;
- il = /j/ despuix de vocal, /il/ en els demés casos;
- ill = /ij/ quan va seguida de i i al final, /j/ despuix de vocal. Excepcions: ville, mille i tranquille que es pronuncien /vil/, /mil/ i /tʀɑ̃kil/, respectivament;
- k i w solament apareixen en paraules estrangeres;
- s = /z/ entre vocals i /s/ en els demés casos o quan està duplicada;
- tu, seguida d'una atra vocal i no al començ de la paraula, es pronuncia /sj/ ;
- ou = /w/ davant vocal, /o/ en els demés casos;
- o = /ɥ/ davant vocal, /i/ en els demés casos;
- i = /j/ davant vocal, /i/ en els demés casos;
- les d, s, t i x finals en general no es pronuncien, llevat en cas de sinalefa (en tal case d i t es pronuncien /t/ i s i x es pronuncien /z/).
Variants geogràfiques i diacròniques
En Quebec
- La T i la D s'articulen africades quan són seguides per I, O o I. Les vocals s'acurten. EIXEMPLE: el platillo més famós d'esta província canadenca, poutine, es pronuncia /pʊtˢɪn/ en lloc de /putin/. '
En França
- segons els dialectes i els sociolectos, certs parells de vocals no es distinguixen o són intercanviables :
- ɛ̃ i œ̃ (brin/brun). En la regió de Nantes, pero no el sur de Toulouse, a on es conserva la diferència.
- a i ɑ (patte/pâte)
- i i ɛ (thé/taie)
- o i ɔ (côte/cotte)
- ø i œ (jeûne/jeune)
- ø i ə (deux/de)
Evolució fonètica
El grup galorromance és una de les branques més diveregentes dins del grup romanç occidental, tant en el nivell lèxic com en el nivell fonètic. Solament les lengues romançes orientals presenten un grau de divergència similar respecte al promig de les lengues romançes. La majoria d'estos canvis semblen remontar-se al periodo comprés entre els sigles VII a XII quan el sistema fonològic va sofrir importants canvis que alejaraon a estes llengües del restant de lengues romançes occidentals.
A continuació es presenten algunes evolucions fonètiques per sigles que donen una idea del ritme dels principals canvis fonètics:[1]
| Llatí | Proto- romanç |
francés antic | francés mig |
francés modern | ||
|---|---|---|---|---|---|---|
| IX | XII | XV | XVIII | XXI | ||
| PĔDE- 'peu' |
'pɛde | /peuð/ | /peuθ/ pied |
/peu/ | /peu/ | /peu/ pied |
| MATŪRU- 'madur' |
**ma'turo | /ma'ðyr/ | /mə'yr/ meür |
/myr/ | /myʀ/ | /myʀ/ mûr |
| SCŪEL TEU- 'escut' |
(i)s'kuto | /és'kyð(o)/ | /és'ky/ escu |
/i'ky/ | /i'ky/ | /i'ky/ écu |
| SÆTA- 'flecha' |
'sɛta | /seiðə/ | /seiə/ seie |
/soiə/ | /swɛə/ | /swa/ soie |
| FŒMINA- 'dòna' |
'femina | /femnə/ | /femmə/ femme |
/fãmə/ | /fam(ə)/ | /fam/ femme |
| HŎMINE- 'home' |
'omine | /omnə/ | /ommə/ homme |
/õmə/ | /ɔm(ə)/ | /ɔm/ homme |
| BĔLLUS 'bonico' |
'bɛllos | /bɛłs/ | /bɛaus/ beaus |
/be'au/ | /bio/ | /bo/ beau |
| HABĒRE 'haver, tindre' |
a'bere | /a'veire/ | /a'voir/ avoir |
/a'vwɛr/ | /a'vwɛʀ/ | /a'vwaʀ/ avoir |
| IŪDICĀEL TEU- 'jujat' |
ʤudi'kato | /ʤi'ʤieð(o)/ | /ʒi'ʒie/ jugié |
/ʒi'ʒi/ | /ʒi'ʒi/ | /ʒi'ʒi/ jugé |
| CŎLLŌCĀRE 'posar, tendir' |
**kollo'kare | /koł'ʧier(i)/ | /ku'ʧier/ couchier |
/ku'ʃie(r)/ | /ku'ʃi/ | /ku'ʃi/ coucher |
Fonologia comparativa del francés i del castellà
| Vocals | Francés | Castellà | ||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| anglés spa | âme ɑm|/ɑ/ | |||||||||||||||||||
| femme �am|/a/ | - | — | /i/ | - | anglés bed | dette dɛt|/ɛ/ | ||||||||||||||
| digues-te dit|/i/ | - | alemà können | peur pœʁ|/œ/ | |||||||||||||||||
| alemà bitte | de də|/ə/ | |||||||||||||||||||
| alemà hör | creuse kʁøz|/ø/ | |||||||||||||||||||
| alemà über | lutte lyt|/i/ | |||||||||||||||||||
| douze duz|/o/ | - | dôme dom|/o/ | - | bol �ɔl|/ɔ/ | ||||||||||||||||
| Vocals nassals | ||||||||||||||||||||
| polac wężi | plainte plɛ̃t|/ɛ̃/ | |||||||||||||||||||
| polac wąż | monte mɔ̃t|/ɔ̃/ | |||||||||||||||||||
| portugués irmã | lent lɑ̃t|/ɑ̃/ | |||||||||||||||||||
| ? | junte ʒœ̃t|/œ̃/ | |||||||||||||||||||
| Semi-vocals | ||||||||||||||||||||
| /ʝ/ | - | fille �ij|/j/ | - | occità nuèch | /ɥ/ | |||||||||||||||
| /w/ | com kwal, resposta
espwesta|- |
Consonante | ||||||||||||||||||
| nan
ɑ̃|canne kan|/n/ |
nau
aβi, bon βwen | |||||||||||||||||||
| cagne kaɲ|/ɲ/ | ñoño ɲoɲo, chiqueta
iɲa|- |
/ŋ/ | - | bague �aɡ|/ɡ/ | - | /ɣ/ | - | bac �ak|/k/ | - | dona'm dam|/m/ | dòna muxer, mare maðɾi | |||||||||
| anglés but | crabe kʁab|/b/ | |||||||||||||||||||
| /β/ | - | anglés voice | cave kav|/v/ | |||||||||||||||||
| cape kap|/p/ | - | gaffe ɡaf|/f/ | - | fade �ad|/d/ | - | /ð/ | nadar
aðar, vosté usteð|- |
patte pat|/t/ | - | portugués janela | cage kaʒ|/ʒ/ | |||||||||
| /ʎ/ | - | /t͡ʃ/ | - | portugués chamar | cache kaʃ|/ʃ/ | - | /θ/ | - | anglés nose | bise �iz|/z/ | ||||||||||
| masse mes|/s/ | - | cale kal|/l/ | - | /ɾ/ | riure
i'iɾ, dret deɾet͡ʃo|- |
alemà reich | car kaʁ|/ʁ/ | |||||||||||||
| /r/ | gossa pera, rosa
orsoa, honra onra|- |
/x/ | - | (rar) anglés ham | /h/ | |||||||||||||||
| h vaig aspirar | /ʔ/ |
Vore també
Referències
- ↑ Th. Revol, 2005, p. 75-84
Enllaços externs
- archive. org/web/20071225091640/http://www. parisbypod. com/category/weekly-french-program/pronunciation/ Base llarga de vocals, consonants i alfabètic francés en mp3 (en anglés)
- omniglot. com/writing/french. htm Alfabet i pronunciació del francés en omniglot. com (en anglés)
- com/aprende_frances/pron_guia. php Guia de pronunciació del francés en eixemples sonors
- archive. org/web/20070317005236/http://venus. unive. it/canipa/pdf/HPr_04_French_fr. pdf Description phonétique du français (en francés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fonología del francés» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.