Fricativa alveolar sorda
La fricativa alveolar sorda és un sò del parla humana present en moltes llengües. Es tracta d'una de les consonante més comunes, present en numerosos idiomes; no obstant, no tots els idiomes la posseïxen.
En espanyol
En l'alfabet de l'idioma espanyol, es representa en la grafia s. En la majoria de variants de l'espanyol (totes les variants en seseo), la grafia z també representa este sò, mentres que en el parla peninsular estàndart representa el fonema/θ/. Presenta moltes varietats alofónicas en espanyol:
- La sibilant alveolar sorda [s] estàndar, té un fort chiulit, com la s en anglés. És un dels sons més comuns en el món.
- La sibilant dentialveolar sorda [s̄], o s ceceada, té un sò més dèbil. Ocorre en dialectes del sur d'Espanya (sobretot en la part "ceceante" d'Andalusia).
- La sibilant alveolar retreta sorda [s̠], i la subforma apicoalveolar [s̺], té un sò de silenci dèbil que recorda a les fricatives retroflejas. S'utilisa en els idiomes del nort de la península ibèrica, com l'asturleonés, el vasc, i el propi castellà (excloent la major part d'Andalusia), el català, el gallec (excloent algunes varietats occidentals) i en algunes varietats tradicionals del portugués del nort i la Beira oriental. El seu sò està entre la [s] estàndar i la fricativa postalveolar sorda [ʃ] (sò sh).
- Sibilant apicodental sorda.
- Sibilant laminoalveolar (o predorsoalveolar) sorda.
- Sibilant laminodental (o predorsodental) sorda.
Símbol
En l'Alfabet Fonètic Internacional, la lletra utilisada per a representar este sò és la grafia s, la qual prové del alfabet llatí.
Característiques
- És una consonante alveolar, aixina que la seua articulació involucra els alveolos dentarios i la llengua.
- Es tracta d'una consonant fricativa, lo que significa que el seu sò és produït en la boca per una turbulència de l'aire expulsat.
- És una consonante sorda, lo que significa que les cordes vocals no vibren durant la seua articulació. Si vibraren, llavors seria una fricativa alveolar sonora.
- És una consonante oral, lo que significa que l'aire ix per la boca; no pel nas.
- És una consonante central, aixina que l'aire passa més pel centre de la superfície superior de la llengua, que pels costats.
- És una consonante pulmonar, lo que significa que l'aire prové directament dels pulmons durant la seua articulació; no de l'aire almagasenat en la boca ni en la glotis.
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fricativa alveolar sorda» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.