Labialisació
La labialisació[1] és un canvi fonètic asimilatorio o disimilatorio pel qual un fonema o sò desplaça el seu punt d'articulació fins a la regió labial. Les vocals presenten un tipo especial de labialisació denominat redondeamiento vocàlic.
També s'aplica el terme labializado a consonante en coarticulación labial [ʷ]. Els sons més freqüentment labializados són les oclusivas labials i velares ademés de les nassals en eixos mateixos punts d'articulació.
Eixemples
- En l'espanyol popular la velarisació és una tendència disimilatoria que afecta a les consonante velares davant vocal labial: aguya > abuya, aguzado > abuzado (Mèxic).
- En les llengües uto-azteca la consonant llavi-velar kʷ del proto-utoazteca (pUA) es labializa en vàries llengües:
| Glossa | proto-UA | Maig | Pápago | Náhuatl |
|---|---|---|---|---|
| 'menjar' | *kʷ'-(i)a | bwa'ye | ko'a | kʷa |
| 'àguila' | *kʷāhu- | ba´ag | kʷāw- | |
| 'nom' | *tekʷa | etwa | tōka |
Com es pot vore el maig labializa sempre, el papago només en certs contexts i el náhuatl no labializa mai.
- En les llengües tupí-guaraní existixen tant oclusivas labializadas com a nassals labializadas. Per al proto-tupí-guaraní es reconstruïxen quatre fonema labializados /pʷ, kʷ; mʷ, ŋʷ/.
Referències
- Ladefoged, Peter, and Sandra Ferrari Disner. Vowels and consonants. John Wiley & Sons, 2012.