X-SAMPA

El Alfabet Fonètic Estés SAM (X-SAMPA) és una variant de SAMPA desenrollada en 1995 per John Christopher Wells, catedràtic de fonètica en l'Universitat de Londres. Esta variant es va dissenyar en l'objectiu d'unificar els distints alfabets SAMPA i estendre'ls per a conseguir cobrir totes les traces que ara cobrix l'Alfabet Fonètic Internacional (AFI).

El resultat ha segut un alfabet fonètic inspirat en el SAMPA que ampra sol caràcters bàsics del còdic ASCII (aquells que solament necessiten 7 bits).

• Els símbols de AFI que són lletres minúscules ordinàries tenen el mateix valor en X-SAMPA i en AFI.
• En X-SAMPA s'usa la barra inversa com a caràcter d'escape per a crear un nou símbol. Per eixemple O és un sò distint que O, en el que no manté cap relació.
• Els diacrítics en X-SAMPA se situen posteriorment al símbol al que modifiquen. Llevat en el cas de ' para la nasalisació, = per a consonante silàbica, i '' per als retroflejos i rhoticity. Els diacrítics s'unixen al símbol al que modifiquen per mig d'una llínea de subrallat _.
• Els números de el _1 a el _6 s'ampren per als diacrítics que denoten el número del to en una expressió determinada.

Lletres minúscules

X-SAMPA	AFI	AFI	Descripció	Eixemples
a	a		vocal oberta baixa frontal no redonejada	francés daem [dam], espanyol padre [paD4i]
b	b		oclusiva bilabial sonora	anglés bed [bEd], francés bon [bO]
b_<	ɓ		bilabial implosiva sonora
c	c		palatal oclusiva sorda	hongarés latyak [lAcAk]
d	d		oclusiva alveolar sonora	anglés dog [dQg], francés doigt [dwa]
d'	ɖ		retrofleja oclusiva sonora
d_<	ɗ		dental/alveolar implosiva sonora
i	i		vocal frontal, no redonejada, mig tancada	francés sis [es]
f	f		labiodental fricativa sorda	espanyol fin [fi]
g	g		oclusiva velar sonora	anglés go [gu], francés longui [log]
g_<	ɠ		velar implosiva sonora
h	h		glotal fricativa sorda	anglés house [haUs]
h	ɦ		glotal fricativa sonora
i	i		vocal frontal, tancada, tensa, no redonejada	espanyol si [si]
j	j		palatal aproximante	espanyol hai [aj], anglés iés [jEs], francés ieux [j2]
j	ʝ		palatal fricativa sonora
k	k		velar oclusiva sorda	espanyol carro [karo]
l	l		alveolar lateral aproximante	espanyol ley [lej]
l'	ɭ		retrofleja lateral aproximante
l	ɺ		sonora alveolar lateral vibrant senzilla
m	m		bilabial nassal	espanyol més [més]
n	n		alveolar nassal	espanyol no [no]
n'	ɳ		retrofleja nassal	suec hörn [h2:n']
o	o		vocal mig tancada, posterior, redonejada	espanyol ojo [oxo]
p	p		bilabial oclusiva sorda	espanyol perro [pero]
p	φ		bilabial fricativa sorda	japonés fo
q	q		uvular oclusiva sorda
r	r		alveolar vibrant múltiple	espanyol perro [pero]
r'	ɽ		retrofleja vibrant senzilla
r	ɹ		(post-)alveolar aproximante sonora
r'	ɻ		retrofleja aproximante
s	s		alveolar fricativa sorda	espanyol sí [si]
s'	ʂ		sorda retrofleja fricativa
s	ɕ		alveolopalatal fricativa sorda
t	t		alveolar oclusiva sorda	espanyol to [la teua]
t'	ʈ		sorda oclusiva retrofleja
o	o		vocal redonejada posterior tancada tensa	espanyol so
v	v		labiodental fricativa sonora	anglés vest [vEst], francés voix [vwa]
v (o P)	ʋ		labiodental aproximante
w	w		labiovelar aproximante	espanyol boeno [bweno], anglés west [wEst], del francés oui [wi]
x	x		velar fricativa sorda	espanyol caja [kaxa]
x	ɧ		postalveolar i velar fricativa sorda
i	i		vocal frontal tancada redonejada tense	francés to [ty]
z	z		alveolar fricativa sonora	anglés zoo [zu:], francés azote [azOt]
z'	ʐ		sonora retrofleja fricativa
z	ʑ		alveolopalatal fricativa sonora

Lletres mayúscules

X-SAMPA	AFI	AFI	Descripció	Eixemple
A	ɑ		vocal oberta posterior no redonejada	del anglés start [stA:rt]
B	β		bilabial fricativa sonora
B	ʙ		bilabial vibrant sonora	evoca l'interjecció “brrr” (en sentir ariçonada)
C	ç		palatal fricativa sorda	alemà ich [iC] o welchi [vElC]; anglés human [Cjumn] (encara que les transcripcions de l'anglés solguen amprar "[hj]" en lloc de "[çj]")
D	ð		dental fricativa sonora	anglés then [Donen]
I	ɛ		vocal medioabierta frontal no redonejada	francés mêem [mEm]
F	ɱ		labiodental nassal	anglés imphasis ["Effsis] (en parla ràpida, si no ["Emfsis])
G	γ		velar fricativa sonora	grec gama
G	ɢ		uvular oclusiva sonora
G_<	ʛ		uvular implosiva sonora
H	ɥ		semivocal llavi-palatal	francés hoit [Hi]
H	ʜ		epiglotal fricativa sorda
I	ɪ		vocal lax tancada frontal no redonejada	anglés kit [kIt]
I	ᵻ		vocal tancada central lax no redonejada, no apareix en AFI
J	ɲ		palatal nassal	espanyol año [all]
J	ɟ		palatal oclusiva sonora	hongarés igy [EJ]
J_<	ʄ		palatal implosive sonora
K	ɬ		alveolar lateral fricativa sorda	galés llaw
K	ɮ		alveolar lateral fricativa sonora
L	ʎ		palatal lateral	espanyol llau [LaBe] (sense yeísmo), italià famiglia |-	L	ʟ		velar lateral sonora
M	ɯ		vocal tancada posterior no redonejada	coreà o
M	ɰ		velar aproximante	espanyol va sergo [fweMo]
N	ŋ		velar nassal	anglés thing [TIN]
N	ɴ		uvular nassal	japonés san [sant]
O	ɔ		vocal redonejada medioabierta posterior	anglés britànic thought [TO:t]
O	ʘ		clic bilabial
P (o v)	ʋ		labiodental aproximante
Q	ɒ		vocal oberta posterior redonejada	anglés britànic lot [lQt]
R	ʁ		uvular fricativa sonora	francés roi [Rwa]
R	ʀ		uvular vibrant sonora
S	ʃ		palatoalveolar fricativa sorda	anglés ship [SIp]
T	θ		dental fricativa sorda	espanyol vész (sense seseo), anglés thin [TIn]
O	ʊ		vocal redonejada posterior tancada lax	anglés foot [fUt]
O	ᵿ		vocal central lax tancada redonejada, no apareix en AFI
V	ʌ		vocal mig oberta no redonejada	anglés strot [strVt]
W	ʍ		labial-velar fricativa sorda	escocés when
X	χ		uvular fricativa sorda	galés bach
X	ħ		faringeal fricativa sorda	àrap ha’
I	ʏ		vocal lax tancada frontal redonejada	alemà hübsch [hYpS]
Z	ʒ		palatoalveolar fricativa sonora	anglés pixasure ["emZ.U]