Província de Sant Josep
Sant Josep és una província de Costa Rica. Està dividida en 20 cantones i 123 districtes. En la província es troba la ciutat de Sant Josep, capital de Costa Rica, la qual concentra els tres Poders de la República i al Tribunal Suprem d'Eleccions. Atres ciutats importants són Desamparats, Escazú, Sant Pedro de Monts de Oca, Curridabat i Sant Isidro del General.
La província de Sant Josep té una geografia montanyosa, delimitada per la cordillera Volcànica Central, les estribaciones de la cordillera de Talamanca i la fila Brunqueña. Posseïx numeroses valls, com l'Entanque Central, a on es concentra la majoria de la població i les principals institucions, i el Valle del General, ubicat al surest de la província. Dins de la província s'ubica la Zona dels Sants, una de les més importants regions cafetaleras del país. La província està solcada per rius curts i caudalosos que descendixen de les montanyes i desemboquen en la seua majoria en l'oceà Pacífic. Les aigües d'estos rius són utilisades per a la producció d'energia hidroelèctrica. L'economia de la província és la més desenrollada del país: zones industrials, comerç, construcció, servicis, turisme, agricultura, etc. La província es troba comunicada en el restant del país per diversos servicis de transport, incloent aeroports, carreteres i ferrocarrils.
Toponímia
[editar | editar còdic]El nom de la ciutat prové en honor a José de Nazaret, sant que va complir el paper de pare putativo de Jesús i espós de María. Açò degut a que el poblat va ser consagrat al patronazgo de dita figura religiosa al voltant de 1737. Igualment, en un inici la ciutat va ser coneguda com La Boca del Mont o la Vila de Sant Josep de la Boca del Mont, designació que va ser evolucionant fins al nom actual.
Aixina mateix, i degut a que el nom de pila del patró és José, la ciutat rep el renom de Chepe que és una deformació llingüística del renom Pepe, aixina com les seues variants de Sant Chepe i Peche (este últim al revés), o atres sobrenoms de caràcter generacional com La tacita d'argent o SanJo. En l'actualitat es considera que la seua abreviatura és SJO, degut principalment a la marca ciutat.
Història
[editar | editar còdic]En 1561, Juan de Cavallón va fundar el primer assentament espanyol en la vall de Santa Ana, la ciutat de Garcimuñoz. Cap a finals de el xvi, es va poblar la vall de Aserrí, el principal núcleu de la qual urbà va ser denominat Mata Redona.
En la finalitat de facilitar el trànsit entre Sant Bartolomé de Barva i les localitats de Aserrí i Curridabat, es va establir un lloc estratègic conegut com a Boca del Mont.
El 21 de maig de 1737 es va fundar la primera ermita d'atobó en la zona, al voltant de la qual varen començar a construir-se les primeres vivendes. En 1751 es va erigir una menuda iglésia dedicada a Sant Josep, lo que va donar orige al nomene Vila Nova de la Boca del Mont.
En 1776, l'ermita va ser traslladada al lloc a on actualment es troba la Catedral Metropolitana, i va ser elevada a la categoria de parròquia.
La primera institució educativa de la zona es va fundar en 1814, coneguda posteriorment com la Casa d'Ensenyança de Sant Tomás, la qual es convertiria en la primera universitat del país.
El seu capçalera és la capital de Costa Rica des de 1823, per la victòria dels republicans en la Batalla de Ochomogo.
Ubicació
[editar | editar còdic]Es troba ubicada en el centre del país. Llimita en les províncies d'Alajuela, Heredia, Cartago, Llima i Puntarenas. Posseïx una superfície de 4.965,9 km², i una població d'1.635.144 habitants, la més poblada del país.
La província de Sant Josep s'ubica en el centre de Costa Rica, i s'orienta a lo llarc de la cordillera Volcànica Central en direcció surest. Posseïx llímits en totes les atres províncies del país, a excepció de Guanacaste:
- al nort en Heredia i Alajuela
- a l'est en Cartago i Llima
- a l'oest i al sur en Puntarenas
Geografia
[editar | editar còdic]La província de Sant Josep està conformada per dos unitats de relleu ben diferenciades. La primera correspon a l'alvertent pacífic de la cordillera de Talamanca, i la segona és una franja en el centre del país d'orientació noreste-suroest, que escomença en la cordillera Volcànica Central, descendix pel Entanque Central, travessa les files de Cedral i Puriscal cap al llitoral pacífic, i culmina eixamplant-se cap a la fila de Bustamante. La divisòria d'aigües de la cordillera de Talamanca delimita el perímetro de la província pel surest, en la presència dels cerros més alts del país: Chirripó (3820 m s. n. m.), La Mort (3491 m s. n. m.), Urán (3333 m s. n. m.), Regressos (3156 m s. n. m.) i Amí (3295 m s. n. m.). Cap al nort, el sistema montanyós ho conforma la cordillera Volcànica Central, les estribaciones de la cordillera de Talamanca, i el sector occidental dels monts de l'Albocat, trobant-se també algunes montanyes aïllades, lomas i terres planes. La regió presenta restants de diverses roques volcàniques, en sols aluvials, també d'orige volcànic i rics en humus. Sant Josep, la capital de Costa Rica, s'ubica a una altitut promig d'1.161 m s. n. m.
Sant Josep és la província que comprén més territori de la Vall Central, una depressió intermontana que s'estén des dels flancs nort-occidentals del volcà Irazú fins als tossals de Cedral, després descendix per a elevar-se de nou en la fila de Puriscal a l'oest, i la fila de Bustamante al sur. Els cerros de Turrubares (1756 m s. n. m.) i La Cangreja (1305 m s. n. m.) constituïxen el llímit en la província de Puntarenas, que passa pel cerro Bijagualito en l'oest i l'estreta vall de Parrita pel sur. Cap al centre-sur de la província, una série de chicotetes valls intermontanos d'escassa altura conforma la zona dels Sants, formada per unitats geomorfològiques d'orige erosivo i tectónico, dins de la conca del riu Pirrís-Parrita. Cap al surest, es troba el Valle del General, format per una depressió tectónica ocupada pel riu General, un dels principals afluents del riu Gran de Térraba, el més llarc del país.
Hidrografia
[editar | editar còdic]
La ret hidrogràfica de la província està conformada per la conca oriental de la Vall Central, en rius que naixen en els cerros de Turrubares (rius Turrubares, Turrubaritos i Tulín), i els numerosos rius que naixen en la cordillera de Talamanca i discorren cap a l'oceà Pacífic (Virilla, Pirrís, Gran de Candelaria, Taronger, Divisió, Chirripó, General i Pejibaye, entre uns atres).
El sistema fluvial del riu Gran de Tárcoles i els seus afluents més importants, el riu Virilla i el riu Tiribí, arreplega les aigües de la subcuenca suroriental, desagua la Vall Central, i és llímit provincial pel nornoroeste. Els rius Gran de Candelaria i Pirrís naixen de les estribaciones de la cordillera de Talamanca, i abdós s'unixen despuix de rodejar la fila de Bustamante, formant el riu Parrita. En els cims de dita cordillera naixen els rius Taronger, Savegre i Divisió, que descendixen en forma paralela per pendents uniformes, cavant chicotetes valls abans de travessar la frontera de la província en Puntarenas.
La conca del riu General desagua els cerros de Chirripó i Urán en el surest, travessa el Valle del General, i aboca les seues aigües en el riu Gran de Térraba.
Clima
[editar | editar còdic]La temperatura promig és de 20 °C, en extrems absoluts en la capital de -1,1 °C (giner 1897) i 33,6 °C (març 1958). Els mesos més plujosos són setembre i octubre.[1]
La província de Sant Josep posseïx diversos microclimas, des del páramo de montanya en el cerro de la Mort, fins al clima tropical humit en les terres baixes del sur de la província.
Àrees protegides
[editar | editar còdic]Dins de la província de Sant Josep es troben diversos parcs nacionals: el parc nacional Els Quetzales, ubicat en el districte de Copey, cantón de Dota; el parc nacional La Cangreja, en el cantón de Puriscal; el parc nacional Chirripó, compartit en Cartago i Llima; el parc nacional Braulio Carrillo, compartit en Llima, Cartago i Heredia. Una menuda secció del sector Prusia del parc nacional Volcà Irazú, ubicat en Cartago, es troba en la província de Sant Josep. La conca del riu Savegre, que naix en el cerro de la Mort, és reserva de la biosfera.
| Parcs nacionals en la província de Sant Josep |
|---|
|
Divisió política
[editar | editar còdic]
La província de Sant Josep està dividida en 20 cantones i 111 districtes. Els cantones i les seues capçaleres són:
Demografia
[editar | editar còdic]Plantilla:Cita demogràfica de regió de Costa Rica Plantilla:Població històrica per cens de Costa Rica D'acort al Cens Nacional realisat en 2011, la província conta en una població de 1 404 242 habitants. D'estes, el 86,4 % residia en zones urbanes. En eixe mateix cens es va determinar que en la província hi havia 400.961 vivendes ocupades, de les quals, el 67,40% estaven en bon estat i en 4,60% de les vivendes hi havia condicions d'arrimerament.
Atres senyes demogràfiques:
- Alfabetismo: 98,5%
- Escolaritat promig: 9,4 anys.
- Població naixcuda en l'estranger: 10,6%
Barris del sur
[editar | editar còdic]Al sur de Sant Josep es troba un conjunt de barris i proyectes habitacionales, es caracterisen per posseir un baix grau de desenroll social i econòmic, aixina com inseguritat ciutadana, us i comercialisació de drogues i arrimerament. Molts d'estos barris varen sorgir durant les décades de 1960 i 1970 com a resposta a les necessitats de vivenda econòmica en la ciutat de Sant Josep.
En la pròpia ciutat de Sant Josep popularment es consideren Plantilla:Quí que pertanyen a esta denominació els barris de Crist Rei, Cuba i Los Àngeles del districte d'Hospital. En el conurbano es localisen atres comunitats com:
- Del cantón d'Alajuelita: Sant Felipe
- Del cantón de Desamparats: Torre Molins
- Del districte Hatillo: 15 de setembre, Sagrada Família, Nosara
- Del districte Sant Sebastià: Colónia Kennedy, Lluna Park, Pas Ample, Ciutadella López-Mateos
Economia
[editar | editar còdic]Es produïx café, hortaliças, canya de sucre, tabac, frijol, dacsa, frutes i plantes ornamentals.
Concentra una important cantitat d'empreses industrials enfocades en la producció de bens alimenticis, textils, empaques, envasos, vidre, medicaments entre uns atres.
Infraestructura
[editar | editar còdic]Aeroports
[editar | editar còdic]En la província de Sant Josep s'ubiquen diversos aeroports; el de major tràfic és l'Aeroport Internacional Tobías Bolaños, d'a on partixen vols nacionals i internacionals en aeronaus menudes. No obstant, l'Aeroport Internacional Juan Santamaría (que usa el còdic de l'IATA "SJO") s'ubica en la província d'Alajuela, a uns 17 km del centre de la capital costarricense.
Carreteres
[editar | editar còdic]En Sant Josep confluïxen moltes de les principals vies terrestres de Costa Rica, incloent la Carretera Interamericana Nort, que partix de la ciutat capital, i la Carretera Interamericana Sur, que conecta a la capital costarricense en la Zona dels Sants, Sant Isidro del General, la zona sur del país i la frontera en Panamà. Ademés la Ruta 27 creua per La Sabana, Escazú, Santa Ana, que també conecta en la Ruta 22 en direcció a Ciutat Colón en Mora, La Ruta 32 que inicia en Barri Tournón en Sant Francisco de Goicoechea que ix per Heredia i reconecta en Sant Jerónimo de Moravia i Dolç Nom de Jesús en Vázquez de Coronat. La ruta primària més curta, la Ruta 5, que travessa els cantones de Goicoechea i Tibás de la província josefina.
Ferrocarrils
[editar | editar còdic]En Costa Rica, les llínees de ferrocarril conecten a la ciutat de Sant Josep en les ciutats de Llima i Puntarenas, encara que al 2011 estes llínees no presten servicis de passagers i part dels seus trayectes es troba a sovint en mal estat. Mentres que en la ciutat de Sant Josep opera un servici públic de tren urbà, i trens cap a les ciutats d'Heredia, Alajuela, Belén, Pavas i Cartago.
Ports
[editar | editar còdic]Per les característiques de les seues rius i la seua topografia montanyosa, en Sant Josep no existixen ports d'us comercial.
Atractius
[editar | editar còdic]
Esta província conta en una àmplia gama de museus, hotels, restaurants, parcs, centres de conferències, parcs temàtics, moderns centres comercials de lux, cines, teatres, galeries, balnearis, estadis i varis llocs per a la recreació nocturna i la vida cosmopolita.
Alguns dels seus principals cantones són Sant Josep, Montes de Oca, Escazú, Santa Ana i Pérez Zeledón. En la província es produïx café (sobretot en la Zona dels Sants, formada pels cantones de Tarrazú, Dota i León Cortés Castro), hortaliças, canya de sucre, tabac, frijol, dacsa, frutas i plantes ornamentals.
Dins de les principals atraccions culturals es troba el Teatre Nacional, situat en la Plaça de la Cultura i inaugurat en 1897, el Museu de l'Or Precolombino, el Museu d'Art i Disseny Contemporàneu i el Museu dels Chiquets.
Algunes de les més famoses festes i celebracions de la província de Sant Josep són les festes populars de fin i principi de cada any, el Festival de la Llum, en el més de decembre i l'exposició nacional d'orquídees, en el més de març.
Durant l'última década Sant Josep s'ha convertit en parada obligatòria en Centroamérica para mils de bandes internacionals de tot tipo de gèneros: pop, electrònica, roc, independent, heavy metal, rap, reggae, ska, punk i unes atres.
Persones destacades
[editar | editar còdic]- Vore Llista de josefinos
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ http://www.imn.ac.cr/IMN/mainadmin.aspx?__EVENTTARGET=ClimaCiudad&CIUDAD=7 [1] archivat en Wayback Machine. Institut Meteorològic Nacional
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Província de Sant Josep.- Lloc dedicat a la província
- Sant Josep en Fotos
- [enllaç trencat]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Provincia de San José» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.