Teatre Nacional de Costa Rica
El Teatre Nacional de Costa Rica és el principal teatre de Costa Rica. Es troba ubicat al costat este de la Plaça Juan Mora Fernández en la ciutat de Sant Josep, sobre Avinguda 2 Libertador Juan Rafael Mora, carrers 3 i 5 en el districte Catedral, Sant Josep. El Teatre Nacional és un edifici d'arquitectura historicista terminat en l'any de 1897. Se li considera un dels immobles més importants de l'història nacional, i principal joya arquitectònica de la ciutat de Sant Josep. La seua construcció guarda un profunt significat ya que representa la decisió del costarricense a l'hora de mamprendre acció i de l'estabilitat econòmica (duta per la cull de café[1]) i política de l'época en la que va ser construït. Com a institució, el Teatre Nacional promou la producció de les arts escèniques d'alt nivell artístic i conserva per a l'us del públic vàries de les obres d'art més valioses del país. Ha segut declarat monument nacional,[2] institució benemérita de les arts pàtria, patrimoni històric-arquitectònic de Costa Rica i símbol nacional de Costa Rica.[3]
Història
[editar | editar còdic]La construcció del Teatre Nacional es va iniciar en giner de 1891, una volta que el Decret N° XXXIII del 28 de maig de 1890 va haver ordenat la seua construcció, declarant-la com "obra nacional"; quan la ciutat de Sant Josep tenia no més de 20.000 habitants. El teatre com a representació artística està present en Costa Rica des del periodo colonial, determinat pels temes religiosos, en repartiments composts únicament de varons, que es desenrollava en espais predominantment privats, sense que s'aplegara a concretar l'establiment d'una sala de teatre. En l'independència (1821) i la construcció d'un creixent Estat que involucrava a diversos actors socials i baixe el nort d'un Estat que alcançara el "progrés", és que durant l'administració de Juan Rafael Mora Porras (1849-1859) s'aplega a edificar el Teatre Mora, de caràcter públic, el qual va ser concentrant la presentació d'events artístics (dins de l'àmbit urbà); el que passa a denominar-se Teatre Municipal una volta derrocat don Juanito Mora. Este lloc va conseguir per molts anys suplir la necessitat d'espectàculs del poble costarricense; pero poc a poc es va deteriorar fins que va aplegar a tancar-se en 1888 quan un terremot va terminar per destruir-ho.
.jpg)
El president José Joaquín Rodríguez Zeledón (1890-1894) repren/reprén l'inquietut que molts sectors de la població costarricense varen sentir durant décades, la de contar un teatre que gojara de condicions adequades per a que es realisaren en ell espectàculs de la més alta calitat artística. Per a finançar esta obra el Tesor Públic va deure invertir la cantitat de 200.000 pesos, els quals serien retribuïts per mig de l'establiment d'un impost de 20 centaus sobre cada 46 quilograms de café que s'exportara; taxació que finalisaria quan l'edifici es completara. (Decrete N° XXXIII del 28/5/1890). Transcorreguts uns mesos des de l'inici de la construcció, els diners prevists s'havia agotat i l'obra era incipient, raó per la que el president Rodríguez Zeledón va emetre un nou Decret, N° XCVII del 29 de decembre de 1892, que va dictar donar continuïtat a l'impost ya decretat, ya que varen ser insuficients els doscents mil pesos inicials. No obstant, quinze mesos despuix es va publicar un tercer Decret, N° XIII del 20 de maig de 1893, el qual va suprimir l'impost sobre l'exportació de café i ho va substituir, creant un de nou sobre el muellaje sobre mercaderies generals importades, en un centau per quilogram. D'acort en el govern central, resultava necessari el canvi de l'imposició perque l'impost al café exportat solament "grava á part dels contribuents i afecta la principal producció del país..." (Decrete N° XIII del 20/5/1893). Considerant que entre maig de 1890 i maig de 1893 es varen recaptar un total de 132.873,39 pesos es deriva que els cafetaleros únicament varen aportar un 4.42% del cost total de la construcció i ornamentació del Teatre Nacional; sent la totalitat dels costarricenses (en un impost als productes importats) els qui varen aportar un 95,58%; desmitificándose d'esta manera que el Teatre Nacional fora edificat en l'aporte únic i total dels grans cafetaleros.
No es varen escatimar despeses per a la construcció d'este teatre. Es varen utilisar fustes precioses en la seua majoria provinents de la província de Alajuela, ademés es va importar ferro, marbre, or i vidres francesos per als materials del Teatre. La construcció va durar uns sis anys (s'esperava que anara en dos, pero l'obra era massa complicada per a l'época). L'inauguració oficial va ser el 19 d'octubre de 1897, en l'òpera "Fausto", de Charles Gounod, interpretada per la Companyia Francesa Aubry.
Posseïx una arquitectura renaixentista del més pur estil neoclàssic, en marbres duts d'Itàlia i decorat en el seu interior en escenes de la recolecció de café; la més popular de les obres pictòriques del Teatre és un oli sobre llenç creat per Aleardo Vila en 1897 conegut popularment com la "Alegoria del café i el banano", el nom oficial del qual és "Alegoria del Comerç i l'Agricultura de Costa Rica", que descriu la vida econòmica del país en segona part de el XIX i primeres décades de el XX, basada en el bicultivo de café i banano i el model agroexportador. Esta pintura va ser reproduïda en el billet de cinc colones durant algunes décades, a finals del 1960.
Els plans del Teatre Nacional varen ser elaborats per ingeniers costarricenses, els quals s'havien format en Europa. Llevat els plans del sistema de l'alçament del pis que varen ser elaborats per l'ingenier mecànic Cessara Saldini de nacionalitat italiana.
La tendència alemana va marcar el caràcter del Teatre Nacional, no obstant lo variat del seu estil, en els seus interiors pompeyanos, en el barroc i el rococó del decorat intern del segon vestíbul, i en la seua cúpula metàlica fabricada en Bèlgica. També posseïx les seues muralles que varen ser alçades per mestres de la pedra nacionals.
L'interior del Teatre Nacional és tan impressionant com l'exterior, en les famoses escultures de Pietro Bulgarelli, qui va crear les tres estàtues que coronen la frontera, les quals representen la dansa, la fama i la música. Les originals es troben dins del Teatre ubicades en diferents espais perque s'estaven danyant i varen decidir que lo millor seria remplazarlas. En l'interior de l'obra arquitectònica es troba present un delicat estil neo-renaixentiste en imponents llànties de pur cristal i columnes de marbre de Carrara.
Les parts més importants que componen el Teatre Nacional són: la frontera, el vestíbul, l'escala principal, el foyer, i l'auditori.
En l'interior de l'obra arquitectònica es pot apreciar un delicat estil neo-renaixentiste en imponents llànties de pur cristal i columnes de marbre de Carrara.
Pero no solament es troben estes estàtues en la frontera, també està adornada en estàtues neoclàssiques, del dramaturc espanyol Calderón de la Barca a la dreta, i del compositor alemà Ludwig van Beethoven, a l'esquerra, que varen ser fetes per l'artiste italià Adriático Froli i, en el jardí del teatre, l'escultura "El Flautiste" del costarricense Jorge Jiménez Deredia, que data de la segona mitat de el XX.
El vestíbul està construït en influència de l'estil pompeyano, i molts li consideren un dels llocs més bells del teatre. El pis i les columnes són de marbre, encara que les columnes estan rodejades per cinturons de bronze. En este recint es troba l'escultura del costarricense Juan Ramón Bonilla, cridada Els héroes de la misèria. Hi ha un segon vestíbul, a on estan colocades les estàtues que representen la Comèdia i la Tragèdia de l'escultor genovés Pietro Capurro.
Declarat Monument Nacional en 1965, el Teatre Nacional destaca per la seua bellea arquitectònica, és patrimoni nacional i representa per als costarricense la seua casa, aquella que els identifica i els troba.
El Teatre Nacional no solament ha segut l'espai a on han realisat espectàculs artistes de tot el orbe i nacionals, sino que també ha segut el lloc propici per a rebre les visites d'Estat, dictar-se conferències. I, des d'inicis de el XX fins a la década de 1940, lloc de realisació de balls.
Actualitat
[editar | editar còdic]
Actualment, ademés d'eixercitar la seua funció com a teatre,, en virtut de la seua magnífica arquitectura neoclàssica, és una atracció turística, en visites guiades les fins de semana a cada hora. Per a contribuir a este últim punt, el teatre conta en un chicotet café i una tenda de regals.
El front del teatre és formidable, en les estàtues de la Música, La Fama, i la Dansa; crea un sentiment de sobrecogimiento. Als costats de l'entrada es veuen les estàtues de Beethoven i Pedro Calderón de la Barca. En les escalinates del Teatre, sobre el cieloraso, es pot observar la pintura coneguda com "Alegoria del café i el banano"que va ser utilisada per a ilustrar el billet de cinc colones, i va ser pintada per Aleardo Vila. Més alvance es pot observar El Foyer, el qual era una sala de descans a on la gent es reunia durant els intermijos o despuix de les funcions, el qual conta en dos salons anexos, conegut com "fumadors", un per a cavallers i un atre per a les dames. Actualment es realisen ahí concerts para al voltant de cent persones i s'utilisa per a reunions i sopars d'Estat.
Actualment, les presentacions que s'interpreten en el teatre són seleccionades en anterioritat per a mantindre la més alta calitat possible. També hi ha funcions de l'Orquesta Simfònica Nacional i d'atres compositors estrangers de renom.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ http://www.ticopage.com/teatronacional.html [1] archivat en Wayback Machine. Història del Teatre Nacional
- ↑ «Teatre Nacional és símbol nacional» (en és). El Món CR. Consultat el 22 d'abril de 2020.
- ↑ «Teatre Nacional de Costa Rica» (en en). Sistema de, Informació Cultural de Costa Rica. Consultat el 22 d'abril de 2020.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Teatre Nacional de Costa Rica.- Teatre Nacional de Costa Rica
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Teatro Nacional de Costa Rica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.