Anar al contingut

Riu Savegre

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Riu Savegre

El riu Savegre és un riu de Costa Rica, pertanyent a l'Alvertent del Pacífic. Naix en el nom de Quebrada Providència en el Cerro de la Mort, Cordillera de Talamanca, a 3.491 m s. n. m., i despuix de rebre al ric Divisió, recorre 41 quilómetros llineals d'accidentada topografia per a desembocar en l'oceà Pacífic. La seua conca comprén 590 km² i recorre quatre cantones: Dota, Tarrazú, Pérez Zeledón i Quepos. Se li considera un dels rius més nets del país.[1] La seua conca és una de les regions més ecodiversas de Costa Rica: en ella s'han identificat 47 ecosistemes distints, dels quals 9 són naturals, 15 seminaturales i 23 culturals, per lo que la majoria de la conca es troba protegida pel Parc Nacional Els Quetzales i el Parc Nacional Manuel Antonio. El 14 de juny de 2017, la conca del riu Savegre va ser declarada com Reserva de la Biosfera per l'Unesco.[2]

La conca del Savegre es caracterisa per una orografia molt quebrada, coberta de boscs en un 62% del seu territori, i posseïx un ràpit descens des de les altituts de les montanyes de Talamanca fins al nivell de la mar, propi de l'Alvertent del Pacífic Central de Costa Rica. En les parts altes, el riu ha excavat profundes valls en forma de "V", mentres que prop de la desembocadura presenta acumulacions de depòsits aluvials, donant lloc a planicies. El clima de la regió varia segons l'altitut: la precipitació anual és entre 3000 a 7000 mm per any en les parts altes, i de 4000 mm en la planura aluvial a on desemboca, sent l'época plujosa de maig a novembre, en un chicotet "veranillo" que es presenta entre juliol i agost, i una marcada época seca entre decembre i abril.

Recursos naturals

[editar | editar còdic]

El riu Savegre es constituïx en l'últim corredor biològic que comunica la Cordillera Centroamericana en el Pacífic, per lo que la regió és rica per la seua biodiversitat: en la seua conca habiten 71 espècies endèmiques del país, destacant-se el bejuco Passiflora gilbertiana, el arbust Bartlettina silvicola, les palmes Chamaedorea piscifolia i Chamaedorea incrustata, i els arbres Matisia tinamastiana i Lacmellea zamorae. Dins de la regió existixen dotze espècies d'arbres en perill crític d'extinció. També hi ha 407 espècies d'importància econòmica, ya siga per la fusta que produïxen, perque posseïxen propietats medicinals o ornamentals o perque són recursos florísticos.

En la conca del Savegre habiten 2024 espècies distintes, de les quals 1.972 són natives de la zona. Alberga el 20% de la flora, el 54% dels mamífers i el 59% de les aus de Costa Rica. En la regió encara subsistixen eixemplars de mamífers grans com el jaguar i la danta. En la regió de Sant Gerardo de Dota, habiten unes 180 espècies d'aus, destacant-se especialment el quetzal. Diverses institucions i universitats d'Estats Units, Espanya, Alemània i Costa Rica realisen investigació científica en la zona.

Importància

[editar | editar còdic]
Catarata del riu Savegre.

La conca del riu Savegre té importància socioeconòmica des de temps prehispánicos, ya que en la desembocadura del Savegre va estar assentada la tribu quepoa. En l'actualitat, s'ubiquen dins de la conca 35 comunitats de les províncies de Sant Josep i Puntarenas. Prop del 75% de la població es dedica a l'agricultura i la ganaderia, i també es realisen activitats forestals. La zona té un ampli potencial turístic de tipo rural, enfocat en lo ecològic i lo recreatiu. Els principals cultius desenrollats són la palma africana, l'arròs, el dacsa, el frijol i el café. En la part alta de la conca, es produïx la poma, la mora, la pruna i el bresquilla, aixina com també cobra importància la peixca de la trucha (introduïda en el riu pels primers colonizadores de la regió), la producció de la qual està molt relacionada en l'indústria turística.

En alguns segments del riu Savegre existixen ràpits, lo que ha produït el desenroll del rafting, potenciant el turisme d'aventura. La zona també és rica en catarates i en els parcs nacionals i numerosos hotels locals es poden practicar el canopy i el senderisme. En la part baixa de la conca, el riu desemboca en el parc nacional Manuel Antonio, el segon més visitat del país i un dels més reconeguts a nivell internacional.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «[1]». Consultat el 21 de juliol de 2016.
  2. «[2]». Consultat el 15 de juny de 2017.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]