Llengües d'Àfrica

Erro al crear miniatura:

Llengües d'Àfrica

Erro al crear miniatura:

Mapa que mostra la distribució de les principals famílies de llengües africanes (no inclou les d'orige europeu). Els grups llingüístics autòctons d'Àfrica són l'afroasiático, el nilo-sahariano, el nigero-congoleny i el khoisán.

En Àfrica es parlen aproximadament 2000 llengües, encara que és difícil determinar el número al no haver una distinció clara entre lo que es pot considerar llengua o dialecte. Algunes llengües africanes, com el suajili, l'hausa, el yoruba, en l'Àfrica subsahariana i l'àrap en el nort de continent, conten en decenes de millons de parlants. Atres llengües com el laal, el shabo, i el dahalo no apleguen als dos millers. La diversitat llingüística de molts països africans ha fet de la política llingüística un assunt extremadament important en l'era neo-colonial. Els països africans han anat prenent consciència poc a poco d'el valor d'esta herència cultural, per lo que la política del llenguage que desenrollen hui en dia apunta cap a un multillingüisme (en realitat, ya existix de fet, perque és en Àfrica a on es troba el major percentage de persones bilingües, trilingües i políglotas). Per a una llista exhaustiva, vore la llista de llengües d'Àfrica. El francés, l'anglés i el portugués són idiomes importants en Àfrica pel colonialisme. Aproximadament 320 millons d'africans parlen francés, 240 millons parlen anglés, i 47 millons parlen portugués, ya siga com a llengua materna o secundària, són les llengües que tenen en total el major número de parlants en Àfrica.

Llengües en Àfrica

Artícul principal → Anexe:Llista de llengües d'Àfrica.

Erro al crear miniatura:

Idiomes oficials en Àfrica

Afrikáans	Portugués
Àrap	Espanyol
Anglés	Suajili
Francés	atres idiomes

En Àfrica existix una gran diversitat llingüística. S'estima en més de 1700 les llengües africanes autòctones conegudes. Junt en estes, també s'usen algunes llengües alóctonas com les llengües europees dutes pels colonizadores europeus i els immigrants del subcontinent indi, i llengües d'orige austronesio en Madagascar. A lo llarc de l'història multilingüística del continent africà, les llengües han estat en contacte en unes atres i han segut molt numerosos els casos d'interinfluencia important.

l'expansió bantú en l'Àfrica Subsahariana oriental, aixina com l'arabización del nort, com a conseqüència de l'expansió islàmica a partir VII, varen alterar dràsticament la distribució de llengües en el continent. Moltes innovacions culturals i llingüístiques es varen expandir a lo llarc de les rutes comercials, com linguas franques, la fulfulde (oest d'Àfrica), l'hausa en Nigèria i Níger, el lingala, el kikongo, el suajili en l'est d'Àfrica i l'àrap en el nort.

Despuix d'obtindre l'independència, molts països africans per a favorir l'unitat nacional, varen elegir una única llengua per a ser usada pel govern i en l'educació, freqüentment la llengua alóctona duta al país pels colonizadores. Pero, en anys recents (a principis d'el XXI), la majoria dels països africans han començat a preocupar-se per la conservació de les llengües locals. Les polítiques llingüístiques que s'estan desenrollant en l'actualitat estan orientades cap al multillingüisme.

Característiques llingüístiques

Lo únic que moltes llengües africanes tenen en comuna és el fet de que són parlades en Àfrica, que en sí mateixa no representa cap àrea llingüística natural. Les llengües africanes són tipológicamente molt variades, en casi la mateixa diversitat de tipos que el conjunt de llengües del món; no obstant, algunes traces són alguna cosa més freqüents en Àfrica que en el restant del món i certes característiques encara que presents també en Àfrica es donen en menys freqüència que fora del continent. Per això en els següents apartats es farà recalcament en eixes traces que encara que no exclusius d'Àfrica apareixen en una freqüència major o menor que en el restant de llengües del món.

Fonologia

El creixent estudi de les llengües d'Àfrica durant el XX i la gran cantitat de senyes noves disponibles ha tingut un impacte considerable en la teoria fonològica. Alguns desenrolls en fonologia suprasegmental per eixemple són una resposta als problemes sorgits pels fets fonològics de les llengües d'Àfrica, ya que els models clàssics anteriors no donaven explicacions satisfactòries. Durant les últimes dos décades d'el XX, l'estudi de la teoria de traces fonològics, la sinarmonía vocàlica o la fonologia tonal han donat lloc a modificacions de la teoria fonològica estàndar en gran part davant la necessitat d'explicar els fets trobats en les llengües africanes.

Sobre l'inventari fonémico les llengües d'Àfrica semblen regir-se per les mateixes restriccions d'economia i marcage que el restant de llengües del món. Encara que certs fonema apareixen en més freqüència en Àfrica que en atres llocs, provablement l'única traça exclusiva d'Àfrica és la presència de llengües en esclafits consonàntics, encara que dins d'Àfrica tampoc és una característica molt freqüent que es llimita a les llengües khoisan, a algunes llengües bantúes meridionals i a algunes llengües cushíticas. Un inventari prototípico de les llengües d'Àfrica (prenent els fonema de major freqüència en estes llengües) seria similar al següent:

Consonante Labial Coronal Palatal Gutural obstruent no-contínua sorda p t c k sonora b d ɟ g fricativa sorda f s ʃ h sonora z nassal m n ɲ ŋ Sonorante w r, l j

Vocals anterior central posterior tancades i o semicerrades i o semiabiertas ɛ ɔ obertes a

No moltes llengües tenen exactament este últim sistema, per lo que és només el mínim comú de manera aproximada. Els signes usats en la taula, més que alòfons, representen classes de sons aixina per eixemple /c/ en la taula anterior es referix a qualsevol dels sons [ʧ, ʨ, č] o /r/ es referix no necessàriament a la vibrant múltiple, sino a algun tipo de sò rótico. Cap dels fonema de la taula anterior és "exòtic", en el sentit de que apareixen àmpliament testimoniats en el restant de llengües del món.

De la mateixa manera que en el restant de llengües del món, les aproximantes per defecte solen ser sonores, mentres que les fricatives en major provabilitat són sordes (encara que la fricatives sonores /v/ i /ʒ/ també apareixen en un cert número de llengües, encara que no apareixen en la taula perque són tan freqüents com atres fricatives). Alguns fonema de la taula, encara que apareixen freqüentment en atres parts del món, són alguna cosa més freqüents en Àfrica que en atres regions, per eixemple els sons /ɟ, f, z, ɲ, ŋ/, encara sense ser en absolut exòtics, no apareixerien en una taula de fonema més freqüents d'atres continents. Mentres que /ʔ/ és més freqüents en atres regions i menys en Àfrica. Comparant la freqüència relativa d'alguns fonema fora i dins d'Àfrica es pot construir la següent taula:

Fonema més comuns en Àfrica que atres llocs	Fonema menys comuns en Àfrica que atres llocs
Implosivas Consonants labiovelares /kp͡, gb͡, ŋm͡/ Grups consonàntics inicials (nassal + oclusiva) Presència de clics (excl. d'Àfrica) Vocals casicerrades /ɪ, ʊ/	Consonants uvulares Consonants retroflejas Diptongos Vocals anteriors redonejades Vocal tancada central /ɨ/

Hi ha llengües tonals en tot lo món, pero principalment en Àfrica, Àsia i Oceania. En Àfrica hi ha numeroses llengües tonals. Tant en les Nilo-saharianes, com en les Níger-congolenyes i les llengües khoisán abunden les llengües tonals. La gran majoria de les llengües Níger-congolenyes també són tonals. Ademés, hi ha llengües tonals la quarta gran família africana, les llengües afroasiáticas, encara que la presència de to és menys freqüent que en els atres grups, aixina els grups omótico, cushítico i chádico són en general tonals. El tipo més comú de sistemes tonals opon dos nivells tonals: (A) alt i (B) baix (tons de nivell) que poden a sovint ser analisats com dos o més tons en successió en una sílaba senzilla. Les melodies tonals tenen, en molts casos, un paper important en la comunicació.

Gramàtica

La diversitat estructural de les llengües africanes no és tan gran com la diversitat trobada a nivell mundial. No obstant, la diversitat trobada dins d'Àfrica és suficientment gran com excloure la possibilitat de classificar les seues llengües en un menut grup de tipologies. Per eixemple de les tres principals tipologies per a l'orde de subjecte, verp i objecte en Àfrica es troben totes SVO, VSO i SOV (encara que en Àfrica predominen numèricament les llengües SVO i VSO, mentres que en el restant del món són majoritàries les llengües SOV).

Respecte a com se senyalen el subjecte i l'objecte d'una oració, en Àfrica estan presents totes les estratègies comunes en el restant del món (orde sintàctic, cas gramatical, indexación). No obstant, en Àfrica és estadísticament més freqüent que en el restant del món que subjecte i objecte no duguen marca alguna de cas (afijo, adposición o to). Esta falta de marca és encara més provable entre les llengües Níger-Congo. Per una atra part, en chádico central, és comuna que l'objecte vaja acompanyat d'una preposició que ho marca com a tal. També és comú que aparega subjectes i objectes marcats per mig d'afijos en Àfrica nort-oriental, en les branques cushita i semítica de les llengües afroasiáticas i també en algunes branques de les llengües nilo-sahariano. Quan existix marcage de cas freqüentment és de tipo nominatiu-acusatiu, i encara que s'han senyalat la presència de cert grau d'ergatividad en algunes llengües, no s'ha trobat cap cas consistent de marcage predominantment ergatiu. Açò és consistent en el predomini de SVO, ya que el marcage de cas ergatiu sol donar només en llengües SOV o VSO. No obstant, el marcage de cas consistent en deixar l'objecte sense marca i el subjecte marcat, que és infreqüent en el restant del món, no és rar en Àfrica, este tipo de marcages es donen en somalí, oromo i maasái. El kanuri ejemplifica un atre tipo de marcage rar a nivell mundial, en el que tant en subjecte com l'objecte exhibixen marques diferents, tant en oracions transitives com intransitives. Una atra característica poc freqüent en el restant del muno és que la marca de cas no siga un afijo o adposición, sino un to diferent, açò es dona en somalí i en llengües bantúes occidentals.

La major part de llengua africanes tenen marques verbals per al subjecte i algunes també per a l'objecte (freqüentment estes marques són clíticos obligatoris). La presència de marques d'objecte que siguen purament marques de concordancia és rara en Àfrica, freqüentment estes marques estan en distribució complementària en la presència d'un atre tipo de pronoms. Per eixemple en setswana (Bantú, Níger-Congo) es tenen les dos oracions següents:

kì-χɔ̀-bíd-ítsè 'et vaig cridar'

1. SUJ-2. OBJ-cridar-PSDO

kì-bíd-ítsè wɛ̀ná 'et vaig cridar a tu'

1. SUJ-cridar-PSDO PRON.2P

A on en la segona oració hi ha un émfasis pragmàtic en la marca de segona persona.

El verp com en el restant del món és l'àmbit d'inflexió més complexa. Inclús llengües africanes pràcticament desprovista de flexión nominal, té una important flexión verbal. Esta última situació és la que es dona per eixemple en les llengües kwa. Les llengües desprovistas d'inflexió verbal són escasses, un eixemple és el zarma, una llengua sense indexación d'objecte o verp i en la que el temps, aspecte i modo gramaticals s'expressen per mig de clíticos que poden aparéixer separats del verp per un sintagma nominal:

Fàːtu sí fòjŏː hìnà

Faati IMPERF.NEG sopa-DEF cuinar

Faati no cuinarà la sopa

Lèxic

També és freqüent que s'use la mateixa paraula per a designar animal i menjar. La paraula nama o nyama en els significats d'animal i menjar existix en vàries llengües africanes. Entre les estructures sintàctiques més comunes està l'us de verps-adjectius i l'expressió de la comparació per mig d'un verp.

Bibliografia

• B. Heine i D. Nurse (2008): A Linguistic Geography of Africa, Cambridge Approaches to Language Contact, Cambridge University Press, ISBN 978-0-521-87611-7.
• Cortés López (1984). Introducció a l'història d'Àfrica negra (en espanyol), Espasa-Calp S. A.. OCLC 1023948147. ISBN 84-239-1648-0.
• G. Tucker Childs (2003): An Introduction to African Languages, Portland State University, John Benjamins Publishing Company, Amsterdam/Philadelphia, ISBN 90 272 2605 9.
• Ki-Zerbo, et a el (1982). Unesco (ed.). Història general d'Africa. Vol. I, Metodologia i prehistòria africana (en espanyol), Tecnos. OCLC 1025244122.