Anar al contingut

Arabización

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Arabización és el predomini àrap sobre una zona inicialment no àrap, especialment en els aspectes llingüístics (idioma àrap), culturals (cultura àrap) i ètnics (poble àrap); i d'una forma molt vinculada, la de la religió islàmica (islamisació).

l'expansió àrap dels sigles VII i VIII va transformar gradualment les zones a on es va impondre (el Próximo Oriente, el Nort d'Àfrica, la península ibèrica i illes del Mediterràneu) en una zona culturalment àrap, una verdadera aculturación, similar als processos anteriors denominats helenizaació (en Orient) i romanización (en Occident). L'arabizaació en lo ètnic no es va produir com una substitució biològica d'unes poblacions no àraps per atres àraps, sino per l'assimilació de les costums i tradicions en la pràctica social i l'imaginari colectiu, aixina com el prestigi que proporcionava el tindre orígens àraps (reals o ficticis), pero va haver un important mestiçage entre els àraps i les poblacions autòctones.

El cas del-Ándalus

[editar | editar còdic]

En Al-Ándalus, encara que com el restant de les conquistes musulmanes —a lo manco en els primers sigles— l'objectiu no va ser l'assimilació i la conversió dels habitants del territori dominat, es va produir un procés de arabización. Com ha destacat Eduardo Manzano Moreno, «la mayor parte de las sociedades afectadas por las conquistas acabarán definiéndose por unos patrones culturales inequívocamente árabes» i la «rasgo más visible fue la adquisición de la lengua árabe» ―l'excepció més destacada seria la d'Iran que va conservar la llengua persa, encara que escrita en caràcters àraps―. Este historiador espanyol posa com a eixemple el cas de poeta andalusí d'orige toledà Yirbib ibn Abd Allah que va escriure en àrap i seguint la mètrica oriental, quan cent anys abans els seus antepassats parlaven llatí i tenien com a referent cultural el món romà i cristià.[1]

La conseqüència final del procés de arabizaació va ser que els hispans es varen convertir en àraps en produir-se «la fusió de conquistadors i conquistats i l'arabización completa d'estos últims. El resultat va ser que vàries generacions despuix de la conquista molta gent havia perdut la consciència de les seues ancestros indígenes». Aixina que, «temps despuix de la conquista militar, els descendents dels hispans somesos varen començar a convertir-se en àraps des del punt de vista cultural i llingüístic: alguns varen seguir mantenint la seua religió cristiana -els cridats mozárabes-, mentres que molts atres es varen convertir a l'islam».[2]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. <cite style="font-style:normal" id="CITAREFManzano Moreno2018">Manzano Moreno (2018). Époques medievals. Vol. 2 de l'Història d'Espanya, dirigida per Josep Fontana i Ramón Villares, Barcelona-Madrit: Crítica/Marcial Pons, pp. 96-97. ISBN 978-84-9892-808-2.
  2. Manzano Moreno, Eduardo. «[1]».

Vore també

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]