Anar al contingut

Idioma dahalo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El dahalo és un idioma de les família cushita parlat per unes 3.100 persones en la Província Llitoral de Kènia prop de la desembocadura del riu Tana.[1] El dahalo és l'única llengua coneguda en tot lo món el sistema fonològic de la qual usa els quatre mecanismes de fluix d'aire que es troben en les llengües humanes (el restant de llengües usen 3 o menys d'estos mecanismes).

Aspectes històrics, socials i culturals

Història

Artícul principal → Poble dahalo.

Els dahalo tradicionalment eren caçadors d'elefants que vivien disperson entre els suajili i atres pobles bantúes i sempre vivien en llogarets mixts, per lo que usualment eren bilingües. És possible que actualment no queden molts chiquets que deprenguen la llengua dels seus pares.[2]

El dahalo també es denomina Guo, Garimani o Sanye,[3] este últim un nom compartit en els seus veïns els waata, que també eren originalment caçadors-recolectors.

Descripció llingüística

El dahalo té un sistema fonològic molt ampli i divers, usant tots els mecanismes de fluix d'aire coneguts en les llengües humanes: clics, eyectives, implosivas aixina com el mecanisme pulmonar egresivo, que està present en totes les llengües.

Ademés, el dahalo fa distincions fonològiques poc usuals. Per eixemple contrasta laminals i apicals, com algunes llengües d'Austràlia i Califòrnia; oclusives i fricatives epiglotals i glotals, com en Orient Pròxim, el Caucas i el nort de la costa del Pacífic de Norteamérica; i és tal volta l'única llengua del món que té contrast fonològic entre una fricativa lateral alveolar sorda i una fricativa lateral palatal sorda.

Se sospita que els dahalos varen poder haver parlat una llengua similar al sandawe o l'hadza, i que per eixa raó reté clics consonàntics en algunes paraules. La llengua dels dahalo hauria segut substituida per una forma de cushítico que va conservar una forta influencia substrat de la seua llengua original. Això sembla explicar que moltes paraules en clics de fet formen part del vocabulari bàsic.

La classificació del dahalo és dubtosa, tradicionalment s'ha inclós en el cushita meridional, Tosco (1991) argumenta pel contrari que deu incloure's en el cushita oriental,[4] i Kießling (2001) coincidix que té moltes massa característiques cushitas orientals per a ser considerada part del cushita meridional.[5]

Fonologia

Inventarie consonàntic

El dahalo té un inventari consonàntic enorme. Maddieson et al. (1993) contabilisa 62 consonant diferents,[6] mentres que Tosco (1991) reconeix 50 diferents.[4] L'inventari presentat per Maddieson és:

Labial Alveolar Post-
alveolar
Palatal Velar Epiglotal Glotal
laminal apical labial simple labial
Nassal m n ɲ
Nasalizada
clic (1)
glotalizada ᵑʇˀ ᵑʇˀʷ
simple ᵑʇ (ᵑʇʷ)
Oclusiva simple sorda p t̪ t̠ k kʷ ʡ ʔ
sonora b d̪ d̠ ɡ ɡʷ
pre-
nasalizada
sorda ᵐp ? ⁿt̪ ? ⁿt̠ ? ᵑk ? ᵑkʷ ?
sonora ᵐb ⁿd̪ ⁿd̠ (ⁿd̠ʷ) ᵑɡ (ᵑɡʷ)
Eyectiva pʼ t̪ʼ t̠ʼ kʼ kʷʼ
Implosiva sonora ɓ ɗ
Africada simple sorda ts tʃ
sorda dz dzʷ dʒ
pre-
nasalizada
sorda ⁿts ? ᶮtʃ ?
sonora ⁿdz (ᶮdʒ)
eyectiva central (tʃʼ)
lateral tɬʼ c𝼆ʼ (2)
Fricativa central f s   (z) (ʃ) ʜ h
lateral ɬ (ɬʷ) 𝼆 (2)
Aproximante central (j) w̜
lateral l
Rótica r
1 Els clics dentals són es transcriben més comunament <ǀ>. Per legibilidad, ací s'ha usat la grafia alternativa <ʇ>; que també s'usa en algunes fonts com Elderkin.

L'inventari analisat per Tosco diferix en no incloure els clics labializados, les laterals paltals i les consonant sordes prnasalisades (vore més avant), ademés d'analisar /t̠ʼ/ com /tsʼ/, i afegir /dɮ/, /ʄ/ i /v/ (que Maddieson et al. consideren com a alòfons de /w/).

Este inventari és notori tipológicamente sembla ser el resultat d'un contacte llingüístic continuat en atres llengües veïnes, un ampli bilingüísmo dels seus parlants aixina com d'influències de tipo substrat i superestrat. Solament 27 consonant (señaldas en negreta) es troben en posició final de les raïls verbals, que Tosco considera que representen el component heretat de la família cushita.

S'ha pogut mostrar que molts fonema són préstams lingüísitcos recents d'atres llengües per mig de préstams lèxics:[4]

  • /z/ es troba solament en préstams recents des de llengües bantúes i s'ha adaptat a voltes com /d̪/.
  • /tʃʼ/ es troba solament en préstams lèxics del suajili.
  • /ʃ/ es troba solament en préstams del suajili i el somalí.

Ademés, moltes consonant apareixen solament marginalment. Cinc d'elles estan testimoniades per solament una raïl:

  • /ⁿd̠ʷ/
  • /ᶮdʒ/, en /kípuᶮdʒo/ 'lloc a on la dacsa és adreçada'
  • /ᵑɡʷ/, en /háᵑɡʷllauraᵑɡʷára/ 'ciempiés'
  • /ɬʷ/, en /ɬʷaʜ-/ 'pessigar'.
  • /j/, en /jáːjo/ 'mare'.

Es coneixen menys de cinc eixemples de /ᵑʇˀʷ, tʃ, tsʼ, tʃʼ, kʷʼ, dɮ, ʄ, ⁿd̠, ⁿdz/.

Alguns autors han analisat les oclusives sordes prenasalisades com a nassals silàbiques més oclusives. No obstant, si este anàlisis fora correcte s'esperaria que la sílaba adicional donara possibilitats tonals adicionals a les paraules, ya que el dahalo té un accent tonal dependent del número de sílabes (vore més avall), pero Maddieson et al. informen que açò sembla no succeir. Per la seua banda, Tosco (1991)[4] analisa estos grups consonàntics i afig alguns nous en fricatives i glotalizades: /nf/, /nt̪ʼ/, /ntɬʼ/ and /nʔ/.

Inventari vocàlic

El dahalo té un sistema simètric format per cinc parells de vocals llargues i curtes (donant un inventari de 10 unitats):

Anterior Posterior
Tancada i / iː o / oː
Mija i / iː o / oː
Oberta a / aː


Referències

  1. ↑ «Dahalo Language | Joshua Project». joshuaproject.net. Consultat el 2021-11-22.
  2. ↑ Dahalo en Ethnologue (18th ed., 2015)
  3. ↑ «ldc. upenn. edu/language/dal OLAC resources in and about the Dahalo language». olac. ldc. upenn. edu. Consultat el 2021-11-22.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Tosco, Mauro (1991). A Grammatical Sketch of Dahalo (including texts and a glossary) (vol. 8), Hamburg, Germany: Helmut Buske Verlag.
  5. ↑ Kießling, Roland (2001). «South Cushitic links to East Cushitic», New Data and New Methods in Afroasiatic Linguistics.
  6. ↑ Maddieson, Ian; Spajić, Siniša; Sands, Bonny; Ladefoged, Peter(1993).«UCLA working papers in phonetics: Fieldwork studies of targeted languages».The UCLA Phonetics Laboratory Group.84: 25–65.