Idioma zarma
El zarma (també escrit com adzerma, djerma, dyabarma, dyarma, dyerma, zabarma, zarbarma, zarmaci i zerma) és, en diferència, la llengua més parlada de la família família songhay i la principal llengua del suroest de Níger, que inclou a la capital Niamey i la segona llengua més important del país despuix del hausa (esta última es parla en el centre i sur del país). Actualment té uns dos millons de parlants i és la llengua songhay en més parlants. Les atres dos llengües songhay més importants per número de parlants es parlen en Mali (el koyraboro senni en les afores de Gao i el Koyra Chinii en les afores de Timbuktu). Alguns autors han senyalat que existix inteligibilitat parcial entre el zarma i el koyraboro senni.[1]
Ortografia
L'alfabet amprat per al zarma usa les següents lletres i dígrafs: a, b, c, d, i, f, g, h, i, j, k, l, m, n, ɲ (a voltes escrita per mig del dígraf ny), ŋ, o, p, r, s, t, o, w, i, z. Ademés, v pot usar-se en algunes poques paraules d'orige estranger, encara que molts zarma no la distinguixen en la pronunciació.
La major part de les lletres es pronuncien en valors similars als que tenen en AFI, en la expceción de que ‹j› representa l'oclusiva palatal [ɟ] , ‹i› és [j], ‹r› és [ɾ] (vibrant simple). La lletra ‹c}}› representa una oclusiva palatal sorda (similar a la africada ch). La nassal palatal ‹ɲ› o ‹ny› equival al fonema de l'espanyol ñ.
Les consonant llargues s'escriuen escrivint dos voltes la lletra, encara que ‹rr› com en espanyol no és una consoannte llarga sino la vibrant múltiple [r]. Les vocals llargues a voltes s'escriuen per mig de lletres dobles, pero esta pràctica no és consistent. Les vocals nassals s'escriuen per mig d'una tilde damunt o escrivint despuix d'elles ‹n› o ‹ŋ›. En els treballs antics la oclusiva palatal /c/, actualment escrit ‹c› s'escrivia ‹ky› o ‹ty›. Tant ‹n› com a ‹m› tenen un alòfon labiodental [ɱ] davant ‹f›.
El to normalment no es marca ortográficamente a menos que la paraula siga ambigua, en el cas de la qual s'usen els accents agut, greu o circunflejos bá ('ser molt alguna cosa': to alt), bà ('compartir': to baix), bâ ('voler': to descendent) i bǎ ('ser millor': to ascedente), encara que moltes voltes si el significat és clar pel context les anteriors paraules s'escriuen simplement com ba.
Fonologia
Vocals
Existixen dèu vocals breus, cinc vocals orals /a/, /i/, /i/, /o/ /o/ i les seues respectives contraparts nassals. Existix certa variació alofónica i junt en certa variació dialectal en la seua pronunciació. La cantitat vocàlica és fonémicamente distintiva. Ademés existix un cert número de combinacions entre les semivocals /w/ i /j/, que poden estar en posició prevocálica o posvocálica.
Consonante
L'inventari consonàntic ve dau per:
Labial Dental Palatal Velar Glotal oclusiva sorda p t c k sorda b d ɟ ɡ Fricativa f s z h Nassal m n ɲ ŋ Sonorante Vibrant ɾ r Lateral l Semivocal w j
Les combinacions /ɡi/, /ɡi/, /ke/ i /ki/ usualment presenten certa palatalisació i pot alternar fonèticament en /ɟi/, /ɟi/, /ce/ i /ci/ en el parla de molts parlants.
Totes les consoanntes poden ser breus o llargues, llevat /c/, /h/, /f/, /z/ que només poden ser breus. Encara que en alguns dialectes apareix també /f/ llarc en paraules com goffo.
To i accent lèxics
El zarma és una llengua tonal en quatre tons: alt, baix, descendent i ascedente. En el dialecte Dosso, alguns llingüistes afigen l'existència d'un to descente-ascedente adicional en algunes paraules com ma 'nom'.
L'accent d'intensitat usualment no és fonémico en Zarma i la seua posició es fixa per mig de regles automàtiques. Segons Abdou Hamani (1980), una paraula disílaba es pronucna en accent en la primera, a menos que eixa sílaba tinga una vocal breu /a-, i-, o-/. En paraula de tres sílabes l'accent recau en la segona sílaba. Ademés la primera consonant d'una sílaba tònica es pronuncia alguna cosa més reforda i la vocal precedent se suavisa una miqueta. Només en les paraules pronunciades emfàticament s'assemblava be la posició de la sílaba tònica. No hi ha canvi en el to per la posició de l'accent tònic.
Gramàtica
General
El zarma posseïx un gran cantitat de sufixos, i només uns pocs prefixos, només un dels quals a-/i- és comuna en númerals i adjectius.
Noms
Els noms distinguixen dos formes segons el número gramatical (singular front a plural). Ademés hi ha tres formes adicionals per a indicar definitud gramatical (indefinit, definit o demostratiu). La definitud i el número s'indiquen conjuntament per mig d'una série de clíticos dins del sintagma nominal. Els clíticos de singular definit són -ǒ o -ǎ. Alguns autors sempre escriuen esta terminació en un to acedente encara que no existixca ambigüitat o quan no hi haja el to no es realise com ascedente. Les atres terminacions es donen en la següent taula.
Indefinit Definit Demostratiu Singular -∅ -ǒ / -ǎ -ô Plural -yáŋ -ěi -êy
Per eixemple, súsúbày significa '(una) matí' (singular indefinit); súsúbǎ significa '(la) matí' (singular definit) i súsúbô significa 'este matí' (singular demostratiu).
La terminació de les formes definides i demostratives anteriors eliden qualsevol vocal final. Hamani (1980) conté una discussió de quan s'afig -ǒ i quan -ǎ, aixina com atres irregularitats morfològiques. Tersis (1981) discutix les alternances morfosintàctiques que poden provocar estos clíticos.
En zarma no hi ha gènero gramatical ni cas gramatical, per tant el pronom de tercera persona a pot significar 'ell, ella, seu, seua, seus, ...' segons el context de l'oració.
Verps
El verp com en el restant del món és el ámbigo d'inflexió més complexa. El zarma ademés de tindre una inflexió nominal pràcticament inexistent, té inflexió verbal escassa en la que el temps, aspecte i modo gramaticals s'expressen per mig de clíticos que poden aparéixer separats del verp per un sintagma nominal:
Referències
Bibliografia
- Bernard, Yves & White-Kaba, Mary. (1994) Dictionnaire zarma-français (République du Niger). Paris: Agence de coopération culturelle et technique
- Ethnologue. Languages of Niger
- Hamani, Abdou. (1980) La structure grammaticale du zarma: Essai de systématisation. 2 volumes. Université de Paris VII. Dissertation.
- Hamani, Abdou. (1982) De l’oralité à l’écriture: li zarma s’écrit aussi. Niamey: INDRAP
- Tersis, Nicole. (1981) Economie d’un système: unités et relations syntaxiques en zarma (Niger). Paris: SURUGUE.
Enllaços externs
- Cawyan Zarma sanni, an instructional course in Zarma, in English, in progress
- msu. edu/AfrLang/Songhai_root. html Songhai / Zarma Language Page, Handbook of African languages
- Ethnologue, page for Mali
- Peace Corps – Niger: Zarma Dictionary
- Zarma language and culture
- Zarma Dictionary
- Webster's Dictionary
- peacecorps. gov/multimedia/audio/languagelessons/niger/NE_Zarma_Language_Lessons. pdf Zarma language lessons, and MP3
Referències
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaEthnologue
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma zarma» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.