Tilde
uobis · ujdetur · p · c · decernám[us · ut · etiam]
prolátis · rebus ijs · júdicibus · n[ecessitas · judicandi]
imponátur quj · jntrá rerum [· agendárum · dies]
jncoháta · judicia · senar · per[egerint · nec]
defuturas · ignore · fraus · m[onstróse · agentibus]
multes · aduersus · quas · exc[ogitáuimus]...
Regnat de Claudio (anys 41-54). Königliche Museen, Berlín
Una tilde (de «tildar», del llatí titulara) a voltes àpiç, és una marca gràfica que es coloca sobre algunes abreviatures o lletres per a indicar una llectura diferent de lo que hauria d'esperar-se si no estiguera.
Terminologia
En l'espanyol modern s'utilisa «tilde» en el significat d'accent gràfic.
Usos
En particular, alguns signes que reben el nom de tilde són: El accent gràfic, específicament l'accent agut ( ´ ), tipo de tilde usada en l'idioma espanyol (vore també accentuació de l'idioma espanyol) La virgulilla de l'eñe ( ) La diéresis ( ¨ )
En anglés es denomina tittle al punt de l'i i de la j.[1]
Tilde ociosa
En alguns manuscrits migevals hi ha tildes sense funció diacrítica, lo que va ser denominat per Menéndez Pidal com tilde ociosa o inútil.
Com a mostra d'us, Joaquín González Conca, en á arreplega cóm alguns térmens en el manuscrit de el XV que estudia tenen una tilde que no correspon a l'elipsis de cap lletra, i.g. Sant Pedro (en tilde en la T), derēchos, dichó, mīll. En atres casos, el mateix autor considera que és difícil discernir si és una tilde ociosa o una que indica elipsis.[2]
Referències
- ↑ The name of the dot above “i” and “j”
- ↑ (1983) Les Etimologies de sant Isidoro romanceadas, Tom I, Edicions Universitat Salamanca edició, Salamanca, Espanya, p. 23. ISBN 84-7481-233-X.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tilde» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.