El laal és una llengua no classificada parlada per unes 750 persones en tres llogarets distribuïts en la prefectura chadiana del Chari mig (Chari-Moyen) a abdós vores del riu Chari. Rep diferents noms en les seues localisacions: en Gori es denomina lá, en Damtar ɓual.

Us i distribució

Segons el SIL-Chad el laal és una llengua amenaçada, ya que dins del grup ètnic la major part de possibles parlants de menys de 25 anys usen actualment com llengua vehicular el baguirmi.

La llengua va atraure l'interés acadèmic dels llingüistes per primera volta, en 1977, en treball de camp Pascal Bayeldieu entre 1977 i 1978. El treball realisat per este llingüiste es va basar principalment en el parla d'un únic parlant, M. Djouam Kadi de Damtar.

Classificació

Encara que podria tractar-se d'una llengua aïllada, usualment es considera una llengua no classificada degut a que realment existix poca evidència per a concloure un parentesc, ademés és una llengua no escrita, i els únics texts són compilació preses per llingüistes per a fins d'estudi.