Llengua no classificada
Una llengua no classificada és una llengua l'afiliació genètica de la qual en atres llengües no s'ha establit, principalment per la falta de senyes suficients que permeten detectar un parentesc filogenético en atres llengües. La qüestió de la classificació filogenético de les llengües pertany al domini de la llingüística històrica i actualment la majoria dels llingüistes solament consideren vàlits els parentesc deduïts a partir de métodos establits en dita disciplina (en el passat es varen usar traces culturals o racials per a la classificació de les llengües, pero dits métodos no són fiables).
Quan una llengua no classificada ha segut estudiada extensivamente i existixen suficients senyes com per a poder comparar i establir o rebujar el seu parentesc en una atra llengua, i el resultat en totes les llengües comparades és negatiu dita llengua es considera com una llengua aïllada. Quan una llengua mostra un parentesc raonablement clar en solament un grapat de llengües, pero no existix possibilitat de relacionar dit chicotet grup en uns atres es té una família de llengües cuasi-aïllades. Aixina una llengua pot ser considerada no classificada per vàries raons, entre elles:
- Escassea o absència de senyes
- Absència de senyes
- Parquedad de senyes
- Sense relació en els veïns i no examinada en detalle
- Sense relació coneguda, pero ben estudiada
- Llengües mortes en evidència dubtosa
En ocasions una llengua poc documentada es considera classificada si lo poc existent mostren un fort semblat en llengües veïnes, encara que no s'haja usat extensivamente el método comparatiu en les senyes procedents d'eixa llengua.
Llengües en escassea de senyes
editarL'escassea de senyes sobre una llengua té varis orígens:
- que es tracte de llengües de pobles en aïllament voluntari o no-contactats
- que es tracte de llengües americanes que es varen extinguir durant la colonisació europea, ans que les llengües pogueren ser adequadament documentades i estudiades.
- que es tracte de pobles menuts en regions remotes que viuen junt a atres pobles de llengua diferent i la seua llengua no haja segut específicament estudiada.
Total absència de senyes
editarDos eixemples ben coneguts són:
- Weyto (Etiopia)
- Sentinelés (parlat pels sentineleses de l'illa Sentinel una de les Illes Andamán d'Índia, per un poble no contactat).
Senyes insuficients (Àfrica)
editar- Bete (Nigèria; no confondre en bété)
- Bung (Camerún)
- Kujarge (Chad)
- Lufu (Nigèria)
- Luo d'Atta (Nigèria; no confunidir en Luo)
- Mawa de Bauchi (Nigèria; no confondre en Mawa de Chad)
Senyes insuficients (Sudamérica)
editarExistixen un número important de llengües molt poc documentades sobre les que existixen grans dubtes sobre la seua classificació. Per a l'àrea andina de Sudamérica Adelaar (2004) dona la següent llista de llengües, la gran majoria extintes, per a les que no existix a penes documentació que permeta classificar-les:[1]
- Aguano (Perú; Loreto)
- Arma-Pou (Colòmbia; Caldas, Risaralda)
- Atunceta (Colòmbia; Cauca, Valle del Cauca)
- Anserma (incl. Caramanta, Cartama), (Colòmbia; Antioquia, Risaralda)
- Bagua o Patagón (Perú; Amazones, Cajamarca)
- Bolona (Equador; Loja, Zamora-Chinchipe)
- Campaces (Equador; Manabí, Els Rius, Pichincha)
- Canelo (Equador; Pastaza)
- Carabayo o yurí (Colòmbia; Amazones, no contactats)
- Chacha (Perú; La Llibertat, Sant Martín)
- Chancos (Colòmbia; Chocó, Valle del Cauca)
- Chango (Chile; Antofagasta, Tarapacá)
- Chitarero (Colòmbia; Nort de Santander)
- Chono (Equador; Guayas, Els Rius)
- Ciaman (Colòmbia; Cauca, Valle del Cauca)
- Cofán (Colòmbia; Nariño, Putumayo) - (Equador; Sucumbiu-vos)
- Colima (Equador; Guayas?)
- Comechingón (Argentina; Còrdova)
- Copallén (Perú; Amazones)
- Gorgotoqui (Bolívia; Santa Creu)
- Guane (Colòmbia; Santader)
- Guanaca (Colòmbia; Cauca, Huila)
- Hacaritama (Colòmbia; Nort de Santander)
- Huancavilca (Equador; Guayas)
- Idabaez (Colòmbia; Chocó)
- Irra (Colòmbia; Caldas, Risaralda)
- Jamundí (Colòmbia; Valle del Cauca)
- Jitirijiti (Colòmbia; Valle del Cauca)
- Lache (Colòmbia; Boyacá, Santander)
- Lili (Colòmbia; Valle del Cauca)
- Malaba (Equador; Esmeraldes)
- Malibú (Colòmbia; Atlàntic, Bolívar, Magdalena)
- Manta (Equador; Manabí)
- Mocaná (Colòmbia; Altántico, Bolívar)
- Morcote (Colòmbia; Boyacá)
- Pacabuey (Colòmbia; Bolívar, Cessar, Magdalena)
- Panatagua (Perú; Huánuco)
- Pantágora (Colòmbia; Caldas)
- Panzaleo (Equador; Cotopaxi, Pichincha, Tungurahua)
- Pehuenche (Argentina; Neuquén)
- Pubenza (Colòmbia; Valle del Cauca)
- Puná[2] (Equador; Golf de Guayaquil)
- Quijo (Equador; Napo)
- Quimbaya (Colòmbia; Caldas, Quindío, Risaralda)
- Quindío (Colòmbia; Quindío)
- Sacata (Perú; Cajamarca)
- Sanavirón (Argentina; Còrdova, Santiago del Estero)
- Sinú o Zenú (Colòmbia; Còrdova, Sucre)
- Sutagao (Colòmbia; Cundinamarca, Meta)
- Tabancale o Aconipa (Equador; Zamora-Chinchipe, Perú; Cajamarca)
- Tegua (Colòmbia; Boyacá, Casanare)
- Timaná (Colòmbia; Huila)
- Yalcón (Colòmbia; Huila)
- Yamesí (Colòmbia; Antioquia)
- Yarí (Colòmbia; Caquetá)
- Yarigüí (Colòmbia; Santander)
- Yumbo (Equador, Pichincha)
Per a algunes de les llengües de la llista anterior s'han propost parentesc possibles sobre la base de la rodalia cultural en pobles propencs. Aixina alguns autors presuponen que els mocaná, els pacabuey o els malibú podrien haver parlat llengües chibchas relacionades en el chimila, encara que no existix evidència documental certa d'això. Algunes atres llengües que apareixen mencionades per un atre autors i per a les que no existixen senyes suficients per a la seua classificació són:
- Atikum (Brasil; Pernambuco, Bahia)
- Baenã (Brasil; Bahia)
- Ciguayo (Rep. Dominicana; Samaná)
- Guamo o Guamontey (Veneçola; Apure, Barinas
- Kambiwá (Brasil; Pernambuco)
- Karahawyana (Brasil; I. d'Amazones)
- Natú (Brasil; Pernambuco, Bahia)
- Otomaco (Veneçola; Apure)
- Panche (Colòmbia; Tolima)
- Pijao (Colòmbia; Tolima)
- Tarairiú (Brasil; Pernambuco)
- Tekiraka (Abshira) (Perú; Loreto)
- Teremembé (Brasil; Pernambuco)
Senyes insuficients (Mèxic i Centroamérica)
editarLa següent llista procedix de Campbell (1979):[3][4] i totes elles són llengües mortes:
- Aibine (Jova, Eudeve?)
- Aguata
- Apaneco (Jalisco, Michoacán)
- Ayacasteco (Oaxaca)
- Bocalo
- Borrat (Tamaulipas)
- Cacoma (Jalisco)
- Tastara
- Chamelteco
- Chichimeca (un dels molts aixina cridats)
- Chontal de Guerrero
- Chumbia (Costa Gran, Guerrero)
- Cinteco
- Coano (Nayarit ?)
- Cocomacague (Guerrero)
- Conguaco (Xinca?)
- Copuce
- Coyumateco (Costa Gran, Guerrero)
- Cuacumane
- Cucharete (Michoacán)
- Guamar, Gumara
- Guaxabane Huaynamota (Jalisco)
- Himeri (Sonora)
- Hio (Nío? (Sinaloa))
- Huehueteco (Costa Chica (Oaxaca))
- Icaura
- Itzuco (Guerrero, Michoacán)
- Izteca
- Janambre (Tamaulipas)
- Jano
- Jocome
- Mancheño
- Matlame (Guerrero)
- Mascorro, Mazcorro
- Mazateco de Guerrero
- Mazateco de Tabasco
- Meco (Chichimeco?)
- Melagués
- Meztitlaneca
- Negrito
- Olive
- Otomí de Jalisco (Jalisco)
- Pampuchín (Jalisco)
- Panteca (Guerrero)
- Pelón
- Pinoles (OM?)
- Pisón, Pisone (Tamaulipas)
- Pocoteco
- Potlapigua
- Quacumeco, Cuauhcomeco
- Quauhteco (Costa Chica (Oaxaca))
- Quata
- Quinigua, Quirigua
- Salinero (Sonora)
- Tacacho (Tecuexe ?)
- Tamaulipeco (Tamaulipas)
- Tamazulteco (Jalisco)
- Texome
- Tezcateco (Costa Gran, Guerrero)
- Tiam (Jalisco)
- Tlaltempaneco (Jalisco, Michoacán)
- Tlatzihuizteco (Costa Gran, Guerrero)
- Toboso
- Tolimeco
- Tomateco
- Tonaz
- Totrame
- Tuzteco, tuxteco (Costa Gran, Guerrero)
- Uchita
- Ure
- Vigitega (Nayarit)
- Xocoteco (Jalisco, Michoacán)
- "Zapoteco" de Jalisco
- "Zapoteco" local
- Zapotlaneco (Jalisco)
- Zayahueco (Jalisco ?)
- Zoyateco (Jalisco)
Llengües no relacionades en les seues veïnes
editarLes llengües no relacionades en les seues veïnes són bones candidates a ser llengües aïllades genuïnes una volta es descarte que tampoc existix parentesc en llengües més distants. Usualment les llengües tendixen a tindre parentesc en les llengües més propenques, i els casos de llengües emparentades en llengües lluntanes sense que elles existixquen atres llengües relacionades en abdós són escassos. Casi tots els casos a on existix parentesc entre llengües lluntanes i entre elles no existixen llengües emparentades són dubtosos: l'hadza i les llengües khoisan; les llengües na-dené i les llengües yeniseianas, etc.
Poc documentades
editarEntre les llengües poc documentades:
- Sirenik, llengua hablda en Sirenik, En la costa de Rússia, pegat a Alaska. Diferent de totes les seues llengües veïnes, tant les siberianas com les esquimal.
- Bangi-em (Mali)
- Jalaa (Nigèria)
- Mpre (Ghana)
- Shompen (Índia)
- Kwazá (Brasil)
- Piceno de Novilara, que no deu confondre's en l'idioma piceno d'orige indoeuropeo.
Ben documentades
editarEste tipo de llengües no-classificades són usualment cridades llengües aïllades:
- Laal (Chad)
- Ongota (Etiopia) [alguns autors tentativamente la consideren afroasiática pero l'evidència a favor és dèbil)
- Shabo (Etiopia)
- Vasc (Espanya i França)
A voltes algunes llengües aïllades es presenten en varietats llingüístiques emparentades, encara que clarament diferents al punt que en ocasions pot considerar-se que formen una chicoteta família que no té res a vore en els seus veïns. En este cas es parla de llengües cuasi-aïllades per no ser llengües aïllades en sentit estricte. Eixemples de llengües cuasi-aïllades són:
- El burushaski (Pakistan).
- L'Huaorani (Equador).
- L'Harakmbet (Perú).
- El Zamuco (Bolívia-Paraguay).
Llengües en evidència controvertida
editarEsta categoria comprén llengües en evidència controvertida, difícil d'interpretar i inclús llengües del passat que són difícils de classificar en les categories anteriors.
Llengües mortes d'Europa
editar- Picto (Escòcia), les inscripcions del qual mostren restants d'un substrat precelta desconegut.
- Pelásgic (Grècia, Creta) conegut solament pels préstams pre-indoeuropeos presents en les llengües gregues.
- Ligur (nort d'Itàlia, Antic idioma ligur), no confondre en l'actual ligur, Idioma ligur (Wikipedia en idioma ligur (lij:)).
- Elimio (Sicília) (el qual es discutix si era o no indoeuropeo).
- Tartésico (SE d'Espanya)
Llengües d'Àfrica
editar- Imraguen (Mauritània)
- Nemadi (Mauritània)
- Oropom (Uganda)
- Rer Bare Etiopia (extint, si realment va existir)
- Wutana (Nigèria)
Llengües d'Àsia
editar- Malakhel (Afganistan)
- Aariya (Índia)
Vore també
editarReferències
editar- ↑ Willem Adelaar, 2004, pp. 611-624.
- ↑ Wilhem Adelaar, 2004, pp. 155.
- ↑ Lyle Campbell, 1979, "Middle American Languages"
- ↑ antropologia. inah. gob. mx/pdf/pdf.../supl_agosto_06. pdf Suplement d'agost de 2006, INAH, p. 49
Bibliografia
editar- Campbell, Lyle; & Mithun, Marianne (Eds.). (1979). The languages of native America: Historical and comparative assessment. Austin: University of Texas Press. ISBN 0-292-74624-5.
Enllaços externs
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lengua no clasificada» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.