Idioma panche
El panche és una llengua indígena extinta parlada fins al XIX sobre els rius Gualí, Marieta, Guarinó, Coello, Sant Francisco, Villeta, Sec, Magdalena i Fusagasugá, en els departaments colombians de Tolima i Cundinamarca.
Classificació
Només es coneix una breu llista de vocabulari d'esta llengua d'huit paraules en total.[1] Eixa evidència no permet classificar adequadament la llengua per lo que es considera una llengua no classificada (i provablement inclasificable). La llista coneguda és:
- acaima 'persona important'
- xua 'espanyol (blanc)'
- pati Catarates Tequendama'
- panche 'Bagre (peix)'
- patalo 'Peix en boca gran'
- colima 'Assessí cruel'
- xe 'home molt poderós'
- tolima 'neu'
Segons Simón, font d'este vocabulari, els panches parlaven la mateixa llengua dels pijaos.[2]
Referències
Bibliografia
- Marshall Durbin & Haydée Seijas (1973): "A Note on Panche, Pijao, Pantagora (Palenque), Colima and Muzo", International Journal of American Linguistics, Vol. 39, No. 1 (Jan., 1973), pp. 47-51.
- Simón, Fra Pedro (1892). Notícies historials de les conquistes de Terra ferma en les Índies occidentals. Bogotà.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma panche» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.