Tolima

Tolima

Tolima és un dels treinta y dos departaments que formen la República de Colòmbia. La seua capital és Ibagué. Està ubicat en el centre-oest del país, en la regió andina. El riu Magdalena travessa el territori de sur a nort.

Toponímia

El nom de Tolima provindria del terme panche tolima, tulima o dulima - riu de neu o núvol) Les primeres mencions al territori o persones relacionades en la paraula Tolima la dona Baltasar Maldonado que la mencionen com a llímit d'Ibagué en l'acta dels aposentos de Cayma del 26 d'agost de 1551.

«La qual dita loma va a donar a un Morro Nevat i aigües vertents a dita loma, cap a les poblazones de Tolima, i les dites poblazones de Tolima siga i va nomenar per va terminar de la ciutat d'Ibagué»

Baltasar Maldonado.

Atres mencions es referixen a l'història d'una cacica i mohán indígena; Tulima o Yulima, martirisada i eixecutada pels espanyols. Era una sacerdot, que regentava una guaca o santuari religiós en rodalies del Cerro Machín i Nevat del Tolima que protegia i administrava les riquees minerals d'estos territoris; esta regió és rica en jaciments d'or. La mohán va ser assaltada i feta presonera, sent conduïda encadenada fins a Ibagué, en la plaça principal de la qual se li va incinerar vixca pels conquistadors i mentres agonisava rebia bendicions del Pare Cobos per a que la seua ànima volara pronte al cel. El seu nom llegendari ha segut conservat pel Departament com a homenage perenne al seu martiri.

Història

Els pijao

Ètnia del Tolima durant la conquista i colónia.

En tot el territori d'este departament vivien en l'época precolombina, els Pijao, que els seus descendents formen part del 80% de mestizos i un chicotet grup d'Ampara indígena que formen part de la seua actual població, en Amèrica extensos territoris estaven poblats per ètnia guerreres que varen obligar a realisar divisions administratives, el hui departament del Tolima va quedar inclós en la Real Audiència de Santa fe de Bogotà, una divisió administrativa del virreinato del Perú que tenia com a principal funció administrar "la justícia", no obstant, es va encarregar la "administració" i "pacificació" dels territoris Pijao.

Abans de la conquista la regió va ser poblada per diverses tribus pertanyents a la família Carib. Habitava estos territoris els grups Pijao: Ondaimas, Gualies, Marquetones, Lumbies, Palenques (Panches) nort del Tolima en la conca del riu Gauli; Muizes, (Muizka o Muzos) sur-occident de Boyacá en la conca del riu Negre (derrotats i fets aliats castellans en 1539); Kolimaes, occident de Cundinamarca en conca oriental del riu Magdalena; Panchaes, (Panche) nort del Tolima en la conca occidental del riu Magdalena; Kundaes, (Kundayes) Departament del Tolima conca del Riu Sumapaz; Yaporoges, (Yaporoges o Poinas) Centre del Departament del Tolima conca oriental del Riu Magdalena; Ambigues, (Ambigues) Centre del Departament del Tolima conca del Riu Coll. (1550); Kimbaes, (Kimbayas) nort del Valle i Quindío conca oriental del riu Cauca. (1607); Coyages, (Coyaimas) sur del Tolima conca del riu Saldaña. (1556); Natagaes, (Natagaimas) sur del Tolima conca occidental del Riu Magdalena; Paeces, (Nasa) Departaments de Cauca i Huila. (1562, 1914)

conquista, colonisació i província de Marieta

Primeres províncies espanyoles formades en l'actual territori de Colòmbia.

Ya en 1513 Vasc Núñez de Balboa havia trobat el Oceà Pacífic lo que va permetre que Sebastián de Belcázar iniciara la seua ruta conquistadora que aplegant per Guayaquil i des de Quito va recórrer el massiç colombià prenent per a Espanya en 1536 Cali i en 1537 Popayán, sent este últim el primer en tindre contacte en les ètnia Caribes de l'Alt Magdalena en els territoris del Tolima. En el seu camí, Belarcázar recorre el Riu Magdalena fins al municipi de Flandes tenint contacte en kolimas, tocaimas, kundayes. Gonzalo Jiménez de Quesada en busca d'un lloc imaginari cridat El Dorat funda la ciutat de Bogotà el 6 d'agost de 1538 i que ho du a territoris del Tolima. En 1550 s'inicia la conquista d'estos territoris. Per a juny de 1550 l'encomendero Andrés López de Galarza i Francisco de Trejo inicien una campanya militar per a prendre's per les armes els territoris del centre del Tolima. El 25 de juny d'eixe mateix any ya iniciada la campanya els conquistadors varen aplegar a un lloc que varen cridar: “La vall de les llances” i funden el Fort de Sant Bonifacio d'Ibagué entrant en contacte en pijaos ambigues, panches, cucuanas, coimas entre totes elles es contaven més de vint mil hòmens en estat de prendre les armes. El 28 d'agost de 1551 per Francisco Núñez Pedrozo i va alcançar regions veïnes de l'actual ciutat de Marieta territoris dels pantágoras, panches, marquetones, panchiguas, lumbies, chapaimas, calamoimas, fondes, gualíes, bocanemes, etc., entre totes elles es contaven més de trenta mil hòmens en estat de prendre les armes. Durant la Colónia i pels constants atacs de les ètnia del Tolima al sur del riu coello, va tindre major preeminència Marieta, per ser elloc d'arreplega de les explotacions d'or de la regió en ser triat per la Corona espanyola per la seua situació geogràfica i la riquea de les seues mines d'or i argent ademés de ser el punt de partida del camí que es va usar durant més de dos sigles per a pujar a Santa Fe de Bogotà i a atres poblats.

XIX

Territori de la província de Marieta en 1810, mateixa que es va proclamar independent com Estat Lliure de Marieta en 1814.

La zona geogràfica que hui comprén el departament del Tolima feya part, en el XIX, de la província de Marieta, la qual va declarar la seua independència el 22 de decembre de 1814. En març de 1851 es va traslladar a Ibagué la capital de la província. El 12 d'abril de 1856 es va crear el departament. Pero va anar en l'any de 1861 quan es va crear el Estat Sobirà del Tolima per a integrar la Confederació Granadina (després Estats Units de Colòmbia), sent l'únic dels nou que es va erigir per la força, motivat tal volta pels interessos caudillistas de Dò Tomás Cipriano de Mosquera. Les províncies de Neiva i Marieta varen adherir a la seua causa i es varen independisar de Cundinamarca. Al senyor Mosquera li va succeir Ángel María Herbes. Ibagué seguia sent la capital de l'Estat i solament per un breu lapsus ho va anar Neiva.

El departament va ser creat jurídicament per mig de Llei 65 de novembre de 1909. Durant la colónia i el XIX es va destacar per ser un centre cultural en l'activitat de prestigiosos personages com Mutis, Humboldt, Bompland, José Eustasio Rivera i uns atres.

Evolució polític administratiu

Els territoris de les províncies de Neiva (actual Huila) i Marieta (actual Tolima) han tingut un llarc devindre polític administratiu:

• 1550: En posterioritat a l'establiment de la Real Audiència de Santafé, es va alvançar la primera divisió política dels seus territoris, Marieta i Neiva són designats com Corregimientos. Posteriorment Espanya va dividir el territori del Nou Regne de Granada en províncies, denominació que adquirixen els territoris de Neiva i Marieta i que conserven durant el Virreinato i bona part de la República.
• 1815: Es declaren independents la Província de Marieta (21 de juny de 1815) i la Província de Neiva (31 d'agost del mateix any).
• 1819: La Gran Colòmbia queda dividida en tres grans departaments: Quito, Veneçola i Cundinamarca, a este últim varen quedar anexades les províncies de Neiva i Marieta.
• 1832: En expedir-se la Constitució Política de la Nova Granada el territori nacional es va dividir en 18 províncies eliminant els vells departaments, entre elles les províncies de Neiva i Marieta.

El Estat Sobirà del Tolima.

• 1857: Les províncies de Neiva i Marieta varen ser novament anexades al territori del Estat Sobirà de Cundinamarca, per mig de Llei del 15 de juny de 1857, decisió ratificada per les Constitucions de l'Estat de 1857 i 1858 en temps de la Confederació Granadina.
• 1861: El General Tomás Cipriano de Mosquera crea el Estat Sobirà del Tolima en abril de 1861; determinació que posteriorment va ser convalidada i llegalisada pels demés Estats de l'Unió Colombiana, a través de l'artícul 41 del Pacte de l'Unió el 20 de setembre de 1861. A la postre Mosquera va ser el primer President que va tindre l'Estat Sobirà del Tolima, d'una llista de prop de trenta mandataris que li varen succeir en el poder en un quarto de sigle.
• 1886: Després de varis mesos d'enfrontaments armats entre partidaris delliberalisme radical i seguidors de la regeneració política encapçalada pel president Rafael Núñez, esta fracció política va derrotar militarment als seus opositors, convocant a una Assamblea Constituent la que va expedir la Constitució Política de 1886; a través d'esta els estats sobirans passen a ser noves unitats polític administratives cridats departaments, hereus de la mateixa jurisdicció i llímits dels Estats Sobirans previs.
• 1905: Per mig de la llei 46 de 1905 es crea en la partix sur del gran Tolima l'actual Departament del Huila, i en part del nort del territori de Tolima es crea Caldas.

Geografia

Mapa físic del Tolima.

Llímits

Tolima està delimitada pels següents departaments: Plantilla:Ubicació geogràfica

Fisiografía

Per estar el departament del Tolima situat en la regió de l'equador, no presenta cicle estacional, pero goja de tots els nivells tèrmics de montanya. En cims nevats a més de 5000 metros d'altitut en les temperatures baix zero com el Nevat del Huila, el Nevat del Tolima, i li pertanyen el Parc nacional Naturals Belles, parc natural Nevat del Huila, i zones caloroses, en àmplies valls per baix dels 400 metros d'altitut que alcancen valors tèrmics superiors de 40 graus C. El departament del Tolima està definit per dos tipos de regions geogràfiques: la primera una plana la vall seca del riu Magdalena que ho recorre de nort a sur i una atra d'ales que forma l'alvertent oriental de la Cordillera Central i occidental de la Cordillera Oriental.

Esquema tectònic

Nevat del Tolima, que li dona el seu nom al departament.

El departament del Tolima s'assenta en la seua major part en la Província Litosférica Continental Mesoproterozoica Grenvilliana (PLCMG) de la que fa part la cordillera central, cordillera oriental de Colòmbia i serres de Santa Marta i de la Macarena. El seu territori en major part està situat sobre depòsits mesozoicos del triásico tardà (T3) i jurásico primerenc (J1). Creuen de sur a nort el departament del Tolima falles de gran magnitut. La falla d'Algecires i la seua branca la Falla d'Altamira que aplega fins a la ciutat de Bogotà en el costat oriental del departament. En el centre del departament i al sur la Falla de la Pava i la Falla la Salina que naix en les estribaciones del Volcà Nevat del Huila i seguix el curs del riu Magdalena i aplega fins als departaments de Santander i Cessar. A l'occident unides a la Falla Cauca Almaguer, la falla la Palestina en ellímit occidental del departament seguint la cordillera Central en les seues anexes la Falla Silvia Pijao i la Falla de Sant Jerónimo, relacionada en els volcans nevats del Tolima i Ruiz i de la que es desprén la falla d'Ibagué, relacionada en el Volcà Cerro Machín i que es continua com la Falla de Fonda que per la Falla Viani s'unixen a la falla de Bituima i Cambao que forma part de la Salina

Hidrografia

Riu Magdalena.

El territori del Tolima és travessat de sur a nort pel riu Magdalena. Pertanyen al departament del Tolima alguns afluents majors del riu Magdalena com el riu Saldaña en un àrea d'influència de 9.800 km², que equival al 41,5% d'àrea departamental, el més llarc del departament i el de major cabal en el seu districte de rec, que alimenta els cultius en els municipis de Saldaña i Purificació i els seus afluents ric Cucuana, el riu Luisa i riu Amoya.

El riu Coello en un àrea d'influència de 2000 km², i els seus afluents ric Cocora, riu Combeima i riu Anaime en el seu districte de rec per als municipis de l'Espinal i Guamo. El riu Recio i el seu districte de rec per als municipis Guayabal i Ambalema, tots estos naixcuts de l'alvertent oriental de la Cordillera Central. El municipi de Prat conta en l'Hidroelèctrica de Prat, en un àrea aproximada de 34 km² és la represa d'aigua dolça més gran del centre del país i un important centre turístic, és alimentada pels rius Prat i riu Cunday, aboca les seues aigües al riu Magdalena com ric Prat, les seues aigües naixen en l'alvertent occidental de la Cordillera Oriental. cal senyalar atres com el riu Cabrera en el seu marge nort, el riu Tetuán, el riu Gualí en el seu marge sur, el riu Sabandija, el riu Lagunilla, El riu Opía, el riu Anchique, el riu Chenche, el riu Atá i riu Totare.

Parcs naturals

Artícul principal → Parcs Nacionals Naturals de Colòmbia.

Pertanyen al departament del Tolima varis parcs naturals nacionals que són reserva d'aigua, flora i fauna són estos:

Parc nacional natural Els Nevats

Parc nacional naturals Belles

Parc nacional natural Nevat del Huila

Divisió polític-administrativa

Artícul principal → Anexe:Municipis de Tolima.

Vore també: Anex:Governadors de Tolima

El departament del Tolima va agrupar als seus municipis, per a una millor administració dels seus recursos, en les següents subregiones: Ibagué, Nevats, Nort, Oriente, Sur i Suroriente.

Branca judicial

Està representat pel Tribunal Administratiu del Tolima en sèu en la ciutat d'Ibagué, en comprensió territorial judicial sobre el Departament Tolima i el municipi de Beltrán, en Cundinamarca i conformat per dèu (10) Circuits Judicials Administratius (en les seues respectives sèus en els seus municipis) aixina:

• Ibagué: comprén els municipis d'Alvarado, Cajamarca, Ibagué, Pedres, Rovira, Roncesvalles i Valle de Sant Joan.
• Garriga: comprén els municipis d'Ataque, Garriga, Planades, Rioblanco i Sant Antonio.
• Espinal: comprén els municipis de Coello, Espinal, Flandes i Suárez.
• Fresno: comprén els municipis de Casablanca, Fresno i Herveo.
• Guamo: comprén els municipis de Coyaima, Guamo, Natagaima, Ortega, Saldaña i Sant Luis.
• Fonda: comprén els municipis de Falán, Fonda, Marieta i Palocabildo.
• Lleida: comprén els municipis d'Ambalema, Anzoátegui, Armero, Lleida, Santa Isabel, Venadillo; inclou a Beltrán (Cundinamarca).
• Líban: comprén els municipis de Líban, Murillo i Villahermosa.
• Melgar: comprén els municipis de Carmen d'Apicalá, Cunday, Icononzo, Melgar i Villarica.
• Purificació: comprén els municipis d'Alpujarra, Dolors, Prat i Purificació.

Jurisdicció ambiental

Tolima conte per a la protecció i promoció del mig ambient en la Corporació Autònoma Regional del Tolima, coneguda com Cortolima.

Demografia

Els municipis més poblats del departament són:

Ibagué Garriga	Núm.	Municipi	Pob.	Núm.	Municipi	Pob.	L'Espinal Melgar
	1	Ibagué	562 704	6	Marieta	33 329
	2	L'Espinal	76 149	7	Ortega	32 431
	3	Garriga	47 248	8	Guamo	32 113
	4	Líban	45 662	9	Fresno	30 165
	5	Melgar	36 339	10	Planades	29 974

Etnografia

• Mestizos (48,46%)
• blancs (46,10%)
• Amerindios (4,32%)
• Negres o afrocolombianos (1,22%)

Hi ha famílies descendents d'alemans (2.ª i 3.ª generació), anglesos (2.ª i 3.ª generació), espanyols (1.ª, 2.ª i 3.ª generació), nortamericanes (1.ª generació). En els últims 10 anys ha aumentat gran cantitat d'orientals. Han emigrat gran cantitat d'indígenes equatorians a la zona central de Colòmbia (entre ells a Ibagué) en busca d'ocupació i millors oportunitats. El departament del Tolima tenia per al cens de 2005 un total d'1.365.342 habitants.

Immigració

El més recent cens general de la nació, realisat pel Departament Administratiu Nacional d'Estadística de Colòmbia (DANE) en 2018, presenta els següents resultats sobre el país de naiximent dels habitants del departament de Tolima:

N.º	País	Població
1	Veneçuela	9 697
2	Equador	231
3	Espanya	224
4	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png|20px]]	178
5	México México	67
6	[[Image:Flag_of_Argentina .png|20px]]	66
7	Perú Perú	56
8	Brasil	50
9	CHL	45
10	Costa Rica	38
No informa		106
Atres		417
Total		11 175

Economia

Cultive d'arròs en Saldaña.

Per a comprendre l'economia del departament es deu resaltar que abans de la conquista l'explotació del or (del com una part és explotat de manera illegal per a benefici de bandes criminals i miners informals) i el cultiu del tabac varen ser els impulsors del seu desenroll, les característiques geogràfiques de la vall alta del riu Magdalena solament permetien el cultiu de pancoger i el de tabac, cotó i dacsa i de manera intensiva. Després durant casi trescents anys va prosperar la mineria en el departament en centre en el municipi de Marieta i en desenrolls en el cultiu de la dacsa, cotó i tabac este últim fins a la seua industrialisació i exportació, que va tindre com a foc el municipi d'Ambalema. Apareix l'activitat ganadera i el cultiu del café que són incorporats a l'economia per criollos i mestizos en les ales de les cordilleres.

Agroindustria

Trayectòria del túnel terminat de La Llínea, entre les ciutats de Calarcá (Quindío) i Cajamarca (Tolima).

Per a principis del XX varen ser factor de desenroll el dacsa i tabac este últim fins a la seua industrialisació i exportació a Europa a manera de “tabac anglés” processats en La Factoria (o Casa de la Logia) construïda en 1916, la Casa Anglesa, la Casa Amurallada en el municipi d'Ambalema. Després es desenrollen els districtes de rec dels rius Saldaña Coello i Recio que a lo llarc del Tolima que permeten el cultiu de l'arròs i cotó en vastes extensions del departament en centre en el municipi de L'Espinal sent llavors la agroindustria el pol de desenroll per al departament fent-ho primer productor d'arròs, segon de cotó. La cultura del café de la que el departament del Tolima és el seu tercer productor a nivell nacional té assent en els municipis de montanya destacant els de Líban, Anzoátegui, Santa Isabel, Ibagué, Murillo, Garriga, Roncesvalles, Dolors i Planades, entre uns atres

Té el departament gran riquea piscícola per extracció de fonts naturals com el riu Magdalena i Saldaña i com a indústria de la acuicultura establida en l'embassament elèctric de Prat. Es conta també entre els departaments en hatos ganaders en diversitat en races pures per a la producció de carn o de formages en Roncesvalles i llet per al consum nacional.

Turisme

En el turisme com a indústria verda, el departament del Tolima desenrolle centres turístics d'importància en els municipis denominats de “Terra Calenta”, que conten en parcs aquàtics, ráfting en el riu Sumapaz de Melgar, Carmen d'Apicalá, Coello, Flandes i Suárez. Al nort del departament en Marieta, Fonda, Ambalema i Falan en el turisme històric colonial en combinació en parcs aquàtics. Al sur trobem turisme de terra calenta en la represa de Prat enfocada a la peixca deportiva i els deports nàutics emmarcat en expressions amerindies regionals en ceràmica a on resalta la de la chamba i la cestería, elaborades per les comunitats indígenes pijao i en paisages com el Cerro del Pacandé i el Desert de la Tatacoa en la marge occidental enarcado en la vall del Riu Magdalena en el municipi de Natagaima. En el centre del departament els municipis d'Ibagué, Murillo i Líban en el Parc nacional dels Nevats promouen el turisme de caràcter ecològic i deports de montanya com l'escalada. Tolima és un dels departaments en més terminals de transport operatives, estant ubicades en Ibagué (la seua capital), Fonda, Melgar i Espinal.

Mineria

La riquea mineral en or del departament es reconeix des de periodos prehispánicos quan les ètnia Pijao comerciaven este material i fabricaven ferramentes i elements d'or per a us personal, en l'explotació permanent en la colónia i per més de 500 anys han agotat algunes de les seues fonts, en l'actualitat s'eixercix la mineria, en l'explotació artesanal de l'or de torrentada en el municipi de Coyaima, Ataque sobre el riu Saldaña o Amoya i l'explotació de solsida en els alvertents de la Cordillera Central i s'han descobert nous jaciments. Les seues reserves d'or estan sent explorades per l'empresa AngloGold Ashanti, el proyecte es desenrolla en l'àrea denominada La Colosa en voltants del municipi de Cajamarca. Este proyecte ha generat interés regional per la seua magnitut, generació d'ocupació i per les enormes regalías que podria deixar si s'explota, encara que en prou preocupacions respecte a l'impacte negatiu que dita explotació podria generar en el mig ambient.

Indústria textil

La agroindustria del cotó propici el desenroll de la Indústria textil en el departament en centres industrials textils en la ciutat d'Ibagué. L'indústria del Tolima, tal com ha vingut succeint en el país, ve perdent participació en el PIB, mentres que els servicis guanyen més rellevància, fenomen conegut pels investigadors com a desindustrialisació. Dins del sector servicis descollen el comerç, l'administració pública i atres servicis a la comunitat.

Cambres de comerç

Tolima es troba repartit en vàries jurisdiccions de distintes cambres de comerç, en la finalitat de recolzar, regular i desenrollar al sector empresarial:

• Ibagué: Comprén els municipis d'Ibagué, Roncesvalles, Sant Antonio, Rovira, Pedres, Valle de Sant Joan, Alvarado, Venadillo, Santa Isabel i Anzoátegui.
• Fonda, Guaduas i Nort del Tolima: Comprén els municipis de la província nort, Murillo, Líban, Villahermosa, Casablanca, Lleida, Herveo i el municipi de Guaduas en Cundinamarca.
• Sur i Oriente del Tolima: Comprén tots els municipis de les províncies de l'orient i suroriente, els municipis de la província sur (llevat Roncesvalles i Sant Antonio), Sant Luis, Coello, Flandes i Espinal.

Símbols

Himne

Plantilla:Wikisource document històric El Bunde Tolimense, la música del qual va ser composta pel mestre Alberto Castella i Nicanor Velásquez Ortiz va agregar versos, és cantat en tots els actes protocolaris del Tolima. Per mig d'ordenança número 023 del 21 de juny de 2001, va ser declarada com a lletra oficial de l'himne del departament del Tolima, el bunde tolimense va ser compost en el municipi de L'Espinal, a on en el centre de la capçalera municipal, es posa una escultura com a tribut a est.

Escut

Escude del departament del Tolima

Va ser adoptat per Llei del 7 de decembre de 1815, en Fonda, per les Cambres Unides de la Província de Marieta, sancionada pel prócer José León Armero, governador i comandant general. En 1861, es va adoptar per al Estat Sobirà del Tolima, per mig de Decret del 12 d'abril, firmat pel general Tomás Cipriano de Mosquera, segons consta en el registre oficial n.º 12 del 7 de setembre de 1861.

Bandera

Bandera del departament del Tolima

La bandera és un bicolor vinotinto sobre or. Adoptada pel Departament del Tolima, consta de dos franges en sentit horisontal, una de color vinotinto i l'atra de color groc.

«Per a ser gentils hòmens, pintanse en bija que és una cosa colorada»

Fernando d'Oviedo

El vinotinto representa el color de la bija que utilisaven els natius precolombins sobre la seua pell. i el groc representa l'or i les riquees del departament.

Tradicions

Festival Folòric Colombià

La música és l'expressió cultural distintiva del Tolima. La seua capital, Ibagué, és coneguda com la Capital Musical de Colòmbia en l'educació impartida des del Conservatori del Tolima d'orde Departamental a nivell universitari i el Conservatori d'Ibagué, d'orde Municipal, d'educació primària, secundària i superior tècnica, pero també tenen fama les Festes de Sant Pedro en L'Espinal, de Sant Joan en Natagaima, el Festival Nacional de Música "Mangostino d'Or" en Marieta i en Ibagué el Festival Folòric colombià, el Concurs Nacional de duetos "Príncips de la Cançó" i el Concurs Nacional de Composició "Leonor Buenaventura". El Conservatori de Música d'Ibagué és una escola de músics reconeguda a nivell nacional.

Educació

El departament conta en una àmplia oferta educativa: la Universitat del Tolima, com a principal universitat pública en sèus en vàries ciutats del departament, ademés de la Universitat Nacional Oberta i a Distància, i en educació superior privada, la [[Universitat d'Ibagué]], abans denominada Corporació Universitària d'Ibagué, Universitat Cooperativa de Colòmbia, Universitat Antonio Nariño, Corporació Unificada Nacional d'Educació Superior, Universitat Sant Tomás, Pontifícia Universitat Javeriana, Corporació Universitària Remington, Fundació Universitària Sant Martín, Universitat Catòlica de Colòmbia, Corporació John F. Kennedy, Fundació Universitària de l'Àrea Andina i la Uniminuto.

Personages destacats

Polítics

El departament del Tolima ha donat al país gobernant com: José León Armero, José María Melo, Manuel Murillo Bou, Miguel Abadia Méndez, Alfonso López Pumarejo, Darío Echandía, Gabriel París i Deogracias Fonseca Espinosa; els dos últims varen pertànyer a la junta militar constituïda en maig de 1957.

Historiadors

Els historiadors Eduardo Santa, Gonzalo Sánchez, Hermes Tovar Pinzón, Hernán Clavijo, Tiberio Múrcia Godoy, Álvaro Quartes Coymat.

Juristes

Terra de juristes com José Joaquín Caicedo Castella, Antonio Rocha Alvira, Alfonso Reis Echandía, Alberto Camacho Angarita, Carlos Peláez Trujillo, Ricardo Bonilla Gutiérrez, Guillermo González Charry, Jaime Vidal Perdomo, Hernando Franco Idárraga, José Ignacio Narváez, Francisco Yezid Triana, Miguel Ángel García, Luis Fernando Alvarado, Jaime Orlando Santofimio, Carlos Ariel Sánchez, Alfonso Gómez Méndez, Germán G. Góngora, Eduardo Montealegre Lynnet, Augusto Trujillo Muñoz, Simón de la Pava Salazar, Leovigildo Bernal Andrade, César Castro Perdomo, Cesáreo Rocha Ochoa, Ernesto Rengifo García i Flavio Rodríguez Arce entre uns atres.

Investigació científica

En el Tolima han naixcut investigadors científics de gran prestigi en diferents àrees del coneiximent: Manuel Elkin Patarroyo, Eduardo Aldana Valdés, Dagoberto Páramo Morals.

Cultura

Música del Tolima

Els Músics: Cantalicio Rojas, Gentil Montanya, Garzón i Collazos, Raúl Santi, Luis Enrique Aragó Farkas, Régulo Ramírez, Patrocini Ortiz, Emeterio i Felipe 'Els Tolimenses' i Silva i Villba, Oscar Agudelo, Onofre Bonilla, Miguel Antonio Ospina Gómez. També és famós l'ingenier Eduardo Aldana, qui va formar part de la Missió Nacional de Sabio, presidida per Gabriel García Márquez, i integrada pel govern nacional en 1991 per a fer un diagnòstic sobre l'educació en Colòmbia o el reconegut historiador Hugo Viana Castro en documents històrics complet sobre l'independència en el departament del Tolima.

Frontera del Museu d'Art del Tolima.

Lliteratura Tolimense

Els seus escritors Albeiro Arias, Diego Fallon, James Canó, William Ospina, Arturo Camacho Ramírez, Juan Lozano i Lozano, Martín Pomala, Llum Stella, María Cristina Rivera Rojas, Orlando Pardo, Eutiquio Lleal, Jorge Eliecer Pardo, Héctor Sánchez, Magil, Benhur Sánchez, Oscar Perdomo Gamboa, Dagoberto Páramo Morals, Tiberio Múrcia Godoy, Álvaro Quartes Coymat.

Artistes visuals del Tolima

Els pintors Darío Ortiz Vidals, Darío Jiménez, Jorge Elías Triana, Darío Ortiz Robledo, Carlos Granada, Juliol Fajardo, Carlos Alfonso Vargas;

Música Alternativa del Tolima

El festival Ibagué Ciutat Roc conta en una trayectòria de més de 20 anys de realisació ininterrompuda. Este event funciona com a plataforma de presentació per a agrupacions locals de música alternativa, entre les que s'inclou a Dafne Marahuntha.

Gastronomia

Lechona

Dòna tolimense en lechona.

Entre els menjars típics, una de la més famosa és la lechona. Un plat a pur de la carn d'un lechón o porc reblixc d'arvejas, mesclat dins del mateix lechón. Este es hornea, quedant el dorat i torrat el cuiro delechón. Se servix en una porció del cuiro i ocasionalment en dessaborit, una espècie de natilla feta en farina de blat i una miqueta de sucre. Per a finalisar el plat de lechona se servix idealment en full de Bijao, similar al full de banana, passada per la flama encara que este full no és comestible.

Tamal tolimense

Consistix en una preparació d'arvejas seques, carns de res, gallina i porc, ou, papa, carlota i condiment. El bolic de la mescla es fa en fulls de banana que ademés de constituir la seua característica presentació, també contribuïx al sabor del plat. S'acompanya tradicionalment en chocolate i arepa blanca, almojábanas, achiras o pandeyucas. L'Alcaldia d'Ibagué per mig del Decret 265 de 2002 va declarar el 24 de juny el dia del tamal, com a festeig del dia de Sant Joan.

Sancocho de gallina

És una sopa típica cuinada en foguer de llenya que es compon de cama pernil de gallina, banana verda, yuca, papa, arracacha, ahuyama, guis de tomata i ceba llarga, mazorca, all i celiandre. Es pot acompanyar en arròs i albocat.

Morcillas

Són embotits fets a pur de sanc líquida i budells de porc per a reblir, celiandre, plantes com hierbabuena i poleo, sal, pebre, arròs i arveja. Se servixen en torrats i reunions a l'aire lliure, acompanyats en chorizo, papa criolla o salada, guacamole, arepas i mazorca.

Vore també

• Organisació territorial de Colòmbia
• Deports Tolima
• Cerro Machín
• Tolima Gran

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tolima.
• tolima. gov. co/ Governació del Tolima - Pàgina oficial de la Governació del Tolima.
• ut. edu. co/ Universitat del Tolima - Principal centre educatiu del Tolima.
• culturatolima. org/ Consell Departamental de Cultura i Patrimoni del Tolima - Direcció Departamental de Cultura del Tolima