Nevat del Huila
.jpg)
El Nevat del Huila és un estratovolcán actiu localisat en la Cordillera Central de Colòmbia. El seu cim alcança els 5.364 m s. n. m., sent la quarta montanya més alta del país despuix dels picos bessons de la Serra Nevada de Santa Marta i del Ritacuba Blanco. El nevat, que és el més meridional del país[1] i el punt central del Parc Nacional Natural Nevat del Huila, està dividit territorialmente entre els departaments d'Huila, Tolima i Cauca, sent el seu cim el punt més elevat dels tres. Posseïx una conya glaciar de 6,5 km², segons senyes del Ministeri d'Ambient de Colòmbia. No obstant, esta cobertura glaciar es troba en reculada per l'impacte del canvi climàtic, i podria desaparéixer en les pròximes décades si persistix esta tendència, d'acort en l'IDEAM.[2][3][4][5]
En març de 2007 es trobava en un nivell alt d'activitat en possibilitat d'erupció, les seues fumarolas laterals presenten derretimiento paulatí del glacial, la qual es va fer efectiva en la nit del 17 d'abril i matinada del 18 d'abril, formant un lahar. En la matinada del 18 d'abril de 2007 es produïxen dos erupció que generen remugades de fanc en els seus dos alvertents. Les localitats més afectades són Belalcázar (Municipi Páez) en el Departament del Cauca; Paicol, L'Argent, Tesalia, Nataga, Yaguará en el Departament del Huila; també poden ser afectades per una eventual erupció ademés de Cauca i Huila, els Departaments de Tolima i Valle del Cauca. Gràcies a l'activitat volcànica succeïda enguany, es va generar un domo de considerable altura 5.267 m s. n. m., recostado en el pico sur del volcà i referit pel Servici Geològic Colombià - SGC.[2]
El 20 de novembre de 2008 es genera una erupció explosiva acompanyada d'un fluix de fanc abundant generat pel desgel de la conya glacial que alcança fins a 30 m d'altura. Durant eixa erupció es va formar un cràter de 400 metros de diàmetro en un domo de lava emplaçat en el seu interior. Des de llavors es realisa un constant seguiment a una possible nova erupció o solsides del material glacial afectat que poden produir nous lahares. Els plans d'evacuació varen funcionar a temps durant l'erupció de novembre de 2008;[6] no obstant, varen fallir una decena de persones.[7]
En octubre de 2009 el complex volcànic va registrar una emissió de cendres contínua que varen caure sobre 17 municipis, entre ells, Cali i Santander de Quilichao.[8]
Geografia i geologia
[editar | editar còdic]El Nevat del Huila s'ubica en el suroccidente de Colòmbia, en l'intersecció dels departaments del Huila, Cauca i Tolima. Fa part de la Cordillera Central dels Vages colombians, en la regió coneguda com Massiç Colombià, considerada una de les principals fàbriques d'aigua del país per la seua influència sobre múltiples conques hidrogràfiques. En una altitut de 5.364 metros sobre el nivell de la mar, és el volcà més alt de Colòmbia i el segon pico més alt del país despuix del Cristóbal Colón en la Serra Nevada de Santa Marta.[3][9] [10]
El sistema montanyós del Nevat del Huila està conformat per varis cims principals, l'altitut dels quals ha segut determinada per mig de models digitals d'elevació. Estos cims presenten altituts superiors als 5.000 metros i destaquen per la seua importància geogràfica dins del relleu andino. Entre elles es troben el Pico Central, que és el punt més elevat del massiç, seguit pel Pico Nort, La Cresta, l'Domo i el Pico Sur. Les estimacions d'altitut, obtingudes a partir del Model d'Elevació Digital (DEM) SRTM 12.5.[2][11][12] [10]
| Nom del cim | Altitut (m) |
|---|---|
| Pico Nort | 5.304 |
| La Cresta | 5.284 |
| Pico Central | 5.364 |
| Pique Sur | 5.052 |
| Domo | 5.267 |
Geològicament, el Nevat del Huila és un estratovolcán jove del Cuaternario, constituït per capes alternantes de lava, cendres i depòsits piroclásticos. Se situa dins del Cinturó de Fòc del Pacífic, producte de la subducción de la placa de Naixca baix la placa Suramericana, un procés tectónico que ha donat orige a una cadena de volcans actius a lo llarc dels Vages.[13] [10]
L'edifici volcànic es localisa sobre falles geològiques actives, entre elles la Falla de Palestina, lo que ho convertix en un sistema d'alt risc sísmic i volcànic. Les ales del volcà presenten pendents d'entre 25° i 30° en la part superior, que disminuïxen progressivament en les zones de piedemonte.[4][11]
El Nevat del Huila estava cobert per glaciars que, pel canvi climàtic i l'activitat volcànica recent, han sofrit una reculada accelerada. L'Institut d'Hidrologia, Meteorologia i Estudis Ambientals (IDEAM) va reportar una reducció del 50% en la cobertura glaciar entre 1981 i 2010. [14] Senyes més recents del Ministeri d'Ambient (2023) indiquen que el glaciar actualment té una extensió aproximada de 6,5 km², encara que continua disminuint ràpidament. El seu desgel súbit, associat a erupció explosives i fluix piroclásticos, pot donar orige a lahares (llaus volcàniques), representant un greu risc per a les poblacions assentades en les valls dels rius Páez, Magdalena i atres tributaris. [4][11]
El Nevat del Huila és un dels sis glaciars que encara sobreviuen en Colòmbia, junt en els glaciars de la Serra Nevada de Santa Marta, el Cocuy, el Nevat del Ruiz, Santa Isabel i el Nevat del Tolima. Esta situació evidencia el seu valor estratègic en térmens de biodiversitat, abastiment hídric i monitoreo climàtic, en un context d'accelerada pèrdua de massa glaciar a nivell nacional.[8][2]
Des de 2007 ha presentat varis episodis d'activitat eruptiva que varen obligar a l'evacuació de comunitats indígenes i llauradores, especialment en el sector de l'ampara de Tóez i atres zones del departament del Cauca.
L'activitat del volcà és monitoreada permanentment pel Servici Geològic Colombià (SGC), a través de l'Observatori Vulcanológico i Sismológico de Popayán.
Activitat Sísmica
[editar | editar còdic]El volcà Nevat del Huila, en una altitut de 5.364 metros sobre el nivell de la mar, és el volcà actiu més alt de Colòmbia i representa una gran amenaça volcànica, com ho varen demostrar les seues erupció ocorregudes en 2007 i 2008. Basant-se en criteris geomorfològics, ha segut classificat com un complex volcànic compost per dos edificis principals, la construcció dels quals es dividix en tres estadis evolutius: el Estadi Pre-Huila, iniciat fa aproximadament 1,5 millons d'anys (Pleistoceno Inferior); el Estadi Huila Antic, sorgit fa uns 100.000 anys (Pleistoceno Superior); i el Estadi Huila Recent, que va començar fa entre 11.000 i 10.000 anys (Holoceno), coincidint en el final de l'última glaciació.[15]
La volcanoestratigrafía del complex està formada per 13 unitats, dominades per fluix de lava andesítica grossa, junt en fluix piroclásticos intercalados. Les variacions petrográficas entre estes unitats permeten una caracterisació precisa dels diferents estadis eruptivos.[15]
El monitoreo del volcà Nevat del Huila va començar en 1993 per part de l'Observatori Vulcanológico i Sismológico de Popayán del llavors INGEOMINAS (hui Servici Geològic Colombià), usant una ret d'estacions sismológicas al voltant de l'edifici volcànic 1. Fins a abans de 2007, el volcà presentava en promig tres sismes diaris, majorment de tipo volcano-tectónico (VT), és dir, sismes associats a fracturamiento de roca. En 2007, esta activitat va canviar dràsticament: el 18 de febrer es va registrar un eixam de 108 events VT superficials, seguit d'un aument d'events de llarc periodo (LP) relacionats en el trànsit de decorreguts volcànics, lo que va precedir a la erupció freàtica del 19 de febrer. [16][17][18]
Posteriorment, el 17 d'abril de 2007 va ocórrer un atre increment sísmic que va precedir una segona erupció, en formació de noves fissures i l'emissió de cendra. Estes senyals varen ser essencials per a establir sistemes d'alerta primerenca i evacuació preventives en la regió . Entre març i setembre de 2008 es varen registrar 46 sismes en magnituts entre 2.5 i 4.9, (escala de Richter), i entre octubre i novembre va predominar la sismicidad tipo LP, associada a l'intrusió de magma cap a la superfície. Esta evolució va culminar en la erupció freatomagmática del 20 de novembre de 2008, que va generar un domo volcànic i fluix de fanc més voluminosos que els anteriors.
Ademés, es destaca el sisme del 6 de juny de 1994 (Mw 6.7), localisat 10 km al surest del volcà i a 12 km de profunditat, que va desencadenar una gran remugada en la vall del riu Páez en més de 1000 víctimes. Este event va generar un breu increment d'activitat sísmica en el volcà, incloent events LP i un episodi de tremor continu durant sis hores.[16][17][18]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Informe de l'estat dels glaciars colombians 2018.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Informe de l'estat dels glaciars colombians - 2023.Consultat el http://archivo.ideam.gov.co/documents/11769/132669/___caps_3___+2023+(Informe+de el+estat+de+els+glaciars+colombians+2023).pdf/fc0c6i74-2eae-43af-937b-97510daf9b9i.
- ↑ 3,0 3,1 «Generalitats». www2.sgc.gov.co. Consultat el 2025-06-02.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Bolletí de Geologia.33(2)
- 73–93.ISSN 0120-0283.Consultat el 2025-06-02.
- ↑ «seus-glaciars-solament-queden-33-km%C2%B2/ Colòmbia està perdent els seus glaciars: solament queden 33 km² -» (en és). Consultat el 2025-07-08.
- ↑ «Colòmbia: erupció del volcà Nevat Del Huila». ReliefWeb. Consultat el 29 d'agost de 2020.
- ↑ «Remugades despuix de l'erupció de volcà en Colòmbia» (en espanyol). Diari L'Univers. Consultat el 24 de novembre de 2008.
- ↑ 8,0 8,1 «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 6 de març de 2012. Consultat el 8 de setembre de 2011.
- ↑ «Parcs Nacionals Naturals» (en és). Parcs Nacionals Naturals de Colòmbia. Consultat el 2025-06-02.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 Journal of Geophysical Research: Solid Earth.124(2)
- 1688–1699.ISSN 2169-9356.doi:10.1029/2018JB016324.Consultat el 2025-07-12.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 «The Nevat del Huila Volcanic Complex» (en és-es). www2.sgc.gov.co. doi:10.32685/pub.esp.38.2019.06. Consultat el 2025-06-02.
- ↑ SN Applied Sciences.3(12)
- 870.ISSN 2523-3971.doi:10.1007/s42452-021-04855-3.Consultat el 2025-07-09.
- ↑ «Global Volcanism Program | Nevat del Huila» (en en). Smithsonian Institution | Global Volcanism Program. Consultat el 2025-06-02.
- ↑ «Àrea i canvi de cobertura glaciar».
- ↑ 15,0 15,1 Bolletí Geològic.(43)
- 41–52.ISSN 2711-1318.doi:10.32685/0120-1425/boletingeo.43.2015.28.Consultat el 2025-07-15.
- ↑ 16,0 16,1 Bolletí Geològic.(43)
- 41–52.ISSN 2711-1318.doi:10.32685/0120-1425/boletingeo.43.2015.28.Consultat el 2025-07-10.
- ↑ 17,0 17,1 Bolletí Geològic.(42)
- 109–128.ISSN 2711-1318.doi:10.32685/0120-1425/boletingeo.42.2008.23.Consultat el 2025-07-10.
- ↑ 18,0 18,1 doi:10.13140/RG.2.1.4557.8963.Consultat el 2025-07-10.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nevado del Huila» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.