Nevat del Tolima

Nevat del Tolima

El Nevat del Tolima (també conegut com la montanya Dulima des d'abans de la conquista pels natius indígenes) és un volcà localisat en la Cordillera Central dels Vages de Colòmbia, en jurisdicció dels municipis tolimenses d'Anzoátegui i Ibagué. Junt en els volcans Nevat de Santa Isabel, Nevat del Ruiz, Paramillo de Santa Rosa, Paramillo del Quindío i Paramillo el Cisne, fa part de l'àrea protegida del parc nacional natural Els Nevats.

Este volcà actiu és cridaner per la seua forma cònica que s'assembla al volcà Cotopaxi en Equador (i inclús és més exigent que aquell, pel major desnivell i el campament en carpa que requerix la seua ascensió), que culmina en un menut glaciar en el seu únic cim (Ideam, 2012). El Nevat del Tolima presenta un con volcànic simètric d'alta pendent, el cim de la qual alcança els 5220 metros sobre el nivell de l'mar. La seua morfologia favorix un patró de drenage radial excèntric, en el qual naixen importants corrents hídriques com els rius Totare i Combeima, este últim afluent del riu Coello, que a la seua volta desemboca en el riu Magdalena. Cap a les ales propenques al cim és possible trobar antics fluix de lava que es intercalan en menudes llengües glaciars que baixen fins als 4800 o 5000 metros d'altitut.

D'acort en informació actual proporcionada pel Sistema de Parcs Nacionals Naturals de Colòmbia, el Nevat del Tolima conta en l'actualitat en una conya glaciar que comprén aproximadament 2,8 km² i conté un volum estimat de 69 millons de metros cúbics de gèl. Per tant, este glaciar constituïx un punt d'interés tant per als aficionats al montanyisme com para els qui es dediquen a l'investigació ambiental, ya que se situa en el cim del volcà i pot observar-se des de distints sectors del Parc Nacional Natural dels Nevats.

Per una atra part, en anys previs es calculava que l'extensió glaciar del Nevat del Tolima era de 0,74 km² en 2010, segons l'anàlisis d'imàgens satelitales RapidEye. Dit valor representava, en eixe moment, el 2% de l'àrea glaciar total en Colòmbia. Aixina mateix, l'estudi realisat per Ingeominas en 1998 va indicar una gruixa mija de 70 metros en la part més elevada i plana del glaciar. Estes discrepàncies podrien deure's, per un costat, a diferències en les tècniques de medició amprades, i per un atre, a transformacions reals en la massa glaciar originades per processos climàtics i geològics.

Des de Bogotà i Soacha és visible en les localitats orientals i del sur, aixina com en els Cerros de Puge.

És vigilat pel Servici Geològic Colombià a través de l'Observatori Vulcanológico de Manizales, i es manté en nivell d'alerta 4 o vert, que ho classifica actualment com un "volcà actiu de comportament estable".

El Nevat del Tolima és una de les tres montanyes més altes del complex volcànic Ruiz-Tolima i la segona massa glaciar més menuda del país despuix del Santa Isabel. Conta en un únic cim i està conformat per sèt glaciars: Shimmer, Pijao, Totare, Kraus, Ambalá, Dulima, Combeima.

Rius i quebrades provinents del glaciar:

El volcà-nevat del Tolima en la seua estructura casi simètrica, posseïx un patró radial de drenage en la part alta. El glaciar residual depositat sobre el cim servix d'alimentació a les conques dels rius Totare, Sant Romualdo, Toche i Combeima. Este últim sent la principal font hidria del municipi de Ibagué. Totes estes corrents drenan a l'alvertent oriental de la cordillera Central, directament al riu Magdalena.

Geologia

La formació del Nevat del Tolima va ocórrer sobre un basamento geològic de vulcanitas mio-pleistocénicas i roques cristalines. La seua evolució geològica es dividix en dos etapes durant el periodo Cuaternario: una fase inicial caldérica (Tolima antic), i una etapa posterior de construcció del con actual (Tolima modern).

L'arquitectura volcànica està composta principalment per andesita de dos piroxenos, depositades tant en erupció explosives (piroclastos, fluix de cendra, blocs i escoria) com efusivas (lava massives i en blocs), acompanyades de lahares favorits per la conya glaciar.

En els últims 14 000 anys el volcà ha presentat a lo manco dos grans episodis eruptivos plinianos, els penachos dels quals varen alcançar altures d'entre 10 i 18 km i varen deixar extensos depòsits de piroclastos que encara representen amenaça per a les poblacions aledaño.

Entre els perills volcànics més rellevants estan la caiguda de cendra i bombes estos es troben lava, tant massives com en blocs, depòsits de fluix piroclásticos de cendra, blocs i escoria, aixina com depòsits originats per la caiguda de piroclastos.  La presència d'una conya glaciar ha favorit condicions propícies per a la formació de fluix de fanc (lahares).

Montanyisme

El nevat del Tolima és reconegut pels montañistas colombians i de tot lo món, donada la dificultat en l'ascens, resultat de les seues empinades i escarpadas cims de lava que constituïxen el con volcànic.

El principal accés al volcà es realisa partint des de la ciutat d'Ibagué fins al sector del Silenci, passant pels corregimientos de vila Restrepo, Pastales i Juntes. D'allí en avant es desprenen varis camins que conduïxen fins al cim. L'atra ruta d'ascens concorreguda pels montañistas és la denominada ruta nort, la qual es pren des del corregimiento de Juntes a mà dreta per a on descendix la quebrada les perles, passant pels llocs; termalito, estambúl i l'alt d'Nieves, a on es realisa un menut descens cap a l'escola el Bot, continuant en l'ascens esta volta menys inclinat cap a l'alt de boqueró i ingressant a l'páramo i a la vall dels frailejones.

Esta ruta conduïx d'igual manera cap als termals de Canó als 4000 MSNM aprox. Lloc ubicat en la base del nevat i a on es pot descansar, pernoctar i prendre un bany d'aigües termals, pòstum a fer l'atac al cim que es troba a 7 hores aproximades.