Paramillo del Quindío

Erro al crear miniatura:

Paramillo del Quindío

Erro al crear miniatura:

Vista del Paramillo del Quindío des del Nevat del Tolima en juliol del 2024

El Paramillo del Quindío, anteriorment conegut com Nevat del Quindío, és un volcà inactiu ubicat en la Cordillera Central dels Andes, en Colòmbia. El seu cim és el trifinio de Quindío, Risaralda i Tolima, sent també el punt més alt del primer. Té una altitut de 4.760 m s. n. m. Fa part del parc nacional natural Els Nevats, a on es troben ademés els Nevats del Ruiz, del Tolima, de Santa Isabel i el Cisne. No obstant, no existixen registres històrics de que allí s'haja produït alguna erupció, el Servici Geològic Colombià lo monitorea com a volcà actiu per registres sísmics de baixa intensitat freqüents en la seua àrea d'influència, algunes fonts d'aigües termals, abundants jaciments de sofre i fumarolas de gasos; encara que estes són molt poc freqüents.

Geològicament, el Nevat del Quindío és un estratovolcán que forma part del massiç volcànic Ruiz–Tolima. Els camps de neu i glaciars en la montanya han anat decreixent de manera progressiva al voltant del 10% anual des de les primeres medicions científiques portades a terme a finals de la década de 1980, presumiblement com a conseqüència del efecte hivernàcul, una causa del calfament global. No obstant, la montanya oferix bells paisages, lo que la convertix en un foc turístic de la regió, la seua part més baixa constituïx un bosc núvol ric en espècies endèmiques.

Erro al crear miniatura:

Nevat del Quindio, província del Cauca, aquarela de Manuel María Pau en 1853.

El botànic alemà Von Humboldt va visitar l'àrea en 1801, lo que li va permetre descriure espècies desconegudes fins a llavors, com el frailejón.

Geologia del volcà

A nivell geològic, el Paramillo del Quindío és un estratovolcán madur del massiç Ruiz–Tolima, la morfologia del qual està marcada per un antic colapse de l'edifici volcànic sobre el seu flanc suroest, formant una concavidad àmplia d'aproximadament 2 km. Esta estructura es considera resultat d'una cràter glaciar antic o caldera erosionada per processos del Pleistoceno. Encara que no mostra evidències de erupció recents, s'ha identificat intensa alteració hidrotermal, incloent depòsits de sofre i alteració mineral en roques lávicas i ignimbritas dins del complex volcànic més gran de la regió. Des de finals dels anys 1980, el Paramillo del Quindío ha sofrit una reducció anual aproximada del 10 % de la seua cobertura de neu i gèl pel canvi climàtic, similar a atres nevats del Parc Nacional Natural Els Nevats. Esta disminució ha transformat la seua apariència glacial a un paisage dominat per vegetació de páramo i boscs nuvolats, lo que ho convertix actualment en un bell destí de ecoturismo pel seu paisage volcànic i biodiversitat endèmica.

Flora i Fauna

El Parc Nacional Natural Els Nevats és una de les àrees protegides més biodiversas dels Andes colombians, en una àmplia gama d'ecosistemes que inclouen páramo, superpáramo, chapulls i boscs altoandinos. En el seu 80 % predomina el páramo en pajonales, turberas i arbustales, mentres que el superpáramo —o paisage llunar— alberga organismes extremófilos adaptats a condicions de fredor extrema. En les zones més baixes es troben boscs alts andinos en vegetació exuberante i cobertura vegetals ben desenrollades.

Flora destacada

1. Els frailejones (Espeletia hartwegiana) dominen els páramo, sent essencials per a la captació d'aigua i regulació hídrica
2. Plantes endèmiques com el cacho de venado (Loricaria colombiana) prosperen en el superpáramo gràcies a la seua adaptabilitat a sols rocosos i exposició solar extrema.
3. En les zones de bosc altoandino abunden espècies com la palma de cera del Quindío (Ceroxylon quindiuense), el sèt cuiro de páramo (Polylepis sericea) i arbusts del gènero Diplostephium, Hypericum i campanos, entre uns atres.

Fauna emblemàtica

1. Aus com el Periquito dels Nevats (Bolborhynchus ferrugineifrons), la Cotorra coroniazul (Hapalopsittaca fuertesi), el Còndor andino (Vultur gryphus) i el Colibrí de páramo (Oxypogon stubelii) destaquen per la seua importància ecològica i moltes estan en risc o són endèmiques.
2. Mamífers característics inclouen la danta de páramo (Tapirus pinchaque), el venado conill (Pudu mephistophiles), el venado colorat (Mazama rufina), el tigrillo (Leopardus tigrinus) i el puma (Puma concolor). Ademés, s'han identificat a lo manco 20 espècies de rat penat en funcions ecològiques clau.
3. També hi ha presència de la perdiu colorada (Odontophorus hyperythrus), el perico paramuno (Leptosittaca branickii) i el terlaque andino (Andigena hypoglauca), lo que evidencia la riquea d'endemismes en el parc.