Serra Nevada de Santa Marta

La Serra Nevada de Santa Marta és una cordillera de Colòmbia que constituïx per sí mateixa un sistema aïllat de la cordillera dels Vages, sobre la costa Carib de Colòmbia. Esta s'eleva abruptament des de les costes del mar Carib fins a alcançar picos nevats a una altitut de 5.775m s. n. m. (metros sobre el nivell de la mar), segons les senyes proveïdes per la missió SRTM que senyalen una altitut propenca als 5700 m s. n. m.

El seu pico més alt és el Cristóbal Colón, que de pas és la montanya més alta de Colòmbia, ademés, la Serra Nevada és el segon sistema montanyós llitoral més alt del món despuix de les Montanyes Sant Elías entre Canadà i Estats Units i el més alt del món en un llitoral tropical. Per lo anterior, els científics asseguren que en la Serra es troba el millor resum climàtic del món, a on es troben tots els pisos tèrmics des de les plages càlides del Carib fins als glaciars que encara existixen en el cim.

Per ser una montanya de més de 5000 m s. n. m. d'altitut, posseïx varis pisos tèrmics, des del càlit sec fins al de neus perpètues. Aixina mateix el clima de tota la regió està determinat pels vents alisios i per l'elevació sobre el nivell de l'mar. És per això que la temperatura va de 30 °C en la part baixa del parc fins als 0 °C en els picos més alts de la Serra. La UNESCO la va declarar reserva de la biosfera en 1979, donada la ret d'ecosistemes que alberguen innumerables formes de vida i que són llar de vàries comunitats indígenes. En 2006, la Serra Nevada de Santa Marta va ser nominada com a símbol cultural de Colòmbia en el concurs organisat per la revista Semana en el respal de Caragol TV, el Ministeri de Cultura i Colòmbia és passió.

Ubicació i llímits

La Serra Nevada de Santa Marta està ubicada en l'extrem nort de Colòmbia, en la regió Carib, i s'estén pels departaments de Magdalena, Cessar i La Guajira. És un massiç montanyós completament independent de la cordillera dels Vages, lo que la convertix en una de les formacions geològiques més singulars del país i del continent. El seu relleu s'eleva abruptament des del nivell de la mar fins a altures superiors als 5.775 m s. n. m., constituint-se en el sistema montanyós llitoral més alt del món.

La Serra s'estén aproximadament entre els 10°30′ i 11°20′ de latitut nort, i entre els 72°00′ i 74°00′ de llongitut oest. En el seu interior naixen numerosos rius importants, com el Guatapurí, el Dò Diego, el Palomino, el Manzanares i el Cessar, els quals descendixen cap a les costes i valls circumdants, eixercitant un paper fonamental en l'hidrografia de la regió. Ademés, alberga els picos Colón i Bolívar, que en més de 5.775 m s. n. m., són les montanyes més altes de Colòmbia.

Archiu:Sierra Nevada de Santa Marta desde el espacio.jpg

Serra Nevada de Santa Marta des de l'espai en giner de 1990

Llímits geogràfics

• Nort: Llimita en la Mar Carib, des de la desembocadura del riu Còrdova en Magdalena fins a la desembocadura del riu Ranchería en La Guajira, incloent les planicies costeres propenques a les ciutats de Santa Marta i Riohacha.
• Sur: Es troba separada de la cordillera Oriental per la Depressió del Cessar, una franja baixa que actua com a barrera natural, i llimita en la vall formada pels rius Cessar i Ranchería, ademés de la Serranía de Perijá, que és la prolongació de la cordillera dels Vages en Colòmbia.
• Occident: Llimita en la conca del riu Magdalena i la Ciènaga Gran de Santa Marta, entre els rius Fret i Ariguaní, en el departament del Magdalena.

• Orient: Colindar en les terres semiáridas de l'Alta Guajira i la conca del riu Ranchería, caracterisades per un clima més àrit i ecosistemes diferents.

Este aïllament geogràfic, junt en la seua complexa formació geològica i la seua biodiversitat, ha fet que la Serra Nevada de Santa Marta siga un objecte d'interés científic des de el XIX, com ho evidencien els estudis de Joaquín Acosta i Jorge Isaacs.

Divisió política-administrativa

En l'àmbit territorial, la Serra Nevada de Santa Marta s'estén sobre tres departaments del Carib Colombià: La Guajira, Cessar i Magdalena; ademés, involucra una entitat distrital, corresponent a Santa Marta, i comprén un total de vint municipis, classificats segons la seua localisació departamental del següent modo:

En el departament de La Guajira es troben els municipis de: Barrancas, Sant Joan del Cessar, Distracció, Fonseca, Riohacha, Dibulla, Hatonuevo i Albània. En el departament del Cessar: Valledupar, Poble Bell, El Copey, Bosconia i El PasEn el departament del Magdalena: Ciènaga, Poble Vell, Zona Bananero, Algarrobo, Aracataca, L'Retén i Fundació.

Estos municipis comprenen zones des dels cims nevats fins a les terres baixes i costeres, reflectint la diversitat ecològica i cultural del massiç.

En la regió es troben dos parcs nacionals administrats per l'Unitat Administrativa Especial del Sistema de Parcs Nacionals Naturals (UAESPNN): el parc nacional natural Tayrona i el parc nacional natural Serra Nevada de Santa Marta, compartint territori en les ampares indígenes dels pobles Arhuaco, Kogui, Wiwa i Kankuamo. Ademés, està el parc arqueològic Teyuna Ciutat Perduda, administrat per l'institut Colombià d'Antropologia i Història des de 1976.

Geografia física

Geologia i sols

La Serra Nevada de Santa Marta, una massa prou quebrada en la seua geografia, constituïda de roques ígneas que daten de més de 160 millons d'anys. El massiç central és encara més antic i està conformat per roques granítiques.

Per damunt dels 4000 m s. n. m. (metros sobre el nivell de la mar) es troben afloraments rocosos i sols poc evolucionats que són pobres en nutrients. Entre els 2800 i els 4000 m s. n. m., el sol és moderadament evolucionat, que solament permet el creiximent de certes plantes com frailejones i pajonales. No obstant, per baix dels 2800 m s. n. m., el sol es torna més fèrtil i permet el creiximent de boscs tipo andino o tropical segons el pis tèrmic.

El páramo de Fundació, una cinta de gran altitut dels pasturages de montanya i xares intercalados en zones pantanosas i turberas àcides, ocupa la zona entre 3300 i 4500-5000 m s. n. m.. L'páramo de Santa Marta és l'enclavament més septentrional d'páramo en Amèrica del Sur, que es produïxen a lo llarc dels Vages. Per damunt de 4500-5000 m s. n. m. es troba la tapa de neu permanent.

La Serra Nevada de Santa Marta (SNSM) és una formació montanyosa única en Colòmbia per estar completament separada de la cordillera dels Vages. El seu orige geològic es remonta al Precámbrico, en algunes de les roques més antigues del país, formades fa més de mil millons d'anys. Està composta principalment per roques ígneas i metamòrfiques, com gneises, esquistos i migmatitas, que formen el núcleu del massiç, i per roques sedimentarias i volcàniques més recents en les parts baixes.

Des del punt de vista tectónico, la Serra és un bloc elevat independent, influenciat per la colisió entre la placa del Carib i la placa Suramericana, lo que ha provocat el seu alçament des de fa uns 60 millons d'anys. Està llimitada per importants sistemes de falles, com la falla de Santa Marta-Bucaramanga, la falla de Oca al nort i atres estructures actives, lo que la convertix en una zona en activitat sísmica significativa.

La seua complexa estructura geològica ha donat orige a una gran varietat de sols, molts d'ells prims, àcit i erosionables, pero rics en minerals en algunes zones. Esta diversitat del substrat rocós contribuïx a la riquea d'ecosistemes, que van des de selves tropicals fins a páramo, en un gradient altitudinal excepcional.

Estudis històrics de el XIX, com els realisats per Joaquín Acosta i Jorge Isaacs, varen ser pioners en observar esta singularitat, aportant les primeres idees sobre l'orige i evolució de la Serra en conexió en teories geològiques europees de l'época.

Clima

Una de les particularitats més notables de la Serra Nevada de Santa Marta és la diversitat de pisos tèrmics, que van des de zones càlides i seques fins a neus perpètues. Esta varietat climàtica permet l'existència de múltiples ecosistemes, des de plages caribenyes fins a glaciars, lo que la fa única a nivell mundial. Gràcies a la seua abrupta elevació des del nivell de la mar fins a més de 5000 m s. n. m., presenta tots els pisos tèrmics possibles en una sola montanya. Açò significa que pot passar d'un clima càlit i sec en les seues faldes, en temperatures propenques als 30 °C, fins a un clima gèlit en temperatures baix zero en els seus cims nevats. Ademés, el clima està fortament influenciat pels vents alisios del noreste, que duen humitat des de la mar Carib. Açò genera pluges freqüents en les ales nort i est, mentres que les zones sur i oest són més seques. La Serra Nevada de Santa Marta presenta una gran varietat de climes pel seu ampli ranc altitudinal, que va des del nivell de la mar fins a més de 5700 m s. n. m. d'altitut. Este gradient altitudinal genera tots els pisos tèrmics existents en Colòmbia, des de climes càlits tropicals en les parts baixes fins a climes frets d'alta montanya i zones nivales en els cims.

En les zones baixes, entre els 0 i 1000 m s. n. m., el clima és càlit i humit, en temperatures promig que oscilen entre els 26 °C i 30 °C. A mida que s'ascendix, la temperatura disminuïx a raó d'aproximadament 0,6 °C per cada 100 m s. n. m. d'altitut. En les zones templades i fredes, ubicades entre els 1000 i 3000 m s. n. m., les temperatures baixen considerablement, i en l'páramo (entre 3000 i 4200 m s. n. m.), es poden registrar temperatures inferiors als 5 °C. En les zones més altes i nevades, les temperatures permaneixen per baix de 0 °C durant les nits i solament pugen lleument durant el dia.

Sobre la precipitació, les ales nort i noroest de la Serra són les més plujoses, en registres anuals que poden superar els 3000 milímetros, especialment durant els mesos de maig a novembre. En contrast, les vertents sur i surest presenten un règim de pluges més moderat, en promijos entre 1000 i 2000 milímetros anuals. La variació de les pluges està influenciada pels vents alisios del noreste i per fenomens climàtics globals com El Chiquet i La Chiqueta, que alteren l'intensitat i distribució de les precipitacions.

En conjunt, esta diversitat climàtica convertix a la Serra Nevada en un dels ecosistemes més complexos del país, en una transició ecològica que va des de selves tropicals humides fins a zones de neus perpètues, encara que estes últimes s'han reduït dràsticament en les últimes décades pel canvi climàtic.

Ecosistemes i biodiversitat

La serra de Santa Marta posseïx una biodiversitat extraordinària, al punt de ser considerada una de les zones més biodiversas del món. Esta riquea natural no és casualitat: el seu clima variat favorix el creiximent d'una gran diversitat de plantes, estimades en més de 1200 espècies. La fauna també és abundant, destacant-se especialment les aus, en més de 600 espècies registrades. Per esta impressionant diversitat biològica, la UNESCO va declarar a la regió reserva de la biosfera i patrimoni de la humanitat en 1979.

Flora

Des de les primeres exploracions en la Serra Nevada de Santa Marta, s'ha reconegut la riquea de la seua flora, encara que encara no existix un inventari complet. Investigacions indiquen que esta regió té una baixa recolecció florística, en menys de 50 recolecció per km², a pesar de ser una zona prioritària per a estudis botànics.

Sobre la diversitat florística, s'estima que existixen al voltant d'1.800 espècies de plantes en flors, agrupades en 636 gèneros i 164 famílies. Les famílies més representatives són:

• Asteraceae: 70 gèneros, 156 espècies.
• Orchidaceae: 28 gèneros, 87 espècies.
• Leguminosae: 30 gèneros, 68 espècies.
• Poaceae: 29 gèneros, 55 espècies.
• Melastomataceae: 15 gèneros, 57 espècies.

Els gèneros en més espècies són Solanum, Miconia, Peperomia, Pleurothallis i Piper.

S'observa que la diversitat disminuïx en l'altitut, pero aumenten els endemismes. Per zones de vida:

• Selva subandina: 130 famílies, 330 gèneros, 651 espècies.
• Selva andina: 105 famílies, 237 gèneros, 479 espècies.
• Páramo: 29 famílies, 66 gèneros, 109 espècies.

Fitogeográficament, la flora de la Serra Nevada prové d'elements de terres baixes tropicals, que es diversificaron despuix dels alçament orogràfics del Plioceno i Pleistoceno. Açò va permetre la formació d'hàbitats nous que varen propiciar la diferenciació florística. Ademés, també s'identifica l'influència de flora andina, possiblement aplegada des de la Serranía del Perijá.

Fauna

La Serra Nevada de Santa Marta combina espècies de fauna compartides en ecorregiones veïnes i espècies pròpies resultat d'un intens procés d'especiación. El seu aïllament com a massiç montanyós ha generat alts nivells d'endemisme. Compartix fauna en la Serranía del Perijá, les zones baixes de les ciènages del suroccidente, el baix Magdalena i les planicies costeres i continentals del nort i orient.

Grup	Total d'espècies	Espècies endèmiques	% del total de vertebrats	% endemisme del grup	Famílies / Gèneros destacats	Comentaris clau
Amfibis	50	17	4,70 %	34 % del grup 38,63 % del total d'endemismes	Leptodactylidae (més diversa) Geobatrachus walkeri (únic gènero endèmic)	Alta diversitat a baixes altituts; representa el 8,4 % del total nacional; 12 % de l'endemisme nacional.
Mamífers	189	No determinat	17,98 %	No determinat.	Rat penat (109 spp.) Rosegadors (26 spp.)	61 % són rat penat; falta mostreig actualisat; a lo manco 10 espècies en perill; possible extinció local de 3-4 espècies.
Aus	631	14	60,03 %	31,81 % del total d'endemismes.	Passeriformes: 21 famílies, 318 spp. Oxypogon cyanolaemus, Pyrrhura viridicata.	Representen 35,45 % d'aus de Colòmbia i 7 % del món; 51 espècies migratòries; aus endèmiques principalment en Passeriformes.
Peixos	95	0	8,56 %	0 %	Characidae (22 spp.) 33 famílies en total.	Poc estudiats; cap endemisme reportat; la geografia llimita la seua distribució (rius ràpits i caudalosos).
Reptils	92	12 (13 %)	8,79 %	27 % del total d'endemismes 11,5 % de l'endemisme nacional.	Colubridae (més diversa) 63 gèneros totals.	Distribució altitudinal àmplia; grup ben estudiat; present en tots els pisos tèrmics; endemisme significatiu.

Població i cultura

La Serra Nevada de Santa Marta, reconeguda per la seua exuberante cobertura vegetal, alberga en el seu interior un important lloc arqueològic: la Ciutat Perduda o Parc Arqueològic Teyuna, centre ceremonial i urbà de l'antiga civilisació Tayrona, considerada una de les cultures indígenes prehispánicas més complexes del territori colombià. Este assentament, que s'estén sobre aproximadament 13 hectàrees, va anar oficialment redescubierto en 1976 per un grup d'investigadors, encara que la seua troballa inicial s'atribuïx a un guaquero en 1975.

Els Tayronas, de la mateixa manera que atres pobles originaris de la Serra, mantenien una articulació territorial per mig d'una ret de camins empedrados que facilitaven la comunicació entre les comunitats distribuïdes en diferents pisos tèrmics. Habitaven en bohíos circulares, construïts sobre terrats de pedra, sense finestres i en sostres de palma, reflectint una adaptació efectiva a l'entorn montanyós i a la variabilitat climàtica.

Un dels aspectes més notables de la Ciutat Perduda és la complexitat de la seua infraestructura hidràulica i agrícola, evidenciada en els sistemes de canals de drenage pluvial i terrats agrícoles, dissenyades per a controlar l'erosió i mantindre la fertilitat del sol. El lloc també conserva manifestacions rupestres, com petroglifos i gravats en pedra, sent la Pedra de Donama una de les més destacades per les seues possibles interpretacions simbòliques o rituals.

Abans de la colonisació, la població Tayrona s'estimava en al voltant d'un milló de persones. Despuix de la conquista, el seu número va disminuir dràsticament. Hui en dia, els seus descendents sobreviuen en quatre pobles indígenes reconeguts: els Kogui, Arhuaco, Wiwa i Kankuamo, els qui mantenen un fort víncul espiritual en el territori. Els Kogui habiten principalment les conques dels rius Don Diego, Palomino, Sant Miguel i Ample, guiats per la figura del Mame, autoritat espiritual i social. Els Wiwas, el nom dels quals significa “càlit” o “originari”, residixen en les zones baixes de la Serra, principalment en el departament del Cessar. Els Arhuacos, també cridats Ika, s'assenten en les valls dels rius Pedres, Ariguaní i Guatapurí, en el seu centre ceremonial en Nabusimake. Nabusimake, el nom del qual en llengua Ika significa "Terra a on naix el sol", és la capital espiritual del poble Arhuaco, ubicada a uns 2200 m s. n. m. (metros sobre el nivell de la mar) en el municipi de Poble Bell, Cessar. Està compost per al voltant de 50 a 60 vivendes tradicionals i temples circulares (kankuruas), rodejades per muralles de pedra, conformant un centre ceremonial profundament conectat en l'espiritualitat andina. Els Mamos, autoritats ancestrals, lideren el sistema de govern propi i educatiu indígena en Nabusimake, orientant les decisions colectives i preservant tradicions com l'educació en llengua materna i sabers ancestrals . La comunitat restringix el turisme massiu com a mida de protecció cultural i espiritual, permetent solament l'ingrés de visitants autorisats que respecten les seues costums. Històricament, Nabusimake va ser batejat com Sant Sebastià de Rábago durant la colonisació, pero en el XX la comunitat va recuperar la seua identitat ancestral i el nom original, reafirmant el seu paper com a símbol de resistència cultural. Per la seua banda, els Kankuamos, ubicats en l'alvertent oriental, han alvançat en un procés de revitalisació cultural, per la pèrdua de gran part del seu llegat tradicional.

A estes comunitats se sumixca la presència d'alguns grups Wayúu, provinents de la Guajira, encara que el seu assentament en la Serra és menys extens. Estes poblacions no solament conserven sabers ancestrals, sino que també produïxen artesania tradicionals a partir de recursos naturals de la regió. Les més representatives són les mochiles teixides per dònes indígenes, aixina com collars, polseres i objectes tallats en pedra, totumo o ceràmica, que reflectixen l'estreta relació entre cultura, naturalea i cosmovisión indígena. (ProColombia. s. f.)

Els Wayúu posseïxen un ric llegat de sabers ancestrals que es manifesten especialment en les seues tradicions textils i artesanals. Les mochiles Wayúu, teixides a mà per dònes des de primerenca edat, no solament són objectes utilitaris, sino també formes de comunicació simbòlica. Cada disseny o figura geomètrica —coneguda com kanaas— representa elements de la seua cosmogonia, narracions mitològiques o mensages familiars. A estes mochiles se sumen chinchorros, collars, polseres i objectes tallats en pedra, totumo, fusta o ceràmica, elaborats en tècniques transmeses per generacions. Estes artesania no solament reflectixen la seua estreta relació en la naturalea, sino que també complixen una funció essencial en la seua economia familiar, ya que moltes comunitats subsistixen parcial o totalment de la seua producció i comercialisació.

Ademés, el procés de tejeduría està profundament lligat als cicles de vida i al rol femení en la cultura Wayúu: teixir és un símbol de madurea i saber, i les mochiles funcionen com a ofrenes en rituals, dots matrimonials i regals espirituals. En contexts urbans o turístics, estes peces s'han convertit en representacions visibles de l'identitat Wayúu, pero també enfronten desafius com l'apropiació cultural i la reproducció industrial no autorisada. Diverses organisacions, com a Artesania de Colòmbia, han acompanyat processos d'enfortiment comercial, visibilización cultural i defensa de la propietat intelectual d'estes comunitats.

Llínea negra

La Llínea Negra és una delimitació territorial reconeguda per l'Estat colombià que correspon a l'espai ancestral i sagrat dels pobles indígenes kogui, arhuaco, wiwa i kankuamo, habitants de la Serra Nevada de Santa Marta. Este territori s'estén pels departaments de Magdalena, La Guajira i Cessar, i inclou un conjunt de llocs sagrats interconectados que, des de la cosmovisión indígena, conformen una ret espiritual que regula l'equilibri entre la naturalea, la cultura i el territori.

Coneguda també com Sezhizha, este concepte representa el teixit simbòlic i físic que unix els espais naturals i espirituals definits des de l'orige segons les tradicions dels pobles indígenes. En les seues respectives llengües, l'idea de conexió s'expressa com “Es” (kogui), “She” (wiwa) i “Sey” (arhuaco), mentres que térmens com “Shi” (fil) en kogui i “zhiwa” (aigua) en wiwa, reforcen la noció d'interrelació vital entre els elements del territori.

El traçat de la Llínea Negra inclou punts clau que conecten municipis dels tres departaments abans coneguts com el Magdalena Gran. Comprén des de Bosconia (Cessar) i Valledupar fins a Sant Joan del Cessar, Fonseca, Barrancas, Hatonuevo i Albània (La Guajira), aplegant fins a Riohacha. Recentment, el seu reconeiximent ha incorporat també espais marítims, estenent-se des de Riohacha fins a Boques de Cendra en el Magdalena, ya que la mar forma part integral de les pràctiques espirituals i de subsistència d'estes comunitats.

La Llínea Negra no solament representa una visió espiritual del món, sino que també garantisa el respecte als drets culturals i de movilitat dels pobles indígenes en el seu territori ancestral. Aixina mateix, constituïx un cridat a la protecció de la biodiversitat i de l'equilibri natural de la Serra Nevada, reconeguda per estes comunitats com el "cor del món".

Archiu:Linea negra.jpg

Linea negra de la Serra Nevada de Santa Marta

Conservació i amenaces

Parcs nacionals i UNESCO

La Serra Nevada de Santa Marta forma part de dos parcs nacionals naturals administrats pel Ministeri d'Ambient i Desenroll Sostenible de Colòmbia: el parc nacional natural Serra Nevada de Santa Marta i el parc nacional natural Tayrona. El primer té una extensió aproximada de 573.312 hectàrees i comprén territoris en els departaments de Magdalena, Cessar i La Guajira, incloent ecosistemes des del nivell de la mar fins a les neus perpètues, i coincidix en les ampares indígenes dels pobles Kogui, Arhuaco, Wiwa i Kankuamo.

A nivell internacional, la Serra Nevada va ser declarada Reserva de la Biósfera per la UNESCO en 1979, en reconeiximent a la seua excepcional biodiversitat i valor cultural com la cordillera llitoral més alta del món, en picos que alcancen els 5775 m s. n. m. i una gran varietat d'ecosistemes que van des de secs coralinos fins a páramo i boscs humits.

En 2022, la UNESCO va reconéixer el sistema ancestral de coneiximents i pràctiques dels pobles indígenes Arhuaco, Kankuamo, Kogui i Wiwa com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, destacant el seu paper fonamental en la conservació de l'ecosistema i la preservació de l'identitat cultural

Archiu:Parque Nacional Natural Sierra Nevada de Santa Marta ( caps block 55 caps block 56 ).jpg

Parc Nacional Natural Serra Nevada de Santa Marta

Canvi climàtic i reculada glaciar

El canvi climàtic ha tingut un impacte profunt en la Serra Nevada de Santa Marta, particularment en la reculada dels seus glaciars. Esta cordillera alberga els glaciars més septentrionals d'Amèrica del Sur, els quals han disminuït dràsticament en extensió durant l'últim sigle. Segons l'Institut d'Hidrologia, Meteorologia i Estudis Ambientals (IDEAM), la Serra Nevada ha perdut més del 90 % de la seua superfície glaciar des de finals de el XIX, passant d'aproximadament 82 km² en 1850 a menys de 5.3 km² en l'actualitat.

La particular configuració estructural de la Serra ha contribuït a la fragmentació progressiva d'estes masses de gèl, accelerant no solament la reculada dels seus fronts sino també la pèrdua de volum en les zones d'acumulació superior. Per a l'any 2020, estudis recents varen registrar una superfície glaciar total d'a penes 5.81 km² (±0.17 km²), distribuïda en 32 fragments majors a una hectàrea, sent el més extens (1.75 km²) l'ubicat en el sector del pico Simonds. Esta dràstica reducció areal —que supera el 35 % des d'inicis de el XXI— evidencia la vulnerabilitat d'estos remanentes glaciars tropicals front al calfament global, transformant-se en indicadors sensibles de l'actual periodo interglaciar. La disposició predominant en ales sur sugerix la seua dependència crítica d'microclima locals, a on la combinació d'ombra orogràfica, vents humits caribenys i menors taxes de sublimació permeten la seua persistència en un context d'accelerat deterioració.

Impacte del conflicte armat

La presència de grups armats illegals en la Serra Nevada de Santa Marta ha generat greus conseqüències ambientals, afectant tant la biodiversitat com els recursos hídrics i la vida de les comunitats indígenes i llauradores.

• Deforestación i degradació de boscs: la tala indiscriminada d'arbres, la crema de boscs i l'obertura de vies illegals han reduït la cobertura vegetal i fragmentat hàbitats crítics. Estes accions estan associades a l'instalació de campaments, pistes clandestines i cultius ilícits, aixina com a la mineria illegal.
• Contaminació de fonts hídriques: l'us de químics en cultius ilícits i la mineria illegal han contaminat rius i quebrades, disminuint la calitat i cantitat d'aigua disponible per a les comunitats i la fauna local.
• Pèrdua de biodiversitat i desplaçament d'espècies: l'alteració d'hàbitats, la deforestación i la pressió sobre la fauna i flora han provocat el desplaçament d'espècies i la pèrdua de biodiversitat, incloent espècies endèmiques i en perill d'extinció.
• Incendis forestals i desertificación: la deforestación i la crema de boscs han incrementat la vulnerabilitat de la Serra Nevada a incendis forestals i processos d'desertificación, agravant la pèrdua de sols fèrtils i la capacitat de regeneració natural.

Glaciació

La Serra Nevada de Santa Marta conté les montanyes en glaciars més al nort de Colòmbia i d'Amèrica del Sur. Estes montanyes estan separades de la cordillera dels Vages, lo que fa que siguen úniques en la seua ubicació i característiques. Els pobles indígenes que habiten la regió, com els arhuacos, criden als picos més alts de la Serra en el nom C¿unduákë, que forma part de la seua llengua i cultura ancestral. L'Institut Geogràfic Agustín Codazzi (IGAC), en la seua publicació Els noms originals dels territoris, llocs i accidents geogràfics de Colòmbia (1995), explica que els noms que apareixen en els mapes oficials de Colòmbia per a estos picos varen ser assignats com a homenage a personages importants de l'història nacional. No obstant, també existixen noms indígenes tradicionals, que moltes voltes reflectixen el valor espiritual i cultural que estos llocs tenen per a les comunitats originàries.

Nom oficial	Nom natiu
Simón Bolívar	Serancua
Codazzi	Marona
Colón	Nobaca
Guardià	Donanchi

Característiques glaciológicas

En la Serra Nevada de Santa Marta, l'ubicació dels glaciars està determinada principalment per l'altitut de les montanyes, més que per les condicions del clima. Estes masses de gèl s'estenen entre els 4900 i 5100 m s. n. m. (metros sobre el nivell de la mar), i es troben, en la seua majoria, en les ales del flanc sur, a on la pendent facilita l'acumulació de neu i la formació de gèl. L'estructura geològica de la Serra ha permés que els glaciars estiguen distribuïts en vàries zones, lo que ha contribuït a la seua fragmentació i a la pèrdua progressiva de gèl, tant en les vores inferiors com en les parts més elevades. Esta distribució dispersa és un dels factors que ha accelerat la seua disminució. De la mateixa manera que atres nevats de Colòmbia, els glaciars de la Serra Nevada han mostrat una reculada constant des de mediats de el XIX. Este procés ha donat lloc a l'aparició de nous estanys, conegudes com a estanys proglaciares, aixina com a la formació d'extensos sistemes de morrenas, que són acumulacions de sediment deixades pel gèl en reculada.

Altitut dels cims de la Serra Nevada de Santa Marta

Nom del cim	Altitut (m s. n. m.)
Colón	5775
Simón Bolívar	5775
Santander	5572
La Reina	5500
Simons	5560
Guardià	5235
Ojeda	5500
Codazzi	5500
Tayrona	5000
Nevaditos	5375
Menders	5115
Wilches	5169
Ruiz Erazo	5157
Tuli Ospina	5246
Nevat Ramírez	4933

Àrea glaciar (≈1850-2022)

Per a l'any 2022, l'àrea glaciar de la Serra Nevada de Santa Marta va ser estimada en aproximadament 5,30 km². Esta superfície està dividida en 32 fragments de gèl de més d'una hectàrea cada u. La característica destacada d'esta serra és la cantitat de fragments glaciars; té 48 en total, dels quals 29 tenen un àrea superior a una hectàrea; el fragment glaciar més gran té una superfície d'1,67 km² (sector Pique Simons). L'ara àrea total presenta una pèrdua del 4,8 % respecte a l'any 2021 (quan es va estimar en 5,57 km²). Esta reducció equival a 0,27 km². Estes senyes reflectixen una important reducció en l'extensió dels glaciars en comparació a registres històrics, i formen part del seguiment que es realisa per a entendre l'evolució dels ecosistemes d'alta montanya en esta regió.

Canvi de l'àrea glaciar en la Serra Nevada de Santa Marta (Chundua)

Any	Àrea glaciar (km2)
Segona mitat de el XIX	81.6
Anys 50	20.4
Anys 80	16.1
Anys 90	12.1
2010	8.17
2016	7.10
2017	6.55
2019	6.23
2020	5.83
2021	5.57
2022	5.30

Archiu:Evolución del área glaciar en la Sierra Nevada de Santa Marta.png

Evolució de l'àrea glaciar en la Serra Nevada de Santa Marta

Rius i fonts hídriques

Archiu:Caudal del Río Guatapurí.svg

Cabal del Riu Guatapurí a través dels anys, monitoreado per estacions de el IDEAM.

La Serra Nevada de Santa Marta actua com una estrela hidrogràfica, ya que des dels seus cims naixen rius que fluïxen cap a distints alvertents: nort, occidental i suroriental. Cap al nort, cursos com els rius Palomino i Don Diego desemboquen directament en la mar Carib. En l'alvertent occidental, subcuencas com Maranchucua, Pasiamanchucua i Neiva-Viscungue arrepleguen afluents principals i múltiples quebrades, que finalment confluïxen en el riu Aracataca, el qual drena cap a la Ciènaga Gran de Santa Marta. En l'alvertent suroriental, el riu Guatapurí arreplega els aportes hídrics d'afluents com els rius Dunachuí i Curiba. En térmens d'abastiment, la majoria dels centres poblats que depenen de la Serra Nevada obtenen l'aigua de fonts menors ubicades en les parts baixes de la montanya, o de corrents majors que naixen en zones d'páramo. Estes fonts, en general, no estan conectades directament en el desgel dels glaciars, lo que llimita l'influència directa d'estos en el suministrament quotidià d'aigua.

Archiu:Caudal del Río Palomino.svg

Cabal del Riu Palomino a través dels anys, monitoreado per estacions de el IDEAM.

Respecte a la disponibilitat del recurs hídric, els índexs de vulnerabilitat hídrica (IVH) varien segons la regió. El sistema d'abastiment Aracataca-L'Retén presenta valors favorables, mentres que en Valledupar s'han identificat nivells mig i alt de vulnerabilitat, especialment baixe condicions climàtiques seques. Este panorama destaca la necessitat de realisar estudis més detallats per a determinar en precisió la proporció d'aigua que prové dels glaciars, els páramo i els boscs altoandinos. Una revisió d'imàgens aérees preses per la Força Aérea Colombiana en giner de 2017 va permetre identificar que els glaciars ubicats en el pico La Reina, la superfície de la qual alcança els 0,88 km² (88 hectàrees), equivalent al 13 % de l'àrea glaciar total de la Serra, contribuïxen en aigua de desgel a la conca del riu Guatapurí.

Archiu:Caudal del Río Aracataca.svg

Cabal del Riu Palomino a través dels anys, monitoreado per estacions de el IDEAM.

Conques hidrogràfiques a les que drena l'aigua dels glaciars de la Serra Nevada de Santa Marta

Riu	Subzona hidrogràfica		Zona hidrogràfica	Àrea hidrogràfica
	Rio	Àrea glaciar en la conca (km2)
Mamancanaca	Ciénega Gran de Santa Marta (Riu Aracataca)	3.16	Baix Magdalena	Magdalena - Cauca
Tucurinca
Fundació	Fundació
Curibá	Guatapurí	0.72	Cessar
Donachuí
Riu Palomino	Palomino	1.37	Carib - Guajira	Carib
Quebrada Navaca
Quebrada Nuanasi

Desglaciación

La Serra Nevada de Santa Marta ha experimentat una notable reculada glaciar en les últimes décades. Este fenomen ha segut denunciat per comunitats indígenes, especialment la arhuaca, que alerten sobre l'imminent desgel total dels seus picos més alts: el Colón i el Bolívar, abdós en una altitut aproximada de 5775 m s. n. m. (metros sobre el nivell de la mar) i considerats els més elevats de Colòmbia.

Segons l'Institut d'Hidrologia, Meteorologia i Estudis Ambientals (Ideam), entre 1850 i 2010 la Serra va perdre prop del 90 % de la seua cobertura glaciar, passant d'una extensió de 82 km² a tan sol 7,5 km². Este procés ha segut atribuït principalment al canvi climàtic, les conseqüències del qual es manifesten en la fragmentació dels glaciars i en una taxa anual de pèrdua glaciar estimada entre el 3 % i el 5 %, similar a lo que ocorre en atres nevats del país, com el Cocuy, el Ruiz, el Tolima i el Huila.

Archiu:Dinámica glaciar caps block 88 .jpg

Dinàmica glaciar Serra Nevada de Santa Marta 1850-2016

El desgel progressiu de la Serra ha tingut impactes directes sobre importants fonts hídriques de la regió. Rius com el Aracataca i el Guatapurí, que històricament s'originen en els desgels de les altes montanyes, abastixen els aqüeductes de municipis com Aracataca i la ciutat de Valledupar, respectivament. La disminució de la neu amenaça l'estabilitat d'estos cabals, per la qual cosa el Ideam ha recomanat la realisació d'estudis hidroglaciológicos que permeten dimensionar en precisió els efectes de la reculada glaciar sobre les conques hidrogràfiques.

La situació també ha derivat en tensions socials. Habitants de corregimientos com a Sant Puix, Sanpuecito i Buenos Aires han protagonisat protestes en resposta als constants racionament d'aigua, accentuats tant per la pèrdua de fonts naturals com per falles estructurals en els sistemes d'aqüeducte. La creixent demanda del recurs per part del sector agroindustrial ha agravat encara més la crisis.

Des de la cosmovisión indígena, este desequilibri ambiental s'interpreta com a resultat de models de desenroll aliens a la seua cultura, els quals alteren els cicles naturals del territori. Les comunitats kogui, wiwa, kankuama i arhuaca consideren que intervencions com la construcció de represas, l'invasió de llocs sagrats, i la pèrdua de cobertura vegetal, han afectat greument l'harmonia de la Serra. Per a ells, els nevats representen la "cap" de la mare terra i els páramo, el seu "cor".

Els representants de la comunitat arhuaca han segut especialment actius en la denúncia de l'accelerada reculada dels glaciars en la Serra Nevada de Santa Marta. Durant recents expedicions a les zones altes dels picos Colón i Bolívar, líders indígenes han observat una notable reducció en la cobertura de neu, evidenciant la transformació d'antics cims nevats en extenses àrees rocoses.

Des de la perspectiva d'esta comunitat, el model de desenroll aplicat en la regió ha contribuït significativament al desequilibri ambiental. En resposta, proponen una estratègia de conservació centrada en la restauració d'a lo manco el 70 % de la cobertura vegetal i la protecció de les conques hidrogràfiques. També plantegen la necessitat de respectar els cicles naturals de l'ecosistema i d'ampliar els territoris colectius indígenes com a mecanisme de salvaguarda ambiental.

Atres propostes inclouen la relocalización voluntària d'assentaments humans ubicats en zones d'alta fragilitat ecològica, l'oposició a nous proyectes d'infraestructura que alteren l'equilibri natural del territori, i una evaluació crítica d'activitats extractivas, com la mineria i el transport de carbó, que han segut senyalades pel seu impacte ambiental negatiu sobre la Serra.

De continuar la tendència actual, els estudis indiquen que la Serra Nevada de Santa Marta podria perdre completament la seua cobertura glaciar abans de l'any 2030, transformant-se en una atra de les cadenes montanyoses colombianes sense neu perpètua.

La Serra Nevada de Santa Marta alberga un dels últims sis glaciars actius en Colòmbia, en una superfície estimada de 5,3 km². Esta massa glaciar, ubicada en els departaments de la Guajira, Magdalena i Cessar, és part integral del parc nacional natural Serra Nevada de Santa Marta, una de les estratègies clau del país per a la protecció d'estos ecosistemes d'alta montanya.

En esta regió, la cobertura de gèl ha segut objecte de monitoreo continu per part de l'Institut d'Hidrologia, Meteorologia i Estudis Ambientals (Ideam), donada la seua vulnerabilitat front al canvi climàtic. Ademés de la seua funció ecològica com a regulador hídric, la Serra es destaca per la seua biodiversitat particular, en espècies adaptades a condicions extremes i una flora característica com els frailejones.

Cada glaciar colombià presenta respostes distintes davant el calfament global; no obstant, la Serra Nevada compartix en atres sistemes glaciars del país una tendència de pèrdua accelerada. El Ideam estima que, de mantindre's la taxa de reducció actual, este glaciar podria desaparéixer per complet abans de 2030.

Des de l'àmbit institucional, l'Estat colombià ha reafirmat el seu compromís en la protecció dels glaciars per mig de programes de conservació, investigació, restauració ecològica, educació ambiental i monitoreo climàtic. Estes accions són desenrollades de manera articulada pel Ministeri d'Ambient i Desenroll Sostenible, el Ideam i Parcs Nacionals Naturals de Colòmbia, especialment despuix de la declaració de 2025 com l'Any Internacional de la Conservació dels Glaciars i el 21 de març com el Dia Mundial dels Glaciars, iniciatives promogudes per l'Assamblea General de les Nacions Unides.

La Serra Nevada, ademés de la seua importància ambiental, constituïx un territori culturalment sagrat, habitat per comunitats indígenes que reconeixen en estos cims valores espirituals, ancestrals i ecològics, estretament vinculats en la seua identitat i visió del territori.

Vulnerabilitat i zona d'ablació

D'acort en estimacions del IDEAM en el 2023, al voltant de 0,5 km² (l'11 % de la seua cobertura glaciar) es troba en zona d'ablació si es considera una Llínea d'Equilibri Altitudinal (ELA) a 5000 m s. n. m. (metros sobre el nivell de la mar). Este valor es reduïx a 0,06 km² (1,2 %) si s'usa una ELA més baixa de 4850 m s. n. m., lo que indica una relativa menor exposició al desgel en comparació a uns atres glaciars del país.

Canvi climàtic i el seu impacte en la Serra Nevada

Archiu:Amanecer en la Cuchilla de San Lorenzo - Nevados - Sierra Nevada de Santa Marta - Flickr - Alejandro Bayer (1).jpg

El canvi climàtic s'entén com una alteració previsible i sostinguda en els patrons del clima terrestre, atribuïda en gran mida a l'activitat humana. Esta transformació està relacionada en l'increment de gasos d'efecte hivernàcul en l'atmòsfera, la qual cosa provoca un aument global de les temperatures.

El canvi climàtic en la Serra Nevada de Santa Marta és una problemàtica de gran importància per la seua influència en la biodiversitat, els recursos hídrics i l'estabilitat ecològica d'esta regió. La Serra Nevada, per la seua altitut i conformació orogràfica, és un sistema complex que alberga diversos microclima i pisos tèrmics, els quals es veuen afectats per les variacions en les temperatures, les precipitacions i la pèrdua de glaciars, fenomens que s'atribuïxen en gran mida a los efectos de el canvi climàtic.

Una de les principals manifestacions de l'impacte del canvi climàtic és la reducció dels glaciars, que han experimentat una reducció significativa en la seua extensió d'aproximadament el 60 % en els últims 30 anys. Estudis realisats en la regió indiquen que en 1988 les àrees de glaciars corresponien prop del 3.5 % de la superfície del massiç, no obstant, estos s'han anat reduint en el temps, lo que afecta directament les fonts d'abastiment d'aigua per a les comunitats locals i els ecosistemes. La pèrdua de glaciars no solament altera els sistemes hidrològics, sino que també pot modificar els microclima puix estos actuen com a reguladors del clima regional.

Aixina mateix, l'alteració en els patrons de precipitació i les temperatures extremes genera canvis en els ecosistemes, afectant la biodiversitat de la regió. La Serra Nevada conta en boscs en bon estat de conservació, encara que solament prop del 10 % de la seua vegetació es manté en condicions òptimes i la reducció d'humitat, junt en les altes temperatures favorix processos d'desertificación i degradació de les terres. Estos canvis impacten també a les comunitats indígenes i llauradores que habiten en la regió, els qui depenen dels recursos naturals per a la seua subsistència i activitats agrícoles.

L'increment en les variacions climàtiques ha agravat problemes com l'erosió de sol, la disminució de recursos hídrics i l'amenaça a sistemes agrícoles tradicionals. La vulnerabilitat del sistema ecològic s'ha incrementat per la pressió antrópica, incloent activitats humanes com a deforestación, colonisació i cultius ilícits, que han contribuït a la degradació del paisage i a la pèrdua de biodiversitat.

En conclusió, el canvi climàtic representa una amenaça significativa per a la Serra Nevada de Santa Marta, ya que afecta directament la disponibilitat d'aigua, la biodiversitat i l'estabilitat ecològica i social de la regió. La conservació dels seus glaciars, la protecció dels seus ecosistemes i l'implementació de polítiques de maneig sostenible són fonamentals per a mitigar estos efectes i preservar l'equilibri natural d'esta regió única en el món.

Història glacial

L'estudi pioner d'Henry Cornelius Raasveldt (1957) va identificar tres estats principals de glaciació en la Serra Nevada de Santa Marta:

1. Estat Bolivariano: El més recent, en glaciars actuals que cobrixen aproximadament 39 km². Presenta morrenas terminals (frontals i laterals) prop dels picos nevats, com els complexos de Simón Bolívar i Cristóbal Colón. Estes morrenas sugerixen una reculada glacial accelerada des de el XIX, comparable a fenomens observats en els Alps.
2. Gran Estat Mamancanaca: Va cobrir 856 km² en la seua màxima extensió (22 voltes més que l'estat actual). Els seus morrenas, ubicades entre 3500 i 4000 m s. n. m. d'altitut, indiquen glaciars de vall extensos. Destaquen en les capçaleres del riu Mamancanaca, a on convergixen múltiples morrenas.
3. Estat Aduriameina: Vestigis més antics i erosionats, en morrenas de fondo cobertes per depòsits eòlics. La seua vall glacial en el riu Aduriameina va ser "decapitat" per erosió posterior, sugerint una glaciació prèvia al Pleistoceno tardà.

Els glaciars actuals de la Serra Nevada de Santa Marta s'ubiquen entre els 4900 i 5100 m s. n. m. d'altitut, mostrant una marcada preferència per les vertents sur a on les pendents més pronunciades favorixen l'acumulació de neu i la seua transformació en gèl glaciar. Per a 2023, el glaciar posseïa un àrea de 5,3 km².

Reconeiximents

La Serra Nevada de Santa Marta va ser declarada parc nacional natural en 1964, en una extensió aproximada de 400 000 hectàrees, lo que la convertix en una de les àrees protegides més rellevants de Colòmbia. En 1979, va ser designada com a reserva de la biosfera per la UNESCO, en reconeiximent a la seua importància ecològica i cultural. Estes figures de protecció tenen com a objectiu conservar la seua biodiversitat única i els sistemes ecològics que sustenten la vida en la regió.

Galeria

• Panoràmica de la Serra Nevada.
  Panoràmica de la Serra Nevada.
• Cerro de l'Aguasil / Inaruwa.
  Cerro de l'Aguasil / Inaruwa.
• Cerro Murillo.
  Cerro Murillo.
• La Serra. Riohacha a més de cent km dels cims més alts.
  La Serra. Riohacha a més de cent km dels cims més alts.
• Primer pla de la exuberante vida en la Serra Nevada.
  Primer pla de la exuberante vida en la Serra Nevada.
• Ullada propenca a la vibrant biodiversitat de la Serra Nevada.
  Ullada propenca a la vibrant biodiversitat de la Serra Nevada.
• Ciutat Perduda.
  Ciutat Perduda.
• Ruta milenària que ascendix cap als cims nevats.
  Ruta milenària que ascendix cap als cims nevats.
• Sendera ancestral en direcció als picos nevats.
  Sendera ancestral en direcció als picos nevats.
• Àmplia vista de la Serra Nevada.
  Àmplia vista de la Serra Nevada.
• Panoràmica de la Serra Nevada.
  Panoràmica de la Serra Nevada.
• Ciutat Perduda.
  Ciutat Perduda.
• La Serra Nevada en vista panoràmica.
  La Serra Nevada en vista panoràmica.
• La Serra Nevada vista des de Valledupar.
  La Serra Nevada vista des de Valledupar.

Vore també

• Parc nacional natural Serra Nevada de Santa Marta
• Pico Cristóbal Colón
• Pico Simón Bolívar
• Santa Marta
• Serra Nevada del Cocuy
• Pedra de Donama

Bibliografia

• Colòmbia: Parcs naturals; Rebuig Villegas, Villegas Editors, Bogotà, 2008
• Gran Llibre dels Parcs nacionals de Colòmbia; Diego Miguel Garcés Guerrero, Susana de la Zerda lerner, Círcul de Llectors, Intermig Editors, Bogotà, 1994
• El Sistema de Parcs Nacionals naturals de Colòmbia; Ministeri de l'Ambient, Editorial Nomos, Bogotà, 1998
• Colparques - P.N.N. Serra Nevada de Santa Marta
• Parcs nacionals naturals de Colòmbia - P.N.N. Serra Nevada de Santa Marta
• ^{[enllaç trencat]}
• Prosierra | Divisió Polític-administratiu
• Colòmbia està perdent els seus glaciars: solament queden 33 km² | Institut d'Hidrologia, Meteorologia i Estudis Ambientals
• SIERRA NEVADA DE SANTA MARTA - IDEAM
• Colòmbia: impactes ambientals i culturals de la mineria en territori wiwa
• Impactes del conflicte armat colombià sobre el mig ambient i accions per a la seua efectiva reparació
• Viloria de la Hoz, J. (2005). Serra Nevada de Santa Marta: Economia dels seus recursos naturals (Documents de treball sobre economia regional No. 61). Banc de la República - Centre d'Estudis Econòmics Regionals (CEER), Cartagena. https://www.banrep.gov.co.
• Ceballos, J. L. (). Manifestació de canvi climàtic - Els glaciars de Colòmbia. Recuperat de: http://hdl.handle.net/20.500.12010/1080.
• Galvis Racó, D. A., & Pedraza Castell, J. D. (2022). Anàlisis geoespacial per a la determinació del desgel de la Serra Nevada de Santa Marta per mig d'imàgens satelitales Landsat per als periodos (1990, 2000, 2010 i 2020) . Unitats Tecnològiques de Santander. http://repositorio.uts.edu.co:8080/xmlui/bitstream/handle/123456789/11631/F-DC-125%20INFORME%20FINAL%20INVESTIGACI%C3%93N.pdf
• Pabón Caicedo, J. D. (2012). Canvi climàtic en Colòmbia: tendències en la segona mitat del sigle XX i escenaris possibles per al sigle XXI. Revista de l'Acadèmia Colombiana de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, 36(139), 661-677. http://www.scielo.org.co/pdf/racefn/v36n139/v36n139a10.pdf

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Serra Nevada de Santa Marta.
• Parcs nacionals de Colòmbia
• Fundació Pro-Serra Nevada de Santa Marta
• Parc Arqueològic Teyuna - Ciutat Perduda
• ^{[enllaç trencat]}
• Palomino, La porta d'entrada a la Serra Nevada. (Informació sobre grups indígenes de la zona)
• Aliança per a Ecosistemes Crítics
• Caribbean Coast: Serra Nevada de Santa Marta Coast
• Producció de café en la Serra Nevada de Santa Marta [1] archivat en Wayback Machine.
• Mapa de la Serra Nevada de Santa Marta