Ciènaga Gran de Santa Marta
La Ciènaga Gran de Santa Marta és una estany coster ubicada al nort en Colòmbia, en el departament del Magdalena, entre les coordenades 10° 20 i 11° 05 de latitut Nort i 74° 06 i 74° 52 de llongitut a l'oest de Greenwich. És el complex lagunar coster més gran de Colòmbia i un dels més estratègics per a la vida en el planeta. Ocupa aproximadament 4 280 km² dels quals 730 corresponen a l'espill d'aigua. El volum d'aigua és aproximadament de 2 232 x 106 m³ , corresponent a la Ciènaga Gran i 564 x 106 m³ al complex de Pajarales.
Es caracterisa per una planicie que inclou un sistema d'estanys interconectadas per caños. Cap a l'occident, la planicie anterior s'entremescla en la superfície de desbordament lateral del riu Magdalena. Cap al Suroriente, la planura estuarina es difon baix el palmito coluvio dels rius Tucurinca, Aracataca i Fundació. A l'Orient, existix un llímit clar entre la planura estuarina i el terrat alt aluvial coneguda com la “Zona Bananero” el producte de la qual és el principal rengló de les exportacions de la regió. Cap al nort el llímit ho constituïx una barra arenenca permeable, en lo que es permetia l'intercanvi de fluix d'aigua procedents de la mar a la ciènaga i viceversa. Aixina mateix, era un sistema que permetia el fluix descendent quan plovia o sobre ella fluïen aigües de escorrentía, permetent el llavat de sales i l'intercanvi d'aigües, en l'any 2025 va ser declarat patrimoni de la humanitat i catalogada com a maravella natural.
Fauna
Aus
- Garza
- Anhinga
- Espátula
- Ànet
- Cormorán
- Cigonya cap d'ou
- Chavarrí, Chavarría
- Gallito de ciènaga
- Gavilà indi vell
- Gavilà caracolero
- Alcaldito
- Carrao
- Cap de cera o coyongo o coscongo
- Garzón soldat
- Ànet cuervo
6
Mamífers
- Puma
- Saíno
- Tapir
- Zarigüeya
- Rabosot
- Tigrillo
Peixos
- Bocachico
- Sábalo
- Tilapia roja
- Chillona
Reptils
- Babilla
- Caimà agulla
- Iguanas
- Boa
- Cascabel
- Mapaná coa seca
- Tortuga icotea
Amenaces a la ciènaga
En els últims anys s'han presentat cada volta més casos d'activitats illegals per a secar àrees de la ciènaga, destruint-la, per a obtindre terrenys en fins de lucre individual. Estes activitats s'han presentat més que tot en el sur de la ciènaga, a on el robo de terres ha causat la sedimentació del terreny i la mort accelerada dels manglars de la ciènaga.[1]
El 30 d'agost de 2015, el Ministeri d'Ambient va comunicar la condena de 12 persones judicialisades per delictes ambientals en la Ciènaga Gran de Santa Marta, pel greu dany ambiental que varen ocasionar en esta zona protegida. Els danys inclouen la construcció de dics illegals, deforestació de grans extensions de terrenys per a agricultura i ganaderia, tala i crema de mangle, provocació d'incendis forestals i caça illegal de fauna selvada per a la seua comercialisació.[2]
Referències
- ↑ lasillavacia.com. «El robo de la Ciènaga Gran està fòra de control».
- ↑ eltiempo.com. «Dotze condenats per danys ambientals a Ciènaga Gran de Santa Marta». «12 varen ser condenades, entre elles Rafael Ignacio Clots Cañavera, representant llegal de la Agropecuaria RHC, propietària de la facenda Els Ànets.»
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ciénaga Grande de Santa Marta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.