Ibagué

Ibagué

Ibagué és un municipi colombià, capital del departament del Tolima. Situada sobre la cordillera central dels Andes, entre el Canó del Combeima i la Vall del Magdalena, prop al Nevat del Tolima. La seua extensió territorial és d'aproximadament 1.439 km². La seua capçalera està a una altitut d'1.285 metros sobre el nivell de la mar i la seua temperatura promig és de 24 °C.

Ibagué és un centre polític, administratiu, econòmic, cultural i comercial del Tolima: alberga la Governació del Tolima, l'Assamblea Departamental, la Fiscalia General de la Nació —entre atres entitats de l'Estat. Ademés, és reconeguda com la “Capital Musical de Colòmbia”, gràcies a la seua gran tradició musical, el seu patrimoni cultural, la seua història i la seua formació artística (per eixemple, en el prestigiós Conservatori del Tolima i el Festival Folklòric Colombià).

La seua economia combina lo urbà en lo rural: al voltant del seu territori es desenrollen activitats agrícoles —com café, cacao, arròs, entre uns atres—, i històricament ha segut un eix important per a la agroindustria en la regió. Ademés goja d'un ric entorn natural: la seua proximitat al Nevat del Tolima, les valls i montanyes del Tolima li brinden diversitat de pisos tèrmics i atractius paisagístics, lo que contribuïx al seu atractiu turístic.

Elements identitaris

Toponímia

El nom “Ibagué” prové —segons la versió més acceptada— del nom d'un cacic indígena de la regió, pertanyent al poble Pijao. Durant la fundació hispànica en 1550, quan el capità espanyol Andrés López de Galarza va fundar la “Vila de Sant Bonifacio de Ibagué del Valle de les Llances”, va decidir aprofitar eixe nom indígena per a batejar la població.

No obstant, no hi ha consens absolut, i existixen atres versions històriques o tradicionals:

• Algunes interpretacions sostenen que “Ibagué” podria vindre d'una suposta princesa o donzella indígena anomenada Igahé, reconeguda pel seu caràcter caritatiu.
• Atres fonts mencionen que el topònim podria estar lligat a raïls indígenes possiblement relacionades en característiques del territori (encara que estes versions són menys robustes en documentació moderna).

Símbols

Bandera

La bandera de Ibagué, capital del Tolima, presenta tres franges horisontals: groc (riquea minera), verda (vegetació i cafetales) i roig (sanc d'héroes de l'independència), en l'escut de la ciutat en el centre, que inclou el Nevat del Tolima, el Parc Nacional dels Nevats i elements indígenes i colonials.

Escut

Escut tallat i mig partit. Primer, consta el perfil del Nevat del Tolima coronat d'argent. D'ell es desprén raudo i carregat d'arenes áureas el Riu Combeima. Segon, en camp de gules una creu d'or. Tercer, de color gualdo, enllaçades dos mans, blanca i fina l'una, morena i curtida l'atra. Com a soport de l'escut i darrere del mateix, un parell de llances i un parell de arcabuces creuats.

Himne

L'himne de Ibagué és lletra de Jorge Arturo Villegas i la música de Edna Victoria Boada, presentat el 20 de novembre del 2011 en el dia nacional de la música de Colòmbia.

Història

Conquista

Els primers expedicionaris varen aplegar a un lloc que varen cridar “La Vall de les Llances”, a on varen ser detinguts i desviats per les tribus natives, que varen negar el pas al conquistador, iniciant ahí una cruel guerra que duraria xixanta anys i costaria quatre mil hòmens espanyols i quaranta mil indis. Varen dirigir la resistència indígena Titamo, el cacica de Ambi-Ana, governant de la conca del riu Coello, i el cacica de Cucú-Ana, Quicuima, governant de la conca del riu Cucuana, els qui hostigaron i varen combatre en vàries trobades el pas d'Andrés López de Galarza, membre de la real cámara en Madrit, tesorer de la real audiència i germà del Oidor de la Real Audiència de Santa Fe, Juan López de Galarza. El continu atac dels natius, va obligar a López de Galarza a demanar reforços que varen aplegar al mando del Capità Melchor Valdés, «...puix compraven cada pam de terra que anaven guanyant en sanc i vida de soldats i indis amics que duyen de servici.» (Fra Pedro Simón)

Sense fer diferència varen ser obligats a traslladar-se fins a alcançar un apartat replanell en la regió anomenada Ana-Ima (Anaime) territoris Kala-ana. Allí va ser fundada la vila de Sant Bonifacio de Ibagué el 14 d'octubre de 1550 pel capità espanyol Andrés López de Galarza. Pero els constants atacs dels pijaos, comandados pel Cacic Calarcá, motiven el seu trasllat a la vora del riu Combeima el 7 de febrer de 1551, lloc que actualment ocupa. Per a l'any 1562 l'encomendero del fort de Sant Bonifacio, Capità Dumenge Lozano, inicia des de Ibagué la pacificació dels pijao de “Toribio dels Paeces” en la colaboració de Diego de Bocanegra i la seua campanya exitosa va ser premiada en l'encomana dels Paeces. Fins a principis de el XVII i per a 1602 Ibagué no va ser més que un fort conquistador per a la protecció de l'encomana de Gaspar Rodríguez de l'Om baix el sege dels natius pijao. El 28 d'octubre de 1602 es va produir un assalt pijao per a recuperar algunes índies que havien segut seqüestrades pels conquistadors per a la seua servitut en el fort de Sant Bonifacio. Després per les contínues queixes dels regentes del fort de Sant Bonifacio de Ibagué, la Real Audiència de Santa Fe decreta per Auto del 22 de novembre de 1602: Esclaus als pijao per dèu anys, moment per al qual Ibagué alcances importància militar com la vanguarda per a la guerra contra estes gents. Les primeres campanyes des d'este fort les realisa sense major èxit Gaspar Rodríguez de l'Om entre juny i agost de 1603. Molts capítuls de guerra emmarquen a Ibagué entre els anys 1603 a 1609 en fets històrics com els assalts pijao dirigits pel mohán i cacica de Kimba-Ana Calarcá sobre el fort de Sant Bonifacio.

Virreinato

En el virreinato la ciutat de Ibagué es pert baix la seguritat d'una chicoteta vila de súbdits de la Corona espanyola en poblats de criollos, mestizos i castiços usats per a l'explotació de les encomanes. Per al cas de Ibagué corresponia a l'explotació minera d'or de torrentada del riu Combeima que es va beneficiar fins a ser agotada. Esta regió és rica en jaciments d'este metal per la seua localisació front als volcans: Nevat del Tolima i Cerro Machín. Durant el virreinato, en la regió va tindre major preeminència Marieta, per ser el lloc d'arreplega de les explotacions d'or de la regió en ser triat per la Corona espanyola per la seua situació geogràfica i la riquea de les seues mines d'or i argent ademés de ser el punt de partida del camí que es va usar durant més de dos sigles per a pujar a Santa Fe i a atres poblats. En 1782, el científic espanyol José Celestino Mutis, dins del programa de l'Expedició Botànica que tenia sèu en Marieta, va visitar Ibagué i va alvançar alguns estudis sobre la flora del lloc.

República

Entre 1857 i 1887, en el caos polític imperant, es varen agudisar les pugnes dels centres urbans més pròspers de tanda per ser la sèu del govern estatal. Durant estos trenta anys Natagaima, Purificació, Guamo, Ibagué i Fonda varen aplegar a ser capitals. En 1854 es va reunir en Ibagué el Congrés Nacional baix la presidència dels senadors Pedro Fernández Madrit i Salvador Camacho Roldán, per a jujar al president José María Obando i encarregar del poder eixecutiu al vicepresident José de Obaldía va ocórrer açò en l'Edifici Nacional a on es va convocar anys arrere en 1811, el Congrés de les províncies unides de la Nova Granada presidit per Camilo Torres Tenorio, denominat "el verp de la revolució" i hui estan les oficines de la Direcció d'Imposts Nacionals. En tals condicions, Ibagué va ser capital de la República en 1854. Ibagué va prendre la davantera solament a partir de la década de 1880, quan aumenta la seua població per les migracions causades per l'atractiu auge miner que es va donar en la perifèria montanyosa. S'activa la seua economia i en 1887 és declarada capital del Tolima Gran i en 1905 de l'actual Tolima i sèu del govern eclesiàstic i a on resalten personages com Tuli Varó general de les forces revolucionàries lliberals, que varen defendre dels atacs dels conservadors en la Guerra dels Mil Dies en la vall del Tolima que per a l'época cridaven “El Pla del Tolima”.

Despuix de 1930 dona el primer bot brusc en el seu creiximent demogràfic i inicia la seua llenta transformació de vila a ciutat. El següent increment notable de població ocorre a mitan de el XX en l'èxodo llaurador que va provocar el fenomen conegut com "La Violència", caracterisada per l'enfrontament entre els dos partits històrics colombians, vixcuda en especial intensitat en la regió.

Geografia

Localisació

La ciutat està ubicada en les coordenades 4°26′16″N 75°12′02″O</noinclude> en el departament de Tolima, enclavado en l'alvertent oriental de la cordillera central de Colòmbia, en el naiximent d'una àmplia vall formada pel riu Coello i el seu afluent el riu Combeima, que pren les seues aigües dels cims nevats del Nevat del Tolima, que forma part del parc nacional natural Els Nevats de Colòmbia, que en bona part es troba en el territori municipal de Ibagué. Està delimitada pels següents municipis, sent al noroest en el Quindío.

Hidrografia

El territori de Ibagué és travessat pels següents rius: Combeima, Cocora, Ambalá, Chipalo, Alvarado, Opia, Pedres, Coello i La China.

Clima

Valores meteorològics i de temperatura de Ibagué registrats en l'estació meteorològica del Aeroport Perales.

Panoràmica de la ciutat de Ibagué

Relleu

Ibagué es caracterisa pel seu relleu predominantment montanyós, ya que el municipi s'ubica en l'alvertent oriental de la Cordillera Central dels Andes. La seua topografia presenta una notable variació, que va des de zones d'alta montanya fins a àrees de vall, situant-se entre el Canó del Combeima i el Valle del Magdalena. L'altitut oscila entre aproximadament 486 i 3760 m s. n. m., en una mija propenca a 1693 m s. n. m. La ciutat, en particular, es troba a uns 1285 m s. n. m.

Entre les formacions més destacades es troba el Nevat del Tolima, part del Parc Nacional Natural Els Nevats, la jurisdicció dels quals comprén sectors del municipi de Ibagué. La fisiografía del territori està estretament relacionada en la seua complexa geologia, composta per roques de diverses eres, des del Precámbrico fins al Cuaternario. Per la seua ubicació en la zona equatorial, el municipi no presenta estacions definides; no obstant, la seua àrea rural comprén tots els pisos tèrmics de montanya. Aixina, es poden trobar cims nevats com el Nevat del Tolima, que alcança 5300 m s. n. m. i temperatures baix zero, aixina com zones càlides en les valls per baix dels 800 m s. n. m. (metros sobre el nivell de la mar).s.n.m., propenques al riu Magdalena, a on les temperatures superen els 30 °C.

Mig ambient

En Colòmbia, el problema és especialment greu en Ibagué, en el piedemonte de la Cordillera Central, i en Popayán, en el sur. Abdós ciutats depenen de rius torrencials per al suministrament d'aigua i la generació hidroelèctrica, els caixers de la qual es colmatan ràpidament per sediment. Des de 1991, Ibagué presta directament els servicis bàsics: 324 l/hab/dia d'aigua potable i una cobertura d'aigüeral del 78 %. La ret, de tipo combinat, arreplega aigües residuals i pluvials que s'aboquen sense tractament als rius, generant impactes ambientals i riscs sanitaris. La ciutat, la major de la conca, aporta prop del 50 % dels 1,5 m³/s d'aigües residuals descarregades. Actualment es construïx una planta de fancs activats en capacitat de 120 l/s.

Política

Edifici Alcaldia Municipal de Ibagué

Estructura Organizacional

Ibagué es rig per un sistema democràtic fonamentat en els principis de descentralisació administrativa establits en la promulgació de la Constitució Política de Colòmbia de 1991. El govern local està conformat pel alcalde, qui eixercix el poder eixecutiu, i el Concejo Municipal, orgue de caràcter administratiu i normatiu encarregat del control polític i l'expedició d'acorts municipals.

Poder eixecutiu

Vore també: Alcaldes de Ibagué

L'alcalde de Ibagué eixercix la màxima autoritat en el govern i l'administració municipal, actuant com a representant llegal del municipi en els àmbits judicial i extrajudicial. Este càrrec és d'elecció popular i té una duració de quatre anys. Del seu despaig depenen les secretaries i els instituts municipals, els directius dels quals són designats directament per l'alcalde. Actualment Johana Ximena Aranda va ser elegit en este càrrec pel periodo 2024-2027.

Òrguens de funció administrativa

El concejo de Ibagué és una Corporació administrativa pública que actua com a interlocutora, vocero i representant de la comunitat, fent part de la construcció del desenroll harmònic, equitatiu i sostenible dels habitants, per mig del debat democràtic i fidel compliment de la Constitució i la llei. Es troba compost per 19 regidors, els quals són elegits democràticament cada quatre anys.

Divisió Polític-Administrativa

Comunas de Ibagué

L'àrea total del municipi de Ibagué, Tolima, és d'1.439 quilómetros quadrats (km²), una superfície que inclou tant la seua zona urbana, dividida en 13 comunes, com la seua extensa àrea rural en corregimientos i centres poblats.

• Àrea Urbana: Aproximadament 44.70 km², distribuïda en 13 comunes.
• Àrea Rural: Inclou 19 centres poblats i 17 corregimientos.

Comunas

Vore també: Anex:Comunas de Ibagué

La Capçalera municipal es dividida en 13 comunes que inclouen una gran cantitat de barris.

Corregimientos

El Municipi de Ibagué és un dels municipis de Colòmbia que dins la seua divisió polític - administrativa ha creat la major cantitat de Corregimientos en el seu territori. Ibagué té baix la seua jurisdicció varis centres poblats, que en conjunt en atres vereda, constituïx els següents corregimientos:

Vereda de Ibagué

Corregimientos de Ibagué

UPR	Corregimiento	Centres Poblats	Vereda
Combeiba	Cay	El Cay Santa Teresa	Cay Partix Baixa, Cay Part Alta, El Cural, El Gall, La Cascada, La Coqueta, La Victòria, Piedecuestas Les Grogues.
	Juntes	Juntes
	Vila Restrepo	Illa de Llanitos Llanitos Pastales Vell i Nou Pico d'Or Tres Cantons Vila Restrepo	Drassanes, Berlín, Chapetón Sector Rural, El Cor, El Retir, El Secret, La María Combeima, La María Pedra Gran, El Cim, L'Argent Del Lluent, La Platica, Port Perú Llanitos Part Alta, Ramos i Drassanes.
Cocora	Coello-Cocora	Coello Cócora Els Túnels	Sant Rafael, Hondures, El Cim ,La Lindo, Loma De Cocora, Morrochusco, Sant Cristóbal Partix Alta, Sant Cristóbal Partix Baixa, Sant Francisco, Sant Isidro, Sant Simón Alt, Sant Simón Baix, Santa Ana, Santa Bàrbara.
	Dantas	Dantas	Dantas De les Pavas, Alaska.
	Llorers	Llorers	Altamira, Les Pastures Cocora ,Salitre Cocora.
Doima	Buenos Aires	Alt de Gualanday Briceño Buenos Aires La Mel	Picaleña Sector Rural.
Gallego	Carmen de Bulira	Carmen de Bulira	La Cova, Els Cauchos Partix Alta, Els Cauchos Partix Baixa.
	El Totumo	Aparque El Rodege El Totumo Pla del Combeima Salitre	Alt De Combeima, Canadas Potrerito, Toll Riu Baix, Cural Combeima, La Montana, Martinica Partix Alta, Martinica Partix Baixa, Potrero Gran.
	La Florida		El Tejar I - II, El Cedral, Toll Riu Alt, La Florida Partix Alta, La Florida Partix Baixa.
La China	Calambeo		Alaska, Ambalá Part Alta, Ambalá Sector El Triumfo, Ancón Tesorito Partix Alta, Ancón Tesorito Partix Baixa, Ancón Tesorito Sector Els Pins, Bellavista, Calambeo, La Pedregoza, Sant Antonio - Ambalá.
	El Salat	Chembe Chucuní L'Helena La Palmilla	Carrizales, China Alta, El Colege, El Jaguo, La Bellea, L'Esperança, La María China.
	Sant Bernardo	La Flor Sant Bernardo	L'Equador, Mina Vella, Rodeíto, Sant Antonio, Sant Cayetano Baix, Sant Cayetano Alt, Santa Rita, Yatay.
	Sant Joan de la China	Sant Joan de la China	Aures, China Mija, El Rubí, La Isabela, La Ploma, La Beta, La Violeta, Pont Terra.
Tochecito	Gamboa		Curalito, Gamboa, Els Tarongers, Peñaranda Alta, Peñaranda Baixa, Perico, Tambo.
	Tàpies	Tàpies	Cataima, Cataimita, El Guaico, L'Ingeni, El Moral.
	Toche	Toche	Alt De Toche, Coello Sant Joan, Quebrades.

Demografia

Panoràmica del nort de la Ciutat

Segons sifres del Departament Administratiu Nacional d'Estadística (DANE) derivades del Cens Nacional de Població i Vivenda 2018, Ibagué tenia una població total de 529.635 habitants. D'eixe total, 492.554 persones residien en la capçalera municipal (zona urbana) i 37.081 en l'àrea rural del municipi. Estes senyes reflectixen la concentració predominant de la població en l'àrea urbana de la ciutat. D'acort en proyeccions del DANE basades en el cens de 2018, s'estima que per a l'any 2025 la població de Ibagué alcançarà aproximadament 546.003 habitants.

En térmens d'estructura per sexe, les senyes censales mostren que aproximadament el 52,2 % de la població eren dònes i el 47,8 % eren hòmens en 2018. Encara que la densitat poblacional oficial a partir de les senyes del cens 2018 varia segons el càlcul a l'àrea total, les estadístiques reflectixen la ràpida urbanisació i creiximent demogràfic del municipi com a capital departamental.

Estes sifres confirmen que Ibagué continua sent el municipi més poblat del departament del Tolima, representant una part significativa del total d'habitants de la regió i reflectint dinàmiques de creiximent demogràfic urbà.

Economia

Fàbrica de Moneda, fundada en Ibagué en 1982.

Ibagué es destaca com un important eix financer i econòmic dins del context colombià. Un dels seus elements distintius és la presència de la Fàbrica de Moneda, l'únic lloc del país a on es produïx la moneda nacional i una de les poques instalacions integrals d'este tipo en Sudamérica. Des de la seua inauguració en abril de 1982, la planta opera baix les directrius del Banc de la República, que determina mensualment les cantitats de moneda a produir. Este fet convertix a Ibagué en un punt estratègic per a l'infraestructura econòmica del país.

Sector Primari

En el sector primari, Ibagué desenrolla activitats fonamentals com la ganaderia, l'agricultura i la mineria. La regió és reconeguda pels seus cultius d'arròs i cotó, aixina com pel seu paper com a important productor i exportador de café, activitat que té especial rellevància en el departament. Estes activitats rurals han sostingut històricament una part important de l'economia local i continuen sent un rengló significatiu dins del sistema productiu regional.

Cultius en montanyes de zona rural de Ibagué

Sector Secundari

El sector industrial constituïx un dels pilars econòmics més robusts de la ciutat. Ibagué alberga vàries empreses de gran reconeiximent nacional, especialment dins de l'indústria manufacturera. En les seues tres zones industrials —El Papayo, Buenos Aires i Chapetón— s'ubiquen centres de producció i distribució pertanyents a companyies com Coca-cola, Gulf Oil Corporation, Bavaria, Postobón, Colombina, Alpina, Nacional de Chocolates i la Fàbrica de Licors del Tolima, entre unes atres. La ciutat també és un important pol de l'indústria textil i de confecció, que ha tingut una participació significativa en les exportacions del departament. Plantes locals produïxen millons de penyores mensualment, destinades tant al mercat nacional com a internacional.

Aixina mateix, es desenrollen indústries com les lechero, arroceras, mineres, cementeras, de calcer i de processament de café. Empreses com a Indústries Aliades S.A., que produïxen café instantàneu per a mercats internacionals, evidencien la diversificació del sector. A açò se suma el proyecte de la Zona Franca de Ibagué, que busca enfortir la competitivitat industrial per mig de l'instalació d'empreses productores, comercials i de servicis, aprofitant l'ubicació estratègica de la ciutat en relació en importants núcleus urbans del país.

El dinamisme industrial s'ha vist impulsat també per oportunitats derivades de preferències aranzelàries internacionals, particularment les contemplades en la Llei ATPDEA, que han favorit al sector textil i de confecció. Açò ha permés que la ciutat mantinga una participació destacada en exportacions i trobe espais per a l'expansió empresarial.

Sector Terciario

Centre Comercial Multicentro, Ibagué

El comerç i els servicis constituïxen atres àrees essencials de l'economia ibaguereña. La ciutat ha experimentat un creiximent considerable en la seua infraestructura comercial, contant en centres comercials com Multicentro, L'Estació i Acqua Power Center, este últim en infraestructura empresarial, hotelera i meja integrada. Ademés, el centre de la ciutat, especialment la Carrera Tercera, funciona com un corredor comercial clau, concentrant establiments nacionals i internacionals. Este desenroll s'acompanya de l'arribada constant de noves marques, consolidant a Ibagué com un referent comercial en el centre del país.

El sector turisme, encara que no és el principal motor econòmic, té una oferta atractiva basada en llocs com el Canó del Combeima, el Jardí Botànic Sant Jorge i parcs recreatius. A açò se sumen events culturals de rellevància nacional com el Festival Folklòric Colombià i el Festival de Música Colombiana, que atrauen visitants del país i de l'exterior. L'infraestructura hotelera inclou varis establiments d'alta categoria, lo que complementa esta oferta. Sobre servicis i obres d'infraestructura, Ibagué alvança en proyectes com el Centre Nacional Llogístic del Tolima, la remodelació de l'Aeroport Perales per a convertir-ho en terminal internacional, la construcció i millorament d'importants vies i l'integració en el Túnel de la Llínea, que ha millorat la conectivitat de la ciutat en el suroccidente del país. Estes iniciatives enfortixen el perfil cosmopolita de Ibagué i consoliden el seu rol com a centre d'inversió i llogística.

Ocupació

En el trimestre mòvil de novembre de 2018-giner de 2019, Ibagué és una de les àrees metropolitanes en major índex de desocupació: taxa de desocupació 16,6%.Per a giner de 2023 la desocupació en la ciutat s'ubicava en un 16%, quarta ciutat a nivell nacional en major índex de desocupació; i per a la mitat d'enguany, el DANE va revelar una desocupació de 15,8%, ubicant-se segona tan sol despuix de Quibdó.

La problemàtica descrita genera un desajust en l'economia de Ibagué; no obstant, l'aprofitament de les preferències aranzelàries de la Llei ATPDEA constituïx una oportunitat de negocis, de reactivació i eixample del sector industrial, en registrar dos condicions favorables per a la seua utilisació. Per un costat, la norma prové del principal soci-comercial del país i del Tolima i, en segon lloc, tals beneficis varen ser ampliats als productes del sector de la confecció (textils i penyores de vestir), principal rengló de les exportacions originàries del departament. És d'anotar que en el 2001, dit subsector va participar en el 63,5 % del monte exportat i en el 2002, que no va ser un bon any en matèria de vendes a l'exterior, va contribuir en el 54,1 %.

Infraestructura i equipament urbà

Traçat urbà i nomenclatura

La disposició vial de la ciutat s'organisa a partir d'un sistema de coordenades cartesianas. La nomenclatura urbana té el seu orige en el sector occidental, a on inicia el carrer 1, i s'estén de forma vertical cap a l'orient, aumentant la seua numeració a mida que alvança en eixa direcció. Per la seua banda, les carreres, un atre tipo de via present en la ciutat, comencen en el sur en la carrera 1 i la seua numeració s'incrementa progressivament conforme s'alvança cap al nort.

Transport públic i movilitat

Busos en Ibagué

Paradors de transport públic de Ibagué.

El taxi és un dels transports més usats en Ibagué. Com un espai de recreació, seguritat ambiental, i saludable, la ciutat va implementar la ciclovía, realisada els dies dumenges i dilluns festius, la ruta dels quals és per tota l'avinguda Quinta, des de la carrer 10 fins al carrer 77 (sector dels Arrayanes), a partir de les 8 del matí fins a les 12 del migdia. Junt en els taxis, existix el transport per mig de plataformes digitals com ubero InDrive.

Transport per carretera

La ciutat es localisa en l'intersecció de les rutes nacionals, lo que la convertix en un nodo estratègic de conexió vial. A través d'estes artèries, Ibagué es comunica en Bogotà cap a l'orient, en Armènia i el Valle del Cauca cap a l'occident, i en Fonda al nort. Ademés, conta en la Terminal de Transport de Ibagué, principal centre d'operació del transport intermunicipal, des d'a on s'oferixen conexions cap a les principals ciutats del país. Existixen servicis freqüents, inclús en horari nocturn, cap a destins turístics destacats com a Costa Carib i sur de Colòmbia.

Busos urbans

El transport públic urbà és operat per més de mil autobusos locals de sèt companyies (Expresse Ibagué, Cotrautol, Translain S.A., Tures Tolima, Transports Sura Cámbulos, Logalarza S.A. i Transports La Ibaguereña S.A.) que presten el servici a la seua àrea urbana i rural. El seu proveïdor és SITSA i est opera les 31 rutes i 634 parades d'autobús.

Transport massiu

Encara que Ibagué té prioritat sobre atres ciutats d'implementar un Sistema Integrat de Transport Massiu, encara no s'ha va definir el sistema que adoptarà la ciutat, del com el govern nacional invertirà 8 millons de dólars nortamericans. No obstant, existixen certes propostes que han causat gran expectativa sobre l'implementació d'un tramvia que solucione la problemàtica de movilitat en la ciutat, o l'instalació d'un sistema d'Autobús de trànsit ràpit de la mateixa forma de Transmilenio en Bogotà. Actualment, i per la seua condició de ciutat mijana, s'està desenrollant un dels proyectes d'un Sistema Estratègic de Transport Públic, baix el nom de 'TransMusical'.

Transport aéreu

Nou aeroport Perales

A l'orient de la ciutat es troba l'Aeroport Perales, remodelat en l'any 2018. És d'àmbit regional i té vols cap a Bogotà (avianca) i Medellín (clic). Actualment la ciutat de Ibagué és una de les més congestionades sobre trànsit es referix del país i una de les que més cantitat de vehículs posseïx i dels turistes que transiten diàriament per ella, ya que és pas obligat i important punt de conexió del país per la seua rodalia en Bogotà a tan sol 3 hores en carro i 20 minuts en avió (depenent de l'avió, la seua ubicació geogràfica, prop de les demés importants ciutats).

Cultura

En 1995, l'escritor Álvaro Mutis, que encara que naixcut en Bogotà és considerat tolimense por cuanto bona part de la seua obra es va desenrollar en una finca cafetera veïna a Ibagué, va rebre el doctorat honoris causa de l'Universitat del Tolima. El fil conductor de l'obra poètica de Mutis va servir de base per a una obra escrita pel professor Libardo Vargas i musicalizada per mestre César Augusto Zambrano, que es va presentar en concert oferit a Mutis per l'Orquesta i el Coro de l'Universitat.

Un escritor destacat és James Canó, autor de El Llogaret de les Viudes (Tals from the Town of Widows). Naixcut i criat en Ibagué, Canó va emigrar a Nova York a mitan de la década de 1990 per a estudiar anglés. La seua novela va ser escrita originalment en anglés, el segon idioma de l'autor, i ha segut traduïda a 8 idiomes i publicada en més de 20 països. En la primera mitat de el XX, va ser creat un Centre d'Història fundat per Víctor A. Bedoya, Manuel Antonio Bonilla i Alberto Castella Buenaventura, al com varen ingressar anys despuix Ismael Santofimio Trujillo, Lucio Hortes Rengifo, Rubén Serna Giraldo i Horacio Ferreira Parra. També es va destacar l'activitat lliterària que girava al voltant de les poetisas María Cristina Rivera Rojas i María Cárdenas Rosegue, coneguda per el seudònim de Llum Stella.

Igualment mereixen menció l'Acadèmia d'Història del Tolima, que es va crear el 15 de juliol de 1986 baix la presidència de l'historiador Josué Bedoya i varis intelectuals i professionals. Actualment funciona com un espai per al coneiximent i l'història del departament.

El Museu d'Art del Tolima va ser fundat en 2003 pel conegut artiste ibaguereño Darío Ortiz Robledo i els capítuls locals de l'Acadèmia Colombiana de Jurisprudència i de l'Acadèmia Nacional de Medicina.

En l'any 2008, durant l'alcaldia de Jesús María Botero, es va conseguir que Vitòria (Espanya) es consolidara com la ciutat germana de la capital del departament del Tolima.

Ibagué és una de les primeres ciutats de Colòmbia en incorporar-se al proyecte Consells de Joventuts que inicialment seria en la ciutat de Medellín. Este proyecte és manejat directament des de la Conselleria de la Presidència de la República per a la Joventut i la Dòna.

Música

Sala de Música Alberto Castella.

En els crits republicans en la Gran Colòmbia i pels canvis culturals del enciclopedisme en Europa, acompanyada de l'afició musical que tenien mestizos i criollos, resulta la música un factor impulsor per a la cultura de la seua capçalera municipal. Que despuix de doscents anys conseguix plasmar en cultes partitures els feliços aires musicals natius en danses com el bambuco, el bunde tolimense, la rajaleña i el sanjuanero o fer impronta en valsés en nous ritmes com passadiços i guabinas. Transitaven per les rutes de les Américas rebels Europeus en idees republicanes i ilustrats en les florecientes arts de la pintura, lliteratura, i música europea. En 1886, és visitada per un súbdit francés conegut com el comte Gabriac, qui la va batejar "Ciutat Musical" en donar-se conte de l'importància que els seus habitants li donaven a la música i el talent dels seus artistes. Apareix despuix d'açò un gust musical, en la naixent aristocràcia de la ciutat, que impulsa l'aparició d'escoles de música que a la postre donaria orige al Conservatori de Ibagué, el Conservatori del Tolima i la Corporació Cors del Tolima els qui reviuen la seua història gràcies a Jairo Alberto Bocanegra Penya i Amina Melendro de Pulecio; actualment Bocanegra defén el llegat de Melendro.

Es realisa en Ibagué el Festival Nacional de la Música Colombiana i el Concurs Nacional de Duetos “Príncips de la Cançó” estos que busca resaltar, impulsar i estimular les manifestacions artístiques que duen a la conservació de la música colombiana en el marc del Festival Nacional de la Música Colombiana.

També se celebra en la Semana Santa, el Festival de Música Sacra que invita a este tipo de música en concerts celebrats en les diferents iglésies o temples religiosos. En 2001 va ser creada l'Orquesta Simfònica Iberoamericana per a la celebració dels 182 anys del Eixèrcit de Colòmbia i des de llavors s'ha vingut presentant en varis escenaris del país i internacionalment, duent mensages de concienciació, amor i pau en Fe en la Causa per mig de les veus dels seus solistes i els versos de les seues cançons.

Ibagué també rep el nom de Capital Musical de Colòmbia pel seu saló músic cultural, que rep el nom de saló Alberto Castella. També rep aquell nom perque ha segut el breçol de famosos cantants i músics.

Festival Folklòric Colombià

Un dels events culturals més reconeguts i importants de Colòmbia és el Festival Folklòric que es realisa cada any en esta capital, en el més de juny, entre les festes de Sant Joan i Sant Pedro.

El Festival Folklòric de Ibagué va nàixer en 1959, com una proposta cultural, en el propòsit d'estimular eixos valors tradicionals autòctons i culturals de la ciutat i subrallar el seu autèntic caràcter musical.

Hui en dia, el Festival Folklòric és l'activitat cultural desenrollada de forma permanent més antiga i representativa del departament del Tolima en matèria de música i de folclor.

Durant el festival es realisa l'elecció i coronació de la Reina Nacional del Folclor en la "Closca Acústica" a on cada participant realisa una mostra cultural del departament que representen.

Una atra activitat destacada és el Festival de Festivals que es realisa d'igual manera en la closca acústica i consistix que cada u dels departaments mane una delegació que faça una representació de la cultura del departament, també es realisa la nit de fantasia en la que es fa la tradicional crema de pólvora en l'estadi Manuel Murillo Bou. cal destacar que abans de l'elecció de la reina es realisa durant el matí la desfilada Nacional del folclor a on es presenten cada una de les reines en la seua respectiva carrossa i delegació de ball.

Gastronomia

En la ciutat de Ibagué són tradicionals varis plats com el tamal tolimense, un aliment provinent de les cultures prehispánicas i que és elaborat principalment en una base de dacsa, papa, ou, carlota, carn de res o porc i la seua presentació es fa en fulls de banana.Ademés dit plat conta en un dia de celebració, el 24 de juny.

La lechona és un plat compost per carn de porc, arvejas, arepas i dessaborit que té el seu orige en el torrat castellà. Generalment és un plat que es prepara per a celebracions festives.

Atres plats locals coneguts són els bizcochos de achira, el viudo de peix i el cuchuco.

Monuments i escultures

Encara que Ibagué és una ciutat en desenroll, en ella es troba centenars de registres històrics. Ademés, per ser un important epicentre cultural, la ciutat està caramullada de museus, parcs, monuments (especialment alusivos a la música), teatres i llocs culturals dels quals descollen:

Infraestructura

Patrimoni històric, cultural i arquitectònic

Per l'acort 053 de 1998 del Concejo Municipal, es varen declarar com a Àrees d'Interés Arquitectònic i Històric:

• Conservatori del Tolima
• Teatre Tolima
• Sala de Música Alberto Castella
• Museu Panóptico
• Seminari Major
• Closca Acústica
• Catedral de Ibagué
• Placeta Darío Echandía
• Museu Antropològic del Tolima
• Casa de Jorge Isaacs
• Edifici Nacional
• Edifici Urrutia

Atres llocs considerats Patrimoni Immoble: Palau Arzobispal, Antic Palau de Justícia, Granja Sant Jorge, Casa dels López.

Museus

L'oferta cultural de la ciutat es veu reflectida també en la cantitat de museus que posseïx.

• Museu d'Art del Tolima

Museu d'Art del Tolima.

Conta en una important i representativa colecció d'artistes locals, regionals, nacionals i internacionals. treballa en institucions oficials i privades per al engrandecimiento cultural del departament, proyectant-se aixina cap als diferents sectors de la comunitat.

• Museu Panóptico

Declarat Monument Nacional, est és un gran museu en forma de creu grega construït en 1862 en el barri Belén Occident de Ibagué per l'arquitecte William Blackburn. Este lloc té la mateixa arquitectura del Museu Nacional i actualment funciona com a museu.

• Museu Antropològic del Tolima

En 1967, per mig de l'acort 006 del Consell Superior, es va establir el Museu Antropològic de l'Universitat del Tolima. La seua organisació i servici a la comunitat regional del Tolima varen escomençar a principis de 1971. El museu és un recurs acadèmic de la Facultat de Ciències Humanes i Arts, adscrit al departament de ciències socials i jurídiques.

Des de la seua creació, el Museu ha posat un marcat interés en l'història prehispánica dels grups humans que varen habitar l'actual departament del Tolima; més recentment, dit propòsit s'ha ampliat a l'época colonial i republicana. A través de l'arqueologia de camp i d'estudis etnogràfics, s'ha tractat de reconstruir diferents periodos històrics, recuperar el patrimoni cultural de la zona, aixina com els valors culturals indígenes i llauradors. En l'última década, l'espectre d'estes experiències investigativas es va dinamisar i va ampliar en la posada en marcha d'un programa d'investigació en arqueologia regional, desenrollant proyectes en els municipis de Roncesvalles, Cajamarca, L'Espinal, Saldaña, Coyaima i Guamo. A partir de l'any 2003, dit programa es va enfortir més en conformar-se el Grup d'Investigació en Arqueologia i Patrimoni Regional, en el propòsit de treballar en equip en l'obtenció de resultats importants per a una regió que requerix reconstruir el seu passat històric. En l'any 2003, dit colectiu de treball, va ser seleccionat com un dels grups d'investigació d'excelència de l'Universitat del Tolima i classificat per Colciencias en categoria C, en la convocatòria nacional de reconeiximent i medició de grups d'investigació de l'any 2010.

• Museu Conservatori del Tolima

Desenrolla la seua activitat educativa i artística per mig de facultats d'Educació, Arts i l'Escola de Música. Forma intérprets i directors professionals. Orientat a enfortir la seua activitat com a Institució Universitària i ampliar la seua cobertura a regions de tot el país, inicia com a proposta per a formar l'Escola de Música en 1906.

• Museu Folklòric Colombià

Corporació Tolimense sense ànim de lucre. Museu dedicat a la cultura, l'art i el folclor nacional d'índole privada, la missió de la qual és rescatar, ensenyar, promoure i difondre la pluriculturalidad del nostre folclor per mig de la dansa i la música.

Places

La ciutat conta en placetes per a diferents events culturals o simple recorregut turístic, com lo són:

• Placeta Darío Echandía

Artícul principal → Placeta Darío Echandía.

Situada en ple centre de la ciutat, la Placeta Darío Echandía conecta la Biblioteca del mateix nom en la Carrera 3, hui peatonalizada, a l'altura d'un atre monument d'interés històric, cultural i arquitectònic: el Teatre Tolima.

• Closca Acústica

És una placeta i escenari cultural, ubicada en el Parc Centenari, conegut com el "Pulmó de la Ciutat" en el districte financer. Allí es realisen diferents actes culturals, presentacions, revistes, reunions, convencions, concerts, i és especialment a on es porta a terme la cerimònia d'elecció i coronació de la Reina Municipal i Nacional del Folclor cada juny en el Festival Folklòric Colombià de Ibagué.

• Placeta dels Artesans

Localisada en el districte financer de Ibagué a on naix una de les avingudes més importants de la ciutat (la Carrera Quinta), és un espai cultural i comercial a on els diferents artesans venen els seus productes elaborats per ells mateixos, com manillas, collars, etc.

• Placeta Santa Lliurada

És una placeta ubicada també en el districte financer de Ibagué. Es troba rodejada de múltiples locals comercials, és pas de visitants i habitants de la ciutat. Allí es troba el monument a la Cacica Dulima.

Biblioteques

El desenroll de la ciutat és soportat pel pilar de les lletres, el coneiximent, la lúdica i la música, les quals estan present sempre en les biblioteques escolars, públiques i universitàries.

• Biblioteca Darío Echandía

El Banc de la República de Colòmbia en Ibagué conta en un àrea cultural i artística que comprén la Biblioteca, la més important de la ciutat i una variada programació cultural durant l'any. La Biblioteca es va donar al servici de l'urbs el 20 de març de 1984, en el nom de Darío Echandía per a honrar la memòria del polític tolimense.

• Biblioteca Soledad Rengifo

El Concejo Municipal de Ibagué crea el 29 de setembre de 1963, segons acorde n.º 29, la Biblioteca Pública Municipal, en el nom de “Alberto Santofimio Caicedo”. En 1970, segons acorde n.º 11, es crea el Fondo de Cultura del Municipi, entitat que s'encarrega d'organisar i dirigir la biblioteca.

En 1974, per mig d'acort n.º 001 del 19 de febrer, es crea l'Institut Municipal de Cultura, fent part d'est la Biblioteca Pública Municipal, la qual va funcionar des del moment de la seua creació en a on és hui el Centre Comercial Combeima en la carrera 3 en carrer 12. Despuix de varis anys, es trasllada a un local que va cedir el Directori Lliberal en la carrera 3 en carrer 10; posteriorment, va ocupar un espai en l'edifici de l'Alcaldia de Ibagué i d'ahí va ser traslladada al Centre Administratiu del Barri La Pola, en la seua respectiva dotació bibliogràfica, mobles i tifells, donados per Colcultura.

En 1980, per mig d'acort n.º 047, emanat del Concejo de Ibagué, se cedix un lot de terreny ubicat en el carrer 10 en Carrera 5 a l'Institut de Construccions Escolars ICCE; en ell es construïx un edifici de quatre nivells en els seus respectius servicis públics i ho entreguen a l'Administració Municipal per a que funcionara la biblioteca municipal. Per solicitut d'exministre d'Educació, Guillermo Àngul Gómez, l'Administració Municipal per mig d'acte administratiu canvia el nom de la biblioteca “Alberto Santofimio Caicedo” pel de “Biblioteca Infantil Soledad Rengifo” exaltant el nom d'una memorable professora tolimense que va dedicar la seua vida a l'ensenyança i a l'educació infantil.

• Biblioteca Virtual Alfonso Vinya Calderón

Inaugurada en 2003, és una moderna biblioteca ubicada prop al parc deportiu sobre l'Avinguda Pedro Tafur a on es presta el servici a la comunitat, especialment als coleges.

Religiosa

En Ibagué predomina la religió catòlica en prop d'un 90% de la població. En Ibagué es troben grans temples catòlics com és el cas de la Catedral de Ibagué, la Parròquia de La nostra Senyora del Carmen, la Parròquia de Sant Roque, el Santuari del Diví Chiquet, la Parròquia de María Auxiliadora, la Parròquia Sants Àngels Custodios, la Parròquia Sagrat Cor de Jesús i La parròquia Sant Vicente de Paúl.

Iglésia del Carmen

L'11 de març de 1904, la comunitat Salesiana va aplegar a Ibagué, iniciant la construcció del temple dedicat a la Verge del Carmen en març de 1906. Durant huit anys, els pares Gerónimo Cera i Antonio Aime varen liderar la construcció d'una capella neocolonial en sostres de palma i parets de bahareque en lots adquirits per a este propòsit. Este temple està inspirat en l'arquitectura neobizantina.

Catedral de Ibagué

Reconegut com un dels llocs més emblemàtics de la ciutat musical, la Catedral de Ibagué es va construir en 1926 en columnes i capitells, arc de mig punt, voltes lindamente ornamentadas i rosetones d'alt efecte decoratiu.

Servicis

Educació

En 1822, el general Francisco de Paula Santander, vicepresident de la Gran Colòmbia, va fundar el Colege Sant Simón, que fungió com una espècie d'universitat local, a on es varen educar moltes generacions de jóvens tolimenses. Aixina mateix, en 1890, sent president de la República Carlos Holguín, va ser fundada l'Escola Normal de Senyoretes. En la Normal es varen formar per a la docència les més destacades jóvens del Tolima fins a quan, molts anys despuix, es varen obrir per a elles les portes de les universitats.

En 1904 es va fundar el Colege de la Comunitat Salesiana, com a Escola d'Arts i Oficis, en el nom de Colege Salesiano de Sant Josep, i en 1883 es crea en la ciutat l'Acadèmia de Música, que lloc baix la direcció del mestre Alberto Castella Buenaventura i en el treball despuix baix de la mestra Amina Melendro de Pulecio es va convertir en bachillerat musical en 1959, hui Conservatori de Ibagué.

Els principals centres d'educació superior són: l'Universitat Musical Conservatori del Tolima, l'Universitat de Ibagué, l'Universitat del Tolima, Universitat Cooperativa de Colòmbia, l'Universitat Catòlica de Colòmbia, l'Universitat Sant Tomás, l'Universitat Sant Martín, l'Universitat Nacional Oberta i a Distància (UNAD), Universitat Antonio Nariño, la Corporació Universitària Remington, la Corporació Universitària Minut de Deu, la Corporació Unificada Nacional d'Educació Superior (CUN), la Fundació Universitària de l'Àrea Andina o l'Escola Superior d'Administració Pública.

Existixen també institucions educatives privades i públiques, entre moltes sèus existixen:

• Liceu Nacional
• Normal Superior de Ibagué
• Colege Tolimense
• Colege Franciscano Jiménez de Cisneros
• Exalumnas de la presentació
• Santa Teresa de Jesús
• Ciutat Arkalá
• José Celestino Mutis

San Simón

• Colege Militar Inocencio Chincá
• Colege Gimnasi Campestre
• Colege Sant Bonifacio de les Llances
• Ciutat de Ibagué

Mijos de comunicació

Televisió

La ciutat de Ibagué conta en diversos canals regionals com lo són Canal Estació Televisió, Canal P&C, Canal 2 linktv, Àngels Televisió entre uns atres que oferixen varietat d'informació d'interés, entreteniment, notícies, tots els servicis que pot oferir un canal de televisió a tots els habitants del àrea metropolitana de la ciutat i el departament del Tolima. Ademés dels cinc canals nacionals: els tres privats Canal 1, Canal RCN i Caragol Televisió, i els dos públics Canal Institucional i Senyal Colòmbia i un canal Regional Canal Tretze.

El servici de televisió pagat per cable ho presten gran varietat d'empreses Tigo, Clar, Movistar, DirecTV, HV Multiplay, Surflink, Festa Telecomunicacions, Legón Telecomunicacions, FastNet Telecomunicacions, Innova Telecomunicacions, Colòmbia Més TV, Clan Telecomunicacions. La terminal "Martinica" conta en totes les senyals TDT.

Prensa

En la primera mitat de el XX va haver una gran eclosió de periòdics en Ibagué, els quals varen contribuir a la difusió i al debat dels problemes locals i, especialment, a temes relacionats en la política i la cultura. Solament en la segona mitat del sigle els ibaguereños es varen preocupar per analisar els seus problemes econòmics i socials.

El Croniste, periòdic lliberal fundat en 1911 per Aníbal Quijano Gómez. "El Croniste" va desaparéixer en 1930 i va reviure tres décades despuix baix la direcció de l'advocat Rafael Caicedo Espinosa i de l'ingenier Pablo Casas Santofimio. El primer va ser governador, senador i ministre, i el segon secretari del Partit Lliberal i professor de l'Universitat Nacional de Colòmbia.

El Dret, periòdic fundat en 1936 per un grup de dirigents conservadors i lloc baix la direcció de l'advocat Juan María Arbeláez i l'administració del periodiste Floro Saavedra.

Tribuna, periòdic crític, lliberal independent fundat pel periodiste Héctor Echeverry Cárdenas durant les dictadures que va patir Colòmbia cap a la mitat de el XX. Echeverry va ser assessinat en 1957 en eixir de les instalacions del periòdic.

En 1992 varen aparéixer els dos periòdics de més recent fundació. Tolima 7 Dies, semanari que va nàixer baix la direcció d'Augusto Trujillo Muñoz, qui havia segut president de la Cambra de comerç local i senador de la República, semanari que desapareix en 2009 per decisió de les directives de la Casa Editorial El Temps, aixina i tot es renovaria com a mig digital per a l'any 2022 segons el seu gerent Camilo Guzmán; i El Nou Dia, baix la direcció del periodiste Hernando Salazar Palau, comunicador professional experimentat en la prensa escrita i en la televisió.

Ràdio

En la ciutat de Ibagué existixen una gran cantitat d'emissores AM i FM. També hi ha una apreciable cantitat d'emissores de cobertura nacional com La FM (RCN Radi) i Caragol Radi (Pressa) i cobertura regional com Alerta, Olímpica, Ones de Ibagué, Ecos del Combeima, Tolima FM Stereo, La Mega, Tropicana i Ràdio Un.

Vore també: Anex:Emissores de Ibagué

Escenaris deportius

Estadi Manuel Murillo Bou.

La ciutat ha segut sèu de varis events importants en matèria deportiva en l'àmbit nacional com els Jocs Deportius Nacionals en 2015 o els Jocs Municipals Ètnics de 2021, i internacional com ho han segut el Campeonat Mundial de Patinage de Velocitat en 2021 o el Mundial de Patinage Artístic de 2023.

L'equip de fútbol local és el Deports Tolima que juga en l'Estadi Manuel Murillo Bou, el qual ha eixit campeó en tres ocasions en la Categoria Primera A: 2003-II, 2018-I i 2021-I, ademés de ser subcampeó en huit oportunitats, posseir una Copa Colòmbia en 2014 i una Superliga. Ha tingut presència en la Copa Libertadores, sent el seu màxim va conseguir aplegar a una semifinal; ha competit en la Copa Suramericana dèu voltes.

La Lliga de Fútbol del Tolima conta en categories que van des dels 5 als 50 anys, i en les categoria infantils i jovenils varis equips del departament. Han conseguit l'obtenció de títuls de tornejos a nivell nacional entre els de més valor està el Pony Fútbol que la seua final és disputada en Medellín, també la Copa Samsung Sub-16 i el Campeonat Sub-19.

En els tornejos professionals de fútbol de saló, el Tolima Syscafe és el representant en la branca masculina i l'equip Pijaos Tolima en la branca femenina. Els partits com a local d'estos equips es realisen en el Coliseu Enrique Triana Castella, a on també juga l'equip Estudiants F.C. de la Lliga Colombiana de Fútbol Sala.

Atres lligues destacades del Departament són la de taekwondo, hapkido, waterpolo, natació, bàsquet i esgrima, per a la qual s'ha fet poques gestions per conseguir un equip que competixca en la copa de Bàsquet de Colòmbia.

La ciutat ha segut punt d'arribada i de partida en el ciclisme de montanya com la Regrés a Colòmbia o el Clàssic RCN, a on a sovint es va cap al Alt de la Llínea.

La ciutat conta en importants escenaris en el Parc Deportiu, com el patinodromo, coliseu major, complex aquàtic, pista de BMX, estadi altern de fútbol, pista d'atletisme, tejodromo i complex de raquetes. També conta en el complex deportiu de la 42 el qual inclou les piscines olímpiques, coliseu de combat i coliseu menor.

Servicis públics

• Energia Elèctrica: Celsia, és l'empresa prestadora del servici d'energia elèctrica.
• Gas Natural: Alcanos de Colòmbia és l'empresa distribuïdora i comercializadora de gas natural en el municipi.

Seguritat

A càrrec de la seguritat ciutadana està la Policia Nacional de Colòmbia i a la seua volta la Policia Metropolitana de Ibagué (METIB), que és una Unitat de Policia ubicada i en jurisdicció en cada una de les huit principals metròpolis del país: (Bogotà, Valle de Aburrá, Cali, Barranquilla, Cartagena, Ibagué, Bucaramanga i Centre Occident). És comandado per un Coronel o un Brigadier General que particularment presta el servici a la seua àrea metropolitana conformada per Ibagué, Alvarado, Cajamarca i Pedres, distribuïts en 28 Comandos d'Atenció Immediata (CAI), disposts en les 13 comunes i organisats en les estacions del centre, sur i nort de la ciutat.

Els índexs de seguritat en Ibagué es troben en l'orde de la mija nacional.

Durant els últims anys, Ibagué ha contat en un peu de força de 550 efectius de manera permanent i 120 efectius més en operacions especials a través del respal de la Força de Control Urbà – FUCUR.

Vore també

• Àrea metropolitana de Ibagué
• Epidendrum ibaguense

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ibagué.

• ^{[enllaç trencat]}